Proclamacio de la 2a república

La proclamació de la II República va tenir lloc el 14 d'abril de 1931 a

Espanya.
Després de les eleccions municipals del 12 d’abril, en les quals el Front
Popular va obtenir la victòria, i alli es va proclamar la República. A
Barcelona, Lluís Companys va aixecar la bandera republicana des del
balcó de l'Ajuntament, proclamant la República Catalana com a Estat
integrant de la Federació Ibèrica.

Després de la proclamació, es va formar un govern provisional dirigit per

Niceto Alcalá-Zamora (republicà de dretes). Aquest govern va prendre
mesures com…… i els primers problemes com….

(Quan es proclamà la república es va formar un govern provisional presidit per

Alcalá Zamora (republicà de dretes) amb un govern format per republicans
d’esquerres (Acció republicana i Esquerra republicana), republicans de dretes (partit
radical), socialistes (PSOE) i nacionalistes catalans (Lliga regionalista i esquerra
republicana de Catalunya)

Crisis de Govern
Conflicte amb lesglesia catolica
Inici de avues i protestes sindicals
Desentralitzacio de lestat
Crema de convents
La crisi del govern durant la Segona República va ser un període de gran
inestabilitat política i social.
La dreta reaccionà negativament a les reformes impulsades pel govern, on els
empresaris van tancar fàbriques i van reduir la inversió. A més, van repatriar capital i
van mostrar la seva insatisfacció amb les polítiques del govern.

L'església també es va posicionar en contra del govern, ja que les seves reformes
poc profundes no satisfeien les seves demandes. Això va generar tensions i
enfrontaments entre l'església i el govern.

D'altra banda, els sindicats i els obrers van protagonitzar vagues per exigir reformes
més profundes i millors condicions laborals. No obstant això, les reformes
implementades pel govern no van ser suficients per satisfer les seves demandes, i
això va generar insatisfacions i tensions socials on l'extrema dreta, representada per
la Falange Española, va fomentar la violència i va preparar un cop d'estat per
aconseguir els seus objectius polítics.
Els mesos de febrer i juliol van ser especialment tensos, amb un clima
d'enfrontaments i violència. Aquesta situació va culminar amb l'inici de la Guerra
Civil Espanyola el 18 de juliol de 1936.

Conflicte Rabassaire (1932-1935) de la Segona República

-El conflicte rabassaire durant la Segona República (1932-1935) va ser un conflicte

que va afectar moltes comarques catalanes durant la primera meitat del segle XX.
- El govern de la Generalitat republicana va intentar millorar la situació del camp,
especialment la dels pagesos arrendataris, que eren la major part dels camperols de
la regió.
El contracte de rabassa morta era el més comú entre els pagesos que treballaven la
vinya, i aquest contracte generava problemes entre els rabassaires i els propietaris.
Aquests conflictes es donaven a causa de les discussions sobre el moment en què
calia replantar la vinya i la rendibilitat del contracte.

L'any 1922 es va fundar la Unió de Rabassaires, que ràpidament es va convertir en

una força social i política significativa. Aquest sindicat va lluitar per millorar les
condicions dels pagesos arrendataris i va defensar els seus drets davant dels
propietaris de la terra.

Durant la Segona República, el conflicte rabassaire va continuar i es va intensificar

en algunes comarques. El govern de la Generalitat va intentar abordar aquesta
qüestió i va prendre mesures per afrontar els problemes entre rabassaires i
propietaris. No obstant això, el conflicte no es va resoldre completament durant
aquest període.

Eleccions del 1936

- El 16 de febrer de 1936 es van celebrar les eleccions generals a Espanya.

- Aquestes eleccions es van caracteritzar per la polarització política i social que hi
havia al país en aquell moment.
- El Front Popular va ser una coalició de forces d'esquerres que va guanyar les
eleccions. Aquesta coalició estava formada per republicans de centreesquerra,
socialistes, comunistes i nacionalistes d'esquerra.
- El Front Popular tenia un programa basat en l'amnistia general, la reforma agrària,
l'estatut de Catalunya, la modificació de les lleis locals i l'ampliació de l'ensenyament
primari.
- La dreta va agrupar també les seves forces “contra la revolució” i va impulsar un
Bloc Nacional que a Catalunya es va anomenar Front Català d’Ordre. El partit més
fort era la CEDA, però va esclatar una discussió sobre la conveniència o no
d’establir pactes amb els partits i grups feixistes.
- La victòria del Front Popular va generar esperances entre els sectors més
desfavorits de la societat, però també va generar preocupació i resistència entre els
sectors conservadors i dretans.