Unitat 11: La Segona República i la Catalunya autònoma

(1931-1936)

1. Per què unes eleccions municipals van dur la República?

Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931.
Triomf dels partidaris de la República a capitals de província.
El 14 d’abril 1931: alguns ajuntaments proclamen la República
↓
El rei Alfons XIII s’exilia.
Govern provisional (abril de 1931)
Niceto Alcalá Zamora (president de la República)
Alejandro Lerroux
Manuel Azaña (president del govern) (1931-1933)
A Catalunya… Francesc Macià proclama la República Catalana.
Concessió inmediata de l’autonomia a Catalunya (abril de 1931)
El 28 de juny de 1931 hi ha eleccions a Corts Constituents.
2. El nou règim republicà:
Aprovada el 9 de desembre de 1931
↓
368 vots a favor.
Cap en contra
89 abstencions.
● República democràtica i laica.
● Sobirania nacional
● Divisió de poders
● Sufragi universal (+23 anys)
● Drets i llibertats
● Organització territorial
- Estatuts d’autonomia
● Aconfessionalitat de l’Estat
- Matrimoni civil
- Divorci

1
 3. La Generalitat i l’Estatut d’Autonomia de 1932:
Les negociacions amb el Govern provisional de Madrid van comportar el
reconeixement del govern autonòmic de Catalunya (Generalitat de Catalunya), a
canvi, Francesc Macià renuncia a la República catalana.
L’Estatut de Núria (avantprojecte d’estatut):
L’estatut d’autonomia havia de definir:
- Les institucions
- Les competències.
Es lliura a la Generalitat el 20 de juny.
Campanya a favor de l’Estatut:
Adhesió de dones, 400 mil signatures.

2 d’agost 1931: plebiscit popular:

Participació: 75 %
Aprovat pel 99% dels votants.
18 d’agost de 1931: l’estatut es presenta a les Corts de Madrid.
Maig de 1932: debats parlamentaris.

Autonomia moderada
↓
Govern central

Àmplia autonomia:
↓
Parlamentaris catalans

Espanya Unitària:
↓
Oposició de dretes.
Boicots als productes catalans enmig de les discussions per l’aprovació de l’estatut (de
Núria)
10 d’agost de 1932: intent de cop d’estat, per part dels militars dirigits pel General Manuel
Sanjurjo.
El 9 de setembre de 1932, s’aprova l’estatut per les Corts de Madrid.
314 vots a favor.
24 vots en contra.
Eleccions al Parlament de Catalunya el 20 de novembre de 1932.

2
5.Reformisme republicanosocialista (1931-1933)
Reformes sociolaborals:
Francisco Largo Caballero: ministre de treball (socialista)
● Augment de salaris.
● Jornada laboral de 8 hores per jornalers (pagesos que treballen per dia a canvi de
diners).
● Vacances pagades (7 dies).
● Assegurances socials
Bracer= agricultor més pobre i treballaven a temporades.
Reforma agrària:
Llei de Reforma Agrària (1932).
Problema amb la distribució de terres, els amos eren uns pocs (latifundi=extensió de terres
molt grans).
El govern exporta terres als grans propietaris:
● Les terres incultivades o mal conreades.
● Terres que siguin comprades per tornar-les a vendre.
Les que pertanyen a senyors grans d’Espanya, categoria més alta de la noblesa no els hi
donaven indemnització i els que no ho eren si tenen indemnització. Es feia perquè els
pagesos poguessin tenir terres.
Es crea l’Institut de Reforma Agrària, encarregada d’aquesta funció.
● Oposició dels propietaris
● Falta de fons públics per pagar les indemnitzacions.
● Lentitud burocrática, tot el papeleo va lent.
● Dificultat técnica
Això fa que hi hagi resultats limitats.
Els propietaris estan en contra de la República i els pagesos estan decepcionats perquè
s’esperaven algo millor.
Conflictes agraris entre 1931-1936.
Els pagesos inicien revoltes violentes impulsades per anarquistes. Revolta a Cadiz,
poble=Casa Vieja. Moren pagesos i algun policia.
Davant aquesta repressió els d’esquerra, PSOE, volen apartar-se dels Republicans i Manuel
Azaña dimiteix l’any 1933, al septembre.
Església i laïcisme:
● Aconfessionalitat de l’Estat
● Llibertat de culte.
● Supressió del pressupost (viuen del que recapten, de les propietats).
● Aprovació del divorci i el matrimoni civil.
Oposició de la Jerarquia eclesiàstica: els que tenen alts càrrecs a l'església.
Cardenal Segura (arquebisbe de Toledo): s’oposa a la República oberta i públicament.
Llei de Congregacions (maig de 1933):
Limita la posició de béns/propietats a ordres religiosos i la possibilitat de dissoldre'ls en cas
de perill per a l’Estat.
La reforma militar:
Llei del Retir de l’Oficialitat (1931):
● Renovació del comandament.
● Prejubilació als oficials ,amb sou íntegre, que no juraven protegir la Constitució i a la
República, per evitar cops d’Estat.

