LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

1. La Proclamació de la Segona República

1.1. La caiguda de la monarquia i la instauració del govern provisional
1.2. La conjuntura internacional
1.3. Diversitat d’ideologies i de partits polítics
2. El bienni progressista (1931-19339
2.1. La Constitució de 1931
2.2. Les reformes progressistes
2.3. L’oposició i la fi del govern Azaña
3. El bienni conservador (1933-1936)
3.1. La revisió de les reformes progressistes
3.2. Radicalització sociopolítics: la revolució d’octubre de 1934
3.3. La crisi del govern radicalcedista
4. La victòria del Front Popular
4.1. La continuació del reformisme
4.2. Problemes interns, oposició i radicalització social
 1. La Proclamació de la Segona República 14 d’abril de 1931

Motiu: mala gestió política de la monarquia, incapaç d’afrontar els problemes que l’estat arrossegava

Govern provisional instaurat a l’abril va emprendre les reformes necessàries per a democratitzar i modernitzar
Espanya.
Malgrat la desfavorable conjuntura internacional, dominada per la crisi econòmica i l’ascensió dels feixismes.
➔ Nou règim amb forta oposició de les classes econòmicament dominants i un ampli sector del proletariat,
amb aspiracions revolucionàries.

➢ Mala gestió política de la monarquia, incapaç d’afrontar els greus problemes que l’Estat arrossegava des del
segle 1931, a més, desacreditada ——> haver donat suport a la Dictadura de Primo de Rivera.

1.1. La caiguda de la monarquia i la instauració del govern provisional

Després de la dimissió de Primo de Rivera Problemes interns Afavoreix la cohesió de
(1930)—> general Berenguer tornar al —> dels partits dinàstics l’oposició antimonàrquica
passat amb la situació de 1923 i el + malestar social -> -Reclama transformacions
restabliment de la Constitució de 1876 democràtiques

PACTE DE SANT SEBASTIÀ —> 17 d’Agost de 1930

Pacte que signen diversos partits republicans i nacionalistes —> Volen impulsar un moviment polític i revolucionari
Com? Mitjançant la insurrecció armada recolzada per mobilitzacions populars
Finalitat? Derrocar la monarquia i instaurar una república
Recolzada per: Els socialistes i la CNT

Fracàs ➔ Tot i així no evita la crisi del govern

▪ Insurrecció reprimida de Berenguer, ni el malestar
▪ Vaga general no convocada creixent contra el règim

1931, 12 d’abril: Govern forçat a convocar:

Candidatures republicanosocialistes (els del pacte)
ELECCIONS MUNICIPALS
van triomfar en 41 de les 50 capitals de província i
-Plantejades per l’oposició com una consulta
a les ciutats més importants
a favor de la monarquia o de la república. ————>

Davant els resultats electorals, el rei Alfons XIII va optar per l’exili “He perdido el amor del pueblo” —> Després
proclamació República —> Finalment Niceto Alcalà-Zamora constitueix un govern provisional (poder otorgat pels del
pacte)
 GOVERN PROVISIONAL

Reformes urgents
➢ Legislació destinada a millorar la situació laboral de la pagesia, reforma agrària ansiada però portarà
conflicte, descontentament del repartiment de la terra.
➢ Reforma educativa: Escola a tota Espanya (busos biblioteca als pobles més pobres) problema — No hi
ha diners
➢ Reforma de l’exèrcit: L’exèrcit ha de canviar, s’han de prendre mesures per assegurar la seva lleialtat a la
República i de racionalitzar-ne l’estructura organitzativa per fer-la més eficaç.
➢ Reforma laïcitat de l’Estat
Oposició a les reformes—> Sector de l’exèrcit i de l’oligarquia econòmica (veien perillar els seus interessos) +
L’Església
o L’església havia estat encarregada de l’educació temps abans i no estava d’acord amb concepció laica de
l’Estat que tenien el republicans. —> Provoca onada anticlerical q es manifesta en la crema de convents
o + oposició d’una part del proletariat ja que volia aspirar a una revolució social i un repartiment
immediat de les terres —> es trenca la unimitat i el suport generalitzat que va acompanyar la
proclamació del nou règim.
Discurs en contra de la monarquia (Cardenal Segura)
-Descontentament + destrucció d’esglésies -> tensió social perquè la república està entre mig dels catòlics-laics

