Segona-Republica-1931-1936.

pdf

marga0911

Historia de España

1º Bachillerato de Ciencias y Tecnología

EBAU Islas Baleares

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931 - 1936)
PER QUÈ LES ELECCIONS MUNICIPALS VAN DUR LA REPÚBLICA?
✴ Etapes: Bienni Reformista (Abril 1931 - 1933) / Bienni Radical - Cedista (Novembre 1933 - 1936) / Front Popular d’Esquerres (Febrer - juliol 1936).
Els resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 convocades per Aznar van ser plebiscitaris, és a dir, de suport o refús a la
monarquia. Tot i que als municipis rurals venceren els monàrquics, a les capitals triomfà la conjunció republicano - socialista.
El 14 d’abril, Alfons XIII renuncià al tron i abandonà Espanya. A Madrid els representants que havien signat el Pacte de Sant Sebastià
constituïren un govern provisional presidit per Alcalá Zamora. Per estabilitzar la República, s’havien de fer eleccions i una Constitució.
El 28 de juny es celebraren les eleccions a Corts Constituents i venceren els republicano - socialistes, així, el PSOE es convertí en el
principal grup parlamentari. La dreta republicana d’Alcalá Zamora, Miquel Maura i els monàrquics van ser els derrotats.
L’executiu quedà en mans de la coalició republicano - socialista deixant a Alcalá Zamora com a cap de Govern i als ministres del Govern
provisional. La primera tasca de les Noves Corts era elaborar una Constitució republicana.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
NOU RÈGIM REPUBLICÀ
CONSTITUCIÓ DE 1931
Les Corts Constituents s’inauguraren el 14 de juliol de 1931. A la comissió que elaborà l’avantprojecte de la Constitució li costà arribar a
un consens i només respectà els criteris de la majoria parlamentària (socialistes o republicans d’esquerra).
La Constitució tengué caràcter democràtic i progressista i Espanya va ser definida com una República de treballadors de totes les classes
socials. A més, era avançada, idealista i pacifista ja que reflectia la renuncia de la guerra com a instrument de relacions internacionals.
D’altra banda, l’Estat es configurà de manera integral, és a dir, no era federal ni unitari, però s’acceptava la creació de governs autònoms.
També establí sobirania popular, Corts unicamerals i divisió de poders. El poder legislatiu residí en el Parlament ja que el president de la
República tenia poques atribucions i governava sis anys.
Es reconegué àmplia declaració de drets i llibertats, amb igualtat de lleis, educació, feina, poder i sexe, a més, d’educació primària era
obligatòria i gratuïta. D’altra banda, el govern podia expropiar béns i la feina era una obligació social. El sufragi era universal masculí i
femení per majors de 23 anys. Finalment, s’establí l’Estat laïc i es reconegué el matrimoni civil i el divorci.

Reservados todos los derechos.

DEBATS PARLAMENTARIS
La defensa dels drets creà debats entre dretes i esquerres, entre els quals destacà la regulació del dret de sufragi de les dones i la
discussió d’articles relacionats amb l’implantació del laïcisme, la prohibició als ordres religiosos d’ensenyar i l’expulsió dels jesuïtes.
La Constitució, que s’aprovà el 9 de desembre, tengué el rebuig de la dreta, dels catòlics i dels republicans moderats. Alcalá - Zamora,
que havia dimitit de president del Govern, va ser nomenat President de la República i Manuel Azaña, va ser el nou president del Govern.

SISTEMA DE PARTITS I DE SINDICATS

1. Esquerra:
a. Republicans (radical - socialistes, azañistas i nacionalistes): Eren partidaris de fer reformes però no mantengueren postures revolucionàries.
b. PSOE: Era el partit més sòlid i estructurat, que tenia el suport de la UGT i els vots dels obrers.
c. Corrent socialdemòcrata: Partidari d’endarrerir els plantejaments revolucionaris.
d. Corrent revolucionari (UGT): Considerava la República el camí cap al socialisme.
e. PCE: Sorgit de la branca bolxevic del socialisme.
f. POUM: De tendència antiestalinista.
2. CNT: Sindicat anarquista moderat i de suport a la República. El seu corrent radical defensava la insurrecció i les armes.
3. Centre / Centredreta: Representats per seguidors d’Alcalá - Zamora i pel Partit Republicà Radical de Lerroux, però que fracassà.
4. Dreta: Destacà la CEDA (Acció Popular Agrària) de Gil Robles, que defensà la propietat agrària, l’Església, l’exèrcit i els propietaris.
5. Grups monàrquics: Tenien actitud hostil cap a la República i destacà Renovació Espanyola, que defensava els cops d’Estat.
6. Grups nacionalistes i feixistes: Crearen les Juntes d’Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), que s’uniren a la Falange Espanyola, de
José Antonio Primo de Rivera. Era antidemocràtic, defensava el nacionalisme espanyol i s’organitzava en grups paramilitars.