3
Que passa?
● Derogació de la Llei de Jurisdiccions (permetia que els militars poguessin jutjar tot
allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra
ells mateixos) per separar la política de l'exèrcit,
● Supressió de l’Acadèmia militar de Saragossa (militars en contra de la República).
● S’anul-la el sistema de ascensos per mèrits de guerra.
● Creació de la Guàrdia d’Assalt. (força d’ordre públic fidel a la República. Actuen
sobretot a les ciutats.
Agost de 1932, intent de cop d’Estat del general Sanjurjo (Sanjurjada).
La descentralització de l’Estat:
Se li dona autonomia a les regions, és a dir, que creïn Estatuts perquè les regions puguin
ser autònomes
Promoció de l’ensenyament i de la cultura.
● Ensenyament obligatori i gratuït.
● Escola laica.
● Coeducació (es barregen nois i noies).
● Noves places de mestres, abans els ordres religiosos i perquè hi ha molts alumnes.
Missions Pedagògiques:
Intel·lectuals que anaven pels pobles i donaven llibres, biblioteca mòbil, feien xerrades,
teatres… Era per apropar la cultura a pobles petits.
“Guerra escolar”: els conservadors de l’església estan en contra de les reformes, que li
treguin el monopoli cultural de l'ensenyament.

6. Què va fer la Generalitat Republicana?

20 de novembre de 1932: eleccions al Parlament de Catalunya.
13 i 14 de desembre de 1932:
Francesc Macià, President de la Generalitat.
Lluís Company, President del Parlament.
Tasca de Govern ( novembre de 1932-octubre de 1934)
Vol tornar a impulsar les reformes de la Mancomunitat.
Política social :
Llei de Bases (1934): sanitat i assistència social. Aprovada al Parlament de Catalunya.
● Millora d’hospitals.
● Asistencia als malalts.
● Atenció psiquiàtrica.
● Campanyes de vacunació i higiene pública.
● Institut Contra l’Atur Forçós (ICAF).
Ensenyament:
● Noves escoles i centres d’ensenyament secundari.
● Escola de formació de mestres.
● Millora de condicions laborals i salarials de mestres.
● Coeducació, laica (nens i nenes barrejats).
● Colònies d’estiu.
● Millores a biblioteques,museus,arxius.
Àmbit cultural:
Pompeu Fabra crea el diccionari general de la llengua catalana,publicat al 1932, i li va
demanar la Mancomunitat.

4
Divisió territorial:
38 comarques, s’aprova l’agost de 1936. La capital de comarca ha de tenir tots els serveis
bàsics.
El novembre de 1931, es consulta als catalans com volen la divisió territorial.
Vagaria=divisió territorial que ve de l’època medieval.
Agricultural:
Llei de contractes de conreu (1934):
Tenia com a finalitat substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir als
camperols.

