Ref.

: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

Història. Segon Batxillerat.

Escola Vedruna Gràcia.

Tema 4: La Segona República espanyola (1931-1936)

Prof. Marcel Duran i Pujol

1
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

Una cronología bàsica (1931-1936)

12/04/1931: elecciones municipals (Dictablanda)

14/04/1931: Proclamació II República espanyola (exili monarquía)
28/06/1931: Victòria electoral de les esquerres (Bienni d’esquerres)
1931: Aprovació de la Constitució de la República
1932: Cop d’estat de Sanjurjo (fallit)
1932: Aprovació de l’Estatut d’Autonomia
20/11/32: Victòria ERC al Parlament de Catalunya
1933: Insurrecció a “Casas Viejas”

1933: Victòria electoral de les dretes (Bienni de dretes)

6/10/34: Revolució d’Astúries (intent fallit)
6/10/34: Proclamació de la República catalana (intent fallit)
16/02/36: Victòria electoral del Front Popular

17/07/36: COP D’ESTAT militar contra la República

1r President de la República Alcalá Zamora (1931-1936)

2n President de la República M. Azaña (1936-1939)
1r Cap de govern M. Azaña (1931-1933). Bienni d’esquerres.
2n Cap de govern A. Lerroux (1933-1936). Bienni de dretes.

2
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

Algunes consideracions prèvies Introducció.

Malgrat que les classes mitjanes i populars van rebre la República amb
entusiasme i com una oportunitat per modernitzar i democratitzar el país, la
República es va iniciar en unes circumstàncies ben difícils:

 Una crisi econòmica provocada pel crac del 29.

 Una conjuntura política europea molt desfavorables. El feixisme europeu estava posant en
perill les democràcies. Benito Mussolini ja havia organitzat el seu govern feixista. I Hitler
s’acabava de proclamar secretari general del NSDAP (Partit Nacionalsocialista Alemany).
 L’enorme endarreriment social que vivia el país. Manca de tradició democràtica, males
condicions de vida al camp i conflictivitat social a les ciutats.
 La desconfiança per part de les elits socials, econòmiques i militars del projecte de la
República.

1. La Proclamació de la República i el període constituent.

El 12 d’abril se celebren les eleccions municipals.
Aquells partits que havien signat el Pacte de
Sant Sebastià reben una victòria contundent.
S’imposen a 41 de les 50 capitals de províncies.
A les ciutats guanyen els republicans als pobles
guanyen les forces més conservadores. El dia 14
d’abril alguns ajuntaments proclamen la
República i poc a poc al llarg del dia la població
comença a sortir al carrer. Davant la situació, el
rei va optar per exiliar-se. Els signants del Pacte
de Sant Sebastià formen un govern provisionals
per convocar eleccions constituents el dia 28 de
juny de 1931. El nou govern provisional està
encapçalat per Alcalà Zamora (President).

Alcalà Zamora Sector conservador i catòlic. Derecha Liberal Republicana

Casares Quiroga Organización Republicana Gallega Autónoma (ORGA)

Nicolau d’Olwer Acció Catalana

Martínez Barrios Unión Republicana

Miguel Maura Sector conservador i catòlic. Derecha Liberal Republicana

3
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

Manuel Azaña Izquierda Republicana

Fernández de los Rios PSOE

Largo Caballero PSOE i UGT

I. Prieto PSOE

A. Lerroux Partido Republicano Radical

A més el govern provisional decideixen que :

 Amnistia general per tots els presos polítics empresonats durant la Dictadura de Primo
de Rivera.
 Proclamació de les llibertats polítiques i sindicals.
 Mesures per tal de protegir els pagesos que s’havien quedat sense terres a causa de no
pagar impostos. Mesures de millora de la situació laboral dels treballadors.
 Establiment provisional de la Generalitat.
 Nova Ordenació electoral per celebrar unes eleccions democràtiques.

El 28 de juny de 1931 se celebren eleccions. I una majoria republicana socialista surt vencedora de
les eleccions amb 279 diputats sobre 464. Surt elegit Alcalá Zamora (Derecha Liberal Conservadora)
com a president de la República i com a cap de govern M. Azaña (Izquierda Republicana). Inici d’una
política reformadora molt important que no tindrà el suport ni de la dreta ni de les organitzacions
obreres. Iniciem el període conegut amb el nom del Bienni d’esquerres (1931-33).

Els partits polítics de la República.

Veure document dels partits polítics.

1.1. La proclamació de la República a Catalunya.

A Catalunya la victòria republicana encara fou més majoritària
que a la resta d’Espanya. Les forces d’esquerra van triplicar en
resultats a les forces de dretes. ERC va guanyar clarament a la
Lliga.
Companys cap de llista per BCN d’ERC va proclamar des del
balcó de l’Ajuntament la República espanyola tal com havien
fet a Madrid i altres ciutats d’arreu d’Espanya. I Hores més
tard, Francesc Macià proclamava la República Catalana
integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. Aquesta
segona proclama fou interpretada com una proclama
sobiranista en la qual Macià defensava un estat català propi
Portada del diari LAVANGUARDIA
integrat en un sistema republicà de tall federalista. La

4
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

proclama de la República Catalana de Macià no va agradar a Madrid. Una delegació del govern
provisional de la República va demanar que se sotmetés la decisió de l’estat federal a les futures
corts constituents de la República (la constitució). A canvi, la delegació del govern provisional
concedia de forma immediata un règim d’autonomia per Catalunya: nou govern autonòmic (la
Generalitat). Les competències (els poders regionals) de la nova autonomia catalana vindrien
donades per l’elaboració d’un nou Estatut (futur Estatut de Núria).

