Esquema-segona-republica.

pdf

hibxk

Historia de España

1º Asignaturas comunes

PAU Cataluña

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 ESQUEMA SEGONA REPÚBLICA

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
La crisi de la monarquia
- 1930: Mobilitzacions populars a favor de la llibertat i la democràcia.
- Reestructuració dels partits i nous partits.
- Derecha Liberal Republicana, Acción Republicana, Al servicio de la
República.
- Monarquia desprestigiada per la dictadura.
- Pacte de Sant Sebastià 1930: Proclamar la República, Estatut d’autonomia
català i nova Constitució.
- Comité revolucionari.
- 12 de desembre: Insurreció de Jaca —-> Neutralitzada
- 14 de desembre: Comité revolucionari empresonat.

Reservados todos los derechos.

- 15 de desembre: Insurrecció Ramón Franco y Queipo de Llano.
- Alfons XIII posa de dictador l’almirall Aznar.
- Aznar fa eleccions municipals i s’aixequen les prohibicions que limiten la
llibertat de reunió i de premsa.
- Eleccions: 12 d’abril de 1930.

Proclamació de la república
- Plebiscit a favor o en contra del paper del rei en la Dictadura de Rivera.
- Divisió del país i posava en manifest el caciquisme.
- En zones rurals guanya la república, en les urbanes, la monarquia.
- 14 d’abril: Es proclama la Segona República, primer a Eibar i després a
Barcelona.
- Catalunya —> Molta oposició a la monarquia: CNT més organitzada i
consolidada. La CNT i altres partits s’havien organitzat en la ERC.
- Lluís Companys proclama la República, i una hora després, Macià proclama
la República Catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques.
- Per evitar una massacre, alliberen el comitè revolucionari, que proclama la
República Espanyola. Alfons XIII s’en va a Cartagena i s’exilia. No abdica fins
el 1941.

Obertura d’un procés constituent

- President del catòlic i moderat Niceto Alcalà Zamora
- 28 de juny eleccions corts constituents: guanya la conjunció
republicanosocialista.
- Estat Espanyol com una República laica i democràtica, amb un cap d’estat o
president de la República amb funcions limitades, corts monocamerals, poder
judicial independent i Tribunal de Garanties Constitucionals. Nova
organització territorial autonòmica.
- Constitució aprovada el 9 de desembre de 1931. Profundes divisions i sense
el suport de les forces monàrquiques, dretanes i catòliques.
- Hi ha la possibilitat de governs autònoms.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6484454
 - Igualtat absoluta davant la llei, sufragi universal, expropiació de béns a canvi
de indemnització.

BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

- Modernitzar i reformar les estructures del país.
- Partits republicans molt dèbils. No tenen el suport social de les masses. En
principi tenen suport dels treballadors i sindicats, desrpés hi ha insurreccions
(Alt Llobregat ‘32, Casas Viejas ‘33)

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Causes: Efecte crisis del 29.
- Hostilitat de l’exèrcit. 1932: Insurreció de Sanjurjo. Per evitar problemes, no
van dissoldre les Corts ni canviar el president.

L’obra reformista republicana

- Reformes profundes.
- Regular el món del treball, enfortir el sindicalisme, regular els contractes
socials i garantir la negociació entre obrers i patrons. Educació pública.
- Reforma militar:
+ Reducció dels efectius (Llei Azaña)
+ Modernització dels estudis que donen accés a la milicia

Reservados todos los derechos.