1.2. La conjuntura internacional

-Context internacional no afavoreix l’estabilització del nou règim —> anys trenta de crisi econòmica i auge dels règims
totalitaris.

Europa—> comença a notar la crisi econòmica mundial iniciada el

1929 amb la caiguda de la borsa de Nova York.
España—> no te incidència a Espanya a causa de:
• Endarreriment econòmic
• Predomini sector agrícola
• Aïllament provocat pel proteccionisme duaner
Malgrat tot—> contribueix a desestabilitzar
l’economia i societat —> incrementa
problemes del nou règim

Problema endèmic al camp va ser el

-Comerç exterior i inversions estrangeres —> sector més afectat per factor que més va contribuir a aguditzar
la crisi —> incrementa ATUR ————————> les tensions socials (govern no tenia
prous recursos per mesures de protecció
Degut al ambient de malestar proliferen els totalitarismes social)
➢ Influïts pel feixisme italià i nacisme alemany (sorgeixen del
socialisme) —> sistemes presentats com a únics que poden superar els problemes socioeconòmics. + règim
comunista soviètic
Espanya influenciada i dificulta la supervivència de la República

1.2.1. Catalunya
Partit del moment (ERC de Francesc Macià) pacta amb el pacte de Sant Sebastià
- Macià—> Proclama la República federal catalana (plaça de sant jaume) dins de la federació de repúbliques
ibèriques (inventat per Macià)

Problema ➔ Macià decideix el tipus de República abans que es parlès a Madrid

Madrid garanteix a Catalunya l’autonomia amb autogovern (Generalitat) + Redacció de l’estatut d’autonomia
(problema: ho redacta a la vegada que la constutució) —> tot i així no esdevindeix una República federada amb
Espanya.
Discurs de Macià possible Sele
 1.1. Diversitat d’ideologia i de partits polítics
Amb la República es diversifiquen els partits —> que defensaven els projectes polítics i models de societat d’Estat
contradictoris i fins i tot excloents. —> No es poden formar governs sòlids ni consolidar majories parlamentàries.
RESTA EFICÀCIA A AL REPÚBLICA.

Republicans:

ESQUERRA
Acció Republicana de Manuel Azaña i el Partit Radical
Socialista de Marcel·lí Domingo i Álvaro Albornoz —>
volen estat laic i reformisme social
DRETA
Partit Radical d’Alejandro Lerroux, cada cop més
conservador i ambigu, Partit Progressista de Niceto
Alcalà-Zamora i Partido Republicano Conservador de
Miguel Maura (tendència catòlica i amb baix contingut
social)

ESQUERRA DRETA PARTITS

Organitzacions obreres: PSOE i la seva filial
sindical UGT que representaven un ampli
sector dels obrers. Adopten una posició
reformista en aliar-se amb els republicans de
centreesquerra durant primer bienni
Nacionalistes: Important paper de partits ✅ REPÚBLICA
catalans, ERC (Macià i Companys) coalitzada amb
la Unió Socialista de Catalunya (USC) i que havia
rellevat electoralment la conservadora Lliga
Regionalista (Cambó). PCR Partit Catalanista
Republicà. ORGA Organització Republicana
Gallega Autònoma i Partit Nacionalista Basc PNB

La resta d’organitzacions obreres: El sindicat
anarcosindicalista CNT obté gran
protagonisme (Buenaventura). El Partit
Comunista PCE (com a escissió del PSOE). El
nou partit obrer d’Unificació Marxista
POUM, comunistes contraris a l’obediència
soviètica —> República no vertadera solució
Catòlics d’Acció Popular, formen la Confideración 🚫 REPÚBLICA
Española de Derechas Autònomas (CEDA) per Gil-
Robles. Carlins de Comunicació Tradicionalista
amb Sotelo. I propietaris agrícoles que funden el
Partido Agrario.

