Mònica Freijo Navarro 2n Batxillerat (B) Història

TEMA 7: La segona República

(1931-1936)
(PARCIAL)

CAMÍ CAP A LA REPÚBLICA

Després de la dimissió de Primo de Rivera → gener 1930, Alfons XIII
encarrega la formació de govern al general Dàmaso Berenguer.

Berenguer va intentar governar, però mantenir la dictadura cada cop era més
difícil, per tres motius:

1. L’opinió pública identificava la monarquia (Alfons XIII) amb la dictadura.

2. Els dos principals partits monàrquics (Conservadors i Progressistes)

estaven molt desprestigiats i a més a més molt desorganitzats.

3. Els partits del Pacte de Sant Sebastià → agost del 1930, estaven molt
units, començaven a tenir molta força

CONSEQÜÈNCIES

Quan finalment arribem 1931 el republicanisme espanyol està més units que
mai, per tant, el 14 de febrer 1931 Dàmaso dimiteix i Alfons XIII com a
substitució nomena com a president de govern a l’almirall Juan Bautista
Aznar.

El primer que fa Aznar és convocar eleccions municipals pel 12 d’abril del

1931. Els partits del Pacte de Sant Sebastià de seguida es van adonar que en
el fons aquestes eleccions eren un referèndum sobre monarquia o república.
Quan arriba el dia de les eleccions la república obté un gran resultat, gran
victòria, que es veia venir. Els alcaldes republicans van guanyar en 41 de 50
capitals de província.

A nivell de tot Espanya la república va guanyar en les zones urbanes, a

diferència del camp que es veia més monàrquic. A Catalunya, en canvi, la
república també va guanyar en el camp perquè a Catalunya s’identificaven
república en catalanisme.

14 d’abril 1931→ tota Espanya proclama la república.

A Catalunya Francesc Masia (ERC) va proclamar la república catalana dins de

la federació ibèrica (una república dins d’una república).

Al vespre del mateix dia Alfons XIII se'n va a l’exili a Roma.

EL CONTEXT: LA DEMOGRAFIA, ECONOMIA I LA

MENTALITAT
La segona república va néixer en un mal moment, perquè feia poc que havia
començat la crisi econòmica dels anys 30’, crack de 29’, també coneguda
com la Gran Depressió. Això feia que les promeses de la república o es
puguessin complir. A més durant la dècada dels feliços anys 20’ els espanyols
havien perdut el costum que feia segles que durava d’emigrar a Amèrica i, per
tant, quan esclata la crisi, Espanya té un excés de mà d'obra i l’altre arriba al
33%.

Aquesta crisi comporta una caiguda de les exportacions i importacions.

EL BIENNI REFORMADOR

[1931 - 1933]
Va ser un govern dirigit per forces de centreesquerra (esquerra moderada)

➔ EL GOVERN PROVISIONAL

[14 abril 1931- 28 juny 1931]

El president de la república → Seguismundo Niceto Alcalà Zamora
(partido lideral republicano)

2
Calia que el govern provisional dures el menys possible i per aquest motiu va
convocar eleccions el 28 de juny 1931.

Però mentre estant, calia que es comencés a governar i el govern d'Alcalá

Zamora va començar a fer-ho a base de decrets (lleis) 4 blocs de decrets:

DECRETS:

1. CAMP

- Es decreta que els treballadors del camp (jornalers dels latifundis)

treballin en el mateix municipi on viuen.

- Es decreta la jornada laboral de 8 hores al camp.

- El govern obligava els terratinents a fer que la totalitat de la seva

propietat estigués cultivada, en cas contrari, el govern aplicaria
l’usdefruit (el govern es fa càrrec del terrenys dels terratinents)

2. EDUCACIÓ

- Es decreta la creació de milers d’escoles públiques i també milers de

places de mestres.

- Es decreta millar el sou dels mestres.

- Es decreta la creació d’unes xarxes biblioteques públiques.

3. EXÈRCIT

- Es decreta que va oferir als generals i oficials la possibilitat de jubilar-se

amb el sou integra (total). La meitat ho va acceptar.

- El ministre de la guerra → Manuel Azaña, va clausurar l’acadèmia

d’oficials militar més gra d’Espanya, la de Saragossa amb el disgust
corresponent del seu director → Francisco Franco.

- Va anul·lar els ascensos per mèrits i això va provocar polèmica.

- El govern va crear la guàrdia de salt.

4. ESGLÉSIA

L’únic que va fer la república amb l’església és fer-li saber que l’Espanya
republicana ja no serà un estat aconfessional, l’església h accepta amb
resignació en un clima de calma i tranquil·litat.

3
Però el bisbe de Toledo que se’l coneixia com el cardenal Segura, durant una
missa en la mateixa catedral va elogiar la monarquia i criticar la república.
Davant aquest fet, elogiar de la república, va intentar destituir-lo del càrrec
aquest bisbe d’Espanya li van donar suport.

