TEMA 3.

LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936))

-Expliqueu les circumstàncies en què es va proclamar la Segona República en

el conjunt d’Espanya. Expliqueu qui foren Niceto Alcalá-Zamora, Manuel Azaña,
Indalecio Prieto i José María Gil-Robles. Comenteu també les característiques
de la Constitució de 1931.

-Expliqueu les circumstàncies de la proclamació de la Segona República,

identifiqueu alguns dirigents polítics del període i comenteu els aspectes més
rellevants de la Constitució de 1931.

-Expliqueu dues de les reformes del primer bienni de la Segona República

Espanyola.

-Expliqueu l’acció reformista dels governs del bienni d’esquerres (1931-1933).

-Expliqueu el denominat Bienni Negre, els esdeveniments més destacats que

s’hi donaren i les conseqüències que van tenir.

-Compareu l’acció reformista dels governs d’esquerres (1931.1933) amb l’acció

dels governs del bienni conservador(1933-febrer 1936)

-Expliqueu l’adveniment de la República a Catalunya, l’actuació de la

Generalitat provisional, i el debat, l’aprovació i les característiques de l’Estatut
de 1932.

-Expliqueu l’adveniment de la República a Catalunya, l’actuació de la

Generalitat provisional i les principals forces polítiques catalanes, així com
l’elaboració, l’aprovació i les característiques de l’Estatut del 1932.

-Expliqueu l’adveniment de la República a Catalunya, l’Estatut i els fets

fonamentals de la vida política catalana entre 1931 i els Fets d’Octubre del
1934; no comenteu aquests darrers.

-Expliqueu les característiques fonamentals de l’estatut d’Autonomia de 1932 i

de l’obra de govern de la Generalitat fins al 1936.

-Expliqueu l’elaboració, l’aprovació i les característiques de l’Estatut del 1932 i

l’evolució de la política catalana fins al 6 d’octubre de 1934, i expliqueu els Fets
d’Octubre del 1934.

-Expliqueu la Revolució d’Octubre del 1934 a Astúries i a Catalunya: causes,

desenvolupament i conseqüències.

-Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre de 1934 a

Catalunya i les conseqüències que van tenir fins al 1936.

-Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre de 1934 i

l’evolució de l’autonomia de Catalunya des d’aleshores fins al juliol del 1936.

-Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 a

Catalunya i les seves conseqüències sobre l’autonomia fins l’esclat de la
Guerra Civil.
-Expliqueu els principals esdeveniments de la vida política a Catalunya des de
l’aprovació de l’estatut del 1932 fins a l’esclat de la Guerra Civil.

-Expliqueu l’obra de govern de la Generalitat fins al 1936.

-Expliqueu els conflictes socials a Catalunya durant la República, el 6 d’octubre

de 1934 i les conseqüències que va tenir fins a l’esclat de la Guerra Civil.

-Expliqueu les eleccions del 16 de febrer del 1936, els resultats i les
característiques del període polític del Front popular fins al 18 de juliol del
1936.

-Proclamació de la Segona República Espanyola. Govern provisional.

-Bienni reformista: (esquerres)

Reformes:

Constitució 1931

Reforma Església

Reforma exèrcit

Reforma agrària 1932

Reformes socials

Estatut d’autonomia de Catalunya

Cop Sanjurjo i Fets de Casas Viejas

-Bienni Negre o conservador: (dretes)

Anul·lació i aturada de les reformes

Fets d’Octubre de 1934 a Espanya i Catalunya

-Front Popular: (esquerres)

Es recupera la política reformista del primer bienni

-La Generalitat republicana. Evolució política i obra de govern

Proclamació de la Segona República Espanyola i (abril 1931)

-Després de la dimissió de Primo de Rivera (gener 1930), el govern del general

Dámaso Berenguer vol tornar a la situació anterior a 1923 i restablir la Constitució de
1876.

-A l’agost de 1930, diferents partits republicans i regionalistes signen el “Pacte de

Sant Sebastià”, per fer un moviment polític revolucionari per enderrocar la
monarquia.
Partits que signen el pacte tenen el suport dels socialistes i anarquistes. El moviment
revolucionari va ser un fracàs i va ser reprimit, però no es va acabar amb el malestar
social que anava en augment.
A l'octubre de 1930 s'havia format un Comitè revolucionari republicano-socialista
després de l'adhesió del PSOE al Pacte de San Sebastià.