+ S’articulen els primers grups autoritaris paramilitars—> propers al feixisme. 1931, Ramiro Ledesma i Onésimo
Redondo funden —> Les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS).
+ Fundació de la Falagne Española per Jose Antònio Primo de Rivera = 1934 es fusionen les dues
organitzacions
 2. El bienni progressista (1931-1933)
Les eleccions a Corts constituents es van realitzar el 28 de juny de 1931 —> nova llei electoral que permet al homes
majors de 23 anys votar (sufragi universal masculí) + ampliar les circumscripcions electorals (zona geogràfica on es
compten els vots) per tal de combatre el caciquisme.

Cacics ajuden —> monarquia/dreta —> si recorten el seu poder sobre les eleccions —> afavoreix l’esquerra

Primer procès electoral

DEMOCRÀTIC a l’estat espanyol

➔ Majoria republicanosocialista al Parlament

· Redacta nova Constitució aprovada 9 de desembre de 1931 les forces de dretes no se senten identificades
-> friccions (estructura de l’Estat i la qüestió religiosa)

➔ Corts escollen el conservador Niceto Alcalá-Zamora president de la República

➔ Fins al 1933 Manuel Azaña president del govern no van participar els radicals + impuls política
reformista (oposició dreta i organitzacions obreres)

2.1. La Constitució de 1931

Reflectia per primera vegada un sistema democràtic de govern -> Corts unicamerals (Congrés de Diputats)
on requeia el govern legislatiu
- Elegides per sufragi universal dels majors de 23 anys per a mandat de quatre anys
- EL VOT FEMENÍ: la Constitució de 131 va possibilitar escollir dones com a diputades i el dret a vot
(Clara Campoamor del Partit Radical, Victoria Kent del Partit Radical Socialista Margarita Nelken del
PSOE) -> en contra d’acceptar el vot femení perquè creien que no estaven preparades per fer-ho
(influència del seu marit i de l’església)
- Dret a l’autonomia dels municipis i regions no federació entre regions autònomes
o Religió: articles 26 i 27 voluntat de republicans i socialistes -> eliminar poder i influència de
l’Església en la societat -> règim laic
o Supressió del pressupost del clergat i el culte catòlics i els ordres religiosos NO ENSENYAMENT
PROBLEMA: republicans conservadors no accepten -> atemptat a la llibertat religiosa Miguel Maura
i Alcalá-Zamora abandonen l’executiu -> Manuel Azaña president del govern provisional + Zamora
càrrec de cap de l’estat perqué estigui content.

Govern: poder executiu (responsable de la seva gestió davant les Corts)

- President de la República elegit per les Corts per un període de sis anys: podia nomenar o destituir
el cap del govern + promulgar les lleis + dissoldre les Corts actuació subordinada al poder legislatiu
Tribunal de Garanties Constitucionals: decidir sobre la constitucionalitat de les lleis
- Reconeixement llibertats individuals, drets socials i polítics (homes i dones)
- Llibertat religiosa
- Llibertat d’expressió, associació i reunió…

Estructura de es
Art. 1. España l’Estat unitària,democrática
una República però es reconeixia el dret
de trabajadores a l’autonomia
de toda clase, que sedels municipis
organiza i regions
en régimen de Libertad y de
Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible
con la autonomía de los Municipios y las Regiones. La bandera de la República española es roja, amarilla y morada.
Art. 3. El Estado español no tiene religión oficial.
 2.2. Les reformes progressistes
Govern de coalició republicanosocialista dirigit per Azaña – reformes a la pràctica no satisfactòria
La reforma religiosa
- Limitacions constitucionals: aprovació de lleis per reduir el poder de l’Església -> dissolució
Companyia de Jesús i confisca els béns (edificis…)
- Aprovació del divorci, el matrimoni civil, secularització de l’ensenyament i dels cementiris
- Llei de Congregacions 1933: l’Estat regulava i fiscalitzava les activitats de les ordres religioses
Església contra la República + suport oligarquia econòmica i petits i mitjans propietaris sota la bandera
del catolicisme -> defensaven els seus interessos