2. La Constitució de la República.
El 28 de juny de 1931 se celebren eleccions. I una majoria republicana socialista surt vencedora de
les eleccions amb 279 diputats sobre 464. Surt elegit Alcalá Zamora com a president de la
República i com a cap de govern M. Azaña. Des d’aquell moment les noves forces polítiques
sorgides de les eleccions del 28 de juny decideixen elaborar una nova constitució. Així doncs, una
comissió sorgida de les forces parlamentàries (amb majoria dels partits progressistes) elaboren el
següent text constitucional.
Característiques de la Constitució (1931)
 Caràcter progressista i democràtic. “Es defineix Espanya com una República de treballadors
de totes les classes, que s’organitzen en un règim de llibertat i justícia”. Declaració àmplia
dels drets de l’home. Sobirania Nacional, encara que la constitució no ho deia així. Es
reconeixia les llibertats individuals i els drets socials i polítics, com la llibertat religiosa, la
llibertat d’expressió, associació i reunió.
 Organització dels poders de l’estat. Sistema unicameral. El poder legislatiu resideix en les
corts. El sistema legislatiu era unicameral (Congrés de Diputats-sense Senat). El poder
executiu recau en un Cap de Govern i un Consell de ministres (elegits cada 4 anys per unes
eleccions democràtiques) que tenen per objectiu portar el dia a dia de la nació. El cap de
govern i els seus ministres eren responsables davant el parlament. S’introdueix la figura del
President de la República (elegit cada sis anys) pel parlament i podia anomenar i destituir el
cap de govern, promulgar lleis i dissoldre les corts. El poder judicial es confiava a uns jutges
independents i la creació d'un Tribunal de Garanties Constitucionals, que havia de
dictaminar sobre la constitucionalitat de les lleis i intervenir en els possibles conflictes entre
les regions autònomes i el poder central.
 Estructura de l’Estat. L’estat es configura de manera integral (estat unitari). Amb el
reconeixement del dret de les províncies a reivindicar un règim autònom (que havia de
cristal·litzar especialment en les aprovacions posteriors dels estatuts autònoms de
Catalunya, Galícia i del País Basc). Voluntat descentralitzadora de la República.
 Sufragi Universal. S’establia el dret a vot des dels 23 anys de manera igual, directa i secreta,
i per primera vegada es concedia el dret a sufragi a les dones espanyoles (aquestes votaran
per primera vegada a les eleccions de 1933).
 La Cultura. La Cultura apareix com una funció primordial de l’estat, que l’ha d’estendre a

5
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

tota la població. I de fet, la Constitució parla de la cultura com un dret de tots els ciutadans
espanyols. Es tractava de fer arribar aquesta cultura a tota la població (dret a l’educació,
teatre, cinema, art, lectures,...).
 Aconfessionalitat de l’estat. L'estat republicà declarava no tenir cap religió oficial i es
proposava eliminar l'ajuda econòmica a qualsevol església (especialment el pressupost del
clergat) i es declarava els eclesiàstics incapacitats per ensenyar. Malgrat que no podem
parlar d’un estat laic, si que s’ha de parlar d’un estat pròpiament aconfessional.

Algunes qüestions importants: els problemes més

importants, que es reflectien a la Constitució i que
provocaven fricció entre les esquerres (sectors
progressistes) i les dretes (sectors conservadors), eren els
que tractaven temes com l’estructura de l’estat (autonomia
de les regions) i la qüestió religiosa i la aconfessionalitat de
l’estat. La Constitució manifestava l’anticlericalisme i el
laïcisme propi de republicans i socialistes, ja que deixava el
clergat sense pressupost (diners) i les ordres religioses no
podien exercir l’ensenyament. S’establia la separació
Església-Estat.

3. El context econòmic i polític de la República.

El desenvolupament de la República es va produir en un període internacional molt complicat. La
dècada dels anys 30 van veure com apareixien dos fets remarcables que van debilitar el projecte
republicà: la crisis econòmica i l’auge del feixisme.
- Una conjuntura econòmica desfavorable.
En demografia, el període de 1931 al 1935 a Espanya reflecteix una continuïtat de l’etapa
anterior. Per una banda, caiguda de la natalitat i de la mortalitat, que passen a tenir una mitjana
del 27,97 (natalitat) per mil i del 16.30 per mil (mortalitat). Això dóna un 3.8 per mil de creixement
vegetatiu. Continua un procés de concentració urbana i l’alentiment de la migració degut a la crisi.
A Espanya el sector econòmic més important era el primari (agricultura) amb un 45%, el seguien el
sector terciari (serveis) amb un 28% i finalment el secundari (indústria) amb un 25%.
A Catalunya les xifres són diferents. El sector econòmic més important era el secundari amb un
51%, el seguien el sector primari amb un 26% i finalment el terciari amb un 22%.
En termes econòmics, el crack del 29 va tenir algunes conseqüències per l’economia. La primera de
totes fou un descens important de les exportacions (productes agrícoles i minerals) i una reducció
d’inversions estrangeres. Així com també la desaparició d’un corrent migratori exterior (mà d’obra
que treballava a l’exterior). La producció industrial no va afectar tant perquè la producció no
depenia de la demanda exterior sinó de l’interior. Fins i tot molt immigrants van tornar. Més atur i

6
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

més dificultat per trobar feina. Les dades parlen d’un 30% i 33% de la població activa estava sense
feina.

