HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CAT-ESP, apunts

ENTREN ELS DOCUMENTALS

LA SEGONA REPÚBLICA
El suïcidi de la monarquia i caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera
Causes de fons:

- Creixement econòmic (anys20)  afecta a un sector concret

- Creixement urbà (descens mortalitat i fi de l’emigració)
- Creixement de desigualtats

= Arrelament del republicanisme, el socialisme i l’anarcosindicalisme

Evolució política:

- 1923- 1930  Dictadura de Primo de Rivera

 Identificació de Monarquia i dictadura
 Pèrdua de confiança dels capitans generals de Primo de Rivera (acaba dimitint)

- 28 gener 1930  Govern Dámaso Berenguer (febrer 31 comença Aznar)

- Problemes de legitimació de la “Dictablanda”

 Destrucció dels dos grans partits de la Restauració
 Absència de la Constitució i no es podia recuperar perquè no hi havia concens
 Es fan eleccions amb presència del Caciquisme: No és un sistema democràtic.

- Antics polítics de la Restauració distanciats de la Monarquia

 Republicans: Alcalá-Zamora, M.Maura, Lerroux... (dreta) M.Azaña...(esquerra)
 Nacionalistes (subestatals)
 Obreristes (PSOE, CNT)

Ofensiva republicana

- 17 agost 1930  Pacte de St. Sebastià

Trobada entre l majoria dels que no volien el retorn a la Restauració i volien fer caure
la Dictadura. Via insurreccional + forma d’agafar el poder: 2 intents i fracassa.

- 12 desembre 1930  Insurrecció de Jaca

- 15 desembre 1930  Insurrecció de l’aeròdrom de Cuatro Vientos, Madrid

Ensorrament de la “Dictablanda”

- 13 febrer 1931  Dimissió Berenguer

- 17 – 2 – 31  Govern Juan Bautista Aznar el substitueix
- 12 abril 1931  Eleccions Municipals on guanyen els republicans
El 14 d’abril
Es proclama la Segona República des dels ajuntaments proclamada per Alcalá-Zamora i s’exilia
Alfons XIII.

Els nous poders:

- 14 abril 31: Govern provisional de la Rep.  Alcalá Zamora (presi) i M.Maura

- 15 abril 31: Govern provisional de CAT.  F. Macià  estat federal
- Constitució de la Generalitat com a poder autònom: promesa de redacció de l’Estatut
d’Autonomia.

Constitució i sistema de partits

- 28 juny 1931  Eleccions constituents pel nou règim polític.
 Funció dret de Sufragi femení passiu = No poden votar però es poden
presentar, s’afegeixen 3 diputades. (El sufragi)Es debat a la constitució i
s’aplica a les eleccions del 1933.
 Separació Església-Estat (No hi ha finançament de les comunitats religioses)
Prohibició d’ordres religioses d’exercir l’educació i act. Econòmiques (no
s’acaba aplicant)
 Van organitzar-ho l’esquerra sense consentiment de la Dreta  inicis de
radicalització de la dreta
 Sobirania popular= el poble vota per decidir

Reformes: BIENNI PROGRESSISTA

Reformes: BIENNI NEGRE

...
Octubre 1934: Origen polític per entrada de la CEDA al govern. Amenaça contra la República i
totes les reformes. No volen trobar-se en el mateix estat en el que es troba Europa(Mussolini,
Hitler...)

- Astúries: confrontació + obrera + suport UGT i CNT

- Catalunya: Confrontació institucional entre governs (Companys)

Conflicte al camp
- 18% atur oficial
- -condicions de treball controlades per terratinents amb explotació, treball infantil,
treballadors no sindicats d’altres pobles...
- Febrer 34  Ordre d’expulsar treballadors instal·lats provisionalment en terres no
cultivades abans de l’agost
 - Juny 34  vaga al camp de 5-15 dies (repressió contra sindicalistes i destitució
d’alcaldes socialistes)

Abril-maig del 1934, Llei de contractes de conreu (“reforma agrària”)

- Contractes d’un mínim de 6 anys, vol facilitar el lloguer perquè gent pugui accediri.
Limitació del cànon periòdic que pot cobrar l’arrendador. Dret de compra després de
18 anys de treballar-la.
- Te una forta resposta en contra per part de la dreta, principalment per la Lliga i IACSI.
Pressionen govern per recórrer la llei:
S’anul·la la llei per Tribunal de Garanties Constitucionals (aprova una llei idèntica però
la tornen a anul·lar).
Gil Robles retira el suport al govern i exigeix ministres
Set. 34  s’aprova llei pactada amb el govern espanyol
4- octubre 34  Nou govern espanyol amb 3 ministres de la CEDA (Fets d’octubre)

Octubre del 1934

“Feixistització” de la dreta

- Context internacional (Ascens de Hitler i Règim de Dollfauss a Àustria)

- Radicalització de la Ceda: mítings amb estètica feixista de les JAP.