Guàrdia d’Assalt:
La reforma militar -> malestar en l’exèrcit, necessària per… Cos de seguretat fidel a la
· Professionalitzar l’excèrcit República creat per mantenir
· Racionalitzar els ascensos l’ordre públic amb mètodes
preventius (no repressius com la
· Reduir l’excessiu número de caps i oficials
Guàrdia Civil o l’excèrcit)
· Assegurar fidelitat a la República i allunyar comandament monàrquics

Reforma Azaña 1931 (limitades per la manca de pressupost):

- Retir voluntari anticipat dels militars que no volguessin jurar fidelitat mantenint el sou íntegre
- Reducció regions militars
- Supressió capitanies generals i l’Acadèmia Militar de Saragossa dirigida pel general Franco
considerada ineficaç i antirepublicana tancada pq + monàrquics són militars
- Creació Guàrdia d’Assalt lleial a la República d’ordre públic creat per reduir els efectes i
actuacions repressives de l’excèrcit o la Guàrdia Civil
- Sotmissió jurisdicció militar poder militar ⬇️ poder civil ⬆️ =malestar militar
- Reducció a un any el servei militar manca de pressupost

Provoca malestar en l’exèrcit

La reforma agrària, qüestió pendent a Espanya -> govern Azaña Llei de Reforma Agrària 1932
Objectiu: eliminar latifundisme (1 propietari, no benefici, camperol no motivat i terres mal aprofitades) i
crear una classe de petits propietaris “la tierra para quien la trabaja”
➔ facilitar modernització agricultura + aprofitament terres
- Expropiació (sense indemnització) de les terres dels grans d’Espanya
- Expropiació (amb indemnitazció) de les terres de les grans finques arrendades no conreades
directament dels propietaris cultivades deficientment i no regades en zones de regadiu
- Aplicació IRA (Institut de Reforma Agrària): lliurava les terres a les Juntes Provincials -> distribuïdes
individualment o col·lectivament (decisió dels pagesos) PROBLEMA: els + radicals comencen a
apropiar-se de terres no expropiades: malestar social

· Divisió d’opinions entre els partits

· Oposició dels propietaris afectatas Fracàs -> Descontentament
· Complexitat llei pagesia
· Manca pressupost per pagar indemnitzacions
· Mancances tècniques
· Excés burocràtic IRA
Les reformes socials
Largo Caballero (socialista) ministre de Treball -> millorar situació laboral dels treballadors proletariat
industrial i pagesia
- Promoure assegurances socials
- Reduir jornada laboral pagesos
- No s’aconsegueix combatre l’atur
Reformar educació 33% població analfabeta: intenció d’un ensenyament primari
· Construcció noves escoles + més docents
· Complementació de nous projectes pedagògics innovadors -> creació Missions Pedagògiques instrucció i
cultura al món rural
· Supressió obligatorietat formació religiosa

A Catalunya -> Generalitat incideix de forma profitosa: educació, difusió cultural, legislació social i sanitària.