BIENNI REFORMISTA (1931 - 1933)

Des de 1931 fins a 1933, el Govern Provisional de Manuel Azaña dugué a terme una política de reformes que es basaren en l’aliança entre
la burgesia republicana d’esquerres i l’obrerisme socialista amb l’intenció de modernitzar i equiparar Espanya a Europa.

REFORMES SOCIOLABORALS I QÜESTIÓ AGRÀRIA

La República significà l’aprovació d’una legislació sociolaboral gràcies a Largo Caballero. La legislació es concretà amb la Llei de Termes
Municipals (impedia la contractació de jornalers d’altres municipis si n’hi havia de desocupats), la Llei de Jurats Mixtes (feia que els
representants dels obrers i patrons negociassin els conflictes laborals), la Llei de Conreu forçós (l’Estat obligava a conrear els latifundis) i
l’establiment de la jornada laboral de vuit hores.
La Llei de Reforma Agrària (1932) va ser el projecte principal, per crear una classe mitjana rural amb propietaris d’explotacions que
incentivassin la situació per sortir de l’endarreriment. Aquesta llei permetia expropiar sense indemnitzar les terres de la noblesa i expropiar
indemnitzant les terres conreades de manera deficient, les arrendades sistemàticament o les que es podien regar però no es feia.
L’Institut de la Reforma Agrària, que s’encarregà de l’aplicació de la llei, disposà d’un pressupost anual per indemnitzar els propietaris
expropiats i facilitar els assentaments dels pagesos. Les complexitats de les reformes feren que fossin una decepció per a la pagesia pobra
ja que no arribava el repartiment de terres promès i s’allunyava l’esperança de millorar la vida.
La llei tengué l’oposició de propietaris agrícoles i de finques de 100 hectàrees, que s’uniren i es convertiren en enemics de la República.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2813022
 ESGLÉSIA I LAÏCISME
Un dels objectius de la República era limitar la influència de l’Església i secularitzar la societat, així, s’estipulà l’aconfessionalitat de
l’Estat, la llibertat de culte i la supressió del pressupost de culte i clero. A més, es permeté el divorci i el matrimoni civil, es tragueren els
santcrists de les aules i es secularitzaren els cementiris, passant a ser civils.
El temor de la influència dels ordres religiosos en l’educació va fer que la República prohibís la seva tasca en l’ensenyament. A més, la Llei
de Congregacions limità la possessió dels seus béns i preveié la seva dissolució. L’enfrontament més greu es produí amb els jesuïtes.
Les polítiques laïcistes causaren polèmica en un país amb molta població catòlica. L’Església manifestà la seva oposició a la República i
mobilitzà els catòlics. L’actitud hostil del cardenal Segura (cap de l’Església a Espanya) i del bisbe de Vitòria provocà que se’ls expulsés.
La qüestió religiosa allunyà de la República les dretes, que trobaren en la defensa de la seva moral, ètica i fe catòlica un senyal d’identitat.

REFORMA MILITAR
La República d’Azaña reformà les institucions militars i policíaques desburocratitzant una institució vella amb molts oficials mal pagats,
escasses possibilitats de promoció i excessiu per les necessitats del país. La reforma volia assegurar l’obediència de l’exèrcit i modernitzar-lo.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Per aconseguir-ho, es promulgà la Llei de Retir de l’Oficialitat (1931), que oferia als oficials la possible retirada voluntària en òptimes
condicions i paga. També es suprimiren rangs tradicionals, es reduïren les unitats i els oficials i es tancà l’Acadèmia Militar de Saragossa,
dirigida per Franco. A més, es suprimiren les capitanies generals, els Tribunals d’Honor, el Consell Suprem de Justícia Militar i la premsa.
Els africanistes reberen la reforma com una agressió a la tradició militar i al poder de l’exèrcit.
Però, el 10 d’agost de 1932, alguns militars amb el general Sanjurjo, es revoltaren a Sevilla donant lloc al primer cop d’Estat contra la
República. La revolta fracassà però la Sanjurjada mostrà que la lleialtat de l’exèrcit no estava garantida.
El matèria policial, es creà la Guàrdia d’Assalt, una força d’ordre públic fidel a la República.

