Tema 11.

LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

0. Antecedents
1. La Segona República: concepte, característiques i problemes
2. La proclamació de la República, el govern provisional i la
Constitució de 1931
3. El bienni reformista (1931-33)
4. El bienni conservador o radicalcedista (novembre 1933-febrer
1936)
5. El govern del Front Popular (febrer-juliol 1936)

0. ANTECEDENTS (Què havia passat just abans?)

Al Govern
● Després de perdre el suport del rei, Primo de Rivera es retira el
gener del 1930.
● El general Berenguer anuncia el retorn a l’statu quo de 1876
● El gener del 31, l’almirall Aznar legalitza partits polítics i sindicats, i
convoca eleccions, primer als municipis amb la intenció de tenir
controlat el caciquisme (poders locals).

A l’oposició, mentrestant
★ Els partits republicans, els d’esquerra i els catalanistes es reuneixen i
signen el Pacte de Sant Sebastià (agost del 30)
★ Creen un Comitè Revolucionari per organitzar el derrocament de la
monarquia. La idea és organitzar una vaga general que paralitzi el
país (no es va arribar a fer) i promoure la insurrecció militar.
★ El desembre del 30 es produeixen de manera precipitada dos
alçaments a favor de la República, un a Jaca (Aragó) i l’altre a
Madrid, que fracassen.

1. LA SEGONA REPÚBLICA: CONCEPTE, CARACTERÍSTIQUES I

PROBLEMES

- És el primer cop que s’instaura a Espanya un sistema democràtic

modern.
- Espanya havia iniciat la seva industrialització en el segle XIX i el 1930
presentava forts desequilibris entre zones agràries i les urbanes més
industrialitzades. El desenvolupament econòmic havia estat incapaç
d'absorbir el creixement demogràfic, la qual cosa originava un excès de
força de treball.
- En aquell moment, la política europea es veia sacsejada per les
conseqüències de tres fets fonamentals:

1
  la Revolució Russa, que havia fet possible el govern
revolucionari dels comunistes i havia expropiat la riquesa de la
burgesia russa. Això havia desfermat les esperances dels
treballadors revolucionaris , no només dels que es consideraven
comunistes, sinó també dels anarquistes o dels socialistes més a
l’esquerra.
 la crisi econòmica de 1929 dels EUA, la pitjor crisi del
capitalisme, que va arribar una mica més tard a la Península
Ibèrica.
 l’ascens dels feixismes, que va arribar al poder en diferents
estats durant els anys 20 i 30.

La Dictadura de Primo de Rivera havia esbutzat els partits monàrquics de la

Restauració (Partit Liberal i Partit Conservador). Per això, el 1931 l’espai de
la dreta estava encara per construir. Les classes altes i una part de les
classes mitjanes no tenien organitzacions polítiques que els representassin.
Per això, la majoria contrària al nou ordre es va aferrar als valors antics: a
l’Església, a l’Exèrcit i a la monarquia. Així doncs, la dreta política està
dividida i poc preparada:

 els sectors monàrquics: alfonsins i carlins

 l’Associació Catòlica Nacional de Propagandistes (ACNP)
 les agrupacions agràries (propietaris rurals)

D’altra banda, el PSOE era el partit més ben organitzat, però tenia dues
postures respecte del nou règim: participar-hi o mantenir-se’n al marge. Els
qui hi volen col·laborar creuen que la República burgesa serà només una
fase de transició fins a assolir l’Estat obrer. Els altres pretenien arribar-hi
directament per la via revolucionària (dictadura del proletariat).

2
2. LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA, EL GOVERN PROVISIONAL I
LA CONSTITUCIÓ DEL 31

1931. 12 d’abril: Eleccions municipals, tot i que són vistes com un

plebiscit (monarquia versus república).

A les grans ciutats guanyen les candidatures republicanes.

