ELECCIONS → BIENNI CONSERVADOR O BIENNI NEGRE a Catalunya

Es convoquen eleccions i la dreta es reorganitza per guanyar-les. Es dividiran en 3 grups:

1. Feixistes
- 1931 → JONS (Juntas Ofensivas Nacional Sindicalistes) (partit nazi)
- 1933 → José Antonio Primo de Rivera funda la Falange (partit feixista)
- 1934 → es fusionen fundant la Falange Española de las JONS

2. Monàrquics
- Renovación Española (1933) → líder: José Calvo Sotelo.

3. Dreta conservadora
- CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas, 1933) → líder: José María
Gil Robles (Autoritari). No eren ni monàrquics ni republicans. Guanyarà les eleccions
de 1933. És de dretes i autoritari, admiren (com tot Europa) el que està fent Hitler el
1934, recuperar Alemanya.
- Lliga→ s’ha dretanitzat amb Cambó

Resultats electorals 19 de novembre 1933:

- Esquerra → perd molt suport:
- PSOE passa de 150 a 58 diputats
(HÒSTIA MONUMENTAL)
- ERC passa de 36 a 18
- Centre → 132 diputats:
- 104 Lerroux
- 28 Alcalá Zamora
- Dreta → 240 diputats
- CEDA → 115 diputats
- Lliga de 4 a 14
- Renovació Espanyola (catòlics) líder: José Calvo Sotelo
- Altres
- Falange. Es dedica a fer mobilitzacions al carrer (fundat pel fill de Primo de
Rivera)

Comparar amb les altres eleccions!!! (sele)

Guanya la dreta perquè els votants d’esquerres (obrers) no van votar (consideren no són
revolucionaris, són reformistes (o al revés)) en forma de protesta per la lentitud de les
reformes i de la repressió que s’havia exercit.

Alcalá Zamora, encontre de proposar Gil Robles (CEDA) com a president (que havia
guanyat les eleccions), proposa a Lerroux, ja que la CEDA no havia jurat fidelitat a la
República.

BIENNI CONSERVADOR/NEGRE → novembre 1933 - febrer 1936

Lerroux formarà govern amb el suport extern de la CEDA. És un govern dèbil. Quan la
CEDA pari de recolar-los, cau el govern.

1
 Lerroux desmantella tota l’obra de govern del bienni reformista (les 5 reformes) (les frena o
les treu).
Reforma militar Mantenen les reformes i ascendeixen i premien els africanistes, però
s’indulta els que havien participat en la Sanjurjada
Reforma religiosa Es plantegen carregar-se l’article 26 (estat laic) → Retorn jesuïtes
Reforma agrària Paralització i contrareforma agrària
Reforma territorial Paralitzen la discussió de l’estatut basc
Reforma sociolaboral Prossegueixen i es redueix el pressupost educatiu.
Reforma educativa i cultural Retallen els pressupostos de les reformes cultural i educativa

1934 → president de Catalunya Lluís Companys (ERC) i a Madrid no els agrada, però no poden
suspendre l’Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per ells Catalunya és una anomalia (Tota Espanya de
dretes i Catalunya no, “ESTO NO ME GUSTA”. Intenten frenar l’aprovació de l’Estatut
d’Euskadi, cosa que suposarà enfrontaments i revoltes amb el PNB.
Aquesta conflictivitat es trasllada al parlament, els diputats anaven armats.

14 d’abril 1934 → S’aprova (per majoria absoluta) la Llei de contractes de conreu. Una mena
de reforma agrària “a la catalana”. Volia solucionar els problemes dels pagesos revessaries,
que són els que treballen la vinya i el vi. Aquests pagesos tenien un contracte molt
particular, no tenien la propietat de la terra, no eren jornalers sinó que eren terres d’un
propietari. El contracte era vigent mentre vivia la vinya, si aquesta moria el contracte
quedava rescindit. Aquesta llei preveia que les terres que estaven treballant aquests
pagesos les podien comprar (no indemnitzar) però el preu el fixa el govern, el qual és baix
perquè el puguin comprar els pagesos
La lliga Catalana (Dretanitzada) pressionada pels propietaris, presenta un recurs
d’Inconstitucionalitat d’aquesta llei al tribunal constitucional d’Espanya → Suposa el trencament
Espanya amb el lideratge de Lerroux ho accepten la inconstitucionalitat, però Companys so passa per
un ell sap.