7.La crisi de la coaliació d’esquerres.

Contestació a les reformes introduïdes:
● Forta resistència per part d’Organitzacions patronals, Església i Exercit.
● Per part dels anarquistes i comunistes creuen que son insuficients (volen més
reformes).
Problemes econòmics:
Context de crisi econòmica mundial: Crack del 1929.
● Atur agrícola.
● Repartiment de la terra desigual.
● Poca competitivitat internacional.
● Dèficit de la balança internacional.
Augment de salaris, aprovat per Francisco Largo Caballero (ministre de treball)
● Reducció dels beneficis d’empreses.
Disminució de despesa pública (menos inversió en infraestructures)
● Atur
Conflictivitat social:
Vagues amb episodis violents:
● CNT
● CNT-FAI (a Catalunya) + Sectors radicals UGT (Federació Nacional de
Treballadors de la terra) encapçalada per Francisco Largo.
Forta repressió
Manuel Azaña= President del Govern 1931-1933.
Revolta de Casa Viejas, Andalusia 1933.
Insurrecció minaires de l’Alt Llobregat 1932.
Els socialistes es volen distanciar dels republicans.
Desgast del Govern de Manuel Azaña:
Reorganització de les dretes: Descontentament per les reformes.
● Partit Radical (Alejandro Lerroux).
● CEDA( Confederación Española de Derechas Autónomas, José María Gil Robles).
● Renovación Española (José Calvo Sotelo).
● Comunión Tradicionalista (carlins).
● JONS( Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, Ramiro Ledesma).
● Falange Española (José Antonio Primo de Rivera).
Sectors socials en contra de la República, representen el descontentament.
● Església.
● Grans propietaris de terres.
● Organitzacions patronals (empresaris).
Agost de 1932, intent de cop d’Estat del general José Sanjurjo.

5
1933: Manuel Azaña dimiteix i es crea la Unión Militar Española.

8.El Bienni Conservador (1933-1936)

Novembre de 1933: eleccions.
Dimissió de Manuel Azaña: Diego Martínez convoca eleccions el novembre de 1933.
Eleccions que les dones poden votar
I guanya centre-dreta.
Guanya les dretes, perquè es van presentar amb llistes úniques i amb una gran
reorganització i el govern república tenia un gran desgast.
Niceto Alcalá li retira la confiança a Manuel Azaña i el novembre de 1933 hi ha eleccions.
El sistema de vot era el sistema majoritari, s’emporta l’esco el diputat més votat a cada
regió, el partit més votat a la regió.
Les dretes es van presentar en una llista única i les esquerres anaven per separats i la llista
de dreta era la que tenia més vots i recollia l’esco.

El govern de centre-dreta: Suport Parlamentari de la CEDA

Alejandro Lerroux + José María Gil Robles
Cap del Govern (CEDA).
(Partido Republicano Radical)
Volen acabar amb les reformes fetes/iniciades per l’Esquerra.

Desmantellament de les reformes (1933):

● Fre a la reforma agrària.
● Amnistia als militars.
● Paralització estatut basc.
● Pressupost de culte i clero.
● Reducció pressupost educació.
La radicalització obrera i la revolta asturiana de 1934: (el govern comença a paralitzar les
reformes)
Radicalització del PSOE i UGT.
● Vaga general (juny de 1934) vaga general dels pagesos perquè els hi treuen la
reforma agrària.
CEDA
● Mesures d’ordre públic (demana mesures més dures).
● Entrar al Govern (volen entrar al Govern ja que tenen diputats però volen algun
ministre).
Octubre de 1934: obté tres carteres ministrals (canvi de tres ministres i entren amb tres
ministres)
La gent d’esquerra veuen la entrada de la CEDA com una amenaça.A Catalunya ho veuen
com un perill, que els hi treguin la autonomia. La vaga només té èxit a Catalunya i Astúries.
Revolució a Astúries (octubre de 1934):
Comitès revolucionaris de minaires (revolucionaris prenen el poder de pobles): arsenals
d’armes i dinamita: Dominen tota la conca minera i Oviedo.
El govern envia militars a Astúries.