-Al desembre 1930, insurrecció de Jaca: fou un alçament militar de la guarnició

de Jaca els dies 12 i 13 de desembre de 1930, dirigida pels capitans Fermín
Galán i Ángel García Hernández, i que pretenia la proclamació de la república a
Espanya. Encara que no va tenir èxit, i els dirigents van ser afusellats, els seu efectes es
van notar en la proclamació de la república 4 mesos després (màrtirs de la República)

-En aquesta situació, el govern , encapçalat ara per l’almirall Juan Bautista Aznar,
convoca eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931. Les eleccions van ser
plantejades per l’oposició com una consulta a favor o no de la monarquia. Tot i el frau
electoral, guanyen els republicans i socialistes (als nuclis urbans), i el rei Alfons XIII
s’exilia.

-El 14 d’abril de 1931 Niceto Alcalà Zamora, en nom del comitè revolucionari,
proclama la Segona República Espanyola i es forma un govern provisional, que
iniciarà una sèrie de reformes que tindran, de seguida, l’oposició de l’exèrcit,
l’oligarquia econòmica i l’Església.
Però les classes populars tampoc estaran del tot contentes, perquè volen una
profunda revolució social i un immediat repartiment de terres.

El govern provisional (abril-desembre 1931) i Bienni reformista o d’esquerres

(desembre 1931-novembre 1933)

El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va

posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i
la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de
la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15
de desembre. Estava format pel Comitè Revolucionari que havien fet el Pacte de San
Sebastià
 Primeres mesures govern provisional:
-Convocar eleccions pel juny de 1931.
-Reconeix la llibertat de creences i cultes
-Reconeix la llibertat individual i els drets ciutadans

Fins al 15 d'octubre de 1931 el govern provisional va estar presidit per Niceto Alcalá-
Zamora (que també era el cap de l’Estat), i després de la dimissió d'aquest a causa
de la redacció que s'havia donat a l'article 26 de la Constitució que tractava la qüestió
religiosa, el va succeir Manuel Azaña al capdavant del govern.

-Eleccions juny 1931 guanya coalició de republicans i socialistes.

-President de República: Niceto Alcalá-Zamora

-President de govern (president del Consell de ministres): Manuel Azaña

-Reformes:

*Constitució 1931:

Sobirania nacional

Divisió poders (executiu/govern, legislatiu/Congrés diputats-Corts unicamerals,

judicial/tribunals justícia)

Sufragi universal, també femení (polèmica)

President de la República cada 6 anys

Tribunal Garanties Constitucionals: constitucionalitat lleis

Amplis drets i llibertats: reunió, expressió, religió, separació Església/Estat. La

qüestió religiosa provoca la primera crisi del govern: Alcalá-Zamora dimiteix però
torna a ser elegit.

Estat unitari però dret d’autonomia de municipis i regions

TEMA DONES: L'any 1931 la Constitució Republicana va declarar la igualtat legal

entre els dos sexes, és a dir, va acabar amb la subordinació de les dones.

Primeres dones diputades:

Victòria Kent: advocada, política Partido Republicano Radical Socialista. Oposició a
donar dret de vot per influència església.
Margarita Nelken: escriptora, política PSOE, a partir 1936 PCE. Oposició a donar dret
de vot per influència església

Clara Campoamor: advocada, política Accíón Republicana, després Partido

Republicano Radical. A favor vot dona.

*Reforma religiosa:

Primeres decisions del govern provisional: llibertat de culte. Gran part de la jerarquia
eclesiàstica espanyola estava en contra d'aquestes mesures (republicans van
anunciar la seva determinació de crear un sistema d'escoles laiques, introduir
el divorci, secularitzar cementiris i hospitals i altres mesures) i predicaven que la
República suposava una pèrdua de moral i integritat. Alguns religiosos van tenir una
actitud conciliadora amb la República, però altres no: destaca la disputa entre el
cardenal de Toledo Pedro Segura i el govern provisional. Al maig, el cardenal va
publicar una pastoral en la qual instava els fidels a unir-se per salvar els drets
amenaçats de l'Església.

Pocs dies més tard, es va produir l'anomenada crema de convents de maig 1931,
onada de violència contra institucions de l'Església catòlica, principalment a Madrid i
ràpidament es van estendre per altres ciutats del sud i l'est peninsular. El govern
provisional no va voler actuar davant la crema de convents, ja que no volien enfrontar-
se amb els revoltats, però la situació arribà a un punt límit i el govern es va veure
obligat a declarar l'estat de guerra a Madrid i a mesura que les tropes van anar
ocupant la capital, els incendis van cessar.
Mesures:

Separació Església i Estat

Llibertat de culte

Supressió pressupost de l’església i culte catòlic

No ensenyament ordres religioses, ensenyament laic

Dissolució Companyia de Jesús, confiscació de béns

Llei del divorci i matrimoni civil

*Reforma militar: (maig 1931, Azaña ministre guerra del govern provisional)

Objectius de la reforma militar de Manuel Azaña eren:

1-Intentar aconseguir un exèrcit més modern i eficaç
2-Subordinar el poder militar al poder civil.