Durant tot l’estiu de 1934 hi ha una crisi política entre el govern espanyol i el govern català.

Conseqüències:
- Radicalització dels partits d’esquerres (PSOE, CNT, UGT)

5 octubre 1934 → la CEDA exigeix a Lerroux entrar al govern amb tres carteres: agricultura
(acabar del tot amb la reforma agrària), treball (limitar CNT i UGT) i justícia (frenar els
processos d’autonomia). Lerroux els hi dona

5 octubre 1934 → vaga general revolucionària convocada pels sectors d’esquerres (CNT,
PSOE, UGT) a Madrid que fracassa, però a Astúries triomfa. Amb l’ajuda dels miners
s’armen i ocupen Oviedo, i Lerroux declara l’estat d’excepció i suspèn les garanties
democràtiques. 7 octubre 1934→ Hi envia a Franco con sus legionarios maroquis (matanza
rápida), que amb els regulares i legionaris, aplicant els mètodes africanistes per 1a vegada
a Espanya, acaben amb la revolució. Durant dues setmanes, Astúries és una guerra civil.

2
12 octubre 1934 → acaba la revolta amb més de 2000 morts i uns 30.000 empresonats (socialistes,
comunistes…), entre els quals els líders del PSOE, la CNT i la UGT.
Fan a Franco Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit (tot l’exèrcit a les seves ordres).

A Catalunya hi ha una crisi política → Els fets del 6 octubre

20h, 6 octubre 1934 → Lluís Companys declara l’Estat Català dins de la República Espanyola,
perquè Companys va interpretar que la CEDA suspendria l’autonomia, cosa que no era així
realment. No consulta ni el govern ni el seu partit, no té el suport tampoc de la CNT. Ho fa
perquè intuïa que la CEDA pressionaria Lerroux per suspendre l’Estatut. Es tanca a la
Generalitat amb el seu govern, i només té el suport d’alguns ajuntaments i d’un nou sindicat,
el CADCI (Confederació Autònoma de Dependents del Comerç i de la Indústria, vinculat a
ERC).

Lerroux declara l’estat de guerra a Catalunya i diu al general Domingo Batet que vagi a la
Plaça Sant Jaume amb un grup de militars i digui a Companys que s’ha de rendir perquè
està fora de la llei. Quan hi van, començaran enfrontaments perquè Companys ordenarà als
mossos d’esquadra que disparin i defensin el Palau de la Generalitat de Catalunya. L’exercit
si tornarà i durarà 7 hores (tota la nit)

A les 6 del matí, Lerroux acaba consell a Franco, que dona a Batet l’ordre de bombardejar
l’edifici del Palau. Batet no la compleix, però fa entendre a Companys que si no es rendeix
haurà de fer-ho. Companys es rendeix a les 6 del matí.

7 octubre 1934 →CATALUNYA PERD L’AUTONOMIA

(Companys assumeix la responsabilitat)
Conseqüències a Catalunya dels fets d’octubre:
1. El president i el gvern són empresonats condemnats a 30 anys de presó
2. Suspenen l’Estatut
3. Suspenen el Parlament
4. Suspenen el govern
5. Suspenen els ajuntaments catalans
6. Anul·lació llei de contractes de conreu
7. Morts i molts ferits

CONSEQÜÈNCIES A ESPANYA
1935 → la CEDA és el gran beneficiat dels fets d’octubre
del 34 i cada vegada té més força (4 carteres).
Estiu 1935 → Lerroux i el Partit Radical es van
debilitant, sobretot per dos casos de corrupció:
- Cas Estraperlo → El fill de Lerroux rebrà una
comissió per la instal·lació a Espanya de
màquines de casino manipulades perquè sempre
guanyés la banca que instal·len dos empresaris

el Govern de Catalunya anant

3
 holandesos . Els empresaris que ho havien ideat ho denuncien, perquè dos dies després és
desautoritzat, i culpen el govern de Lerroux.
- Cas Nombela → cas de prevaricació