6
Repressió implacable:
General Francisco Franco.
General Manuel Goded.
1100 miners morts.
2000 ferits.
300 morts de les forces de seguretat.
El govern fa que els d’esquerres tanquin els sindicats.

9.Els fets d’Octubre de 1934 a Catalunya:

Conflicte rabassaire (abril de 1934): pagesos de vinya tenien contractes a llarg plaç sinó es
mort un percentatge de la vinya, volen comprar la terra que treballen i el Parlament aprova
aquest llei que beneficia als pagesos al 1934. Els d’Esquerra Republicana (Unió de
rabassaire= sindicat de pagesos a Esquerra Republicana).
Llei de Contractes de Conreu: Aprovada pel Parlament de Catalunya el 1934.
● Institut Agrícola de Sant Isidre + la Lliga Catalana
↓
Tribunal de Garanties Constitucionals
↓
Inconstitucionalitat de la Llei.

Els propietaris estan en contra, relacionats amb la Lliga Catala (dretes) i els defensen
l’Institut Agrícola de Sant Isidre. El govern la rectifica i s’aprova aquesta llei.

Entrada de la CEDA al govern

↓
Amenaça a l’autonomia catalana

Lluís Company: declara l’Estat Català dins la República Federal Espanyola.

↓
Vaga general revolucionària, perquè entra la CEDA.
Alguns ajuntaments, obrers li donen suport i comencen les barricades.
Es declara l’estat de guerra a Catalunya i envien als militars.
General Domènec Batet.
Estat Català fundat per Francesc Macià (demana obertament l’Estat Català) però després
va Esquerra Republicana.

Conseqüències dels Fets d’Octubre:

● Dissolució de l’autonomia.
● Suspensió de l’estatut i molts ajuntaments.
● Detenció del Govern de la Generalitat.
● Milers de detencions i empresonaments.
● Clausura d’entitats cíviques.
● Anul·lació de la Llei de Contractes de Conreu.
La crisi del bienni:
Repressió dels moviments populars: enfortiment de posicions autoritàries
↓
Els grups de dretes es radicalitzen no els hi agrada veure revoltes i diuen que han de
reprimir més fort contra els revolucionaris per posar ordre.

7
Primavera de 1935: Nou govern (amb 5 membres de la CEDA).
● José María Gil Robles: líder de la CEDA, ministre de la Guerra.
● Alejandro Lerroux: Cap del Govern.
● Francisco Franco: Cap de l’Estat Major.
Paralització de les reformes: Mobilització i radicalització dels sectors més obrers
↓
Posicions revolucionàries.
Crisi de Govern: →
● Inestabilitat
● Feblesa dels dirigents.
● Enfrontaments entre la coalició del govern (centre dreta i CEDA.
Mala imatge del Govern: → Escàndols de Corrupció.
↓ ↓
Cas Estraperlo Cas Nombela
(mercat negre,vendre productes ↓
il·legalment a un preu més alt) Malversació de fons públics
Introducció de ruletes trucades
a casinos espanyols relacionat
amb gent del govern.

Niceto Alcalá dissol les Corts i convoca eleccions.