La qüestió autonòmica
República: ocasió nacionalitats històriques s. XIX per reclamar nova organització territorial descentralitzada
(aspiracions autogovern)
Aprovació Generalitat 1931 -> les eleccions al Parlament de Catalunya triomf ERC Francesc Macià president
de la Generalitat, elabora l’Estatut de Núria 1932

País Basc
PNB + tradicionalisme carlí -> elaboren Estatut d’Estella juny 1931 Rebutjat pel govern pel seu
coservadorisme
· Recuperació privilegis forals
· Defensa catolicisme
Nou projecte: Navarra rebutja Estatut amb la resta de províncies basques + Àlaba aprovació minoria
presentació a les Corts (dreta paralitza i esquerra aprova octubre 1936)

Galícia
Estatut presentat a les Corts iniciada la Guerra Civil -> ni es discuteix

Reconeixement constitucional de l’autonomia regional = iniciatives València, Aragó, Balears i Andalusia

frenades conservadors 1934-35 i cortades per la Guerra Civil

2.3. L’oposició i la fi del govern Azaña

Bienni reformista amenaçat des del començament per la dreta (afectada per les reformes) + esquerra
radical
Dreta monàrquica -> afavoreix la revolta militar dirigida pel general Sanjurjo (Sanjurjadas) (1932) malestar
per la qüestió autonòmica, religiosa i els desordres públics GOVERN LA SUFOCA

Dreta parlamentaria—>
· Creació CEDA Confederación Española de Derechas Autónomas: dreta parlamentària agrupa àmplies
capes de les classes mitjanes urbanes i rurals -> líder Gil-Robles violenta campanya de desprestigi contra el
govern i els partits d’esquerra

Esquerra obrera—>
· CNT radicalitzada per la FAI (Federació Anarquista Ibèrica: tendència anarquista radical de la CNT)
s’oposava al reformisme burgès -> revolució llibertària canalitza el descontentament per l’atur, no resultats
reformes i política de contenció de la despesa pública
+ UGT, es decanta per la radicalització
Agitació social en augment des de 1931
Reflectit en… Casas Viejas (Andalusia):
· Vagues dirigida per la CNT 1933
· Inserruccions Afusellament de pagesos
· Ocupacions de terres (policia) -> desacredita
govern + indignar opinió
Conflictes més greus—> pública

Inserrucció obrers
Insurreccions camperoles
de Castillblanco
zona minera de l’alt
(Extremadura): dirigida per Llobregat 1932
UGT 1931

La fi del govern d’Azaña

Deteriorament govern:
· Repressió conflictes socials
· Actitud Partit Radical: desitjós accedir al poder va maniobrar per afeblir la coalició republicanosocialista
unint-se a la campanya de desprestigi de la dreta
Eleccions municipals 1933: gran avenç de radicals i dretans
President Alcalá-Zamora retira la
confiança a Azaña = dimiteix
Eleccions generals 19 de novembre VOT DONES PRIMER COP,
esquerra desunida + campanya abstencionista anarquista + agraris i monàrquics coalitzats amb la CEDA
defensa propietat, religió i ordre social PRESENTEN PROGRAMA ELECTORAL BASAT EN LA REFORMA DE LA
CONSTITUCIÓ I ANUL·LACIÓ LEGISLACIÓ AGRÀRIA I RELIGIOSA = ÀMPLIA MAJORIA DRETA (expressen
desgast governamental a l’hora de dur a terme les reformes que havia establert)

3. El bienni conservador (1933-1936)

Eleccions municipals 1933: CEDA (Gil-Robles) partit més votat (no majoria absoluta) + Partit Radical
d’Alejandro Lerroux segona força política a les noves Corts = discrepàncies internes dels partits de dretes
(diferències radicals i CEDA inestabilitat governamental)

Fins octubre 1934 diversos governs en minoria presidits per radicals (Martínez Barrio, Lerroux, Samper) ->
negativa del president de la República (Alcalá-Zamora) a cedir el poder de la CEDA Actuació moderada dels
radicals fins l’entrada de la CEDA octubre 1934 coalició radicals i dretes fins desembre 1935 -> bienni
radicalcedista / bienni negre
· Conservadorisme polític
· Anul·lació reformes socials, econòmiques i autonòmiques
· Govern estèril -> atreu conservadors -> més tensions socials i polítiques

