Professional Documents
Culture Documents
Segona República Alumnes
Segona República Alumnes
-Expliqueu les eleccions del 16 de febrer del 1936, els resultats i les
característiques del període polític del Front popular fins al 18 de juliol del
1936.
Reformes:
Constitució 1931
Reforma Església
Reforma exèrcit
Reformes socials
-En aquesta situació, el govern , encapçalat ara per l’almirall Juan Bautista Aznar,
convoca eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931. Les eleccions van ser
plantejades per l’oposició com una consulta a favor o no de la monarquia. Tot i el frau
electoral, guanyen els republicans i socialistes (als nuclis urbans), i el rei Alfons XIII
s’exilia.
-El 14 d’abril de 1931 Niceto Alcalà Zamora, en nom del comitè revolucionari,
proclama la Segona República Espanyola i es forma un govern provisional, que
iniciarà una sèrie de reformes que tindran, de seguida, l’oposició de l’exèrcit,
l’oligarquia econòmica i l’Església.
Però les classes populars tampoc estaran del tot contentes, perquè volen una
profunda revolució social i un immediat repartiment de terres.
Fins al 15 d'octubre de 1931 el govern provisional va estar presidit per Niceto Alcalá-
Zamora (que també era el cap de l’Estat), i després de la dimissió d'aquest a causa
de la redacció que s'havia donat a l'article 26 de la Constitució que tractava la qüestió
religiosa, el va succeir Manuel Azaña al capdavant del govern.
-Reformes:
*Constitució 1931:
Sobirania nacional
*Reforma religiosa:
Primeres decisions del govern provisional: llibertat de culte. Gran part de la jerarquia
eclesiàstica espanyola estava en contra d'aquestes mesures (republicans van
anunciar la seva determinació de crear un sistema d'escoles laiques, introduir
el divorci, secularitzar cementiris i hospitals i altres mesures) i predicaven que la
República suposava una pèrdua de moral i integritat. Alguns religiosos van tenir una
actitud conciliadora amb la República, però altres no: destaca la disputa entre el
cardenal de Toledo Pedro Segura i el govern provisional. Al maig, el cardenal va
publicar una pastoral en la qual instava els fidels a unir-se per salvar els drets
amenaçats de l'Església.
Pocs dies més tard, es va produir l'anomenada crema de convents de maig 1931,
onada de violència contra institucions de l'Església catòlica, principalment a Madrid i
ràpidament es van estendre per altres ciutats del sud i l'est peninsular. El govern
provisional no va voler actuar davant la crema de convents, ja que no volien enfrontar-
se amb els revoltats, però la situació arribà a un punt límit i el govern es va veure
obligat a declarar l'estat de guerra a Madrid i a mesura que les tropes van anar
ocupant la capital, els incendis van cessar.
Mesures:
Llibertat de culte
*Reforma militar: (maig 1931, Azaña ministre guerra del govern provisional)
Mesures:
Obligació caps i oficials a prometre fidelitat a la República (abril 1931)
Reducció pressupost
Un dels problemes més urgents que va haver de resoldre el govern provisional fou la
greu situació que estaven patint els jornalers, sobretot a Andalusia i Extremadura, on
l'hivern anterior havia superat els 100.000 aturats i els abusos en la contractació i els
salaris baixos els mantenien en la misèria. Per tal de solucionar aquest problema, el
govern, a proposta del ministre de Treball Francisco Largo Caballero, va aprovar set
decrets agraris
3-Decret de Jurats Mixtos: format per representants dels empresaris (6) i dels
treballadors (6) representats pels sindicats obrers, més 1 funcionari del Ministeri de
Treball que era qui presidia el jurat mixt. La seva missió: regular les condicions de
treball al camp i intervenir en els conflictes laborals establint un dictamen
conciliatori.
Com era d'esperar, l'aplicació dels decrets agraris va topar amb l'oposició dels
propietaris, que van recolzar-se en els ajuntaments, molts amb forta presència
monàrquica, per enfrontar-se als representants de la Federación Nacional de
Trabajadores de la Tierra d'UGT i les Casas del Pueblo socialistes.
