II República

1. La proclamació de la República i el període constituent

LES ELECCIONS
A CAT hi guanya Esquerra Republicana de Catalunya la qual va obtenir la victòria dels
vots. Es produeix la derrota del catalanisme conservador i l'arraconament del lerrouxisme
anticatalanista. Els primers republicans (presidents de la Generalitat): Francès Macià,
Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradelles.

LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA
El 14/04/1931 proclamen la II República líders de l'Esquerra Republicana de Catalunya
(partit guanyador) Francesc Macià i Lluís Companys. A Madrid es dona lloc l'últim Consell
de Ministres del regnat d'Alfons XIII i a Madrid es va forma un govern provisional. El rei
Alfons XIII va marxar a l'exili.

EL GOVERN PROVISIONAL
El govern provisional alça la bandera de la República i passa a ser el nou president Niceto
Alcalá Zamora. Tal com s'havia acordat al pacte de Sant Sebastià que es va ratificar que
el futur Estatut d'Autonomia de CAT seria sotmès a l'aprovació de les Corts espanyoles.
Francesc Macià no vol provocar cap guerra sagnant i es volia aconseguir una democràcia
republicana a tota la Península. El 1931 el govern provisional convoca eleccions a les
Corts per la constitució i que va ser aprovada al desembre d'aquell any.

LA CONSTITUCIÓ DEL 1931

La constitució del 1931 està compost per un caràcter liberal progressista i democràtica, la
sobirania era popular, el sufragi universal femení (per primera vegada a partir dels 23
anys), poder executiu pel govern (format pel Consell de Ministres i cap del govern) i
president de la república, cap de l’estat, el poder legislatiu per corts, formada pel Congrés
de Diputats, el poder judicial pels tribunals per jutges independents, drets ciutadans amb
declaració de drets i llibertats molt amplies, la religió laic i amb llibertat de culte i per última
estructura territorial amb un estat integral, pero s’acceptava la possibilitat de constituir
governs autònoms en algunes regions.

L'ESTATUT DE NÚRIA (1931) ESTATUT D'AUTÒSMIA DE CAT 1932

Experts catalans es reuneixen a Núria on redacten l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya
presentat abans que la constitució fos aprovada per Francesc Macià a les Corts i a més a
Madrid no volia atorgar l'autonomia per a CAT. Va trigar molt a ser aprovada per.

A CAT seria un Estat Autònom dins de la REP Federal Espanyola, però a l’Estatut
d'Autonomia de Catalunya va ser acceptada una regió autònoma dins l’estat Espanyol
centralista. La Sobirania era residida en el poble català, però a la fi va ser una única
sobirania espanyola. La llengua era el català com a llengua oficial, però al final va ser
cooficialitat amb la llengua castellana. Als països Catalans eren mecanismes per
incorporar-se amb altres territoris catalans si ho sol·licitaven, però al final va ser estar
prohibida la constitució de federacions de les regions autònomes. El finançament eren
Impostos directes cap a la Generalitat i els indirectes per al govern de Madrid, però al final
va ser que una part dels impostos directes i els indirectes anaven cap al govern de
Madrid. Les competències eren l'ensenyament, cultura, dret civil, obres públiques…, però
al final es va acceptar un ordre públic, administració de justícia, dret civil català i règim
administratiu.

2. Partits i Sindicats
→ FOTOCOPIA PARTITS PROFE

3. El Bienni Reformista d'Esquerres (1931-1933)

El govern de la República tenia l'objectiu de modernitzar l'economia i la societat
espanyola.

REFORMA TERRITORIAL
La Constitució va oferir la possibilitat d'elaborar estatuts d'autonomia i establir governs
autònoms. Després de la redacció catalana de l'Estatut de Núria els polítics bascs i
gallecs van començar a elaborar els seus propis projectes d'autonomia. Això no obstant,
el govern de Madrid van plasmar-se en tota mena d'obstacles.

REFORMA MILITAR
A causa que l'exèrcit espanyol contenia un excés de tropa (macrocefàlia) es va aprovar la
llei de retirs que va permetre la jubilació forçada a la meitat dels oficials i es va sotmetre a
l'exèrcit al poder civil, limitant les seves funcions de defensa de l'Estat i es va reduir el
nombre de capitanies generals. Es crea la guàrdia d'assalt una força d'ordre públic fidel a
la República

REFORMA RELIGIOSA
S'intenta disminuir el pes de l'Església Catòlica i la seva influència en l'educació. La
Constitució va separar Església i Estat i es va dissoldre la Companyia de Jesús, es van
introduir el matrimoni, es va permetre el divorci i el 1936 es legalitza l'avortament a
Catalunya.

REFORMA AGRÀRIA
La II REP intenta solucionar el problema del latifundisme al centre i sud d'Espanya. La Llei
de reforma agrària va decretar que eren expropiables les grans finques que no fossin
conreades i en va permetre la distribució entre pagesos sense terres. A causa de
l'aplicació de la llei els resultats van ser limitats provocant la manca de pressupost.
REFORMA EDUCATIVA I CULTURAL
Es promou una educació liberal, laica, mixta, gratuïta i obligatòria. Es va assumir la
responsabilitat per a acabar amb l'analfabetisme.

REFORMA LABORAL
Es va estimular l'augment de salaris i la creació d'assegurances socials. S'estableix la
setmana laboral de 40 hores i la contractació de feines al camp.