- La conflictivitat social.
La classe obrera estava més ben organitzada i
havia posat unes altes expectatives amb la
República. La mala conjuntura econòmica va
propiciar una major inestabilitat social i un
ambient de conflicte permanent amb més vagues
i revoltes (revolta de l’Alt Llobregat i l’incident de
Casas Viejas). En aquells moments Espanya
presentava un alt grau d’analfabetisme (33%) i
una població infantil i juvenil no escolaritzada
(50%). Els sindicats i grups polítics que van liderar
la lluita social a favor de les classes treballadores
van ser: el PCE dirigit per José Díaz (11.000
afiliats), la UGT que radicalitza el seu discurs
Revolta Alt Llobregat (Cercs)-1932 (Largo Caballero) i la CNT que inicia un projecte
revolucionari a partir de 1933.
- Els perills del feixismes europeus.
Per una altra banda hi havia l’ascens del feixisme a escala internacional (Alemanya i Itàlia) i del
totalitarisme soviètic (URSS). Aquestes ideologies totalitàries i feixistes podien influir molt en un
país com Espanya amb poca tradició democràtica. El 30 de gener de 1933, Hitler va ser nomenat
Canceller d'Alemanya pel President Hindenburg
(ascens del nazisme a Alemanya). L’any 1925,
Mussolini “Il Duce” va convertir Itàlia en un règim
totalitari. Una llei va nomenar Mussolini cap del
govern i li va atorgar tots els poders (ascens del
feixisme italià). Cal recordar que aquests règims
tenien unes característiques comunes: el culte al
líder (Caudillo, Duce, Führer), el rebuig del
liberalisme i de la democràcia, l‘exaltació de l'Estat
per damunt dels drets i de les llibertats dels
individus, el nacionalisme exacerbat i l’oposició a la
tradició racionalista i materialista.

Ascens del Nazisme.

7
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

4. Les reformes del Bienni d’esquerres.

Entre el desembre de 1931 i el setembre de 1933, el govern d’Azaña (integrat per republicans
d’esquerra i socialistes) va impulsar un programa de reformes. L’objectiu era modernitzar i
democratitzar la societat espanyola. Una part important de la societat ho va considerar com una
gran oportunitat de canvi.

- La Reforma agrària.
Objectiu: Eliminar el Latifundisme (centre i sud) i crear una
classe de petits propietaris que facilités la modernització
de l’agricultura i l’aprofitament de les terres.
És una reforma essencial. El pes de l’agricultura és molt
fort (més de la meitat de la població activa treballava al
camp). La reforma fou creada a través de Decrets. Primers
decrets. Fixació jornada Laboral de vuit hores. Salari
mínim. Obligació a cultivar les terres si no volien que el seu
usdefruit passes als treballadors. Decret més important.
Permet l’expropiació de les terres sense treballar a una
Àmbit rural espanyol (1931) part de la noblesa (grans terratinents) sense
indemnització. Les terres treballades de manera deficient
es podien expropiar amb indemnització. L’organisme encarregat de fer aquestes reformes era el
IRA (Instituto de Reforma Agrària). Els resultats van ser escassos.
Resultats. Els motius del poc èxit de la reforma cal buscar-los en:
 Una certa incompetència de l’estat (manca de pressupost, i molta burocràcia).
 Complexitat de la mateixa llei, davant un problema molt complexa i crucial.
 Resistència dels propietaris, que van fer els possibles per obstaculitzar la reforma.
Les conseqüències de la reforma i del poc èxit van ser:
 Augment de la tensió social en els dos sentits. Uns la consideren una reforma
revolucionària, d’altres la consideren una decepció.
 Això va extremar les posicions. Agitació al camp andalús (1932-34), aixecament anarquista a
l’Alt Llobregat (gener de 1932), i l’intent de Cop d’estat del general Sanjurjo (agost del
1932).

- La Reforma religiosa.
Objectiu: Limitar la influència de l’església i secularitzar la societat espanyola (fer secular, tornar a la
vida laica, separar l’església de l’estat). L’esquerra considerava l’església la causant de
l’endarrerriment. Mesures: A través de la Constitució (la no-confessionalitat de l’estat, la llibertat
de cultes, i la supressió del pressupost del culte i del clero). Es van autoritzar els divorcis i el
matrimoni civil. Es va limitar el predomini de les ordres religioses en l’educació. Es va crear la Llei de

8
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

congregacions que va posar límits a la possessió de béns de les comunitats religioses i va preveure
dissoldre-les en cas d’incompliments. Es va dissoldre la Companyia de Jesús. Resultats: Una gran
part va veure les mesures com una agressió a les seves conviccions. El sector catòlic fou un sector
més en contra de la República. Sorgiment d’alguns actes anticlericals (crema d’alguns edificis
religiosos al maig del 1931) i oposició de la jerarquia eclesiàstica a la república.