Revolució d’octubre del 1934

Formen un nou govern amb 3 ministres de la CEDA:

- Vaga general revolucionària: Madrid, Sevilla, Saragossa... (té seguiment desigual

depenent el lloc)
- La diferència asturiana UGT,CNT,Comunistes (Unió Sindical); Planificació i preparació
armada, persecució religiosos, forta repressió (F. Franco i J Yagüe) i execucions.
- A Catalunya :
 5 oct.  vaga general però sense mobilització de masses.
 6 oct.  Ocupació llocs estratègics per forces addictes a la Generalitat. Batet
proclama estat de guerra i hi ha setge contra Palau Generalitat.
 7 oct.  Rendició de Companys i empresonament de govern, diputat i càrrecs
públics.
- Conseqüències CAT:
 75-80 morts CAT. - 1.400 (aprox.) ESP. A causa d’una onada repressiva.
 Suspensió Estatut d’autonomia i Generalitat.
 Prohibició de diaris i publicacions.
 Anul·lació de la Llei de Contractes de Conreu (llei agrària). = expulsió dels
treballadors agraris.
 Presidents catalans accidentals a causa de la suspensió de la Generalitat com
un militar o gent vinculada en la política.
La “Rectificació” de la República
Presidents del Bienni Negre:

- Lerroux (33-34)
- Samper 34  Inestabilitat política
- Leeroux 34-35
- ETC

La CEDA

- Maniobres per una “solució de força”

- Mobilització al carrer emulant el feixisme
- Canvis a l’exèrcit: cessament de militars republicans
- Funjul (Min de Guerra)envia alguns militants a altres llocs., exemple: Franco (cap
Estat Major), Mola (Marroc)

La rectificació de la República

- Es centra en terreny laboral: legislació laboral  il·legalització de les vagues

considerades abusives si no hi ha avís de que es celebren. Modifiquen reformes del
bienni progressista fent que molta gent es quedi sense terres i indemnitzin els
propietaris expropiats
- Supensió indefinida de l’Estatut d’Autonomia.

Ofensiva contra la Constitució

- Mnecionen que es antipatriora, persecutòria i contrària a l’espiritu nacional per tant

en volen una de nova.

Inestabilitat Governamental

- Cas “Strapelo”: Dos empresaris pretenien obrir casinos però ho cancel·len perquè
estafaven a polítics per aconseguir una llicencia per obrir més casinos
- Alcalá-Zamora rebutja fer president Gil Robles (hi ha rumors de cop d’Estat que Franco
el frena)
- Govern de Portela Valldares, sense la CEDA ni PRR.

Febrer a juliol del 1936

Aliances electorals en dos grans blocs

- Front Popular  Amnistia i Retorn a les reformes del Bienni Progressista

Izquierda Rep. (Azaña), Unión Rep, PSOE, PCE, POUM, Partido Sindicalista.
- Front antirevolucionari  Candidatures de Dretes
CEDA, centre-dreta i extrema-dreta

Eleccions de Febrer de 1936  L’esquerra (Front Popular) guanya les eleccions.

Reaccions als resultats

 - Alegria i suport a l’amnistia
- Motins a les presons
- La dreta: demanen estat de guerra i que Valladares no dimiteixi i declari les eleccions
il·legals (no acaba sent aixi); conspiracions colpistes però no hi ha unanimitat militar i
la Guàrdia Civil rebutja fer-ho.

Nou govern

- 19 febrer 36  Nou govern de Azaña

 Amnistia general dels delictes polítics i socials
 Readmissio treballadors
 Restabliment Generalitat
- 1 març 36  Nou govern Companys

Dinàmica institucional

- Reobertura de les Corts

- Març 36  destitució Alcalá-Zamora
- Maig 36 Azaña com nou presi
- Maig 36  Nou govern Santiago Casares Quiroga (Represa reforma agrària) (govern
moderat i republicà, amb ERC)

Violència als carrers

- Més de 250 morts per accions de violència política (FE vs JONS; atemtats vs persones
polítiques...)
- Març 36  Empresonaments de dirigents falangistes

Preparació del cop d’estat : direcció de Sanjurjo i després Mola, tot organitzat per la Unió
Militar Española de forma secreta. Els polítics abandonen el canvi a través d’urnes (CEDA), la
premsa de dreta i catòlica incita a la rebel·lió...

