UNITAT 13.

LA SEGONA REPÚBLICA

1. PER QUÈ LA REPÚBLICA LA VAN PORTAR UNES ELECCIONS MUNICIPALS?

Les eleccions municipals convocades per Aznar van adquirir part de suport i part de refús de la
monarquia. Tot i que en la majoria dels municipis rurals s’hi van imposar les candidatures
monàrquiques, en les capitals i en els nuclis urbans va triomfar la conjunció
republicanosocialista, partidaria de la instauració del règim republicà.

Al cap de dos dies, Alfons XIII va renunciar al poder reial i va abandonar Espanya. A Madrid els
representants que havien signat el Pacte de Sant Sebastià, van constituir un govern provisional
liderat per Niceto Alcalá-Zamora, que era líder d’un partit republicà i catòlic. I al marge de la
coalició quedava la dreta monàrquica, els nacionalistes bascos i l’obrerisme radical. 

El govern va posar una sèrie de mesures d’urgència: 

• la concessió d’una amnistia general per als presos polítics
• la proclamació de les llibertats polítiques i sindicals 
• la designació d’alts càrrecs de l’Administració
• la convocatòria d’eleccions municipals per evitar que el control de les autoritats
monàrquiques estigués sota l’Administració local

El 28 de juny es van celebrar les eleccions a les Corts Constituents i va haver una victòria de la
conjunció republicanosocialista. Tot i que cap partit no va aconseguir una majoria per a poder
governar en solitari, el PSOE es va convertir en el principal grup parlamentari. 

L’executiu va quedar en mans de la coalició republicanosocialista, que va ratificar en el càrrec

el cap del govern i els ministres del govern provisional. La primera tasca de les noves Corts va ser
fer una nova Constitució republicana. 

2. EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ

Durant aquest període van tenir lloc unes eleccions en les quals el resultat va ser la victòria de
l’esquerra seguit del centre i una derrota de la dreta. En l’esquerra podem observar la subdivisió
interna entre els republicans d’esquerra amb Azaña com a cap; i el PSOE. 
Aquestes eleccions van donar lloc a unes Corts Constituents, que van elaborar una nova
Constitució, però només per l’esquerra, amb un caràcter democràtic i progressista. Aquesta nova
Constitució va tenir una sèrie de  característiques: 
• Era una República: el president de la República no tenia poder, era només una figura
representativa. Aquest president era Alcalá-Zamora. 
• Va haver una divisió de poder: el govern estava en mans d’Azaña; el poder legislatiu
estava en mans de les Corts unicamerals per fer canvis ràpids; i el poder judicial era
independent. 
• Va haver una declaració de drets i llibertats, però el govern podia suspendre-ho. 
• Va tenir lloc el sufragi femení per 1a vegada a Espanya. 
 • La laïcitat de l’Estat, és a dir, la separació entre l'Església i l’Estat. Que va portar a
l’eliminació del pressupost del cler i la proliferació per l'Església de dedicar-se a l’educació. 

Aquestes característiques de la nova Constitució van provocar la fundació de la CEDA, per tal de
defensar-se. 3.

3. COM VA CANVIAR LA VIDA DE LES DONES, LA SEGONA REPÚBLICA?

Durant aquest període, va tenir lloc el sufragisme, és a dir, la dona ja podia votar, però, van tenir
l’oportunitat? Doncs, al principi no era oportú, perquè el govern pensava que votarien a la dreta
degut a la influència de l'Església, però més endavant, elles votaran. 

4. EL BIENNI REFORMISTA (1931 – 19339)

4.1. LA REFORMA LABORAL I AGRÀRIA
Amb la reforma laboral, es van elaborar les lleis laborals, que van ser obra de Largo Caballero.
L’objectiu de la reforma laboral era millorar les condicions dels jornalers i del proletariat urbà.
Aquestes lleis estaven molt ben elaborades, però es van aplicar molt poc. 

La reforma agrària tenia com a objectiu la creació d’una classe mitjana rural. Aquesta reforma
preveia exproporcions de terres (amb o sense indemnització). Durant la reforma agrària, podem
contar que hi havia 2.000.000 de jornalers, dels quals 6.000 eren els que la llei preveu beneficiar.
Però a l’hora de la veritat, només van acabar beneficiats 4.000, lo qual va ser una gran decepció
en front a les grans expectatives imposades. 

La gran conseqüència va ser que l’anarquisme i la CNT estaven en contra, i aquests grups eren
partidaris de l’ocupació de les terres i de les revoltes agràries. Lo que va donar lloc al conflicte
que va posar fi al període: “Casas Viejas”, dut a terme pel govern d’esquerres republicà. Aquest
conflicte va provocar la caiguda del govern d’Azaña fent que ara l’oposició estiga formada pels
terratinents però també pels perjudicats.