- La Reforma militar.
Objectiu: Fidelitzar l’exèrcit a la República i allunyar els
comandaments monàrquics. Acabar amb l’habitual intervenció
castrense a la vida política. Professionalitzar l’exèrcit i
democratitzar-lo (racionalitzar els ascensos i reduir l’excessiu
nombre de caps i oficials). Mesures: Promulgació de la Llei de
retir de l’oficialitat, aquesta llei permetia el retir d’aquells
oficials que no juressin fidelitat a la República amb el sou
íntegre. Es van reduir el nombre d’unitats i oficials, es van
suprimir les capitanies generals i es van reduir les regions
militars. Es va suprimir l’Acadèmia militar de Saragossa per
General Sanjurjo (1872-36) ineficaç i antirepublicana dirigida pel general Franco (als 26
anys va esdevenir el general més jove de l’exèrcit espanyol). Es
va crear la Guàrdia d’assalt, una força fidel a la República. Resultats: La manca de pressupost va
dificultar la modernització de l’exèrcit. Alguns sectors anomenats africanistes ho van veure com una
agressió a la tradició militar. La dreta va animar a la revolta militar contra la República. Intent de
Cop d’estat del general Sanjurjo.

- La Reforma de l’estat centralista.

Manifestació a favor de l'Estatut
Objectiu: crear una nova organització territorials
descentralitzada que recollís les aspiracions d’autogovern
de les nacionalitats històriques. Mesures: A Catalunya es va
aprovar l’estatut del 32 (Estatut de Núria). Al País Basc els
carlins i el PNB van redactar un nou estatut (1931, Estatut
d’Estella) que no fou aprovat fins a l’inici del 36, en plena
Guerra Civil. I Galícia on la consciència nacionalista era
menys acusada i la força hegemònica no era nacionalista,
no es va aprovar mai. Resultats: Entre les forces
nacionalistes catalanes i basques, els estatuts van ser
viscuts amb força i amb entusiasme, entre la dreta
espanyola i els militars com una ofensa a la pàtria i un
trencament d’aquesta.

9
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

- Les Reformes socials.

Objectiu: Millorar les condicions laborals de la classe treballadora i millorar el nivell cultural de la
població. Mesures pels treballadors: El ministre socialista Largo Caballero des del ministeri de
Treball va regular la negociació col·lectiva a través de la Llei de contractes de Treball. Es va
estimular l’augment de salaris i la creació d’assegurances socials. Es va establir la setmana laboral
de 40 hores i d’altres. Mesures culturals: Increment del pressupost d’ensenyament en més d’un
50%. Creació de més de 10.000 escoles i 7000 places de mestres. Es va promoure una educació
liberal i laica. Es van crear les Missions pedagògiques, grups ambulants que anaven a les zones
rurals a fer conferències, classes, teatre... Resultats: Algunes mesures laborals no van acabar
d’acontentar a la classe treballadora, i va irritar plenament a les organitzacions patronals. Els
resultats culturals són difícils de quantificar. La manca de fons econòmic va ser un factor
determinant per entendre la difícil tasca educativa.

5. La Catalunya autònoma.
Francesc Macià (1859-33)
Macià, després de renunciar a la Sobirania Nacional i a
l’Estat Federal (proclamació balcó de la Generalitat del 14
d’abril), va obtenir un règim provisional d’autogovern a
través de la Generalitat de Catalunya. L’aprovació de la
Constitució de 1931 va suposar un impuls important al
dret d’autonomia per part d’aquelles regions històriques
(Galícia, País Basc i Catalunya) i el fet de desenvolupar un
Estatut d’Autonomia.
Entre el 10 i 20 de juny de 1931 una comissió elegida per
representants municipals es va reunir al Santuari de Núria
per enllestir l’avantprojecte de l’Estatut. El 2 d’agost de
1931 serà aprovat en referèndum per tot el poble català.
El 6 de maig s’inicia la discussió i aprovació de l’Estatut a
les Corts espanyoles. Alguns sectors de la dreta
defensaven l’unitat d’Espanya, alguns sectors del govern
central defensen l’autonomia moderada, i tots els
parlamentaris catalans defensen una autonomia ben
àmplia.

5.1. L'Estatut de Núria (1932)

Després de les discussions parlamentàries, el text queda de la següent manera:
 L’estructura de l’estat espanyol es configura com a estat autonòmic . No federal. Catalunya
era una regió autònoma dins de la República Espanyola.

10
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

 Es conservaven el Parlament català (màxim òrgan legislatiu català) i la Generalitat (màxim

òrgan executiu català) com institucions bàsiques de l'autogovern de Catalunya.
 Català i castellà eren declarats llengües oficials de tal manera que tots els organismes
oficials a Catalunya (ajuntaments, jutjats, escoles,...) havien d’utilitzar les dues llengües per
igual.
 La Generalitat obtenia algunes competències en ordre públic, i administració de justícia i
competències respecte el Dret Civil Català. La majoria de Competències eren compartides
amb l’estat espanyol.
 Es creava el Tribunal de Cassació de Catalunya que era l’òrgan suprem d’apel·lació. Aquest
tribunal no podia jutjar delictes polítics. Tots els conflictes entre la Generalitat i l’Estat eren
solucionats pel Tribunal de Garanties Constitucionals i no pel Tribunal de Cassació de
Catalunya.