Això provoca una crisi al partit i la dimissió de Lerroux el 19 de setembre de 1935. La CEDA
(Gil Robles) exigeix a Alcalá Zamora que el nomeni a ell president del govern, però no
cedeix per por a la guerra civil, i nomena un president interí Ricardo Samper (Partit Radical).
La seva única funció serà preparar Espanya per les eleccions que es van convocar pel 16
de febrer de 1936.

ELECCIONS DEL 16 DE FEBRER DE 1936

Clima de preguerra civilista amb forta crispació, poc esperit democràtic. Espanya es troba
enfrontada en blocs electorals (polaritzada).
1. Esquerres → creen el Frente Popular liderat per Azaña.
a. PSOE,
b. Izquierda Republicana
c. Partit Comunista d’Espanya
d. petits partits d’esquerres republicans
e. ERC.
A Catalunya el frente popular rep el nom de Front d’Esquerres liderat per ERC.
Moralment el candidat és Companys, però no es pot presentar, ja que està a la
presó.
2. Dreta → España Bloque/Frente Nacional liderat per la CEDA amb Gil Robles al
capdavant.
a. CEDA,
b. Carlins
c. Renovación Española.
A Catalunya es forma el Front d’Ordre, liderat per la Lliga.
La Falange es presenta sola, però evidentment dona suport a la dreta.
3. Centre → es presenten 2
a. Partit Radical de Lerroux,
b. Derecha Liberal d’Alcalá Zamora
c. PNB al País Basc
d. Unió Democràtica a Catalunya.

Resultats:
Frente popular → 4.600.000 vots i 263 escons
Bloque/ Nacional → 4.500.000 vots i 136 escons
Centre → 560.000 vots i 59 escons (acaben desapareixent perquè ningú els vota)
El Partit Radical de Lerroux només té 9 diputats, perd la presidència i desapareix de la
política.
PSOE fa frau a Lugo, Cuenca i León, encara que el pes és molt baix (però igualment ha fet
frau!! Ni dretes ni esquerres són democràtics).

COMPARATIVA ENTRE DOS CARTELLS PUBLICITARIS (selectivitat, feta pel Ramon)

4
 ESTOS SON MIS PODERES Y OS DARÉ UNA ESPAÑA
GRANDE→ cara de Gil Robles

VOTA AL FRENTE
POPULAR→ Dona amb la
seva filla, si guanyen hi
haurà l’amnistia

Bloc d’esquerres → En primer lloc queda PSOE (99 diputats), Azaña (87 diputats), partit
comunista.
Bloc de dretes → Guanya la CEDA (88 diputats)
A Catalunya guanya l’esquerra, ERC (36 diputats) i, en segon lloc, la Lliga (17 diputats)

Alcalá Zamora havia de nomenar a algú del PSOE, però el PSOE va decidir que des de fora
(no es vol erosionar), i que deixarien que Azaña governés sol. Azaña vol continuar amb les
reformes del bienni, però el PSOE vol la revolució marxista. El 19 de febrer es forma un
govern monocolor a Espanya presidit per Azaña amb ministres del seu partit i d’esquerra
republicana.

Alcalá Zamora nomena Manuel Azaña com a president del govern, i es forma un govern
exclusivament format per republicans (el PSOE els recolza desde fora).

MESURES
- l’amnistia per a tots els presos polítics de la revolució d’octubre de 1934 (Lluís
Companys tornarà a Catalunya l’1 de Març).
- Recupera les reformes del bienni
- Destitueix a Franco com a Cap Major de l’exèrcit, l’envia a Canàries de Cap General.
Resposta de dretes: l’única solució és fer un pronunciament.