A partir d’aquí el clima es comença a enrarir. Això arriba al seu màxim quan a
Madrid, va començar a circular un cotxe amb megàfons fent proclames en
favor de la monarquia. Diversos anarquistes van intentar aturar el cotxe, i
davant la impotència van cremar unes quantes esglésies de Madrid. Els
mateixos fets també es van repetir a Andalusia, concretament a Sevilla i a
Màlaga.

Davant aquests fets molts republicans van començar a qüestionar-se la

república, com una cosa negativa.

➔ LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA
Finalment, el 28 de juny del 1931 se celebra les eleccions amb un ampli triomf
de les forces d'esquerra. el país no era tan d'esquerres com semblava perquè
cal tenir present que la dreta existia, però estava molt desorganitzada i va fer
una mala campanya electoral.

➔ EL GOVERN CONSTITUCIONAL

[desembre 1931 - novembre 1931]

En aquests moments Espanya, ja no té un govern provisional, el president de
la república és N. Alcalá Zamora i el president del govern Manuel Azaña (acció
republicana).

El nou govern d’Azaña, va continuar amb les reformes iniciades en la fase

provisional, però pel que fa al camp, la política es va radicalitzar i va aprovar
llei de la reforma agrària.

Reforma agrària: Aquesta llei feia que l'estat, expropies terres als seus
terratinents perquè fossin repartides entre els seus jornalers. Però degut a la
crisi econòmica els anys 30, a aquest procés anava molt a poc a poc,
provocant la impaciència del jornalers, fins i tot la frustració i finalment la
violència.

4
 ➔ L’AUTONOMIA DE CATALUNYA
La república catalana que havia proclamat Francesc Masia el 14 d’abril 1931,
en realitat va durar només 4 dies.

PERQUÈ el 18 d’abril 1931 → 3 ministres del govern d’Alcalá Zamora viatger

a BCN per reunir-se amb Masia. El resultat d’aquesta reunió és que Masia ha
de renunciar a dues coses:

- La república catalana
- Que Espanya fos un estat federal

A canvi d’acceptar:

★ Recuperar la generalitat, que estava prohibida des de 1714.

★ Que Catalunya no fos una república sinó que tingués una autonomia.
★ Si Catalunya volgués poder redactar un Estatut d'Autonomia

Pel que fa a aquests estatut, una comissió d’experts entre el dies 10 i 20 del
juny del 1931 es reuneixen al Santuari de la Mare de Déu de Núria, per
redactar l’estatut. Aquests estatut es va anomenar l’Estatut de Núria Un cop
l’estatut ja està redactat, s’ha sodment el referèndum el 2 d’agost de 1931, el
75% dels catalans van votar que sí.

➔ L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Aquests estatut acaba de redactar i aprovat en referèndum deia:

- Catalunya té dret a l’autodeterminació

- Espanya ha de ser un Estat federal
- Agregació de nous territoris
- Llengua catalana
- Control de l’ensenyament

(Les tres primeres es van eliminar)

Aviat es va veure les propostes que feia l’estatut eren incompatibles amb la
constitució republicana.

5
El 6 de maig del 1932 comencen les discussions a Les Cortes sobre l’aprovació
de l’estatut. En aquest debats els partits de dretes es mostraven totalment
contraris que Catalunya tingues un Estatut. La premsa de Madrid es mostrava
molt anticatalanista. L’ambient era molt negatiu que fins i tot l’agost del 1932 i
va haver-hi un intent de cop d’estat per part del general Sanjurjo, va fracassar
l’intent.

Però després d’aquest intent de cop d’estat tots els diputats de Les Cortes es
van afanyar a aprovar l’estatut (9 setembre 1932). Així i tot, aquests estatut
queda molt retallat:

- Catalunya és una simple regió

- Pel que fa a l’ensenyament formarà part de l’estat, però Catalunya podrà
crear escoles públiques.
- L’estat si calgués, pot suspendre l’estatut.
- Però en qüestions legals i administratives, l’estatut té molta
competència.

Per tat ja amb el nou estatut aprovat, el president de la Generalitat (Francesc

Macià) convoca l’eleccions al parlament de Catalunya pel 20 de novembre
1932. Aquestes eleccions van representar una gran victòria ERC de Francesc
Masia.

Masia va rebre el suport de diferents classes socials i fins i tot dues terceres
parts del món sindical. Gent que formaven part de la UGT (socialistes) el van
donar suport, també la CNT (anarquistes) però la FAI (anarquistes radicals)
NO li dona suport.

EL BIENNI CONSERVADOR (negre)

[1933 - 1936]

➔ LA CAIGUDA D'AZAÑA
El setembre 1933 es produeix els ‘’fets de casas viejas’’ va haver-hi una
revolta els jornalers que estaven impacients per quedar-se amb les terres. Fa
una revolta i la repressió va ser violenta. Azaña ha de dimitir a causa de la
polèmica.

El presidents Niceto Alcalá Zamora convoca eleccions el 19 novembre 1933.

6
Però mentre estant la dreta va tenir temps per organitzar-se:

A) Contraris a la república:

- Monàrquics → volien que si Alfons XIII o l'hereu tornes a

Espanya. Eren coneguts per alfonsins.