5.2. La tasca de govern de la Generalitat republicana.

El 20 de novembre de l’any 1932 es van celebrar les primeres eleccions al parlament català. Les
eleccions van donar una aclaparant victòria a la coalició republicana socialista encapçalada per
Esquerra Republicana de Catalunya, i integrada a més per la Unió Socialista de Catalunya i per
d'altres petits partits republicans. Aquesta coalició liderada per Francesc Macià (ERC), va obtenir la
majoria absoluta (68 dels 85 escons del parlament).
La Lliga es va consolidar com el primer partit de
l’oposició (16 diputats). Francesc Macià fou escollit
president de la Generalitat fins el dia de la seva mort
(el dia de nadal de l’any 1933). Després de 1932 i fins
a l'any 1980, no hi va tornar a haver eleccions al
Parlament de Catalunya a causa primer de l'esclat de
la Guerra Civil espanyola el 1936, i de la posterior
abolició de les institucions catalanes per part de la
dictadura franquista entre 1938 a 1976.

La tasca de govern de la Generalitat republicana.

Un cop aprovats l’Estatut i els traspassos de
competències, la tasca de govern de la Generalitat
va ser força important, sobretot si tenim en
compte que el període efectiu de l’Estatut només
va durar del novembre de 1932 fins l’octubre de
1934, quan l’Estatut i la Generalitat van ser
suspesos pel nou govern de la centredreta de la
República.

11
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

 La política econòmica: Es va crear els serveis d’estadística, l’Institut d’Investigacions

econòmiques. Es van fomentar la creació de cooperatives i de centres d’experimentació
agrària. Nova divisió comarcal de Catalunya en 38 comarques (model oposat al provincial).
 Política Social: Es van crear institucions d’ajuda i suport social, tals com Institut Contra l’Atur
Forçós i el Consell de Treball. Millora de la xarxa d’hospitals i assistència de malalts. Es va
millorar l’atenció psiquiàtrica i les campanyes de prevenció.
 Política educativa: Es van fundar nombroses escoles i centres d’ensenyament secundària. Es
va crear l’Institut Escola (centre de noves experiències pedagògiques). Es van millorar les
condicions laborals i salarials dels mestres. Es va introduir la coeducació, la laïcitat i es van
seguir les pautes dels moviments de renovació pedagògica.
 Política cultural: Es va publicar el Diccionari de Pompeu
Fabra. I es va fixar el català normatiu (regular les normes
ortogràfiques de la llengua). L’ús de la llengua va augmentar
enormement i el català es va convertir en una eina de
comunicació social. Publicació de més de 27 diaris en català (La
Veu de Catalunya, La Publicitat, La Humanitat...). També es va
establir el bilingüisme a les escoles primàries i l’ús del català va
avançar en tots els nivells de l’ensenyament.
Pompeu Fabra (1868-48). Filòleg.

6. El Bienni negre i/o conservador (1933-35)

El govern d’Azaña va caure el setembre de 1933 com a
conseqüència de les desavinences polítiques entre els
partits que li donaven suport. La Coalició republicana
socialista es va veure marcada l’alta tensió social
provocada per la lentitud de les reformes que van
provocar el desencís i la impaciència de molts
treballadors. Les vagues, les insurreccions i les
ocupacions de terres van anar en augment i per tant va
augmentar la tensió social que vivia el país (insurrecció
de Casas Viejas i de l’Alt Llobregat). Alguns sectors de la
CNT van veure que era l’ocasió idònia per iniciar la
revolució. Els sectors més radicals del socialisme
Els fets de Casas Viejas (1933) espanyol liderats per Largo Caballero van aprofitar per
realitzar intents revolucionaris. EL PCE va augmentar la
seva quota d’afiliats i per tant la seva influència. A més a més, a l’any 1933 les conseqüències
econòmiques de la depressió econòmica dels anys 30 eren molt fortes. L’atur era força alt i molts
patrons es van negar a negociar i/o acceptar cap de les propostes.

12
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

Davant d’aquest panorama polític Niceto Alcalá Zamora (president de la República) va destituir a
Azaña com a cap de govern i va decidir dissoldre les corts i convocar noves eleccions al novembre
(18 de novembre de 1933).
Els Fets de Casas Viejas (1933). Aixecament camperol de caràcter anarquista
que tingué lloc al poble de Casas Viejas (Cadis) pel gener del 1933. Al poble
de Casas Viejas, de règim latifundista i amb un predomini absolut de la CNT
entre els bracers (uns 500), el dia 11 hi fou declarat el comunisme llibertari i
els anarquistes intentaren d’assetjar la caserna de la guàrdia civil. Els
revoltats foren aviat dispersats per la mateixa guàrdia civil, reforçada per un
grup de guàrdies d’assalt. Un grup de pagesos, a la nit, resistiren, dins d’una
barraca, que fou cremada a la matinada i on moriren tots; foren fets, a
l’atzar, entre la població, 14 presoners, que foren immediatament afusellats.
Tot i el descrèdit que l’arbitrària repressió representà per a Azaña, aquest
obtingué la confiança parlamentària pel març. Aquest fet ocorregut va
desgastar la confiança dels grups d’obrers amb l’obra de govern d’Azaña.