8 març 1936, 22 h, barrio de Salamanca, Madrid → primera reunió secreta amb:

1. membres de la CEDA
2. membres de La Falange (ara és un partit)
3. generals africanistes (Franco, Mola i Gonzalo Queipo de Llano)
4. membres carlins
5. membres de renovación espanyola.

5
Comencen a preparar un cop d’estat, ja que creuen que és l’única solució per Espanya, no
per enderrocar a la república, sinó per enderrocar el govern d’Azaña.
Acorden tres coses:
1. Preparar un cop d’estat que estarà liderat per l’exèrcit i el poder civil quedarà
subordinat per l’exèrcit.
2. Pronunciament ha de ser el 25 de juliol perquè és “San Jaime”, el patrón de España.
3. Qui ho ha d’organitzar tot és el general Emilio Mola
Franco hizo de Gallego “no va dir ni sí ni no” → perquè sap que el pronunciament no es podrà fer
sense els africanistes (així pot dir que ell no va acordar res)
Paral·lelament, va creixent la conflictivitat social i política a Espanya, tant per l’extrema
dreta, com per l’extrema esquerra.

Primavera 1936 → la crispació dels carrers passa al congrés dels diputats (molts anaven armats)

Maig 1936 → bullanga anticlerical, crema d’esglésies, el govern no fa gaire per evitar-ho

Maig/juliol 1936 a Catalunya → “Oasis Català” pau social i política, intenten recuperar
l’autonomia conjuntament (esquerra i dreta es reconcilia) Prioritat és no perdre l’Estatut
d’Autonomia, volen deixar de banda les diferències entre ells (No un altre 6 d’octubre 1934)

ESPANYA (FOCALITZAT A MADRID)

Resta d’Espanya del març fins a l’esclat de la guerra: augmenta la conflictivitat política i
social, més violència als carrers. (El cop d’estat es va fent secretament)

A partir del mes de març, sobretot a Madrid, la Falange (no tenen diputats) es dedica a augmentar
el grau de conflictivitat als carrers. Es dediquen a barallar-se i assassinar a socialistes, comunistes,
anarquistes, etc. Durant aquests mesos hi haurà uns 400 morts només a Madrid. José Antonio Primo
de Rivera (fundador de la Falange), des del març està a la presó per tenir propietat d’armes
il·legalment, però igualment dona ordres. José Antonio i Franco no tenen els mateixos projectes
polítics (s’odien!). → CLIMA PREGUERRA CIVIL

Maig → Crisi important. Azaña força una votació al congrés dels diputats per destituir Alcalá Zamora
(que és de centre i pot fer pont entre les dues bandes) i proposar-se a ell mateix com a president de la
República Espanyola. Parlament a sobre hi ha majoria d’esquerres, per tant, no els hi agrada Zamora.

6 de maig→ Alcalá Zamora deixa de ser president de la república, passa a ser-ho Azaña i fa
president del govern a Casares Quirova. D’aquesta manera, ningú pot fer una mediació entre el bàndol
blau i el vermell. A la dreta li va bé perquè planeja donar un cop d’estat en quatre mesos. Violència
del carrer es trasllada al govern (tots s’amenaçaven i anaven armats)

12 juliol 1936 → un grup de Falangistes mata al tinent Castillo (líder de la guàrdia d’Assalt
(República, creat per vigilar la guàrdia civil) al mig del carrer. A més era militant del PSOE.
Nit del 12 al 13 juliol 1936 → com a resposta, un grup de guàrdies d’Assalt, amb suport de militants
del PSOE maten a Gil Robles, però està de vacances i no hi és. Llavors diuen “AAA Y AHORA QUE
HACEMOS!!” decideixen anar a matar al líder dels catòlics monàrquics (Calvo Sotelo, amic
de Franco). El van pujar el cotxe i li van tirar 8 trets, i després deixen el seu cos al carrer.

6
L'assassinat de Calvo Sotelo, fa que Franco, no només decideixi col·laborar amb el cop
d’estat (inicialment s’havia de fer el dia de Sant Jaume, 15 de juliol), sinó que el vol fer ja. Es
posa al capdavant de la legió i els regulars i exigeix que es faci immediatament.
“Emilio, Galícia está despejadísimaaa”
Cap de setmana 17/19 juliol 1936 → es fa el cop d’estat.