Mesures:
 Obligació caps i oficials a prometre fidelitat a la República (abril 1931)

Decret de retirs extraordinaris (abril 1931): l'exèrcit tenia un excés en el nombre

d'oficials, caps i generals. S'oferia als oficials de l'exèrcit que ho sol·licitessin la
possibilitat de donar-se de baixa voluntàriament del servei actiu amb la totalitat del
sou. L'adhesió fou massiva. Gràcies a això, es va poder reorganitzar l'exèrcit.

Decret que anul·lava ascensos produïts durant la dictadura de Primo de Rivera: va

provocar pèrdua grau en molts dels oficials (Ex. Franco)

Supressió regions militars, capitanies generals i tancament Acadèmia Militar de

Saragossa

Creació Guàrdia d’Assalt, fidel a la República

Derogació Llei Jurisdiccions de 1906: jurisdicció militar per sota de la civil

Reducció pressupost

Reducció a 1 any del servei militar

*Reformes socials i laborals: Francisco Largo Caballero, ministre de Treball:

Un dels problemes més urgents que va haver de resoldre el govern provisional fou la
greu situació que estaven patint els jornalers, sobretot a Andalusia i Extremadura, on
l'hivern anterior havia superat els 100.000 aturats i els abusos en la contractació i els
salaris baixos els mantenien en la misèria. Per tal de solucionar aquest problema, el
govern, a proposta del ministre de Treball Francisco Largo Caballero, va aprovar set
decrets agraris

Decrets Agraris, d’abril al juliol 1931(durant el govern provisional):

1-Decret de Termes Municipals: obligació de contractar camperols del municipi

mentre hi hagués treballadors sense feina.

2-Decret dels "desnonaments”: prohibia l'expulsió de la terra dels arrendataris

3-Decret de Jurats Mixtos: format per representants dels empresaris (6) i dels
treballadors (6) representats pels sindicats obrers, més 1 funcionari del Ministeri de
Treball que era qui presidia el jurat mixt. La seva missió: regular les condicions de
treball al camp i intervenir en els conflictes laborals establint un dictamen
conciliatori.

4-Decret de Treball Forçós: obligació dels terratinents a contractar camperols sota

l’amenaça de confiscació, perquè no boicotegessin la República abandonant el
cultiu de les terres. Si això succeïa, les seves terres podrien ser lliurades als
camperols per al seu cultiu directe.

5-Decret d'Associacions d'Obrers Agrícoles: per arrendar col·lectivament finques

dels amos que no les conreessin directament.
 6-Decret de l'Assegurança d'accidents de Treball: ( ja existia en la indústria)

7-Decret de la jornada de 8 hores: Reducció de jornada dels camperols a 8h

Com era d'esperar, l'aplicació dels decrets agraris va topar amb l'oposició dels
propietaris, que van recolzar-se en els ajuntaments, molts amb forta presència
monàrquica, per enfrontar-se als representants de la Federación Nacional de
Trabajadores de la Tierra d'UGT i les Casas del Pueblo socialistes.

Largo Caballero també va emprendre una reforma de les relacions laborals, que
consistia a crear un marc legal que les reglamentés, i consolidés el poder dels
sindicats, especialment de la UGT, en la negociació dels contractes de treball i en la
vigilància del seu compliment. Destaquen:
Llei de Contractes de Treball, novembre 1931: per la qual es regulaven els convenis
col·lectius (negociats entre patronal i sindicats. Establia també dret de vacances
pagades (7 dies a l’any) i protegia el dret de vaga

Llei de Jurats Mixtos, novembre 1931: que estenia el sistema de jurats mixtos
(aprovat al maig per al sector agrari) a la indústria i als serveis.

També va impulsar altres millores com: assegurances socials, assegurança maternitat

El govern provisional esperava que amb aquestes mesures es reduís el nombre de

vagues, però la pau social no es va produir, ja que la incidència de la recessió
econòmica era molt gran ( alt atur), sumada al fet que la CNT es va oposar radicalment
a les dues lleis i va llençar-se a l'acció directa per aconseguir per altres mitjans la
negociació laboral.

*Millores educatives:

En l'àmbit educatiu els canvis van ser força importants:

Intentaren reformar l'educació centrant-la en l'ensenyament primari. Es van

crear escoles per a la primària

Es millorà el sou dels mestres

Es va impulsar una renovació pedagògica.