6.1. La reorganització de les dretes i les eleccions de 1933.

Durant el Bienni d’esquerres la dreta espanyola s’havia reorganitzat en dos gran grups polítics:

 La dreta que s’oposava a la República. Integrada pels sectors monàrquics (Renovación

Espanyola de Calvo Sotelo), tradicionalistes i/o carlins i petits grups feixistes (Junta de
Ofensiva Nacional Sindicalista-JONS i Falange Espanyola). Veure el document de partits
polítics que vàrem donar a classe.
 La dreta que acceptava la República, però la volia transformar la República cap a posicions
de dretes. No es pronunciava sobre la forma d’estat
(monarquia o república). Aquest grup estava integrat
per un nou grup polític “la Confederación Española
de Derechas Autònomas” (CEDA) de Gil Robles creat
l’any 1933. La CEDA va presentar-se unida en la
defensa de la religió, la propietat i l’ordre social. El
centredreta espanyol es va reestructurar a través del
Partit Republicà Radical d’A. Lerroux, que va atreure
grups d’empresaris, comerciants i propietaris
agrícoles que estaven descontents amb el caràcter
esquerrà de la República.
Veure el document de partits polítics que vàrem
Cartell de propaganda CEDA (1933) donar a classe.

En canvi l’esquerra va presentar-se desunida i amb l’oposició dels anarquistes que demanaven
l’abstenció (no anar a votar). També presentava, aquesta convocatòria, un fet històric: per primer
cop en la història d’Espanya podien votar les dones.

13
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS El resultat de les eleccions del

novembre de 1933 van suposar la
Esquerra 20,41% (99 diputats) victòria de les candidatures de centre i
Partit Socialista 11,98% de dreta. El fet que les esquerres es
presentessin desunides va provocar un
ERC 4,75%
afebliment electoral molt important
Izquierda Republicana 1,44% d’aquestes. La CEDA de Gil Robles va
Partit Comunista 0,20% guanyar les eleccions amb una majoria
clara però sense tenir la majoria
Altres 1,02%
absoluta. Malgrat la victòria de la CEDA,
Centre i dreta 79,59% (373 diputats) Alcalá Zamora (president de la
República) va encarregar la formació
CEDA 23,34% d’un govern a Lerroux (Partit Radical).
Partido Radical 16,52% En una primera fase, el nou govern
Partido Agrario 8,05% estava format pels diputats del Partit
Radical amb el suport de la CEDA.
Partits Monàrquics 6,61% Aquest nou govern de Lerroux va actuar
Lliga Catalana 4,95% amb moderació fins que la CEDA va
Falange Española 0,20% entrar a formar part del govern a
l’octubre de 1934.
Altres 14,46%
6.2. L’obra de govern del Bienni negre i/o conservador.
El nou govern presidit per Lerroux va iniciar la seva acció consistent a paralitzar les reformes del
Bienni d’esquerres (les contrareformes):

 La reforma agrària va fixar la devolució de les terres expropiades als grans terratinents
(sense indemnització). Va anul·lar la cessió de propietats mal conreades. I va tornar a donar
llibertat absoluta de contractació. Baixada general de salaris dels treballadors del camp.
 La reforma religiosa no fou anul·lada, ara bé, es va aprovar un pressupost de culte i clero. I
l’inici de negociacions per signar un concordat amb la Santa Seu (Roma).
 La reforma militar no fou anul·lada del tot, però es va aprovar una amnistia general pels
col·laboradors del cop d’estat de Sanjurjo i els col·laboradors de la dictadura de Primo de
Rivera.
 La reforma social va veure com el pressupost destinat en educació es va reduir
considerablement.
 La reforma de l’estat centralista va veure com es va paralitzar la discussió del projecte
d’Estatut d’Autonomia Basc. L’Estatut de Núria va continuar en funcionament.

Algunes conseqüències de l’obra de govern: L’entrada de les dretes al govern de la República va

tenir com a conseqüència la paralització de les reformes i la radicalització del PSOE i de la UGT

14
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

(sobretot l’ala més esquerrana representada per Largo Caballero). La política contrària a la Reforma
agrària va desencadenar un seguit de vagues camperoles dirigides pels sindicats anarquistes (CNT) i
socialistes (UGT), que va ser fortament reprimides. La tensió va augmentar amb l’actitud
antiautonomista del govern contra la Generalitat d’esquerres dirigida per Lluís Companys, i contra
el dret a l’autonomia dels bascos.

