Professional Documents
Culture Documents
Examen Socials (Primo de Rivera-Guerra Civil)
Examen Socials (Primo de Rivera-Guerra Civil)
1
CONSTITUCIÓ DE 1931
Democràtica, i progressista.
Laica: contra l’església
Possibilitat de crear autonomies: Catalunya ho aconsegueix i
Portugal després de la guerra civil.
República parlamentaria a Espanya: cap d’estat (Alcalà-Zamora) i de
govern (Manuel Azaña)
Vot femení
BIENNI REFORMISTA 1931-1933
REFROMA MILITAR
o Llei del retir: Si els soldats no juren lleialtat a la república i la
constitució es retiren i cobren una pensió.
o Africanistes: generals amb ascensos per la guerra del Marroc.
o Política de dispersió: Azaña anul·la molts ascensos i els
allunya de Madrid. Sanjurjo intenta un cop d’estat (fracàs)
REFORMA RELIGIOSA
o Supressió d’ajut financer
o A l’església se li prohibeix: educar, activitats econòmiques
o S’aproven els matrimonis i els enterraments civils
o Llei del divorci 1931
o Expulsió dels jesuïtes per no contrariar al Papa
REFORMA EDUCATIVA
o Construcció d’escoles
o Augment de salaris dels professors
REFORMA TERRITORIAL/AUTONÒMICA
Estatut d’autonomia de Catalunya: Diputats es reuneixen a
la Vall de Núria i fan un projecte d’estatut, que es aprovat pel
Congrés. Els partits de dreta no estan d’acord.
REFORMA AGRARIA
Terra conreada per jornalers. Creació del IRA (Institut Reforma
Agraria).
1. Catàleg de terres expropiades per l’estat
2. IRA gestiona les expropiacions. L’estat es queda sense diners,
els jornalers monten revoltes a Cat i Andalusia (Casa Viejas).
Guardia Civil intervé i jornalers ocupen el quartel. PSOE es
retira.
2
BIENNI CONSERVADOR 1933-1936
CEDA guanya les eleccions i governa la república segons els seus
valors. L’esquerra no vol que governi el CEDA perquè era
antirepublicà. Gil Robles li dona el govern a Leroux i el govern
estarà integrat per partit radical.
1934 Lerroux cedeix ministres a Gil Robles (esquerra enfadada).
CEDA treu de la presó als militars colpistes
Revolució d’octubre ’34:
o A Catalunya fracassa, la majoria d’obrers eren anarquistes,
volien ser com la URSS.
o A Astúries triomfa, molts miners anarquistes es revelen i es
reparteixen pel territori, es fan amb el control i envien una
ofensiva sobre Oviedo. Govern envia a la legió i para la
revolta.
Catalunya: Nou president Lluis Companys proclama l’estat català
dintre de de la rep. Federal d’Espanya. Militars de BCN detenen a
Companys i el govern suspendrà la Generalitat.
Cas Estraperlo: CEDA retira recolzament a Lerroux per corrupció.
--------
Febrer del ’36: 3s eleccions.
Esquerra crea el Front Popular, que conta amb el suport de la CNT
perquè no volen feixisme.
Dreta: Gil Robles contra coalicions electorals: Renovación Española
(Calvo Sotelo) i Falanges (Primo de Rivera). Fracassa no hi ha
acord.
Catalunya: Eleccions on vota més gent.
o Teoria del voto útil
o Polarització
PERIODE DE GOVERN DEL FRONT POPULAR
Azaña nou president de la república. Tornarà a les reformes del bienni
reformista, amnistia del PSOE, miners i govern de la Generalitat.
2/36-7/36: Assassinats per part d’ambdós bàndols, entre ells el tte. Castillo
(comunista). José Calvo Sotelo es fa important al govern
L’enterrament de tte. Castillo es converteix en protesta: maten a Calvo
Sotelo i el tiren al cementiri. Això accelera el cop d’estat. Mola volia que
3
Sanjurjo fos governant, Godel revelar-se a BCN i Fanjul fes a Madrid un
cop d’estat. Si fracassava atacarien tots Madrid.
18/7/36 Dia del alzamiento nacional
Àfrica 17/7 la legió es sublima a Ceuta, Melilla i Marroc; Franco agafa el
control. [Casares Quiroga no es preocupa]. El matí del 18 es sublima el
país. Ni triomfa a Galícia, Castilla la vieja, Navarra, Aragó occidental,
Balears i Canàries, Àfrica Andalusia occidental, Sevilla, Cadis, i
Extremadura Nord. Sanjurjo es mata amb el avió marxant de Portugal.
BÀNDOL REPUBLICÀ
17/8 dimiteix Quiroga i el substitueix Diego Mrtz. Barrio, qui intenta
negociar con Mola no donar armes. 20/7 José Giral puja al govern i
dona armes als pobles.
Comitè de milícies antifeixistes: control dels carrers.
Democràcies europees creen el comitè de no-intervenció
Largo Caballero crea el Govern de concentració i militaritza les
milícies
Zones republicanes:
o Socialistes i PSUC I ERC es centren en guanyar la guerra
o CNT, POUM volen guanyar la guerra + revolució
5/37 enfrontaments entre les dues idees: CNT perd influencia,
POUM desapareix i PSUC guanya influència
Largo Caballero es substituït per Negrin
13 puntos de Negrin
Intenta guanyar la batalla
Fa coincidir un conflicte a Europa perquè els ajudin
BÀNDOL NACIONAL
Junta de defensa Nacional dona el lideratge únic a Franco es
converteix en caudillo.
Espanya= dictadura militar
Prohibeix partits i sindicats
FEI JONS
Ajuda d’Itàlia i Alemanya
GUERRA CIVIL
4
1. Avanç a Madrid: Govern republicà marxa a València. Batalla
de Jarama i Guadalajara.
2. Batalla del Nord: Bombardeig de Gernika, cau la cordillera
Cantàbrica.
3. Batalla del Ebre: Vol el mediterrani per separar territori
republicà, però Negrin comença la batalla del Ebre, nacionals
reven ajuda aèria i guanyen.
4. Fi de la guerra: Casado dona un cop d’estat contra Negrin i
intenta la rendició de Franco. 1/4/39 la guerra es guanyada
pels nacionals amb l’últim comunicat pels mateixos.