Largo Caballero també va emprendre una reforma de les relacions laborals, que
consistia a crear un marc legal que les reglamentés, i consolidés el poder dels
sindicats, especialment de la UGT, en la negociació dels contractes de treball i en la
vigilància del seu compliment. Destaquen:
Llei de Contractes de Treball, novembre 1931: per la qual es regulaven els convenis
col·lectius (negociats entre patronal i sindicats. Establia també dret de vacances
pagades (7 dies a l’any) i protegia el dret de vaga
Llei de Jurats Mixtos, novembre 1931: que estenia el sistema de jurats mixtos
(aprovat al maig per al sector agrari) a la indústria i als serveis.
*Millores educatives:
(Durant govern provisional: ministre treball Largo Caballero, ja s’havia fet els “Decrets
agraris”)
Per acabar amb el latifundisme i crear una classe de petits propietaris que afavorís la
modernització de l’agricultura
La Generalitat rebia de l’Estat els diners per les competències aconseguides, però la
lentitud del traspassos va ser un problema per l’autogovern català (mal finançada)
En el cas del País Basc, el procés per aconseguir l'Estatut d'Autonomia es va iniciar
simultàniament al català. Una assemblea dels ajuntaments bascos i navarresos (PNB
i Carlisme) es van reunir a Estella el 14 de juny per aprovar un Estatut que es basava
a restablir els furs bascos, abolits per la llei de 1839. L'Estatut d'Estella va ser
presentat el setembre de 1931 a les corts constituents, però van sorgir diverses
problemàtiques fruit de la seva concepció federalista i per la declaració de
confessionalitat de l'estat Basc. No va passat el tràmit parlamentari.
-Al final del període tant les dretes com les esquerres estan descontents:
*Esquerres (CNT, FAI, UGT): consideren que les reformes són lentes i insuficients i
volen una revolució social. Augmenten les vagues i revoltes i l’ocupació de terres,
que són reprimides. Fets de Casas Viejas (gener 1933) que provoca la dimissió
d’Azaña i la convocatòria de noves eleccions pel novembre de 1933
FETS DE CASAS VIEJAS: gener de 1933 a localitat de Casas Viejas (Cadis) revolta
d’un grup d'anarquistes de la CNT, que va decidir fer la revolució pel seu propi compte
i implantar el comunisme llibertari, destituint l'alcalde i intentant prendre la caserna de
la guàrdia civil, on es trobaven un sergent i tres homes. Van ferir de mort el sergent i
un dels homes. Immediatament, assabentat el govern, va enviar forces de la guàrdia
civil i de la guàrdia d'assalt, que van entrar a trets al poble, van incendiar la casa on
s'havien refugiat alguns dels dirigents de la insurrecció, entre ells el conegut com
a Seisdedos, que va morir en l'incendi amb la seva filla, i després van procedir, a
afusellar als sospitosos d'haver intervingut en els fets. Coneguts els fets en la resta
d'Espanya, es va produir un gran escàndol periodístic i parlamentari. En la massacre
van morir 19 homes, 2 dones i 1 nen.
Azaña mal informat va negar els fets.
Les Corts aprovaren la creació d'una comissió d'investigació sobre els esdeveniments
pel febrer. Al març, la comissió elabora un informe definitiu en el qual reconeix
l'existència dels afusellaments. No obstant això, el govern guanya una moció de
confiança . Aquest episodi va fer perdre molta popularitat al gabinet d'Azaña i, a la
llarga, seria una de les causes de la seva caiguda en les eleccions de novembre de
1933.
*Abstenció anarquistes
A Astúries la CNT era més partidària de fer aliances obreres i havia signat pacte amb
l’UGT. A més els miners tenien armes i dinamita i la revolució estava ben organitzada.
Es fan amb el control d’Astúries. Van aconseguir arsenals i dipòsits d’armes
En el conjunt de l’Estat la revolució va fracassar. Sense el suport del anarquistes, ni
l’arribada d’armes, i amb les forces d’ordre públic previngudes, la revolució d’octubre
va fracassar.
*Cas de l’Estraperlo: frau joc de ruleta que afectà familiars i amics de Lerroux i del
seu partit (Partit Radical)
*Cas Nombela: malversació de fons públics que afectà membres del Partit Radical.
(Lerroux ja no cap govern des de setembre 1935)
-President de govern (president del consell de ministres): Manuel Azaña (fins maig) i
Santiago Casares-Quiroga
-Front Popular: coalició d’esquerres (impulsades a tota Europa des de l’URSS) per
fer front a l’ascens del feixisme. A Espanya l’integraven els republicans d’esquerres,
socialistes i comunistes del PCE i POUM.