6.3. La revolució d’Astúries de 1934.

Davant aquest clima vaguista, la CEDA va
demanar entrar al govern de la República per
tal d’aplicar una acció més contundent en
matèria d’ordre públic. A l’octubre de 1934 la
CEDA va obtenir tres carteres ministerials dins
el govern d’Alejandro Lerroux. L’endemà
d’aquesta acció política (5 d’octubre de 1934)
es va convocar una Vaga General a tot l’estat
per iniciativa de la UGT per tal de protestar
per l’entrada de la CEDA al nou govern. La
manca d’una actitud unitària (la no
intervenció a la vaga de la CNT) i la resposta
contundent del govern (estat de guerra) van
fer fracassar la vaga general. Ara bé, a Astúries
aquesta vaga va durar dues setmanes. L’acord
previ entre anarquistes, socialistes i
Columna de Guàrdies Civils amb presoners asturians. comunistes va permetre iniciar a Astúries una
autèntica Revolució Social: ocupació de
casernes per part d’obrers, substitució d’ajuntaments per comitès revolucionaris, ocupació de
pobles de tota la conca minera asturiana per part del moviment obrer, els obrers van controlar
l’economia, els transports i la sanitat. Els obrers van posar setge a la ciutat d’Oviedo. La revolució
d’Astúries va anar acompanyada d’excessos i atrocitats, com el saqueig de propietats o assassinats
de sacerdots i guàrdies civils. Per tal de reprimir la revolta, el govern de la República va fer
intervenir l’exèrcit i va enviar també la Legió des de l’Àfrica comandada pel general Franco. La
repressió fou brutal: 1000 miners morts, 2000 ferits, 30.000 detinguts, tortures, execucions sense
judici, persecució de polítics d’esquerra, censura,...

6.4. Els fets del 6 d’octubre del 34 a Catalunya.

A Catalunya es vivia una tensió social molt forta: conflicte entre els rabassaires i els propietaris (al
camp), aixecament anarquista de l’Alt Llobregat (gener del 32) i des del gener del 34 la Lliga havia
abandonat el parlament de Catalunya en protesta per les polítiques que s’hi feien. Durant el Bienni
la República havia anul·lat la Llei de contractes de conreu (es pretenia impedir que els rabassaires

15
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

fossin expulsats de les terres que conreaven i es preveia que fossin futurs propietaris). La Lliga a
través del govern havia presentat un recurs davant el Tribunal de Garanties Constitucionals. Davant
l’entrada de la CEDA al govern de Madrid, el sis d’octubre de 1934 el president Companys proclama
l’Estat Català dins la República Federal Espanyola de manera unilateral. Alhora que una aliança de
partits i sindicats organitzaven una vaga general. La República espanyola va declarar l’estat de
Guerra (intervenció de l’exèrcit) i el General
Batet va ocupar el Palau. La violència d’aquella
jornada es va cobrar 74 morts i més de 250
ferits. Hi van haver més de 3500 detinguts,
entre els quals hi havia tot el govern de la
Generalitat (condemnat a 30 anys de presó) i
tots els diputats i regidors que havien donat
suport a la insurrecció. Les conseqüències van
ser la suspensió de l’Estatut d’Autonomia i
l’anul·lació de la Llei de Contractes de conreu.

El govern català empresonat (1934)

6.5. La crisi del Bienni negre i/o conservador.

Després de les revoltes, Gil Robles fou nomenat ministre de la Guerra dins el govern d’Alejandro
Lerroux i el General Francisco Franco, cap de l’Estat Major (autoritat en cap de la política operativa
militar). La CEDA va augmentar la seva influència en el govern i es va mostrar partidària d’aplicar les
condemnes amb rigor. Es van tornar les propietats als Jesuïtes i van reorientar la política del
govern. El Juliol de l’any 1935, la CEDA va presentar un projecte per modificar la Constitució, que
preveia la revisió de les autonomies, l’abolició del divorci i la negació de la possibilitat d’expropiar
terres. A la tardor de l’any 1935 va esclatar una forta crisi de govern. El Partit Radical es va veure
afectat per un seguit d’escàndols (el cas de l’estraperlo i casos de malversacions de diner públic-cas
Nombela). Això va provocar una crisi de govern molt forta. Gil Robles va intentar que el
nomenessin cap del govern per poder aplicar sense entrebancs el programa del seu partit (Alcalá
Zamora s’hi va negar). Finalment Alcalá Zamora va decidir dissoldre les corts i convocar eleccions al
febrer de l’any 1936.

El cas de l’Estraperlo. Afer de corrupció política que provocà la fi de la coalició radicalcedista

durant la Segona República espanyola. Pel maig del 1934 Daniel Strauss, aventurer holandès, i el
seu soci italià Perlo provaren d’obtenir de les autoritats republicanes la legalització d’una ruleta
trucada que havien inventat (anomenada estraperlo, per la combinació dels cognoms dels
inventors). El setembre del 1934 Strauss aconseguí d’introduir-la al Casino de Sant Sebastià i
després a l’Hotel Formentor (Formentor), bé que fou immediatament prohibida per la policia. El 20
de setembre de 1935 Alejandro Lerroux dimitia com a cap de govern perquè molts partidaris seus
eren implicats en l’escàndol: Aurelio Lerroux, nebot seu i delegat del govern a la Companyia
Telefònica, fou destituït; Joan Pich i Pon cessà com a governador general de Catalunya i Salazar

16
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

Alonso com a alcalde de Madrid, etc. L’afer es féu públic, i les corts, després d’investigar els fets,
declararen culpables de corrupció Aurelio Lerroux, Joan Pich i Pon, Sigfrid Sigfrid Blasco-Ibáñez (fill
de l’escriptor) i altres, tots membres del Partit Republicà Radical, que restà totalment
desprestigiat, fet que, juntament amb l’immediat afer Nombela, precipità la fi del Bienni Negre.

