SEGONA REPÚBLICA (1931 - 1936)

1931 - 33 (Bienni reformista)

1933 - 35 (Bienni conservador)

Venim de l'època de Primo de Rivera marginat pel rei, Primo va morir al cap de dos
mesos, emigrant a París per una malaltia. Les eleccions convocades per Almirall
Aznar al 12 d'abril de 1931, es converteixen en un Plebiscit República/Monarquia. Es
fa una campanya per anunciar que no són únicament unes eleccions municipals, són
molt més. Els partits dinàstics estan completament fora, han donat suport a la
dictadura i la monarquia, que no hi va sortir bé, l'esquerra radical no existeix, i els
anarquistes, tot i tenir molt poder, no tenen prou per anar-hi a unes eleccions
perquè Primo de Rivera va reprimir la CNT, el partit representant anarca. Per primer
cop, l'esquerra està ben organitzada i la dreta no, i en 47 de 50 capitals de província
guanyen els republicans. En la junta de partits republicans (coalició), n'hi ha:
El partit radical de Lerroux
L'acció Republicana, liderada per Manuel Azaña.
La dreta lliberal republicana, liderada per Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura.
Marcelino Domingo i Álvaro de Albornoz
Esquerra Republicana (Francesc Macià)

Després de demanar la retirada del rei, aquesta coalició assumeix el control del
govern provisionalment, i a futur convoquen unes eleccions per a escollir un líder del
govern. Per corregir el caciquisme, van posar llistes obertes on la gent que hi volia
es podia presentar, es van eliminar els districtes i es va fer per províncies. D'aquesta
manera, les eleccions van poder ser netes i va guanyar per una gran majoria la
República.

Eleccions República
El PSOE aconsegueix 115 escanys, el partit de Lerroux 94, els conservadors
republicans 22, l'acció republicana (radicals socialistes) 30, els republicans radicals
59, l'ERC 35 i els republicans gallecs 16. Per primer cop a la història, entren dones als
parlaments, sent la més coneguda Clara Campoamor.

Els participants d'aquestes eleccions va arribar al 70%. La coalició republicana

socialista obté la majoria absoluta i guanya aquestes eleccions. El primer que van
fer va ser ratificar el govern (van ser els governants provisionals, això vol dir que
van legalitzar el govern), però Alcalá Zamora es va mantenir com a president.
 - Espanya es torna una República de treballadors de totes les classes,
s'organitza en un règim de llibertat i justícia.
- Constitució 1931
- Espanya serà una república de treballadors de totes les classes que
s'organitza en un règim de llibertat i de justícia.
- Tots els poders emanen del poble.
- L'estat es configura de manera integral, però s'accepta la possibilitat
de constituir governs autònoms.
- El poder executiu cau al govern format pel Consell de Ministres i el cap
de govern. El president de la república és el cap d'estat, que és el ex
representant de les institucions.
- Va establir el sufragi universal.
- Va establir la laïcitat (no religiós) de l'estat.
- Reconeix el matrimoni civil i el divorci.
- Reconeix la possibilitat del govern d'expropiar béns d'interès social.
- A banda del tema constitucional, també se li redacta una àmplia
declaració de drets.
- Tothom és igual davant la llei

Durant dos anys, governa Azaña (1931-1933), Fan de lleis; la religiosa, de l'exèrcit
l'agrària i l'educativa. També reformen l'estat i canvien el sistema de drets laborals.
Els drets que hi van aplicar consistien:

- La religiosa: Objectiu de secularitzar la societat, de treure els docents

eclesiàstics i limita les propietats que pot tindre l'església, l'estat es
reservava el dret de suprimir l'orde religiós. Només a l'orde de Jesús
(jesuïtes), se li va aplicar aquest dret i la van dissoldre ci treure les terres.

- Reforma de l'exèrcit: Manuel Azaña fa una reforma a l'exèrcit per

modernitzar-ho i per garantir que hi són fidels a la República (l'exèrcit va
estar de part de la dictadura de Primo de Rivera). Va reduir els efectius
totals, i va fer la macrocefàlia, que tractava de reduir els oficials que n'hi
havien adjudicats a cada soldat. Treu els furs. (lleis que hi havia únicament
per a l'exèrcit). La reforma militar, que tractava de jubilar a qualsevol militar
que no estigués a favor de la República, no va triomfar molt. Els africanistes
s'ho van prendre molt malament, i de la insatisfacció d'aquest grup,
s'aprofita la dreta per intentar donar cops d'estat més endavant. Es van
eliminar càrrecs militars i es crea un cos militar nou, triat perquè sigui gent
únicament molt fidel a la República.

- Reforma educativa: Van tratar de fer un canvi enorme a l’educació

espanyola, amb l’objectiu d’una educació laica (sense intervenir la religió) i
liberal.
 - Reforma agrària: Jornada laboral al camp reduida a 8 hores, salari mínim

- Reforma de l’estat cetralista:

Catalunya durant l’època de la República.

El govern de la generalitat fa un govern autonòmic i comença a redactar un estatut
d’autonimía, un document legal semblant a una constitució que afecta només a
Catalunya i defineix el marc insitucional i les competencies que asumirá Catalunya
(troç de poder que se li dona a cat) l’estatut es dirà “Estatut de Núria”. El primer que
deia aquest estatut, va ser que la República Espanyola sería una República federal
(com EEUU), també diu que la sobiranía recau en el poble català, que será un estat
autònom dins de la República catalana. Aquest estatut estableix que:
- Catalunya escolleix l’ordre dels seus territoris.
- La sobirania recau en el poble català
- Competències basiques en ensenyament, política, cultura
- Busca posar d’acord a tot el poble, és ambiciós.
- 75% vota, de la gent que vota 99% és un sí
- Constituia Catalunya com una regió autònoma dins de l’estat espanyol.