-A Catalunya es presenten:
-Mesures:
-Al carrer augmenten els enfrontaments entre les dretes i les esquerres. Les
dretes(falangistes?, carlistes?) maten José Castillo, li disparen al carrer (12 juliol,
tinent guàrdia d’assalt i militant socialista), i els seu companys maten José Calvo
Sotelo (13 juliol), líder dels monàrquics. (el van buscar a casa seva i el fiquen a una
camioneta, el disparen i el deixen al dipòsit d’un cementiri de Madrid). Molts militars
indecisos s’apuntaran al cop
Evolució política
La Generalitat rebia de l’Estat els diners per les competències aconseguides, però la
lentitud del traspassos va ser un problema per l’autogovern català (mal finançada)
L’any 1932, i per solucionar els problemes del camp català, el govern provisional
revisa els contractes d’arrendament dels rabassaires (cultiu de vinya), que estaven
units en la Unió de Rabassaires.
Els propietaris, units en l’ Institut Agrari de Sant Isidre, protesten.
-1934: La Generalitat vol fer d’intermediària i fa la Llei de Contractes de Conreu,
aprovada al 1934, i que beneficiava als rabassaires (garantia als rabassaires accedir a
la propietat de la terra que treballaven mitjançant pagaments als propietaris que el
govern havia taxat)
L’entrada al govern de la CEDA és vist des de Catalunya com un perill per l’autogovern
( la CEDA volia canviar la Constitució, revisió de les autonomies, abolir la llei del
divorci, no poder expropiar terres...)
Obra de govern
-La política de govern i legislativa de la Generalitat es va centrar en el següents
àmbits:
A)EDUCACIÓ I CULTURA:
*creació del Consell de Cultura amb l’objectiu d’ estendre l’escolarització
pública i laica. Es van construir escoles, es van imposar les escoles mixtes,
augmentà el nombre de mestres i es van aplicar nous plantejaments
pedagògics. Es va crear l’ Institut-Escola per organitzar l’ensenyament
secundari.
*Al 1933 es crea la Universitat Autònoma de Barcelona
*per oferir una bona formació professional es creen nombroses escoles del
treball. *Es van construir biblioteques, arxius, museus, i es va aprovar una Llei
del Patrimoni Artístic i Cultural.
*Es regula també l’ensenyament del català i en català, i augmenta la premsa i
l’edició de llibres en català. També els programes de radio.
B) POLÍTICA SOCIAL:
*la Generalitat crea l’ Institut contra l’Atur Forçós per ajudar els aturats.
*També fa lleis sobre cooperatives i mútues en cas de malaltia, invalidesa o
accident.
*Es creen cases de joventut com a espais d’oci per al jovent.
*S’aprova la Llei Catalana sobre la Capacitat Jurídica de la Dona i el Cònjuge
per donar igualtat legal a la dona.
*S’aprova la llei del divorci, es permeten els matrimonis civils i es potencia
l’educació de la dona.
*La Llei de Bases: organitza l’assistència social.
*La Llei de successió intestada: protegia les vídues i equiparava en drets els
fills nascuts fora del matrimoni.
C) POLÍTICA SANITÀRIA:
*es va impulsar l’assistència sanitària amb la construcció d’hospitals,
campanyes de vacunació, protecció de la maternitat, i es va intentar reduir l’alta
mortalitat infantil. *El Decret d’Interrupció Artificial de l’Embaràs permetia
l’avortament en una sèrie de situacions.
*La lluita contra malalties venèries va ajudar en el camp de la prostitució.
*Llei de Bases: organitza també la sanitat,
*Llei de salinitat de les aigües,
*Llei de sanejament de poblacions
D)CARÀCTER ECONÒMIC:
*Llei de Mutualitats,
*Llei de Cooperatives,
*Llei de sindicats agrícoles,
*creació del Consell del Treball.
*Destacà la Llei de Contracte de Conreus.
*Creació de l’Institut d’Investigacions Econòmiques
*creació de cooperatives i centres d’experimentació agrícola.
E) DIVISIÓ COMARCAL:
*al 1931 la Generalitat va encarregar als geògrafs Pau Vila i Josep Iglesias fer
una nova divisió territorial de Catalunya que havia de respectar la realitat
històrica i geogràfica. Es va dividir en 38 comarques i 9 vegueries o
agrupacions comarcals, que després s’anomenaran regions.