Es va suprimir l'obligatorietat de la formació religiosa.

Especialment interessant va ser l'experiència de les Missions Pedagògiques

(1931-37), que tenien per finalitat dur la instrucció i la cultura al món rural.
Destaquen les Cases de cultura, el servei de biblioteques ( que repartí mig milió
de llibres), el Museu del Poble o Museo Circulante ( amb reproduccions de les
obres més destacades del Museu del Pardo), el cinema, el Coro y Teatro del
Pueblo...
.
Ensenyament obligatori, laic, mixta nois/noies i gratuït, però manca de diners.
 *Reforma agrària 1932:

(Durant govern provisional: ministre treball Largo Caballero, ja s’havia fet els “Decrets
agraris”)

Per acabar amb el latifundisme i crear una classe de petits propietaris que afavorís la
modernització de l’agricultura

Expropiació de terres de “los grandes de España” (noblesa) sense indemnització

Expropiació, amb indemnització, de les grans finques no conreades pels propietaris,

les mal conreades i les no regades en zones de regadiu

Institut de Reforma Agrària: terres distribuïdes per les Juntes Provincials

Oposició dels propietaris, complexitat de la llei, manca de diners per indemnitzar,

deficiències tècniques i organitzatives, lentitud en la seva aplicació. La ineficàcia de
la llei provoca el descontentament dels camperols que es radicalitza i es produeixen
ocupacions de terres. Fets Casas Viejas

*Estatut d’autonomia de Catalunya:

14 d’abril de 1931Francesc Macià proclama la República Catalana dintre de la

República
Federal Espanyola. Macià considerava que el que s’havia signat al Pacte de Sant
Sebastià legitimava la creació d’un Estat Català. El govern provisional de la
República no accepta la proclamació catalana i envia 3 ministres per negocià amb
Macià. El 17 d’abril Macià renuncia a la República catalana a canvi de la Generalitat
(abolida al 1714) i un estatut d’autonomia. El 28 d’abril es crea la Generalitat
provisional, al juny s’elabora l’Estatut de Núria, i a l’agost s’aprova per referèndum
pels catalans (99% dels vots)

Al maig de 1932 es discuteix l’Estatut a les Corts de Madrid i es modifica. Tres

postures:
*Autonomia moderada: posició del govern central
*Àmplia autonomia: posició catalana
*No estatut: dretes. Perill per la unitat d’Espanya

A l’agost s’aprova amb el nom d’Estatut de 1932:

*Catalunya serà una regió autònoma i no un Estat federal.
*El català serà cooficial amb el castellà.
*El poder de Catalunya no emana del poble català sinó de la voluntat de les Corts
d’Espanya.
*No es concedeix una ciutadania catalana.
 *No s’accepta que el finançament de Catalunya es faci controlant els impostos
directes.
*Moltes competències que es volien exclusives seran compartides (obra pública,
ensenyament i cultura, sanitat...)

Les competències que Catalunya va aconseguir van ser:

*Administració de justícia i Servei d’ordre públic (àmplies competències)
*Dret civil català.
*Creació de nous centres d’ensenyament.

Les competències de defensa i exèrcit, relacions internacionals, aranzels, impostos,

política monetària i bancària, legislació laboral i relacions amb l’Església eren del
poder central.

La Generalitat rebia de l’Estat els diners per les competències aconseguides, però la
lentitud del traspassos va ser un problema per l’autogovern català (mal finançada)

Pel novembre es convoquen eleccions autonòmiques i guanya ERC. Macià es

nomenat president.

En el cas del País Basc, el procés per aconseguir l'Estatut d'Autonomia es va iniciar
simultàniament al català. Una assemblea dels ajuntaments bascos i navarresos (PNB
i Carlisme) es van reunir a Estella el 14 de juny per aprovar un Estatut que es basava
a restablir els furs bascos, abolits per la llei de 1839. L'Estatut d'Estella va ser
presentat el setembre de 1931 a les corts constituents, però van sorgir diverses
problemàtiques fruit de la seva concepció federalista i per la declaració de
confessionalitat de l'estat Basc. No va passat el tràmit parlamentari.