17 juliol 1936, 17 h, Melilla → comença el cop d’estat “El Alzamiento Nacional”. Franco vola de
Canàries a Melilla. Contacta amb Joan March, banquer més important durant el franquisme,
que lloga una avioneta a l’exèrcit anglès per Franco.

18 de Juliol 1936 → Franco arriba a Melilla i es posa al capdavant de la legión i los regulares.

GUERRA CIVIL (1936-1939)

AIXECAMENT MILITAR

7
El cop i tot el poder estarà en mans dels militars. L’assassinat de Calvo Sotelo és el
detonant del cop (Galicia se despeja).

17 de juliol de 1936, 17h → coronel Yagüe

fa el pronunciament a Melilla “EL
Alzamiento Nacional”, on gairebé no hi
ha oposició republicana. A les 18:30
s’avisa a Azaña, que es posa en alerta
però no hi dona massa importància.
Mentre passa tot això, Franco (que
relativitza la situació) vola cap a Melilla
per encapçalar l’exèrcit dels africanistes.

5 h 18 de juliol de 1936 → Alzamiento

Nacional, pronunciament a tot Espanya
liderat per: Mola (Pamplona), Cabanellas
(Zaragoza), Queipo de Llano (Sevilla),
Franco (Canarias) i Goded (Mallorca
18/VII, Catalunya19/VII), Fanjul (Madrid),
Sanjurjo (Lisboa)

Objectiu del cop → acabar amb el govern d’Azaña. Alguns també volien acabar amb la
República, però no tots.

El cop triomfa a un 30% de la superfície peninsular aprox (Canàries, Marroc, meitat d’Aragó,
ciutats soltes d’Andalusia). Triomfa a llocs liles, però als llocs taronjes no

Hi ha molta resistència republicana, cosa que acaba provocant l’inici de la Guerra Civil. La
República no tenia exèrcit, ja que aprox el 80% s’havia posicionat a favor del cop. Qui lluita
contra els militars són: una part de la Guàrida Civil (que es va dividir), la Guàrdia d’Assalt, i
els militants dels partits d’esquerres i dels sindicats que s’armen sense experiència.

18 de Juliol 1936 → Franco arriba a Melilla amb un vol des de Canaries (avió pagat banquer Juan
March que després serà privilegiat de franco “Dragon Rapide”)i es posa al capdavant de la
legión i els regulares. Després travessa Gibraltar i entra a la península.

18 i nit del 19 de juliol → El cop d’estat fracassa a Madrid. S’oposa la guàrdia d’Assalt, una part
petita de la guàrdia civil, i sobretot els sindicats i partits d'esquerres. Fanjul dimiteix i Franco
l’afusella. Discretament, els opositors de Franco desapareixen.

18 de juliol → Casares Quiroga presenta la dimissió i Azaña el substitueix per José Giral,
que haurà de fer front a la situació de guerra. El primer que fa és dissoldre l’exèrcit i armar
els militants de partits i sindicats d’esquerres.
Fa un govern de concentració format per tots els partits del front popular. Els anarquistes de
la CNT no hi entren, de moment, ja que pensen que el buit de poder que hi haurà els
permetrà fer la seva revolució social (provocarà morts, persecució de l’església…).

8
Catalunya

05 h 19 de juliol 1936 → Goded encapçala el cop, i sobretot el fan els militars, ja que la
CEDA i la Falange no tenien poder. Durant el dia 19 hi ha enfrontaments al carrer per part
dels militars contra els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia d’Assalt, la Guàrdia Civil i la CNT -
FAI, que es mantenen fidels a la República.
Quartels: BRUC, Lepant, Drassanes i Sant Andreu → volen ocupar tota la ciutat.
La CNT va al quartel de Sant Andreu i roben 30.000 armes i mig milió de bales. Per poder
fer front a l’exèrcit
Nit del 19 Goded es rendeix perquè veu que no té suport i no li arriba ajuda de Mallorca. El
cop fracassa a Catalunya. Goded l’arresten i a l’agost l’afusellarà Companys.