3
1931. 14 d’abril: Proclamació de la República

- Un rere l’altre, els ajuntaments d’Espanya van proclamant la República

- A Madrid, la Conjunció Republicano-socialista, forma un govern
provisional (GP) amb els ‘pactistes de Sant Sebastià’ i presidit per Niceto
Alcalá Zamora.
- Alfons XIII renuncia i s’exilia. [TEXT PBAU tema 10]
- A Catalunya, la victòria d’Esquerra Republicana (ERC) és aclaparadora.
El seu líder, Francesc Macià, proclama la República Catalana dins la
República Federal Espanyola. Uns dies més tard, el GP va convèncer
Macià que aquell no era el model d’Estat escollit i que, en canvi, només
es concedia poder autonòmic i el restabliment de la Generalitat.
- A Mallorca, la influència del banquer Joan March i Ordinas ajuda al triomf
dels partits conservadors, liberals i regionalistes. A Menorca, en canvi,
els candidats republicano-socialistes obtenen majoria.

Reformes engedades pel GP i primers problemes:

REFORMES
Decretar amnistia per als presos
polítics i llibertat de partits i sindicats
Millorar la situació dels
treballadors: jornada laboral de
vuit hores, salari mínim, regulació de
contractes i assegurança
d'accidents.
Modernitzar les administracions
EFECTES
Els sectors més radicals de
l’obrerisme troben insuficients
aquestes mesures i convoquen
vagues i aldarulls perquè aspiren a
la revolució social.
Oposició dels empresaris

4
Separar Església-Estat Una part de l’Església es mostra
contrària a la República (exemple:
Pastoral del Cardenal Segura) 
Creix l’anticlericalisme
Atendre les reivindicacions Establiment d'una Generalitat
autonomistes (Descentralització) provisional de Catalunya
Elaborar Estatuts d’Autonomia
Reformar l’exèrcit per
racionalitzar-ne l’estructura i
assegurar la fidelitat a la República
Impulsar l’educació i la cultura
per reduir l’analfabetisme
Emprendre una reforma agrària Oposició dels grans propietaris
per repartir terres i augmentar la
productivitat
Convocar eleccions constituents

1931. 28 de juny: Eleccions a Corts Constituents.

de izquierda

El triomf electoral de la coalició republicano-socialista permet conservar

l’estructura del GP fins a l’aprovació de la Constitució i continuar les
reformes iniciades.

1931. Estiu

 Primers intents de redactar un Estatut d’Autonomia a Mallorca i

Eivissa. El poc interès per part de la societat i la falta d’acords entre
illes van fer que el projecte s’esmorteís.

5
 Primers conflictes laborals seriosos: vaga de Telefònica,
organitzada per la CNT i una vaga general.
 Aprovació per referèndum del projecte d’Estatut d’Autonomia de
Catalunya.

1931. 1 d’octubre. S’aprova el sufragi femení. A les eleccions del juny

ja s’havien pogut presentar dones a les llistes. Tres en varen sortir elegides:
Margarita Nelken (PSOE), Victoria Kent (IR) i Clara Campoamor (PRR). En
els debats parlamentaris sobre la inclusió del sufragi femení en la
Constitució de 1931, Clara Campoamor es va quedar sola, ja que Victoria
Kent i Margarita Nelken s'hi va oposar seguint la disciplina del partit, és a
dir, al·legant que el vot de les dones donaria la victòria als partits de dretes
per estar massa influenciades per l'Església i pels seus marits. Malgrat això,
Clara Campoamor va defensar, a costa de la pròpia posició en el Partit
Radical en què militava, el vot de les dones i enfrontant-se a les habituals
campanyes que argumentaven la insuficiència en voluntat i intel·ligència del
sexe femení. [TEXT PBAU]

1931. 14 d’octubre. El president Alcalà Zamora que dimiteix durant el

debat constitucional perquè no està d’acord en les decisions sobre els temes
de l’Església, i és substituït per Manuel Azaña

- 1931. Desembre: Aprovació de la Constitució. [TEXT PBAU]

 República dels treballadors de tota mena, amb president elegit

cada 4 anys
 Sobirania popular
 Sufragi universal (a partir de 23 anys i també femení)
 Poder executiu: cap de govern
 Poder legislatiu: unicameral
 Model d’Estat descentralitzat (estatuts d’autonomia)
 Separació Església-Estat (aconfessionalisme)
 Ensenyament primari obligatori, gratuït i laic
 Bandera i himne nous
 Reconeixent ampli de drets i llibertats: matrimoni civil,
divorci,...