-Al final del període tant les dretes com les esquerres estan descontents:

*Dretes: s’oposen a les reformes i posen dificultats a la seva aplicació. Cop de

Sanjurjo al 1932 que fracassa (Sanjurjada)

*Esquerres (CNT, FAI, UGT): consideren que les reformes són lentes i insuficients i
volen una revolució social. Augmenten les vagues i revoltes i l’ocupació de terres,
que són reprimides. Fets de Casas Viejas (gener 1933) que provoca la dimissió
d’Azaña i la convocatòria de noves eleccions pel novembre de 1933

FETS DE CASAS VIEJAS: gener de 1933 a localitat de Casas Viejas (Cadis) revolta
d’un grup d'anarquistes de la CNT, que va decidir fer la revolució pel seu propi compte
i implantar el comunisme llibertari, destituint l'alcalde i intentant prendre la caserna de
la guàrdia civil, on es trobaven un sergent i tres homes. Van ferir de mort el sergent i
un dels homes. Immediatament, assabentat el govern, va enviar forces de la guàrdia
civil i de la guàrdia d'assalt, que van entrar a trets al poble, van incendiar la casa on
s'havien refugiat alguns dels dirigents de la insurrecció, entre ells el conegut com
a Seisdedos, que va morir en l'incendi amb la seva filla, i després van procedir, a
afusellar als sospitosos d'haver intervingut en els fets. Coneguts els fets en la resta
d'Espanya, es va produir un gran escàndol periodístic i parlamentari. En la massacre
van morir 19 homes, 2 dones i 1 nen.
Azaña mal informat va negar els fets.
Les Corts aprovaren la creació d'una comissió d'investigació sobre els esdeveniments
pel febrer. Al març, la comissió elabora un informe definitiu en el qual reconeix
l'existència dels afusellaments. No obstant això, el govern guanya una moció de
confiança . Aquest episodi va fer perdre molta popularitat al gabinet d'Azaña i, a la
llarga, seria una de les causes de la seva caiguda en les eleccions de novembre de
1933.

Bienni Negre o conservador (novembre 1933- febrer 1936)

-President de República: Niceto Alcalá-Zamora

-President de govern (president del consell de ministres): Alejandro Lerroux

-Eleccions novembre 1933 guanyen les dretes:

*Voten les dones

*Abstenció anarquistes

*Dretes es presenten en una candidatura (CEDA)/ esquerres per separat

-Guanya la CEDA. Alcalá-Zamora es nega encarregar la formació de govern a Gil

Robles, perquè era un partit que no reconeixia la República. Li encarrega a Lerroux
(Partit Radical)(partir de centre i republicà) que governa amb el suport de la CEDA.
Per les esquerres, la CEDA representava el feixisme: JONS (1931), Falange
Española (1933), Falange Española y de las JONS (1934).

-Es frena i es revisa la política reformista del primer bienni:

*Es frena la reforma agrària: anul·lació i devolució de terres

*Retorn dels privilegis a l’església: pressupost pel manteniment del culte i

clergat, negociacions per fer un nou concordat amb la Santa Seu.

*Amnistia al general Sanjurjo. Marxa a Portugal.

*Reducció del pressupost d’educació.

*Paralització de l’estatut d’autonomia del País Basc

-Revolució octubre de 1934 (Espanya):

A l'octubre de 1934, la CEDA retira la seva confiança al govern centrista de Lerroux i

exigeix participació. El president de la República Alcalá-Zamora, encarrega la
resolució de la crisi a Lerroux que s'inclou tres ministres de la CEDA en el Gabinet.
Aquest nomenament no és acceptat pels partits d'esquerra, especialment el PSOE,
que esperaven una convocatòria anticipada d'eleccions generals. Les esquerres
interpreten l’entrada de la CEDA com una deriva cap al feixisme.

Els socialistes havien començat a abandonar la “via parlamentària” i començaven a

plantejar la via insurreccional, la revolució social (sectors de Largo Caballero) (Jualian
Besteiro contrari a via revolucionària)
Els socialistes havien donat suport a la creació d’ “Aliances Obreres” (desembre 33-
octubre 34). Era pactes de diferents forces d’esquerres (no la CNT) per fer front a les
dretes i a les mesures antirevolucionàries del govern. Participaven: el Bloc Obrer i
Camperol (BOC, comunistes), el PSOE, la UGT, la Unió Socialista de Catalunya,
l'Esquerra Comunista i la Unió de Rabassaires (tot i que aquesta última se'n separà
més tard).[1] En canvi tant la CNT com el PCE no van voler entrar-hi i van denigrar-la,
els primers per ser massa rígida, fidels al seu anarquisme, i els segons per ser una
unió massa heterodoxa, segons el seu esquema dogmàtic.
Es va estendre a tot el territori de la República i fou el motor de la revolució
d'Astúries de l'octubre del 1934,] on hi formulà un programa reivindicatiu basat en les
nacionalitzacions, dissolució dels ordes religiosos, de l'exèrcit i de la guàrdia civil.