3.1. La revisió de les reformes progressistes

➔ Aprovació Llei d’Amnistia: civils i militars revoltats amb Sanjurjo 1932 + retorn als seus càrrecs
militars contraris a la República
➔ Aprovació pressupost per al clergat catòlic + derogació Llei de Congregacions = Església torna a les
escoles + recupera béns confiscats
➔ Revisió reforma agrària -> anul·lació expropiacions, supressió de les lleis i decrets de millores
laborals i salarials dels pagesos + 1935 paralització definitiva
➔ Enfrontament amb la Generalitat de Catalunya (ERC) en ser declarada inconstitucional Llei de
Contractes de Conreu beneficiava rabasaires (aprovat pel Parlament català)
 ➔ Oposició a l’aprovació de l’Estatut basc
➔ Altres actuacions polítiques CEDA: Llei d’Arrendaments Rústics, promoció d’habitatges de lloguer i
política d’obres públiques

3.2. Radicalització sociopolítica: la revolució d’octubre de 1934

Frenada reformes + crisi econòmica = agitació social (problema agrari i qüestió autonòmica)

Política agrària + ofensiva de la patronal del camp desencadenen… Actitud antiautonòmica

- Vagues camperoles -> xocs forces de l’ordre · Catalunya: govern de la Generalitat
Convocades CNT, FTT (Federació de Treballadors de la Terra) (Lluís Companys) = enfrontaments
constants
Octubre 1934 (CEDA al govern) -> percepció de l’esquerra com un · País Basc: paralització projecte
intent de Gil-Robles de destruir la República per mitjans legals com Estatut + retallada privilegis fiscals =
Hitler -> RECORREN A LA FORÇA tensions

UGT (tesis de Largo Caballero) no col·laboren amb l’esquerra burgesa, via insurreccional (forces sindicals)
Comunistes entren Aliança Obrera, s’acosten als socialistes

Vaga general 5 d’octubre de 1934 -> reprimida i govern declara l’estat de guerra = FRACÀS (no intervé CNT
ni organitzacions agràries)

ASTÚRIES
Revolució social: Aliança Obrera (CNT tmb) + comunistes +
socialistes poder a Oviedo i conca minera dues setmanes
· Obrers armats (comitès per dirigir la lluita) i activitats
zones controlades (economia, transport, sanitat…)
Intervenció Legió i exèrcit escalfa el moviment (+ mil
morts)
CATALUNYA
Companys s’enfronta proclamant l’Estat
Català dins la República Federal Espanyola
- Intervenció exèrcit + manca suport
CNT = frustren revolta
Membre govern autònom empresonats i
Estatut suspès

Revolució liquidada amb repressió: 30000 empresonats, tortures, execucions, condemnes a mort, censura
de premsa, destitució ajuntaments d’esquerres…

3.3. La crisi del govern radicalcedista

Repressió pels fets d’octubre + patronal baixa els salaris i acomiada obrers afiliats a sindicats = reacció
favorable a l’esquerra i aproximació d’aquesta a republicans i nacionalistes (comitès proamnistia i actes
antigovernamentals)

1935: política reaccionària

· Paralització definitiva reforma agrària
· Reducció pressupost educació
· Acostament Alemanya nazi en política exterior INFLUÈNCIA SITUACIÓ INTERNACIONAL = ENFRONTAMENT
ENTRE DRETA I ESQUERRA -> divisió social i política d’Espanya
· Nomenament de militars antirepublicans per ocupar càrrecs de responsabilitat
· Permissió de la dret feixista a actuar contra l’esquerra i República

Anys trenta: feixismes europeus accedeixen al poder com a solució problemes democràcies liberals i frenar
el comunisme
Dreta espanyola s’enforteix -> Bloque Nacional i la Falange Española y de las JONS oposats CEDA
consideraven moderat violentes organitzacions juvenils
Partits comunistes europeus formen Front Popular forces liberals i d’esquerres (1938: ER, Unió Republicana,
PSOE, POUM, PCE, UGT i Partit Sindicalista) contra l’amenaça feixista per mitjà de la Tercera Internacional
orientada des de Moscou. Primer a França.