Alzamiento militar

- 12 jul.  Mort a un guàrdia d’assalt socialista

- 13 jul.  Mort a José Calvo Sotelo
- 17 jul.  Rebel·lió guarnicions militars a Marroc
- 18 jul.  Franco proclama estat de guerra i fa pronunciament
- 19 jul.  Guarnicions militars de la península se sumen a la rebel·lió

GUERRA CIVIL (1936-1939)

19 DE JULIOL
Actors:

- Mola, Pamplona
- Goded , Mallorca
- Franco, Canaries – Marroc
 - Companys
- CNT – FAI
- Mossos esquadra (nomes defensa govern i generalitat), guàrdia civil. Cos de seguretat.

Rendició dels militars rebels: tornen casernes o marxen (detenen Goded)

- Guarnicions rebel·lades: La seu, Lleida, Girona, Figueres

- Guarnicions republicanes: Tarragona, Manresa
- Assalt a quarter Sant Andreu, Bcn

Revolució política
Multiplicitat de poders

- Impossibilitat de la Generalitat de controlar la situació

Decrets del govern Caseres Quiroga
Dimissió de Federic Escofet (Comissari ordre públic)
Comitès de barri, locals i comarcals per controlar la situació
- 20 jul. 36  Comitè central de Milícies Antifeixistes (nova autoritat que funciona fins
setembre 36, no nomes organitza milícies, es un govern no legalment establert)

El govern de Tarrdellas

- 27 set. 36  Entrada de la CNT al govern de la Generalitat

Primer govern de Tarrdadellas (conseller)
ERC, CNT, PSUC, POUM, ACR
Conselleria de Defensa
- Novembre 36  Entrada de la NCT al govern de la República
- Persistència de les patrulles de control

Revolució social
Col·lectivitització

- Comitès d’empresa prenen el control en cas de fugida dels patrons

- Creació del consell d’Economia (11 agost 36): estructurar i normalitzar l’eco. Catalana i
transformació socialista del pais
- 24, octubre 1936  Decret de col·lectivitzacions de control obrer

Tipus d’empreses

- De propietat privada, fiscalitzades per comitè obrer de control

- Col·lectivitzades sota direcció d’un consell d’empresa
- Grups d’empreses socialitzades
- Grups d’empreses municipalitzades
- Cooperatives

Principals organitzacions: CNT, UGT, PSUC

Milícies i primeres operacions de guerra
Milícies: grup de voluntaris civils que, armats, que van al front.

Hi ha milícies on participaran les dones fins que es prohibeixi més endavant: Intent
d’emancipació femenina.

- 1934: Dones contra el Feixisme i la Guerra

- 1936: Mujeres Libres / Militarització de les milícies  relegament del paper de la dona
al front
- 1937: Unió de Dones de Catalunya

Intervenció estrangera en la Guerra Civil: Tropes italianes, alemanyes i soviètiques; avions

italians, alemanys i soviètics.

Violència: patrulla de control i als tribunals populars. A rereguarda i per militança

La FAI comunica que fusilarà a qualsevol que estigui comprovat com algú que atempta contra
els drets humans.

Els fets de maig

- Precedents:
Antecedents:
 1936: Explusió del POUM del Govern de la Generalitat
 1937F: ets de la Fatarella i la Garriga
 Assassinat dirigent del PSUC
 Mort de 2 anarquistes i El cojo de Málaga
Causes
 Pugna pel control de la situació de doble poder.
 Voluntat de disciplinació del front i rereguarda.

- 3-7 maig 1937: Enfrontaments a Bcn amb 280 morts.

Conseqüències
 Centralització del poder
Govern de Largo Caballero assumeix el control de l’ordre públic a
Cat. Al 5maig. Envien 5000 guàrdies de València i BCN. Es dissolen
les patrulles de control i s’inicia una repressió a la CNT i el POUM i
supressió al Consejo de Aragón
  Remodelació governamental: Caiguda del govern de Largo Cab
15maig i Nou govern de Negrín sense presencia CNT 17 maig.