Amb l’entrada dels ministres de la CEDA al govern (4 octubre), el socialistes

convoquen una vaga general revolucionària pel 5 d’octubre per fer caure el govern. La
CNT no va donar suport, excepte a Astúries.

Vaga entre el 5 i 19 d’octubre. La vaga va tenir el suport del socialisme (PSOE/UGT) i

comunisme (PCE), però no dels anarquistes (CNT/FAI) (excepte a Astúries).

A Astúries la CNT era més partidària de fer aliances obreres i havia signat pacte amb
l’UGT. A més els miners tenien armes i dinamita i la revolució estava ben organitzada.
Es fan amb el control d’Astúries. Van aconseguir arsenals i dipòsits d’armes
En el conjunt de l’Estat la revolució va fracassar. Sense el suport del anarquistes, ni
l’arribada d’armes, i amb les forces d’ordre públic previngudes, la revolució d’octubre
va fracassar.

Finalment la insurrecció es reprimida,( també a Astúries) pel general Franco (Legión) i

Goded. Van haver uns 30.000 detinguts i uns 2.000 morts.

-Fets d’Octubre de 1934 (Catalunya):

La Generalitat vol fer d’intermediària i fa la Llei de Contractes de Conreu, aprovada al

1934, i que beneficiava als rabassaires (garantia als rabassaires accedir a la propietat
de la terra que treballaven mitjançant pagaments als propietaris que el govern havia
taxat)

El govern central, ja de dretes amb la CEDA, declara la Llei de Contractes de Conreu

inconstitucional. L’enfrontament entre el govern català i el central era evident. El
Tribunal Constitucional va anul·lar la llei.
L’entrada al govern de la CEDA és vist des de Catalunya com un perill per l’autogovern
( la CEDA volia canviar la Constitució, revisió de les autonomies, abolir la llei del
divorci, no poder expropiar terres...)

Amb l’entrada de la CEDA al govern es convoca una vaga general, i també a

Catalunya. Quan es coneix que a Astúries la vaga s’ha convertit en una revolució
social i que l’ exèrcit ha fet una dura repressió, Companys proclama, el 6 d’octubre,
l’Estat Català dintre de la República Federal Espanyola i convida a establir un govern
republicà a Catalunya.

El govern i l’exèrcit proclamen l’Estat de guerra i ataquen el palau de la Generalitat. El

general Batet sufoca la insurrecció. Conseqüències:
*74 morts i 252 ferits
*Els membres del govern autonòmic són detinguts, jutjats i condemnats a 30 anys de
presó (Companys a un penal de Huelva).
* Uns 3.400 presos pels fets
*Azaña també va ser detingut, estava a BCN per un funeral.
*Es perd l’autonomia: es tanca la Generalitat, es treu l’Estatut i les reformes fetes
(Ex: llei de Contractes de Conreus)
*Cent vint-i-nou ajuntaments governats majoritàriament per ERC foren dissolts
*Es censura la premsa i es tanquen els centres polítics. Es prohibiren les activitats
dels partits, els sindicats i les associacions catalanistes i d'esquerres i es tancaren els
seus locals

-Caiguda del govern:

*Cas de l’Estraperlo: frau joc de ruleta que afectà familiars i amics de Lerroux i del
seu partit (Partit Radical)

*Cas Nombela: malversació de fons públics que afectà membres del Partit Radical.
(Lerroux ja no cap govern des de setembre 1935)

-Convocatòria noves eleccions pel febrer de 1936.

Front Popular (febrer 1936-juliol 1936)

-President de República: Niceto Alcalá-Zamora (fins maig) i Manuel Azaña

-President de govern (president del consell de ministres): Manuel Azaña (fins maig) i
Santiago Casares-Quiroga

-Front Popular: coalició d’esquerres (impulsades a tota Europa des de l’URSS) per
fer front a l’ascens del feixisme. A Espanya l’integraven els republicans d’esquerres,
socialistes i comunistes del PCE i POUM.

-A les eleccions de febrer de 1936 guanyen les esquerres:

 *Es presenten unides com a Front Popular

*No abstenció anarquistes

-A Catalunya es presenten:

*Front d’Esquerres (esquerres) liderada per ERC (Companys). Volien l’amnistia

política, restablir la Generalitat i l’Estatut, la Llei de Contractes de Conreus i la
política reformista.

*Front Català d’Ordre (dretes) liderada per la Lliga (Cambó)

-Mesures:

*Amnistia política (30.000)

*Amnistia Companys, restitució Generalitat i Estatut

*Tramitació estatut País Basc i Galícia.