10.El Front Popular:

Eleccions de febrer de 1936:
Frente popular (Esquerres) Bloque Nacional
↓ ↓
● Republicans d’Esquerra. CEDA
● Socialistes Republicans de dretes
● PCE(Partit Comunista Español). Tradicionalistes (carlins)
Monàrquics.
A Catalunya:
Front d’Esquerres:
↓
● ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)
● Unió de Rabassaires.
● USC (Unió Socialistes de Catalunya)
● Acció Catalana.
● PCC(Partit Comunista Català)
● POUM(Partit Obrer d’Unificació Marxista).
Front Català d’Ordre (dretes)
↓
● Lliga Catalana
● Tradicionalistes-carlins.
● CEDA

8
Programa electoral d’esquerres (Catalunya)
● Amnistia per als empresonats dels fets d’octubre 1934.
● Reactivació de les reformes del primer bienni.
● Restitució dels càrrecs a persones desposseïdes raons polítiques.
● Restabliment de l’estatut, la Generalitat i la Llei de Contractes de Conreu
Victoria del Frente Popular (esquerres):
Resultats:
● Esquerres: 257 diputats.
● Dretes:139 diputats.
● Centre:57 diputats.
A Espanya:
● Front Popular: 48% dels vots.
● Bloque Nacional: 46,5 % dels vots.
● Front de Centre: 5,45 % dels vots
Nou Govern format: prioritàriament per Republicans d’esquerres, la resta de coalicions dels
partits els hi donaven suport Parlamentari.
Manuel Azaña: president de la República.
Santiago Casares Quiroga: Cap del Govern.
A Catalunya:
● Front d’Esquerres: 59% dels vots.
● Front Català d’Ordre:41% dels vots.
El nou govern: format per Republicans d’Esquerres:
Republicans d’Esquerres: + Suport Parlamentari
● Izquierda Republicana Socialistes
● Unión Republicana Comunistes
Cap del Govern: Santiago Casares Quiroga (substitut d’Alejandro Lerroux).
President de la República: Manuel Azaña
Aquesta etapa el govern aplicarà el programa que havien creat.
L’etapa del Front Popular.
● Amnistia presos polítics.
● Readmissió d’obrers acomiadats (Fets d’Octubre).
● Restabliment de la generalitat i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
I es retorna a fer/crear l'Estatut del País Basc i Galícia.
Les esquerres i dretes segueixen siguent molt radicals: es mobilitzen les esquerres per
avançar aquestes reformes, ocupar terres, precipiten aquestes noves lleis.
Esquerres:
↓
● Mobilització popular(millores socials).
● Accions revolucionàries (CNT-FAI)
● Convocatòria de vagues(atur)
● Ocupació de terres (Andalusia i Extremadura)
Dretes:
↓
● Empresaris tanquen fabriques i repatrien capitals
● Propietaris de terres contra el nou govern.
● Església: campanyes contra la República.
● Grups falangistes (fill de Primo de Rivera): patrulles armades.
● Grup feixistes.

9
La preparació del Cop d’Estat (1936)
Hi ha un clima de violencia que motiva el Cop d’Estat.
Conspiració militar: General Emilio Mola (director del cop)
General José Sanjurjo (ho intenta al 1931).
↓
Militars contraris a la República.
Els enfrontaments entre Esquerres i dretes, hi ha fets que avança el Cop d’Estat.
Tinent José del Castillo (assassinat per part de les dretes), col·labora amb milícies
d’esquerres.
Assassinat el 12 de juliol de 1936
José Calvo Sotelo:(assassinat per part de les esquerres), líder dels monàrquics
alfonsins(volen la monarquia d’Alfons). Partit: Renovación Española.
Assassinat el 13 de juliol de 1936.
Això fa que el Cop d’Estat s’avançi.
El 17 de juliol de 1936 els militars al Nord d'Àfrica ja van en contra de la República.
Militars Colpistes;:
Cop militar:
● 17 de juliol al Marroc.
● 18 de juliol a la Península.
Tots els que estaven a favor del Cop d’Estat, agafaran les armes i prendran el poder a
diferents zones d’Espanya.
El Cop d’Estat fracasa ja que hi ha gent en contra i comença la Guerra Civil fins al 1939 que
s’acaba la Guerra Civil i Franco comença amb la dictadura.
Molts espanyols estan a favor de la República i molta gent defensen el Govern que han
escollit i Espanya queda dividida en dos: Republicans i els militars colpistes.

10