POLÍTICA AUTONÒMICA
Tot i que els governants del 1931 defensaven un Estat central fort i la unitat històrica i cultural, s’emprengué una reforma territorial per
permetre a les regions amb sentiments nacionalistes tenir una organització pròpia i accedir a l’autonomia.
1. Catalunya: S’iniciaren negociacions amb el Govern, es formà un govern autonòmic, la Generalitat i s’aprovà un estatut d’autonomia.
El règim autonòmic establí govern i parlament amb competències en economia, educació o cultura i es reconegué la cooficialitat del
català. En les primeres eleccions vencé ERC i Francesc Macià va ser elegit president, després va ser substituït per Lluís Companys.

Reservados todos los derechos.

2. País Basc: Nacionalistes del PNB i carlins redactaren un projecte d’estatut (Estatut d’Estella), però la seva aprovació s’endarrerí per
l’oposició dels republicans i socialistes. El 1936, dins la guerra, s’aprovà un estatut gràcies al consens entre nacionalistes, republicans i
socialistes. José Antonio Aguirre, dirigent del PNB, va ser elegit primer lehendakari.
3. Galícia: El procés estatutari va ser lent i el 1936 es sotmeté a plebiscit un projecte d’estatut que no s’arribà a aprovar per la guerra.

PROMOCIÓ DE L’ENSENYAMENT I DE LA CULTURA

Es dedicaren recursos a reformar l’ensenyament. Així, es creà un pla de construcció d’escoles i es reformaren els principis de l’escola per
consolidar l’ensenyament públic, obligatori i gratuït. S’optà per un sistema laic, s’introduí la coeducació i es suprimí la separació per sexes.
La dotació de noves places de mestres multiplicà les de la dècada anterior, ja que en els plantejaments educatius republicans els mestres
eren un element essencial per ensenyar els ideals del nou règim.
La no obligatorietat d’ensenyar la religió catòlica i el caràcter laic provocaren la reacció dels conservadors, causant la guerra escolar.
La renovació educativa i cultural impulsada pels primers governs republicans donà accés a la cultura a sectors oblidats. També s’impulsaren
les Missions Pedagògiques pels pobles i es crearen biblioteques i pinacoteques ambulants.
A més, s’obriren Cases de Cultura amb biblioteques estables, es fomentaren les vacances i les colònies escolars, es crearen instituts per a
obrers i es feren iniciatives com el Teatre Universitari La Barraca, dirigit per Federico García Lorca.

BIENNI CONSERVADOR (1933 - 1936)

ELECCIONS DEL 1933 I EL CANVI DE GOVERN
Per les divisions internes dels republicans, les tensions entre socialistes i republicans d’esquerres, el deteriorament del règim pels
conflictes amb els conservadors i la decepció dels republicans i obrers per la lentitud de les reformes, en les eleccions de 1933, les dretes
en coalició formaren una única candidatura enfront una esquerra amb candidatures separades.
La mobilització conservadora provocà la concentració del vot de dreta i la dispersió del vot d’esquerra. La CEDA de Gil Robles i el Partit
Republicà Radical de Lerroux aconseguiren més diputats, però no suficients per governar en solitari. Així, el PRR formà govern amb el
suport de radicals i partits de centre, que iniciaren una política revisionista de les reformes del primer bienni. Aquestes reformes estigueren
supervisades per la CEDA, a canvi del seu suport al Govern.

GOVERNS DE CENTREDRETA
El nou Govern canvià la política reformista del bienni anterior, així:
1. Al camp: Frenà la reforma agrària, tornant terres a nobles, anul·lant la cessió de terres mal conreades i donant llibertat de contractació.
2. Església: Aprovà pressupost de culte i clero i negocià per signar un concordat amb la Santa Seu.
3. Exèrcit: Aprovà una amnistia pels revoltats amb Sanjurjo el 1932.
4. Educació: Reduí el pressupost.
5. Ajuntaments: Destituí els ajuntaments en mans republicanes i socialistes i els substituí per comissions gestores.
6. Qüestió agrícola: Enfrontà el Govern amb la Generalitat, republicana, per la Llei de Contractes de Conreu que deixava als pagesos
arrendataris de vinyes convertir-se en propietaris pagant preus pactats. Però, el Tribunal de Garanties Constitucionals l’anul·là.
7. Nacionalistes: El Govern s’enemistà amb els nacionalistes bascos i paralitzà la discussió del projecte d’estatut basc impulsat pel PNB.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2813022
 RADICALITZACIÓ OBRERA
El gir conservador i l’obstrucció de les reformes radicalitzà el sector del PSOE dirigit per Largo Caballero. El 1934 els socialistes declararen
una vaga general pagesa però va ser reprimida, detenint els dirigents socialistes i clausurant les seus locals i la premsa.
Davant aquesta situació, la CEDA endurí la seva posició i reclamà una acció més contundent en l’ordre públic. El cap del Govern, Lerroux,
accedí a les peticions i atorgà ministeris a la CEDA.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Després de la formació d’un govern amb la CEDA, es produïren vagues i manifestacions que fracassaren i es decretà l’estat de guerra.