A partir del 20 de juliol → nou ordre polític i social. Al llarg de l’estiu fins al desembre és l'etapa
que es coneix com la “Revolució Social” que afecta sobretot a Catalunya, ja que la
protagonitzen la CNT i sobretot la FAI. És una revolució anarquista, que és l'única que es
fa, volen aplicar els principis de l’anarquisme. Consegüentment, s’assassinen a milers de
persones, comporta aproximadament 75.000 morts en el conjunt d’Espanya. Només a
catòlics de Catalunya, assassinen a 9.000. La Revolució Social implicava fer una “neteja”
dels empresaris, de dretes, burgesos, catòlics, etc. La FAI governa els carrers.

Econòmicament
- Implica l’inici de Les Col·lectivitzacions → totes les fàbriques passen a ser controlats per
comitès de treballadors, que alhora estan controlats per la FAI. Si hagués estat una revolució
comunista, les fàbriques haurien anat cap a l’Estat, però els anarquistes no creuen en l’estat.
- La FAI es dedicarà a robar els dipòsits bancaris dels empresaris
L’estat de dret s’ha enfonsat i s’està construint un nou estat de caràcter anarquista.

20 de juliol → Es forma un “Nou govern”, que no ha estat escollit amb eleccions. La Generalitat no
és el govern de Catalunya, sinó el “Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Companys torna a
ser president, però no recupera el poder, ja que es produeix la revolució social-anarquista i
el té la CNT - FAI.
Forma part:
- Partits: ERC, Acció Catalana, els partits marxistes.
- Sindicats: la CNT- FAI, la UGT i la unió de rabassaires.
- L’antic govern de la Generalitat també s’integra, amb el Josep Tarradellas com a
representant.
Entre el 20 de juliol i el 27 de setembre serà el govern de Catalunya, només dos mesos
perquè és un caos.
Mesures:
- Organitzar les primeres milícies que han d’anar a lluitar al front d’Aragó per
enfrontar-se a l’exèrcit militar. En total es mobilitzaran 20.000 milicians, voluntaris
sobretot anarquistes.
- Començar a planificar l’economia per adaptar-la a la guerra: les col·lectivitzacions.
- Substitueix els ajuntaments per comitès locals revolucionaris. Aquests fan la
Revolució social i la neteja social als municipis.

Sense que se n'assabenti la FAI, Companys organitza clandestinament el repartiment de

passaports perquè la gent pugui marxar a França o Itàlia. Van fer uns 10.000 passaports en

9
aquests dos mesos, la Generalitat i Companys salvaran tantes vides com puguin. Per la
FAI, és més important el nou ordre que no pas guanyar la guerra, el que és un problema
perquè els republicans tenen com a prioritat guanyar la guerra.

Tots els bàndols volen arribar a Madrid per tal d’acabar la guerra.

El 20 de juliol, Sanjurjo agafarà un vol fins a Salamanca, que serà la capital dels
nacionalistes fins a l’octubre, que ho serà Burgos. L’avió on volava hi havia sobrecàrrega i
va caure, i Sanjurjo mor (Franco té un empresari menys).

20 de juliol 1936 → Companys es reuneix amb els líders de la CNT (Bonaventura Durruti i Joan
Garcia Oliver). Li ensenyen les armes per demostrar que tenen el poder.

Estiu 1936 → la CNT assassina més de 9000 persones. Companys intenta salvar tota la gent que pot
sense que els anarquistes se n’adonin.
La República té diversos problemes: ha de fer front al cop, a la revolució social-anarquista i
a la radicalització social, i ha d’organitzar un exèrcit.