- Carlins → volien un rei de l'antic règim, una monarquia més

conservadora. Eren antialfonsins

- Feixistes

B) Republicans → a favor de la república

Però tota la dreta estaven d’acord amb el següent:

- Volien que Espanya tornes a ser un estat confessional catòlic.

- Estaven en contra de temes progressistes.

- Estaven en contra de la llei de reforma agrària.

- Estaven en contra de l’amnistia dels presos polítics (sindicalistes)

Aquestes eleccions del novembre del 33 les va guanyar la dreta i el partit

guanyador va ser El partit radical → liderat per Alejandro Lerroux. Però
Lerroux va guanyar per poca diferència i necessitava el suport per poder
governar de la C.E.D.A. → el seu líder era José Mª Gil-Robles. La C.E.D.A. era
un partit que teia fama de ser feixista tot i que ells ho negaven.

PRESIDENT → Alejandro Lerroux

VICEPRESIDENT → José Mª Gil-Robles

Però Lerroux i Gil-Robles no es podien veure perquè Lerroux era anticlerical.

Mentre que Gil-Robles era catòlic practicant i això li donaven molta
inestabilitat al govern

7
 ➔ LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DEL 1934
L’esquerra estava molt disgustada per la presència de ‘’sobretot’’ la C.E.D.A. en
el govern perquè eren feixistes. En aquells moments el PSOE estava dividit en
dos sectors:

- El que estava liderat per INDALECIO PRIETO, partidari de pactar,

negociar, etc.

- L’altre sector que estava lidera per FRANCISCO LARGO CABALLERO

partidari de fer una insurrecció armada contra el govern dirigit per
Lerroux i Robles.

Largo Caballero davant aquest idea va tenir el suport de la CNT, FAI i una part
de la UGT. Aquesta insurrecció es va realitzar per tres motius principals:

1. Tothom identificava la C.E.D.A. amb el feixisme.

2. Des de gener 33 Hitler ja governava Alemanya

3. Els socialistes d’Àustria eren perseguits per Hitler.

Tota aquesta revolta es va acabar per una forta repressió la qual va ser
especialment violenta a Astúries.

➔ CATALUNYA I EL 6 D’OCTUBRE DEL 1934

A Catalunya també tenien lloc aquestes revoltes de l’apartat anterior. Però es
van afegir altres problemes:

L’esquerra republicana (ERC) liderada per Lluís Companys (Francesc

Macià va morir el Nadal del ‘33) que va substituir a Francesc Macià en el
seu lloc. Lluís Companys no es podia veure amb el líder la Lliga
Francesc Cambó, perquè el govern de Companys havia aprobat una llei
(Llei de contractes de correu) que afectava exclusivament a la vinya
catalana.

Llei de contractes de correu: Aquesta llei deia que els propietaris de les
vinyes estaven obligats a entregar les seves terres els seus treballadors.

8
El Cambó era un gran defensor de la propietat privada, per tant, Cambó i els
membres de la Lliga abandonen els escons del parlament i el Cambó es
reuneix amb el Lerroux demanant-li que aboleixi la llei i Lerroux compleix. Això
provoca el fort disgust de Companys i els seus que arriben a abandonar els
escons de les Cortes.

Tota aquesta tensió es va acabar de cop el mes d’octubre del 34,

concretament el 6 d’octubre del 34, perquè tres membres de la C.E.D.A.
entra a formar part del govern de Lerroux com a ministres i això semblava la
certificació definitiva que el govern d’Espanya s’havia tornat feixista. Això va
provocar que el mateix dia Companys, sense consultar a ningú, proclames
l’estat català. Això va tenir greus conseqüències:

- Companys i els seus consellers a la presó

- Es suspen l’autonomia de Catalunya

➔ L’OBRA DE GOVERN DE CATALUNYA

(MIRAR LLIBRE)

EPÍLEG

➔ LES ELECCIONS DEL 1936

El gir cap a l'extrema dreta del govern de Lerroux va provocar a tota Espanya
moltes vagues i protestes. Fins que el setembre de 1975 Lerroux va dimitir
degut a un escàndol de corrupció relacionat a l’estraperlo.

Per aquests motiu es convoquen eleccions el 16 de febrer, aquestes

eleccions van ser una victòria per les esquerres que s’havien organitzat en una
gran coalició anomenada Front Popular. La C.E.D.A. va quedar en segon lloc.

A nivell de Catalunya, la força més votada ha ser el Front d’esquerres, vinculat

al Front Popular (mateixa força) i la seva força més votada va ser de dretes,
Front català d’ordre.

9
Alcalá Zamora dea de ser un president de la república i el seu lloc l’ocupa
Azaña. Entre aquest febrer el 36 d’abril del 1939. Espanya té 4 presidents
de govern:

1. Santiago Casares
2. José Giral
3. Francisco Largo
4. Juan Negrín

Azaña era superior, ja que era president de la república.

Però a partir del març del 1936 els general ja van preparant un aixecament
militar.

10