DESCOMPOSICIÓ POLÍTICA
El 1934, un sector de radicals encapçalats per Martínez Barrio abandonà Lerroux i formà Unió Republicana.
El 1935 es formà un nou govern presidit per Lerroux i amb membres de la CEDA, així, Gil Robles era ministre de Guerra i Franco cap de
l’Estat Major. Aquest executiu inicià la contrarevolució, que suspengué l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, anul·là la llei de Contractes de
Conreu, obligà als pagesos a pagar rendes i tornà les propietats als jesuïtes. També intentà modificar la Constitució però no ho aconseguí.
D’altra banda, s’accentuaren les divisions entre els partits que donaven suport a la centredreta, sobretot pels escàndols de corrupció en
els quals hi hagué Lerroux i radicals involucrats (cas de l’estraperlo) i que causaren descrèdit davant l’opinió pública. Per aquest motiu,
Alcalá - Zamora (president de la República) dissolgué les Corts i convocà eleccions pel febrer de 1936.

FRONT POPULAR (1936)

POLARITZACIÓ ELECTORAL
Les esquerres es presentaren a les eleccions en una coalició de republicans, reformistes, PSOE i comunistes, anomenant-se Front Popular.
Defensaven l’amnistia pels empresonats per la revolució d’octubre de 1934, la reintegració dels càrrecs als represaliats i l’aplicació de la

Reservados todos los derechos.

legislació reformista suspesa per la coalició radical - cedista.
Les dretes formaren diverses coalicions (candidatures antimarxistes) formades per la CEDA, monàrquics, tradicionalistes (Bloc Nacional),
radicals i la Lliga Catalana. Però, no aconseguiren una única candidatura ni un programa electoral consensuat. Les eleccions eren l’opció
d’aconseguir la majoria per poder governar sense restriccions i poder implantar el règim catòlic, centralista, corporatiu i autoritari.

RESULTATS ELECTORALS DEL FEBRER DE 1936

A les eleccions, el Front Popular vencé (48%), tot i que les dretes aconseguiren el 46%. El PSOE i la CEDA formaren les principals minories
parlamentàries. Destacà que la Falange Espanyola no aconseguí cap diputat.
D’acord amb el programa del Front Popular, el nou govern es formà per republicans (Esquerre Republicana i Unió Republicana), mentre
que els altres partits de la coalició donaren suport parlamentari. Alcalá - Zamora va ser destituït de president de la República i el substituí
Manuel Azaña, d’altra banda, Casares Quiroga va ser nomenat president del Govern.

ETAPA DEL FRONT POPULAR

El nou govern realitzà el programa pactat en la coalició, decretant amnistia i obligant a les empreses a readmetre els obrers acomiadats.
El Govern de la Generalitat tornà al poder de Catalunya i es restablí el seu Estatut d’Autonomia. A més, al País Basc i Galícia començaren les
negociacions per establir els seus.
Esperançats, els partits d’esquerra i els sindicats feren una mobilització popular. Els anarquistes proposaren accions revolucionàries i els
socialistes es radicalitzaren. Així, a les ciutats hi hagué vagues i al camp els jornalers ocuparen les terres.
La nova situació causà rebuig en la dreta, ja que molts propietaris de terres s’oposaren al Govern, els industrials expatriaren capitals i
l’Església començà campanyes contra la República.

PREPARACIÓ DEL COP D’ESTAT

La situació política i social tornà conflictiva, causant violència social pels enfrontaments al carrer, les vagues i els desordres.
La Falange Espanyola i grups d’extrema dreta formaren patrulles armades que iniciaren accions violentes contra els líders d’esquerres, els
quals també responien militarment. La dreta ja planejava un cop d’Estat per treure el Front Popular, mentre que el Govern intentava
controlar la situació.
Es sap que la preparació del cop d’Estat començà abans de les eleccions de 1936, ja que part dels oficials de l’exèrcit començaren a
planificar un aixecament liderat també per Sanjurjo (refugiat a Portugal) i organitzat a Pamplona pel general Mola (director). Tot i no tenir
objectius clars a banda de la restauració de l’ordre i autoritat, la defensa de la unitat d’Espanya i del catolicisme i del caràcter
antidemocràtic i anticomunista, la conspiració es ramificà.
L’assassinat el 13 de juliol de 1936 del líder monàrquic José Calvo Sotelo per forces policials, com a venjança per l’assassinat del tinent
Castillo per la ultradreta, accelerà la insurrecció que començà el 17 de juliol al Marroc i donà lloc a una guerra civil de tres anys.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2813022