*Readmissió obrers acomiadats per temes polítics (fets 34)

*Impuls política reformista: ensenyament, agrària...

-Dins del Front Popular trobem dos tendències:

*Sectors que volen reformes democràtiques

*Sectors que volen un procés revolucionari

-Al carrer augmenten els enfrontaments entre les dretes i les esquerres. Les
dretes(falangistes?, carlistes?) maten José Castillo, li disparen al carrer (12 juliol,
tinent guàrdia d’assalt i militant socialista), i els seu companys maten José Calvo
Sotelo (13 juliol), líder dels monàrquics. (el van buscar a casa seva i el fiquen a una
camioneta, el disparen i el deixen al dipòsit d’un cementiri de Madrid). Molts militars
indecisos s’apuntaran al cop

-Militars organitzats en l’UME (Unión Militar Española) conspiren. El govern intenta

separar i canvia les destinacions d’aquells que estan en condicions de preparar el
cop militar (Franco a Canàries, Goded a Balears...)

-17 juliol comença el cop militar al nord d’Àfrica, el dia 18 a la Península.

La Generalitat republicana. Evolució política i obra de govern

Evolució política

-1931: 14 d’abril, Francesc Macià proclama la República catalana dintre de la

Federació Espanyola. Macià considerava que el que s’havia signat al Pacte de Sant
Sebastià legitimava la creació d’un Estat Català. El govern provisional de la
 República no accepta la proclamació catalana i envia ministres per negociar amb
Macià. El 17 d’abril Macià renuncia a la República catalana a canvi de la Generalitat i
un estatut d’autonomia. El 28 d’abril es crea la Generalitat provisional, al juny
s’elabora l’Estatut de Núria, i a l’agost s’aprova per referèndum pels catalans (99%
dels vots)

-1932: Al maig es discuteix l’Estatut a les Corts de Madrid i es modifica. Tres

postures:
*Autonomia moderada: posició del govern central
*Àmplia autonomia: posició catalana
*No estatut: dretes. Perill per la unitat d’Espanya

A l’agost s’aprova amb el nom d’Estatut de 1932:

*Catalunya serà una regió autònoma i no un Estat federal.
*El català serà cooficial amb el castellà.
*El poder de Catalunya no emana del poble català sinó de la voluntat de les Corts
d’Espanya.
*No es concedeix una ciutadania catalana.
*No s’accepta que el finançament de Catalunya es faci controlant els impostos
directes.
*Moltes competències que es volien exclusives seran compartides (obra pública,
ensenyament i cultura, sanitat...)

Les competències que Catalunya va aconseguir van ser:

*Administració de justícia i Servei d’ordre públic (àmplies competències)
*Dret civil català.
*Creació de nous centres d’ensenyament.

Les competències de defensa i exèrcit, relacions internacionals, aranzels, impostos,

política monetària i bancària, legislació laboral i relacions amb l’Església eren del
poder central.

La Generalitat rebia de l’Estat els diners per les competències aconseguides, però la
lentitud del traspassos va ser un problema per l’autogovern català (mal finançada)

Pel novembre es convoquen eleccions autonòmiques i guanya ERC. Macià es

nomenat president.

El govern autonòmic es va organitzar de la següent manera:

*Poder legislatiu: Parlament (84 escons)
*Poder executiu: President i Consell Executiu
*Poder judicial: Tribunal de Cassació

L’any 1932, i per solucionar els problemes del camp català, el govern provisional
revisa els contractes d’arrendament dels rabassaires (cultiu de vinya), que estaven
units en la Unió de Rabassaires.
Els propietaris, units en l’ Institut Agrari de Sant Isidre, protesten.
-1934: La Generalitat vol fer d’intermediària i fa la Llei de Contractes de Conreu,
aprovada al 1934, i que beneficiava als rabassaires (garantia als rabassaires accedir a
la propietat de la terra que treballaven mitjançant pagaments als propietaris que el
govern havia taxat)

El govern central, ja de dretes amb la CEDA, declara la Llei de Contractes de Conreu

inconstitucional. L’enfrontament entre el govern català i el central era evident. El
Tribunal Constitucional va anul·lar la llei.

L’entrada al govern de la CEDA és vist des de Catalunya com un perill per l’autogovern
( la CEDA volia canviar la Constitució, revisió de les autonomies, abolir la llei del
divorci, no poder expropiar terres...)

Amb l’entrada de la CEDA al govern es convoca una vaga general, i també a

Catalunya. Quan es coneix que a Astúries la vaga s’ha convertit en una revolució
social i que l’ exèrcit ha fet una dura repressió, Companys proclama, el 6 d’octubre,
l’Estat Català dintre de la República Federal Espanyola i convida a establir un govern
republicà a Catalunya.

