El govern provisional i la redacció de la Constitució Republicana Abril – Desembre 1931

Principalment el PSOE i els republicans d’esquerres constituïren un govern provisional,

presidit per Alcalá Zamora fins l’octubre de 1931, que després de dimitir va ser substituït
per Azaña.

Juny de 1931: Eleccions – Corts constituents per tal de fer una nova constitució (PSOE +
republicans d’esquerres guanyes (dretes no organitzades)) ~Estatut Jurídic del Govern

La Constitució de la Segona República (desembre de 1931)

- Garantia els drets fonamentals dels ciutadans

- Dret de les Regions a convertir-se en Regions Autònomes (Estatut d’Autonomia)
- Dret de vot a les dones
- Laica
- Matrimoni civil i divorci
- Possibilitat d’expropiació forçosa
- No va ser consensuada
- Article combatiu: 26è (contra l’Església catòlica)~Dimissió D’Alcalá Zamora i
Maura
- Contradicció (Drets i retall dels mateixos per la seguretat de la República) – Ley
de Defensa de la República

Els incidents amb l’Església Catòlica (1931)

- Bisbes (poca simpatia pel nou règim)

- Maig de 1931 > Crema de 100 esglésies a Madrid i altres
- Intervenció final del govern (que acabà castigant a dos diaris (monàrquic i un
catòlic)
- Mentrestant, decrets que conduïen a la separació de l’Església i l’Estat (educació,
exèrcit, cementiris...)
El Bienni Reformista d’Esquerres (1932 – 1933)

President de la República – Alcalá Zamora (Exclou als republicans radicals del govern)

President del Govern – Manuel Azaña

Les Reformes

- La reforma Agrària: Pretenia millorar les condicions de vida dels jornalers (salari
mínim agrícola equiparant-lo a l’industrial / Jornada de vuit hores en el camp /
Llei de Termes Municipals) > S’aplica de forma limitada (problemes econòmics)
- La Política Religiosa: Expulsió dels Jesuïtes (els seus béns nacionalitzats) /
tancament escoles religioses / retirada dels símbols en edificis públics / privació
als militars dels capellans castrenses)
- L’obra Educativa i cultural: Escoles públiques i laiques > Formació de mestres
- La Política militar: Reduir l’excessiu número de generals i oficials per tal de no
haver de jurar fidelitat a la República ja que eren profundament monàrquics.
Alguns oficials van perdre la seva graduació o retrocediren dins de l’escalafó
militar.
- Polítiques socials: Reforma agrària i la transformació de les relacions
sociolaborals

L’Estatut de 1932 i l’establiment de la Generalitat de Catalunya

L’Estatut de Núria > Redactat en la Generalitat Provisional

Negociació complicada (oposició de les dretes) > Fracàs de Cop d’estat de Sanjurjo a
Sevilla (agost 1932) facilita l’aprovació de l’estatut (retallat, rebutjant la fórmula federal)

Catalunya aconseguí un cert autogovern > Parlament i govern propis ~Competències

exclusives (Dret Civil Català) > Universitat tant en català com en castellà

- L’Estatut Interior de Catalunya > les institucions de la Generalitat de Catalunya

- La Generalitat tenia el comandament de l’ordre públic a Catalunya
- Establiment d’un Tribunal de Cassació
- Catalunya fou l’única regió que aconseguí obtenir un estatut d’autonomia durant
la pau de la Segona República. Euskadi l’obtingué en plena guerra civil.
La revolta del general Sanjurjo (agost de 1932)

Sanjurjo comandava la Guàrdia Civil el 14 d’abril de 1931 (havia facilitat la República)

Agost de 1932 > S. Dirigeix una revolta militar (èxit només a Sevilla) ~Fàcilment reprimida

S. condemnat a mort, després indultat i alliberat (pel govern de dretes (1934))

- A Portugal col·labora en la preparació del cop d’estat de juliol del 36

Fracàs – Govern decideix accelerar les expropiacions de les terres dels terratinents

Les revoltes anarquistes

CNT – FAI ~Consideraven la República la continuació de la repressió monàrquica

Diversos incidents des de l’inici de la República – Destaca Casas Viejas (1933) La Guàrdia
d’Assalt (policia de la República) duresa excessiva – fractura del govern d’Azaña i +
extremisme del PSOE i la UGT (sota el lideratge de Largo Caballero)

La crisi de la coalició republicana i socialista. La caiguda del govern Azaña i les eleccions
generals de novembre de 1933.

Casas Viejas – desprestigi que anà augmentant perquè l’economia i l’atur empitjoraven
i les promeses venien amb molta lentitud – forta oposició procedent d’anarquistes i
empresaris.

Alcalà Zamora – convoca eleccions el novembre de 1933 (voten les dones)–victòria CEDA

Motius: Desprestigi d’Azaña, fragmentació del vot, abstenció de la CNT ...