Niceto Alcalá-Zamora és nomenat president de la República i Manuel Azaña,

President del Govern, gràcies a l’entesa entre republicans i el socialistes.

6
3. EL BIENNI REFORMISTA

Es parteix d’una situació

econòmica molt dolenta:
efectes de la crisi mundial del 29,
l’herència de la Dictadura, les
revoltes socials i la desconfiança
al nou règim.

1932. Abril: Llei de Reforma

de l’Exèrcit. Azaña es proposa
reduir-lo i ‘republicanitzar-lo’.
També es crea la Guàrdia d’Assalt
(ordre públic)

7
1932. Maig: El projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya (o
Estatut de Núria) arriba a les Corts per ser debatut. Procés d’adaptació
al que diu la Constitució i intensa campanya d’atac.

1932. Agost: intent de cop d’Estat del general Sanjurjo a Sevilla.

1932. Setembre:
 Llei de Reforma Agrària. [TEXT PBAU]
 Els objectius eren reduir l’atur al camp, redistribuir la terra
(latifundisme) i racionalitzar i incrementar la producció.
 L'aplicació de la llei va ser lenta i dificultosa a causa de la
burocratització, del pressupost escàs i de la resistència dels
propietaris, que s'hi van oposar frontalment.

8
 Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Macià, president
provisional de la Generalitat, convoca eleccions i el seu partit (ERC) les
guanya.

1933. Gener:
- Fundació de Falange Española
- Nova vaga general. Revolta anarquista de pagesos i forta repressió
a Casas Viejas (Cadis)

1933. Març: Fundació de la CEDA. Coalició de dretes liderada per Jose M.

Gil-Robles (partits agraris, regionalistes, liberals, democristians,...)

1933. Maig: Llei de Congregacions Religioses , que prohibeix a

l’Església i als ordes religiosos dedicar-se a l’ensenyament, al comerç i a la
indústria.

1933. Estiu: vagues camperoles. La reforma agrària s’aplica massa

lentament i no gaire bé. La intransigència dels terratinents va portar la
pagesia d’Extremadura i Andalusia a un estat de desesperació, que els
anarquistes transformaren en aldarulls. Entre un 40 i un 60% de terres útils
d’aquelles regions no es conreaven.

9
1933. Octubre: Dimissió de Azaña, que perd el suport de la majoria
parlamentària. Es convoquen eleccions [TEXT PBAU]

 L’esquerra radical, insatisfeta amb les reformes, promou revoltes al

camp i a les fàbriques. Augmenta el suport dels treballadors a
sindicats i anarquistes. Intents d’implantar espais de comunisme
libertari.
 La dreta conservadora, que col·labora gens amb el nou règim, es
reorganitza.

1933. Novembre: Eleccions. Triomf electoral del centredreta. La

CEDA obté 115 diputats i el Partit Radical, 102. A Catalunya, triomfa la Lliga
Catalana. A les Illes, tots els escons foren per a la coalició centre-dreta
regionalista.

1933. Desembre: Mort de Macià. Lluís Companys, nou president de

la Generalitat

4. EL BIENNI CONSERVADOR O RADICALCEDISTA

1933. Desembre: Tot i la victòria de la CEDA, el president Alcalà Zamora

es nega a donar-los el poder perquè s’han mostrat antirepublicans i
filofeixistes. A més, el PSOE amenaça amb una revolució social. Al
final, es forma Govern amb el PRR de Lerroux amb el suport extern
de la CEDA.
- S’anul·len les reformes socials, polítiques i econòmiques del govern
anterior
- S’intensifica l’ambient de crispació social (obrers i pagesos) i política
(Catalunya i País Basc)

10
- Gil-Robles no amaga la seva intenció d’establir un estat corporatiu, i
manté relacions amb els règims alemany i italià.