7. El triomf del Front Popular.

Les eleccions del 16 de febrer de 1936 les va guanyar una nova
coalició electoral d’esquerres que s’anomenà Front Popular. El
Front Popular (a Catalunya s’anomenà Front d’esquerres) era
un pacte electoral que unia diverses formacions d’esquerra.
Republicans de centreesquerra, els socialistes, els comunistes i
el POUM. Aquests es comprometien a defensar la continuïtat
de les reformes del Bienni d’esquerres i l’amnistia dels
condemnats dels fets d’octubre del 34. La CNT no va participar
del pacte però va recomanar el suport dels seus afiliats.

Cartell de propaganda del Front

Popular (1936)

La dreta va presentar-se força desunida, a causa de les diferències entre la CEDA i l’extrema dreta.
La dreta va presentar-se en l’anomenat Bloque Nacional, liderat per la CEDA i constituït per
republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes i alguns polítics del Partit Radical. El seu
programa polític era força inconcret però molt bel·ligerant en contra de les polítiques del Front
Popular.

A Catalunya les esquerres republicanes i catalanistes es van

agrupar sota una coalició política que es va anomenar Front
d’Esquerres. El programa polític es basava en l’amnistia política
dels empresonats pels fets del 6 d’octubre de 1934 i el
restabliment de l’Estatut de Núria. A més donava suport al
programa polític del Front Popular. Els partits dretans van
reaccionar a Catalunya amb la formació del Front Català d’Ordre,
coalició electoral organitzada per la Lliga. El seu programa polític
era força inconcret però molt bel·ligerant en contra de les
polítiques del Front d’esquerres i contra la Llei de Contractes de

Cartell de propaganda del Front Català Conreu.

d'Ordre (1936)

17
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

PERCENTATGE En les eleccions, amb una participació

PARTITS DE DIPUTATS del 72% del cens, el Front Popular va
Esquerra 257 diputats obtenir el 48% dels vots, convertint-se
Partido Socialista 18,18% en la força política guanyadora amb 257
diputats al parlament. Les esquerres
Izquierda Republicana 16,73% havien triomfat a més de la meitat de
Unión Republicana 7,43% les circumscripcions i a totes les ciutats
de més de 150.000 habitants. Per la
Esquerra Republicana de 5,99%
Catalunya seva banda, la dreta va obtenir el 46,5%
dels sufragis que es traduïen en 196
Partido Comunista 3,51%
diputats. Les eleccions a Catalunya
Centre i dreta 196 diputats també van suposar un rotund triomf del
CEDA 17,35% Front d’Esquerres: la coalició va obtenir
el 58,9% dels vots (el que suposaven 41
Partits Monàrquics 4,95% escons dels 51 en joc a Catalunya)
Lliga Catalana 2,27% davant del 41% assolits pel Front Català
d’Ordre, la coalició dretana
Partido Radical 1,65% encapçalada per la Lliga. A més, les
esquerres van ser majoritàries a totes
Partido Republicano 0,61%
Conservador les circumscripcions catalanes.

La curta obra de govern del Front Popular: d’acord amb el que s’havia signat en el programa del
Front Popular, el nou govern va quedar format exclusivament pels republicans d’esquerra
(Izquierda republicana i Unión Republicana), mentre que els socialistes i els altres partits de la
coalició van comprometre a donar-los suport parlamentari. Manuel Azaña va ser elegit president
de la República i Casares Quiroga, cap de govern. A causa de les pressions exercides per l’esquerra
Alcalá Zamora fou destituït per les Corts.

El nou govern inicià la posada en marxa dels compromisos electorals:

 Amnistia dels empresonats pels fets del 34. Més de 30.000 presos polítics són alliberats.
 Restitució dels càrrecs polítics anteriors als fets d’octubre del 34.
 Restabliment de l’Estatut de Catalunya (Núria). Companys serà restituït en el càrrec de
president de la Generalitat. S’inicia la tramitació dels Estatuts d’Autonomia Basc i Gallec.
 Es van readmetre els treballadors i sindicalistes acomiadats pels patrons.
 S’impulsà la reforma educativa i agrària. El govern es va veure obligat a legalitzar les
ocupacions de terres que els camperols van començar a fer a Andalusia i Extremadura.

18
 Ref.: R-C2-01-04
La Segona República (1931-36) Rev.:2
Pàgina 1 de 1

7.1 El camí cap al cop d’estat.

Cal remarcar que durant aquells mesos la radicalització política i social fou molt greu. Per una
banda hi havia els grups d’esquerra (anarquistes de la CNT i sectors del PSOE i la UGT) que eren
partidaris d’aprofundir en el procés revolucionari (ocupacions de terres, actituds anticlericals i
violència al carrer). Per altre banda, hi havia els grups de dretes (CEDA) que cada vegada veien amb
bons ulls la intervenció militar per tal d’aturar l’espiral revolucionari. Es tractava de defensar l’ordre
establert d’una Espanya conservadora: propietat, religió i pàtria.

La violència tenia dues cares. L’extrema esquerra pretenia

la revolució social i atacava els valors tradicionals, i
l’extrema dreta que a través de les milícies de la Falange i
els requetès carlins aplicaven amb eficàcia la violència al
carrer amb les patrulles armades.
Així doncs la violència extrema dels uns i dels altres era
evident, i aquest era un escenari polític que ningú podia
evitar i que acabaria desembocant amb un cop militar que
ens portaria a una llarga Guerra Civil.
José Antonio Primo de Rivera realitzant un miting.

19