+ Reducció dels pressupostos de defensa.
- Reforma religiosa:
+ Laïcitat de l’estat.
+ Reconeixement legal del divorci i matrimoni civil
+ Control de l’ensenyament
+ Llibertat d’exercici de distintes confessions.
+ Llei de confessions i congregacions religioses
- Reforma agrària:
+ Seria un èxit si les grans masses camperoles de centre i sud són
republicanes.
+ Llei de reforma agrària aprovada el 1932, creació de l’Institut de
Reforma agrària: Expropiacions amb indemnització, colons en terres
expropiades i modernització i tecnificació de l’agricultura.
+ Fracàs: Desencert menada pel ministre de ram, recursos migrants,
lentitud de la reforma, resistència dels propietaris.
+ 1933: Es gela la reforma
+ 1935: Llei de contrareforma agrària.
- Reforma autonòmica
+ Anul·len la iniciativa de Macià i instauren de manera provisional la
Generalitat de Catalunya.
+ En no aprovar-se la autonomia, el 1930 redacten l’Estatut de Núria.
S’organitza un referèndum.
+ Discussió parlamentària s’inicia el maig de 1932. Retallades
financiament de la Generalitat.
+ Estatut català aprovat el setembre de 1932.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6484454
 La crisi del bienni reformista
- En CNT perd pes les posicions més moderades, s’imposen els radicals de la
FAI.
- Alt Llobregat ‘32 —> Llei de defensa de la república. Poden respondre amb
duresa a aquestes accions. Azaña assumeix la responsabilitat.
- Acció de l’executiu i pressions polítiques de les Corts.
- Socialistes es radicalitzen —> PSOE destaca Francisco Largo Caballero, vol
trencar la coalició amb republicans.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Dreta s’organitza, enforteix les seves posicions i ataca el govern.
- 1933: Extrema dreta crea la Comunión Tradicionalista, la Renovación
Española i la Falange Española.
- Partido Radical i CEDA, dreta política conservadora catòlica que volen
intervenir en les Corts.
- CEDA partit de masses.
- Niceto Alcalá Zamora dissol les Corts i convoca eleccions per al novembre de
1933.

BIENNI RADICAL-CEDISTA O BIENNI NEGRE (1933-1936)

- Tensió creixent, mobilització de les dretes i divisió de les esquerres. CNT

Reservados todos los derechos.

promou l’abstenció. Guanyen les dretes.
- Culpen a les dones.
- Culpa de la debilitat dels partits republicans i l’aliança republicanosocialista.

Els governs de dretes

- Partido Radical, president Alejandro Lerroux: Neutalitza el reformisme
respectant la legaliat constitucional.
- S’atura la Llei de confessions i congregacions. Es tornen els sous estatals als
capellans.
- Pes sindical en les negociacions laborals disminueix.
- S’atura la reforma agrària i es tornen les terres als grans propietaris.
- Conflictivitat social augmenta.
- Dreta acusa al govern de passivitat davant els brots de desordre social i
tebiesa en l’acció contra les reforems de la esquerra.
- Lerroux destituit i nomenat el radical Ricardo Samper. PR dividir i debilitat.
- 1934: Vaga eneral de treballadors de camp. Iniciativa Generalitat i la seva Llei
de contractes de conreu.
- CEDA entra a formar part del govern.

Astúries i Catalunya l’octubre de 1934

- Incorporació CEDA: alarma entre les esquerres.
- Intent insurreccional promugut per PSOE que fracassa.
- Astúries moviment revolucionari (6 al 18 d’octubre). Grans proporcions.
Aliança entre UGT i CNT i elements comunistes: Comitè Regional de la
Aliança Obrera.
- Es situa en les conques mineres.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6484454
 - Comitè es fa càrrec de les comunicacions, socialitza la producció i emprén

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
una dura repressió contra els enemics de la República.
- Repressió: Exèrcit colonial Francisco Franco.
- Barcelona: Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal
Espanyola.
- Companys i part del govern aïllats i empresonats. Generalitat ocupat per
Domènec Batet. Rendició de companys.
- Negativa de Batet a participar en l’aixecament de juliol el 1936 causa la seva
mort. Azaña empresonat i Companys i els governadors reclosos en el vaixell
presó Uruguay.

La radicalització del govern de les dretes

- Neutralització de les reformes i suspensió de l’estatut de Catalunya.

Reservados todos los derechos.

- Es donen llocs de molta responsabilitat a militars antirepublicans —> Franco
és cap d’Estat Major.
- Pressió d’extrema dreta i premsa contrària a la República creen clima
favorable a la reforma de la Constitució. No ho fan per evitar dissoldre Corts i
convocar eleccions.
- Casos de corrupció: estraperlo, involucra a Lerroux. Crisi política, Lerroux
deixa la presidència.
- La presidència hauria de passar a CEDA, però per evitar un cop d’estat,
s’encarrega el govern a Manuel Portela Valladars.
- Inviable, no es pot governar sense un suport parlamentari estable —>
Eleccions 16 de febrer de 1936 i dissolució Corts.