1934. Febrer: Unificació de FE i les JONS.

1934. Abril. El Parlament de Catalunya (amb majoria d’esquerra)

aprova la Llei de Contractes de conreu. Havia de servir per protegir els
camperols de ser expulsats de les terres arrendades o bé de dotar-los-en de
noves. Els propietaris i la Lliga presentaren un recurs d’inconstitucionalitat.
Això va derivar en una pugna competencial entre els dos governs.
Paral·lelament, augmenta la conflictivitat social.

Lerroux i Gil-Robles

1934. Octubre: Entrada de la CEDA al Govern. L’esquerra convoca una

vaga general.
- Insurrecció a Astúries, durament reprimida per Franco amb l’ajuda de
la Legion i les tropes africanistes.
- Proclamació de l’Estat Català, detenció del Govern de la Generalitat i
suspensió de l’Estatut. Forta repressió al camp i a les ciutats.

La radicalització política de la dreta i de l’esquerra ja és un fet.

11
1935. Accions de Govern molt conservadores:
- Paralització de la reforma agrària
- Reducció del pressupost d’educació
- Promoció de càrrecs militars antirepublicans,
- Permissivitat davant l’actuació de la dreta feixista
- Oposició dels falangistes

1935. Setembre. Creació del Partit Obrer d’Unificació Marxista

(POUM). Liderat per Andreu Nin, antistalinista, és un dels primers intents
d’aplegar tota l’esquerra. Menstrestant, dins l’Exèrcit, es crea un grup
conspirador antirepublica: Unió Militar Espanyola (UME).

1935. Octubre: Escàndols d’estraperlo i de corrupció. Dimissió de

Lerroux. Portela Valladares, nou president del Govern.

1936. Gener: creació del Front Popular. Integrants: Izquierda

Republicana (Azaña); Unión Republicana (Martínez Barrio); PSOE i UGT
(Largo Caballero, Prieto); PCE (Diez, Ibarruri); POUM* (Nin). Els
anarquistes hi van donar suport extern. (* comunistes però no estalinistes)
[TEXT PBAU]

12
1936. Febrer: Triomf electoral, ajustat, del Front Popular. El general
Franco, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, proposa al govern sortint declarar
l’estat de guerra. Els líders de dreta també pressionen Portela.

5. EL FRONT POPULAR

1936. Març. Govern només de republicans d’esquerra (el PSOE era

controlat per Largo Caballero, del sector més radical)
- Es reprenen les reformes interrompudes el 1933
- Els membres de la Unión Militar Española que estava formada generals
sospitosos de colpisme són dispersats (Franco, a Canàries; Goded a les
Balears i Mola, a Navarra; Sanjurjo va ser exiliat a Portugal). Tanmateix, els
mecanismes del cop d’estat militar ja s’han activat i Gil Robles n’està
assabentat. [TEXT PBAU]

- Restabliment de la Generalitat

- Il·legalització de Falange.

1936. Primavera
- Nomenament d’Azaña com a President de la República. Casares Quiroga,
president del Govern.
- Es recupera la Llei de Reforma agrària: s’intensifiquen les ocupacions de
terres per part dels pagesos i les expropiacions.
- Augmenten les vagues i els atacs a l’Església.
- Enfrontaments entre ultres dels dos bàndols.
- Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Galícia.

1936. Juliol.
- El tinent de la Guàrdia d’Assalt, José del Castillo (socialista) és assassinat
per falangistes
- Com a represàlia, és assassinat el polític José Calvo-Sotelo (monàrquic)

13
- Alçament militar a Melilla (dia 17) que arriba a la Península l’endemà:
comença la guerra civil.

1936. Setembre. Inici del govern de Largo Caballero.

- Aprovació de l’Estatut d’Autonomia del País Basc.
[queden pendents d’aprovar els de Balears, València, Andalusia i Castella]
- Condemna i execució de J. Antonio Primo de Rivera.

La Guerra Civil no va ser una guerra sinó unes quantes, basades en els
conflictes entre catòlics i anticlericals, entre centralistes i
regionalistes/nacionalistes, entre obrers i patrons, etc.

14
ANNEXOS

15
16
17
18
19