4.2. LA REFORMA RELIGIOSA

La reforma religiosa estava en contra de la influència de l’Església. Durant aquesta reforma, els
jesuïtes van ser expulsats; i el Cardenal segura també, lo que va comportar a una confrontació
total que va provocar la fundació de la CEDA com a partit catòlic. 

Les mesures perjudicials per a l’Església enfront aquesta reforma van ser: 
• el final del pressupost del clero
• la prohibició de l’ensenyament
4.3. LA REFORMA MILITAR
Durant aquesta època, l’exèrcit era enorme i estava mal pagat. La reforma militar va establir la
llei de retir de l’oficialitat, per la qual tots els militars havien de jurar lleialtat a la república; sinó,
se’ls pagava i marxaven de l’exèrcit. Aquesta llei va provocar que els generals que no volien la
república però tampoc volien marxar, van jurar lleialtat a la república en fals. 

Enfront aquesta situació, l’únic que va marcar la diferència va ser Sanjurjo, que no va jurar ni es
va retirar i va fer un colp d’estat. Després d’aquest colp d’estat, Sanjurjo es va convertir en un
home honorable i en l’heroi que estava en contra de la república. 

Durant aquesta reforma, es va establir també l’ordre públic, on hi havia un problema: la Guàrdia
Civil estava formada per gent antirepublicana. I enfront això, es va fundar la Guàrdia d’Assalt, la
qual només va admitir republicans. És a dir, durant aquest període, van coexistir dues forces
totalment oposades al mateix temps. 

4.4. LA REFORMA AUTONÒMICA

Aquesta reforma no és un sistema federal, sinó que obri la possibilitat d’autonomia, però només
per a les regions que els interessa. Les províncies podien unir-se en regions amb una prèvia
aprovació per les Corts d’un Estatut d’Autonomia.

Catalunya va ser la primera en iniciar el seu procés d’autonomia i sí que es va aprovar ja que la
va fer l’esquerra republicana, lo que va suposar la formació de la Generalitat. 

El País Basc també va iniciar aquest procés d’autonomia però no es va aprovar ja que el projecte
el van dur a terme el PNB i els carlins i el seu projecte era catòlic. 

A Galícia no es va aprovar l’autonomia ja que s’havien de posar d’acord l’esquerra amb la dreta i
no van arribar a cap acord. 

4.5. LA REFORMA EDUCATIVA

La idea que tenien era fer una escola pública, laica i gratuïta. El problema el va donar la laïcitat, lo
que va portar a l’oposició de l’Església i de la dreta, donant lloc a la “guerra escolar”.  A més, es
van crear les anomenades Missions Pedagògiques per a portar l'educació i la cultura al món rural.

4.6. CONCLUSIÓ
A tot això caldria afegir la reorganització de la dreta. Des del principi es van oposar a la política
republicana, però no va ser fins a febrer de 1933 quan van crear un gran partit que va aglutinar a
seguidors en defensa de la religió, la família, l'ordre i la propietat.
5. LA CRISI DE LA COALICIÓ D’ESQUERRES
Al 1933 va haver una divisió interna de l’esquerra entre: els republicans i el PSOE, els quals van
posar final del govern d’Azaña i van donar lloc a una convocatòria d’eleccions anticipades. I també
va haver revolucions i revoltes anarquistes (CNT i FAI). Les quals coses van portar a
l’esdeveniment “Casas Viejas”.

6. EL BIENNI CONSERVADOR
6.1. LES ELECCIONS DEL 1933 I EL CANVI DE GOVERN
Com a conseqüència de que només podia governar l’esquerra, va tenir lloc la formació d’un gran
partit de dreta catòlica (CEDA), el qual recolzava “l’accidentalisme”, que es un tipus de política que
diu que accepta coses encara que no es recolzen, per tant, la CEDA acceptava la república sense
recolzar-la. 

Aquestes eleccions van donar lloc a una divisió interna de l’esquerra entre republicans i PSOE,
amb candidatures separades. Els resultats de les eleccions van ser: 
• la dreta (CEDA) guanya les eleccions però sense majoria absoluta. 
• el centre (Partit Radical) queda segon, aprofitant la divisió de l’esquerra. 
• l’esquerra per a causa de la seva divisió. 

6.2. ELS GOVERNS DE CENTREDRETA

El president de la república i de l’esquerra es va oposar a la formació del govern de Gil-Robles,
donant lloc a la formació d’un govern del Partit Radical de Lerroux. 