LA REPÚBLICA A CATALUNYA
Diferències amb Espanya
- Molt més desenvolupat. Sistema de partits i sindicats propi.
- Predominen el catalanisme, republicanisme i anarquisme.
- Conservadors: Lliga regional, Cambó
- Repblicans: Acció Catalana i Acció republicana de Catalunya. Aliança —>
Partit Catalanista republicà, conegut com Acció Catalana. 1933 es
reorganitzen i s’anomenen Acció Catalana rRepublicana.
- Unió Socialista de catalunya.
- ERC dirigida per Macià

Les eleccions i la proclamació de la República

- Acció Catalana no va voler presentar-se amb la ERC.
- Molta participació: plebiscit en contra Dictadura i vella política del caalanisme.
- Molts electors no havien votat mai, pel rebuig d’alguns sectors populars a
votar i pels 7 anys de la dictadura.
- Guanya la ERC.
- ERC partit predominant, tot i les escissions i haver de governar el coalició.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6484454
 - Companys i Macià proclamen la república catalana: 17 arriben tres minisres
en avió i negocien amb el govern català —> Generalitat provisional i
acceptaran l’Estatut després d’aprovar la Constitució.

L’obra inicial de la Generaliat de Catalunya

- Sense pressupostos propis, modernitzen la cultura i educació. Comissions
d’estudi.
- Estatut de Núria. Pateix retallades i modificacions per ser aprovat.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Eleccions autonòmiques. Nou parlament elegit el 20 de novembre. ERC
majoria absoluta, Macià president de la Generalitat. Després, Lluís
Companys.

Tensions socials
- Tensions —> Desestabilització per la república, ja que la CNT estava més
organitzada i consolidada.
- Canvis importants: Massa de reballadors augmenta molt i imposen les tesis
radicals de la FAI.
- Vells liders sindicals arraconats i fan una plataforma d’una acció més
moderada: Trentistes. 1932 marginats i expulsats del sindicat.

Reservados todos los derechos.

- CNT estatègia de la confrontació. Conflictes augmenten.
- Món agrari: Descontentament pel conflicte de propietaris i arrendataris.
Generalitat aprova la Llei de contractes de Conreu. Els propietaris volien que
la Generalitat votés en contra de la llei, en no aconseguir-ho, van al Tribunal
de Garanties Constitucionals.

El 6 d’Octubre i suspensió de l’estatut

- Macià no rep suport, és empresonat. Estat de guerra fins abril de 1935.
- Generalitat suspés. President canviat pel càrrec de governador general de
Catalunya.
- Suspensió Estatut d’Autonomia i l’obra legislativa i de govern anul·lada o
aturada.

EL FRONT POPULAR I LA CRISI DE LA REPÚBLICA

Les eleccions del febrer de 1936
- Tensions socials i bipolarització política. Violencia política.
- Enfrontació oberta i sense concessions de dretes i esquerres.
- Socialistes i comunistes pacten el Front Popular. No prometen un projecte de
govern, sinò restaurar les reformes del bienni republicà i una amnistia pels
empresonats de 1934.
- Dretes representats per la CEDA, reforma constitució de 1931.
- Extrema dreta: Bloque Nacional de José Calvo Sotelo. Complot antirepublicà
obert. Creació d’un nou estat autoritari
- Catalunya: Front d’Esquerres i Front Català d’Ordre.
- Esquerra programa concret, clar i entenedor: Llibertat presos 1934,
restabliment Estatut i compliment llei de contractes de conreu.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6484454
 - Triomf de les esquerres.

El retorn de l’esquerra al poder

- Manuel Azaña fa govern amb republicans. Socialistes donen suport
parlamentari al govern i permeten la Constitució la seva continuïtat.
- Autonomia catalana, amistia delictes polítics i reprenen tímidament les
reformes.
- Por complotisme polític i desbordament social causa prudència en el canvi

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
d’orientació —> Crispacó de la situació: Augment conflictes socials i complots
de les dretes amb el suport militar i erligiós.
- Catalunya: Amnistia permet que Companys i governadors tornin. Nomenat
president.

Els complots contra la República

- Radicalisme verbal polítics d’esquerra i dreta.
- Premsa conservadora i clerical maximitzen els trets negatius, la violència
social i els crims polítics que augmentaven.
- Complot extrema dreta i militars de la UME.
- Govern no fa res per aturar-lo. 1936: l'aixecament militar contra la República.

Reservados todos los derechos.

Aixecament en cada província i repressió.
- Assassinat José Calvo Sotelo i José del Castillo precipita l’aixecament militar.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6484454