Operacions militars

- Intensificació de l’esforç de guerra de l’exèrcit republicà: militarització exèrcit de l’est

(Cat) i mobilització de lleves 1940 i 1941(17-18-19 anys)
- Fracàs de les ofensives militars republicanes (Osca i Saragossa)
- 1937: Victoria del Norte

Contraofensiva franquista

- Batalla de Terol
- Contraofensiva franquista març-abril 1937
- Ocupació a Lleida 3 abril 38
- Arribada a Vinaròs
- Batalla de l’Ebre 38

26 gener 1939: Caiguda de BCN

10 febrer de 1939: caiguda de Catalunya als Fronts de Guerra

Ocupació militar

- Violència: saquejos, pallisses, violacions i 300 afusellaments in situ 38-39

Pèrdua demogràfica

- pèrdua mínima de població a causa de la guerra: 3,53% (103.046)

- Pèrdua població masculina: 80% joves, 60% adults
- Descens natalitat 39-40
- Creixement demogràfic natural i migratori: 40-50

El terror de la postguerra
Sembrar el terror

Característiques de la violència

- Violència consubstancial al projecte polític dels insurrectes

- Violència planificada des dels primers moments del cop d’Estat
- Objectius: Penalització (voluntat d’expurgar) i exemplaritzar i prevenció
- Guerra esp. Més sagnant en l’època contemporània.

Estat de guerra declarat 28 juliol del 36 vigent fins el 48.

La justícia al revés

Una immensa presó

Gener 1940: 270.719

1942: 124.423

1950: 15.226

1975: 15.5182000 politics.

- Pèssimes condicions de reclusió: 9 presos en cel·les de 12 m2 + malalties per

subalimentació
- Alts index de mortalitat: execucions i “morts naturals”(malalties)
- - Llibertat vigilada: 300.000 pers a espanya.

DEPURACIONS
De funcionaris

- Constitució de jutjars per sector del funcionariat i provincia: tots els treballadors públics
havien de donar conte de la seva activitat i apsssat polític. Havien de respondre un
qüestionari i el jurat veia si eres acceptable o no. Podies tenir una sanció fins a
l’acomiadament.

Al sector privat

- En professions col·legiades (advocats, metges...)

- Amb registre oficial (periodisme)
- Acomiadaments en empreses privades a proposta de l’empresari

CONFISCACIONS

Un espoli legalitzat

- Legalització de l’espoli de persones i entitats

- Confiscació de patrimoni de:
1. Partits, sindicats, associacions, entitats
2. Publicacions i emissores de radio
3. Persones “desafectats del moviment nacional”

Cooperatives i món rural

-Agrícoles de 600 a 140

-De consum

UNA PATRIA, UNA LENGUA, UNA ESPADA

Prohibició del català  en la via pública

- Sancions econòmiques per parlar i retolar el català

- Prohibició del català a l’administració en l’educació
 - Propaganda pública

25% de la sanció com a recompensa per al denunciat.

Afecta en l’edició de llibres en català.

INSTITUCIONALITZACIÓ DEL FRANQUISME

LA CONSTRUCCIÓ DE UN NUEVO ESTADO

Franquisme sense disfresses

- Unificació de FET-JONS (abril 1937)  el feixisme com a paraigües de la coalició (FE-

JONS es la prèvia a la unificació)
- Fuero de Trabajo (març 1939)  Lleis fundamentals amb rang per sobre de totes les
altres lleis (una espècie de constitució). Definia a l’Estat com un regim nacional-
sindicalista.

El nou règim es dirigeix amb els nous règims del feixisme.

Organització del poder

- Jefatura Servicios de Ocupación de BCN  A bcn hi havia més oposició obrera=

presencia de forces sindicals i d’esquerres.
- Capitania eneral de la IV Regió Militar  en un primer moment te aquest poder militar
però el poder l’exerceixen els organismes civils
- Govern Civil a BCN  quan desapareix la jefatura Servicios de ocupación de bcn puja el
govern Civil no la regió militar.
- Jefatura Provincial de FET y de la JONS de BCN

Queda abolit l’estatut d’autonomia de Catalunya

Administració local

- Comissions gestores: nomenades per les tropes “alliberadores”

- Alcaldes: nomenats pel min. Governació (grans ciutats) o gov.civil
- Ley de Bases de Régimen Locals (17 juliol 1945) primeres eleccions municipals 1948
Caps de família (a)
Terç familiar (a)
Terç corporatiu (b) i sindical (c)