Clima creixent de tensió sociopolítica -> govern conservador greu crisi

Surt a la llum pública diversos escàndols de corrupció (concessió de permissos per a un tipus de ruleta
“estraperlo”) = Lerroux dimiteix i enfonsen el Partit Radical

Finals 1935: president Alcalá-Zamora nomena cap de govern al centralista Portela Valladares (no es refiava
de Gil-Robles) govern encarregat de convocar noves eleccions

4. La victòria del Front Popular

Davant convocatòria d’eleccions -> gener 1936 pacte per constituïr Front Popular -> victòria durant 5 mesos
· Defensa de les reformes primer bienni
· Amnistia represaliats d’octubre 1934
Campanya electoral agressiva: posa en manifest actitud insurreccional de la dreta feixista
Dreta dificultats per unir-se en un front antirevolucionari

Conseqüències:
- Augmenta polarització política
- Deteriorament convivència social

4.1. La continuació del reformisme

Nou govern presidit per Azaña: membres ER i Unión Republicana
Maig de 1936 Alcalá-Zamora va ser destituït per les Corts iniciativa d’esquerres = Azaña president de la
República i Santiago Casares Quiroga cap de govern
➔ Àmplia amnistia política
➔ Restitució càrrecs públics suspesos
➔ Instauració Generalitat de Catalunya
➔ Tramitació Estatuts d’autonomia del País Basc i Galícia
➔ Autonomia als municipis
➔ Readmissió treballadors
➔ Impuls ensenyament
➔ Reforma agrària: suspensió pagament d’arrendaments Andalusia i Extremadura, prohibició
desnonaments per deutes, assentament pagesos. Legalitzen terres ocupades pels camperols -> +
500.000 hectàrees expropiades següents mesos

4.2. Problemes interns, oposició i radicalització social

Diferències internes Front Popular: revolucionaris VS demòcrates
- Largo Caballero imposa estratègia revolucionària PSOE,
UGT i Joventuts Socialistes
- Partit Comunista contrari als desordres públics que
alarmaven les classes mitjanes
- CNT impulsa moviments revolucionaris
Aquests plantejaments expliquen les
actuacions revolucionàries d’un sector de
l’esquerra i el clima de tensió: vagues
continuades, ocupacions de terres, assalts
d’esglésies..
Sectors conservadors: amenaçats per les reformes i la radicalització obrera subvertia ordre burgès
- Donaven suport al Bloque Nacional i CEDA —> van formar un veritable contrapoder defensa ordre
públic, religió, pàtria -> mitjançant la insurrecció contra l’esquerra

GOVERN INCAPAÇ DE FRENAR L’ESPIRAL DE VIOLÈNCIA I D’IMPOSAR MESURES DE CONSENS

Primavera 1936: Confrontació política s’intensifica = sovint enfrontaments als carrers i atemptats contra els
líders de dretes i esquerres

VIOLÈNCIA DE DOS BÀNDOLS (tant d’esquerres com de dretes) però per : BLOQUE NACIONAL I FALANGE
ESPAÑOLA (desestabilitzar el règim) + suport Unión Militar Española preparaven conspiració contra
República des de la mateixa nit electoral
Davant d’aquests fets: Govern allunya de Madrid generals sospitosos: Franco a les Canàries, Mola a
Pamplona i Goded a les Balears

Atmosfera d’inquietud: assassinat del tinent de la Guàrdia d’Assalt José Castillo fou venjat per un grup
de companys i militants socialistes amb l’assassinat de José Calvo Sotelo (cap oposició monàrquica)

EXCUSA COP MILITAR 17 JULIOL 1936

Plantejat des de feia temps -> FRACASSA
GUERRA
CIVIL