El Bienni Conservador- de Dretes (1934 – febrer 1936)

Zamora selecciona a Lerroux com a president de la república (no volia a Gil Robles) (La
CEDA garanteix suport parlamentari al nou govern dels Republicans Radicals). Objectius:

- Suavitzar legislació contrària a l’Església Catòlica

- Amnistia que alliberà a presos polítics (Sanjurjo)
- Modificacions de la legislació laboral i de la reforma agrària
- Xoc institucional entre la Generalitat i el govern Central (Llei de Contractes de
Conreu), Madrid impugnà la llei en el Tribunal de Garanties Constitucionals
PSOE i UGT no estan d’acord – comencen a veure legítim provocar una revolta per
“salvat la República” (començaren a reunir armament)

Companys plora perquè ni Madrid ni la Lliga volen aprovar-li la “Llei de Contractes de

Conreu”

La Revolució d’Octubre de 1934

1934> La CEDA exigí que s’incorporessin tres nous ministres cedistes

PSOE – UGT veuen amenaçada la república pels feixistes – vaga general revolucionària

Controlada en relativament poc temps menys en dos llocs: la revolta de Companys

ocupà dies (amb morts), però Astúries va ser la més dramàtica i sagnant

La revolució d’Astúries

Es disposava d’abundant armament (U.H.P (unión de hermanos proletarios))

Combats violents contra les forces militars del govern central.

Onada revolucionària contra esglésies, ajuntaments, casernes de la guàrdia – assassinats

de sacerdots, policies ,propietaris i dretans.

Preludi de la guerra civil de 1936 per l’odi mortal que hi havia entre els dos bàndols

La Revolució a Catalunya (“Els Fets d’Octubre”)

6 d’octubre > Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola

Tensió per la Llei de contractes de conreu

Sotmesa en un parell de dies pel general Batet (revolta no ben preparada) (CNT no en
va voler saber res)

Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Generalitat van ser suspeses (consellers i

Companys empresonats) – Governador nomenat pel govern Central.

Les conseqüències de la Revolució d’Octubre de 1934

El violent trencament de la convivència democràtica entre dretes i esquerres. L’esquerra

va provocar que gran part de la dreta desconfiés de la legalitat republicana. Alguns
partits de dretes consideraren justificades les mesures del govern per salvar la pàtria.
La repressió aplicada pel govern durant els mesos posteriors provocà que hi hagueren
milers d’empresonats (entre ells Largo Caballero i Manuel Azaña)

El desacord entre Radicals i CEDA

1935 - + divisió (Revenja)

CEDA no volia governar amb Lerrouxistes (corrupció) – CEDA volia governar en solitari
(A. Zamora – NO)

En no poder-se formar un nou govern – dissolució de les Corts – Eleccions febre de 1936

Frente Popular (Front d’esquerres a Catalunya) (CNT anima a què es voti al Frente)

Objectius FP:

- Derrotar les Dretes

- Amnistiar als empresonats pels Fets d’octubre de 1934
- Restabliment de la Generalitat de Catalunya i alliberament del seu govern
- Prosseguir amb la Reforma Agrària

Les eleccions de febrer de 1936 i la victòria del Frente Popular / Front d’Esquerres

El Frente Popular aconseguiren la victòria perquè es presentaren units (Manuel Azaña

president del govern)

Catalunya – Front d’Esquerres (alliberament de Companys i el seu govern)

Govern integrat només per republicans d’esquerres (El PSOE no volgué estar perquè
observava una estratègia més aviat revolucionària que democràtica)

El Govern del Frente Popular (febrer – juliol 1936)

- Amnistia
- Aplicació de la reforma Agrària (UGT – CNT) reocupació de terres (el govern no
va actuar, ja que eren “els seus votants”)
- Restabliment de la Generalitat amb Lluís Companys
- Destitució dels militars més conservadors
- Destitució d’Alcalá Zamora (cat) com a president de la República (Manuel Azaña
el substitueix i Casares Quiroga, d’Izquierda Republicana, passa a ser el nou Presi)
La violència política: L’assassinat de Calvo Sotelo

Augment de seguidors de la Falange Espanyola (De Primo de Rivera) – revolución

nacional – sindicalista

La dreta tradicional no els agradava la falange (però els d’esquerres els odiaven). El
govern del Frente popular decidí prohibir la Falange i Primo de Rivera va ser empresonat)

Esquerres (amb impunitat) actuaven revolucionàriament – criticat per Gil Robles i Sotelo

Calvo Sotelo (Renovación Española) col·laborava clandestinament en la realització d’un

cop militar amb l’objectiu de restablir l’ordre públic.

14 de juliol – Calvo Sotelo detingut per la Guàrdia d’Assalt i assassinat dins d’un vehicle
policial.

La conspiració militar contra el govern del Frente Popular

Mateixos que havien provocat la revolució d’octubre de 1934 eren qui governaven.

El general Mola (governador militar de Pamplona (el Director)) va organitzar l’estratègia

del cop militar. També va intentar aconseguir el suport carlista i falangista

Pla – aixecament coordinat de les guarnicions . Objectiu, volia fer una marxa cap a
Madrid (era important disposar de l’Exèrcit d’Àfrica i la marina).

L’assassinat de Calvo Sotelo accelerà el procés i va servir com a argument perquè els
militars s’acabessin de posicionar.

Objectiu: Derrocar el govern del Frente Popular i establir una Junta Militar (semblant al
directori militar de Primo de Rivera) – 17 de juliol (aixecament ex. Àfrica) A Barcelona es
revoltà a primera hora del 19

Franco s’aixecà en armes a les Canàries i d’allí va volar fins al Marroc per prendre el
comandament de l’exèrcit d’Àfrica (Legionaris + Tabors Regulars)