Aquest govern es dedicarà a paral·litzar i desfer les reformes que ja havia fet l’esquerra durant el
primer bienni, a lo que se l'anomena la política revisionista, duta a terme per la dreta de la
CEDA. 

6.3. LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1934

Durant aquesta revolució va haver: 
• revoltes per tota Espanya, pel PSOE i UGT, que van ser un fracàs a causa de la no
participació de la CNT. 
• rebel·lió de la Generalitat (ERC), lo que va fer que es proclamara l’Estat Català, que va
donar lloc a la detenció del govern de la Generalitat. 
• revolució d’Astúries, que va ser l’únic lloc on va triomfar al principi, on el govern va enviar
a l’exèrcit per suprimir la revolta (Franco). 

A partir del fracàs de la revolució d'Astúries va tenir lloc la descomposició del govern de Lerroux
amb: 
• l’entrada de ministres de la CEDA: procés de dretització. 
• l’eixida de ministres de centre-esquerra amb la ruptura del Partit Radical. 
• escàndols de corrupció del Partit Radical. 
Tot això va provocar que es convoquen unes noves eleccions a febrer de 1936.
8. EL FRONT POPULAR
Durant aquestes eleccions va formar una gran coalició d’esquerres, anomenada el Front Popular.
El seu objectiu era l’amnistia per a tots els presos per motius polítics i la recuperació de les
reformes del primer bienni. Aquest Front Popular estava dividit en: 
• republicans: subdividits en centre esquerra i esquerra.
• PSOE: era el nucli principal
• PCE: partit comunista

El centre va quedar dividit i destruït donant lloc a la desaparició del Partit Radical. I en la dreta, la
CEDA va intentar fer un bloc de dretes (Coalició Antimarxista) però no ho va aconseguir. Per tant,
a banda, es va formar el Bloc Nacional.

El resultat d’aquestes eleccions va ser molt ajustat: 

• el Front Popular va obtenir un 48% dels vots = + 200 diputats.
• la dreta va obtenir un 46% dels vots = - 100 diputats.
• el centre va obtenir un 6% = 0 diputats, per lo que va desaparèixer. 

Azaña va ser elegit president de la República. El president del govern, Casates Quiroga, va posar
en marxa el programa de reformes com l’amnistia per als presos polítics, el restabliment de
l’autonomia a Catalunya i la represa de les reformes del primer bienni.

A partir de febrer de 1936, va haver una situació després de les eleccions en la qual part de
l’esquerra va donar lloc a l’inici de la revolució (CNT i FAI, UGT-PSOE) i part de la dreta i
l’exèrcit van preparar un colp d’estat. 

Aquesta situació va donar lloc a diversos enfrontaments i atemptats entre grups d’esquerres i
grups de dretes. 

La preparació del colp d’estat va estar duta a terme per Emilio Mola, que era el general i director
del colp, però com a líder, estava adjudicat Sanjurjo. Durant aquesta preparació va haver molts
dubtes en l’objectiu ja que alguns no estaven a favor. Els dubtes van ser: 
• era un colp d’estat contra el govern d’esquerres, no contra la República.
• l'exèrcit estava poc organitzat i amb pocs mitjans.
• Mola va fer un reclutament de milícies de dretes i va reclutar als carlins, als falangistes i als
monàrquics. 

Finalment, Calvo-Sotelo va ser assassinat per unes milícies del PSOE, lo que va fer que
s’acabaren els dubtes. 

Entre el 17 i el 18 de juliol va començar el colp d’Estat, que estava organitzat per 6 militars: 
• Fanjul: obj. Madrid - Cabanellas: obj. Saragossa ·
• Goded: obj. Barcelona - Queipo: obj. Sevilla
• Mola: obj. Pamplona - Franco: obj. Marron (es convertirà en líder)
Sanjurjo va morir en un accident quan intentava anar a Madrid; Fanjul i Goded van ser afusellats i
per tant, el colp d’Estat va fracassar en els llocs més importants. 

La conseqüència de tot això va ser la divisió del territori entre: 

• predomini de les dretes, que volien la contra-revolució.
• predomini de les esquerres, que volien la revolució. 

Finalment, el colp d’Estat va destruir l’exèrcit i a partir d’aquesta destrucció, es van formar dos
exèrcits: 
• l’exèrcit popular, per l’esquerra.
• l’exèrcit del Marroc, dirigit per Franco. Aquest sí que era un exèrcit veritable. 

La Guerra Civil era considerada una guerra civil amb objectius de colp d’Estat, ja que les primeres
operacions van ser assaltar Madrid.