L'OPOSICIÓ CONSERVADORA A LES REFORMES

El 1932 es produeix un cop d'estat (Sanjurjada) dirigit pel general Sanjurjo el qual va ser
frenat pel govern. Es reagrupen les forces de dretes i formen la CEDA (Confederació
Espanyola de Dretes Autònomes), amb José María Gil Robles al capdavant.

El 1933 la FAI amb Casas Viejas un grup d'anarquistes proclama el comunisme liberal i es
revoluciona. La dreta culpa al govern d'Azaña i intenta fer caure al Parlament. Els
socialistes plantegen la idea d'abandonament del govern de coalició amb els republicans
per no compartir les responsabilitats amb la burgesia conformista, això provoca la dimissió
d'Azaña el 1933.

4. Blenni Consereador de Dretes i el Front Popular d'Esquerres (1933-1936)

Niceto Alcalá Zamora convoca eleccions generals el 1933 en les quals van guanyar els
partits de centre-dreta la coalició de la CEDA el Partit Radical (ho guanyen gràcies a: el
vot femení, l'abstenció de la CNT). Alejandro Lerroux es va convertir en el nou president
de la República.

CONTRAREFORMES DE DRETES
Va frenar la reforma agrària i retornar les terres expropiades a la noblesa, va concedir
llibertat de contractació, va comportar disminució de salaris dels jornalers, concedir
una dotació pressupostària a l'Església en contra el laïcisme, paralització de la negociació
per a la concessió de l'Estatut basc, reduir el pressupost per a l'educació i concedeix
l'amnistia als implicats a Sanjurjo.

CONFLICTIVITAT SOCIAL I LABORAL. FETS D'OCTUBRE (1934)

L'octubre de 1934 es produeix la revolució d'Astúries en la qual hi entren tres ministres de
la CEDA, vist per les esquerres com una deriva cap al feixisme. Es van produir vagues en
les ciutats principals. El govern decreta l'estat de guerra i Franco es enviat per part del
govern per a acabar amb la revolució iniciada a Astúries.

TENSIONS ENTRE ELS GOVERNS CENTRAL I AUTONÒMIC (FETS D'OCTUBRE A CAT)

Es va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu votada pel Parlament de Catalunya.
Aquesta garantia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de terres que treballaven
mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus prèviament taxats pel govern.
El 1934 a BCN el nou president de la Generalitat, Lluís Companys acaba amb el govern
central i proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Es declara l'estat
de guerra i van ser empresonats els membres del govern català i es va suspendre
l'Estatut d'Autonomia.

CRISI GOVERNAMENTAL DE LA COALICIÓ DE DRETES:

A l'any 1935 es destapen els casos de corrupció del Partit Radical de Lerroux (estraperlo,
contraband). S'agreugen les discrepancies entre la CEDA i el Partit Radical que s'acaben
dividint en una coalició governamental. → per això es convoquen noves eleccions al 1936.

EL GOVERN DEL FRONT POPULAR (1936)

S'ajunten tots els partits d'esquerres. El Front Popular (a Cat anomenat Front
d'Esquerres). El seu programa consistia a recuperar les grans reformes del primer Bienni
Republicà i l'amnistia per als represaliats. La CNT va votar per a aquesta coalició.

El 1936 el Front Popular guanya les eleccions es va retornar a Manuel Azaña a la

presidència estatal i Casares Quiroga va ser nomenat cap del govern. El seu programa
electoral era l'amnistia per als detinguts del 1934. Al 4933 es permet la recuperació de
l'Estatut d'Autonomia. L'aprovació dels estatuts d'autonomia basc i gallec, la seva
tramitació va ser paralitzada perl govern conservador.

L'assassinat de Calvo Sotelo en represàlia per la mort del tinent Castillo, militant socialista
El desordre polític i social es manifestà de tres maneres:
1. Violència al camp, amb vagues i ocupació de terres.
2. Conflictes laborals, atacs d'edificis religiosos i la crema de convents.
3. Atemptats polítics protagonitzats pels grups extremistes

5.L'obra del govern de la Generalitat

Tanca iniciada a la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) i aturada per la dictadura de
Primo de Rivera.
Les limitacions de l'Estatut retallat i falta de recursos econòmics de la Generalitat.

Les dificultats del traspàs de serveis van retallar les atribucions autonòmiques a l'hora de
traspassar els serveis a la Generalitat

L’obra publica el 1933 es precisa el funcionament del Parlament que seria elegit per
sufragi universal. Aquest era qui escollia el president de la Generalitat controlava el
Consell Executiu.
A la política administrativa i judicial es reconstruiran les institucions catalanes, nova divisió
territorial pròpia basada en comarques i regions catalanes, i no en províncies i creació del
Tribunal de Cassació.
A la política social hi va haver la creació de l’institut contra l’Atur Forçós i el Consell de
Treball, es va establir la igualtat jurídica de la dona casada i la llei de sindicats agrícoles.

La política econòmica va haver-hi la creació de les caixes dipòsits i la creació dels serveis
d’estadística.

A l'agricultura hi va haver la llei de contractes de Conreus (resoldre problemes) i la llei de

sindicats agrícoles.

La modernització de la sanitat va haver-hi més construcció d’hospitals, campanyes de

vacunació i legalització de l’avortament terapèutic.

La cultura va fer que hi hagués la creació del Consell de Cultura de la Generalitat i la

creació de biblioteques, etc.

L’ensenyament va introduir la coeducació entre nens i nenes, impuls de l'educació laica i

reforma de plans d’estudis.

La normalització de la llengua Catalana va haver-hi culminació (Papeu Fabra) i el català

era la llengua cooficial.