El govern i l’exèrcit proclamen l’Estat de guerra i ataquen el palau de la Generalitat. El

general Batet sufoca la insurrecció. Conseqüències:
*74 morts i 252 ferits
*Els membres del govern autonòmic són detinguts, jutjats i condemnats a 30 anys de
presó (Companys a un penal de Huelva).
* Uns 3.400 presos pels fets
*Azaña també va ser detingut, estava a BCN per un funeral.
*Es perd l’autonomia: es tanca la Generalitat, es treu l’Estatut i les reformes fetes
(Ex: llei de Contractes de Conreus)
*Cent vint-i-nou ajuntaments governats majoritàriament per ERC foren dissolts
*Es censura la premsa i es tanquen els centres polítics. Es prohibiren les activitats
dels partits, els sindicats i les associacions catalanistes i d'esquerres i es tancaren els
seus locals

-1936: A Catalunya, la coalició d’esquerres del Front Popular, va rebre el nom de

Front d’Esquerres. Les dretes s’agrupaven en el Front Català d’Ordre.
La victòria de les esquerres a les eleccions de febrer de 1936 va permetre recuperar
la Generalitat i l’Estatut. Hi ha una amnistia política i Companys torna a la presidència
de la Generalitat. Es recuperen les competències i la Llei de Contractes de Conreu
torna a funcionar.
Al 1935 es crea el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista): són comunistes
antiestalinistes. No segueixen consignes de l’URSS.
Al juliol de 1936 es crea el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) que unia
sectors del socialisme i comunisme.
Es recupera la normalitat política i institucional a Catalunya.

Obra de govern
 -La política de govern i legislativa de la Generalitat es va centrar en el següents
àmbits:

A)EDUCACIÓ I CULTURA:
*creació del Consell de Cultura amb l’objectiu d’ estendre l’escolarització
pública i laica. Es van construir escoles, es van imposar les escoles mixtes,
augmentà el nombre de mestres i es van aplicar nous plantejaments
pedagògics. Es va crear l’ Institut-Escola per organitzar l’ensenyament
secundari.
*Al 1933 es crea la Universitat Autònoma de Barcelona
*per oferir una bona formació professional es creen nombroses escoles del
treball. *Es van construir biblioteques, arxius, museus, i es va aprovar una Llei
del Patrimoni Artístic i Cultural.
*Es regula també l’ensenyament del català i en català, i augmenta la premsa i
l’edició de llibres en català. També els programes de radio.

B) POLÍTICA SOCIAL:
*la Generalitat crea l’ Institut contra l’Atur Forçós per ajudar els aturats.
*També fa lleis sobre cooperatives i mútues en cas de malaltia, invalidesa o
accident.
*Es creen cases de joventut com a espais d’oci per al jovent.
*S’aprova la Llei Catalana sobre la Capacitat Jurídica de la Dona i el Cònjuge
per donar igualtat legal a la dona.
*S’aprova la llei del divorci, es permeten els matrimonis civils i es potencia
l’educació de la dona.
*La Llei de Bases: organitza l’assistència social.
*La Llei de successió intestada: protegia les vídues i equiparava en drets els
fills nascuts fora del matrimoni.

C) POLÍTICA SANITÀRIA:
*es va impulsar l’assistència sanitària amb la construcció d’hospitals,
campanyes de vacunació, protecció de la maternitat, i es va intentar reduir l’alta
mortalitat infantil. *El Decret d’Interrupció Artificial de l’Embaràs permetia
l’avortament en una sèrie de situacions.
*La lluita contra malalties venèries va ajudar en el camp de la prostitució.
*Llei de Bases: organitza també la sanitat,
*Llei de salinitat de les aigües,
*Llei de sanejament de poblacions

D)CARÀCTER ECONÒMIC:
*Llei de Mutualitats,
*Llei de Cooperatives,
*Llei de sindicats agrícoles,
*creació del Consell del Treball.
*Destacà la Llei de Contracte de Conreus.
*Creació de l’Institut d’Investigacions Econòmiques
 *creació de cooperatives i centres d’experimentació agrícola.

E) DIVISIÓ COMARCAL:
*al 1931 la Generalitat va encarregar als geògrafs Pau Vila i Josep Iglesias fer
una nova divisió territorial de Catalunya que havia de respectar la realitat
històrica i geogràfica. Es va dividir en 38 comarques i 9 vegueries o
agrupacions comarcals, que després s’anomenaran regions.