Posició europeaJa està dit a dalt/ no ho ha dit el Ramon. (ES EL 8M I ESTIC SOLA
ESCRIBINT I NO TNC TEMPS DE MIRAR-HO

Conviuen tres règims dictatorials (feixisme, nazisme i comunisme) amb tres democràcies
molt febles i debilitades pel crack del 29. Es formen 3 posicions:
1. Itàlia i Alemanya (Mussolini i Hitler) → Suport Nacional: suport incondicional a
Franco. El nomenen el seu interlocutor. Això li dona més poders que als altres, ja
que té el suport dels grans líders europeus. Envien sense demanar res a canvi:
- Italians → 73000 homes per lluitar i 800 avions.
- Alemanys → 17000 soldats, 120 tancs i 600 avions i 600 peces d’artillerra.
2. Democràcies europees (França i Anglaterra) → neutrals, no volien enfrontar-se a
Hitler, i per no fer-lo enfadar van prohibir a la república comprar armament i
recursos.
3. URSS → Suport República: ajuda a la república de manera cinista. Li interessa
Espanya per la geolocalització i per acabar amb el poder dels anarquistes. Stalin
envia soldats, tancs i avions, però demana que a canvi s’enviin totes les reserves
d’or espanyoles.
La República compra peces d’artilleria a França. A l’agost, Anglaterra crea el comitè de no-
intervenció per evitar que qualsevol país democràtic vengui armes a la República perquè
Hitler no s’enfadi. La república fa el següent:
- Brigades internacionals → aproximadament uns 60000 voluntaris comunistes i
anarquistes de tot el món que ajuden a la república. Van venir sobretot dels EEUU.
El món de la cultura d’esquerres també va donar suport. S’identificaven sobretot amb
el comunisme.
- Al mes d’octubre, Stalin comença a enviar entre 2000 i 6000 militars, 760 tancs,
1555 peces d’artilleria i 1087 avions. A canvi, agafen tot l’or d’Espanya, 300 tones
d’or. (explicació de la posició 3 de dalt). Mentrestant, els nacionals ho tenen tot
gratis.

10
Depenent directament de Stalin, cada vegada tenen més pes els comunistes. Per tant, les
democràcies europees consideren un mal menor una Espanya feixista que no una Espanya
comunista i, per tant, no ajuden a la República.

● Mirar document “fases militars” del Moodle! ← Molt important saber-se-les totes.

EVOLUCIÓ A LA ZONA REPUBLICANA DEL SET. 1936 - MAIG 1937

5 de setembre 1936 → Azaña fa un canvi de govern i destitueix a José Giral i nomena com a
president de la república a Largo Caballero (líder del PSOE (1r cop que governarà aquest
partit) i la UGT, partidari de la revolució social a prop de la CNT) amb l’esperança que posi
ordre, sobretot entre els anarquistes, per tal d’acabar amb un dels problemes de la
república. El seu govern de concentració està format per:
- republicans d’esquerres
- socialistes (+ERC)
- comunistes
- nacionalistes catalans i bascos
- a partir del novembre, els anarquistes (perquè Largo Caballero els hi demana) de la
CNT (FAI). Va aconseguir que els anarquistes s’integressin amb quatre carteres en
el govern. Hi entren 4 ministres: Joan Garcia Oliver (Cap de la FAI*), Joan Peiró
(CNT), Frederica Montseny (1a ministra dona) (CNT), +1). *Abans era Durruti, però
mentre muntava l’arma es va disparar a si mateix
L’objectiu de Largo Caballero és fer un govern de concentració on hi hagi representada la
classe mitjana, la burgesia republicana i la classe obrera. Els 3 objectius principals són:
1. Legalitza les col·lectivitzacions (Catalunya): Les màquines passen a les mans dels
obrers
2. Oct./Nov.: Organització l’exercit de la república (milícies) per guanyar la guerra.
3. Posar fi al terror revolucionari
A finals de novembre, davant la possibilitat que el govern de Madrid caigui, Azaña i Largo
Caballero es traslladen a València, que passa a ser la capital política. Fins al març del 1939
Madrid i Barcelona són bombardejades. Dato curioso: Com que no sabien on caurien les
obres més importants del Museu del Prado es traslladen també a València.
Aquest govern de concentració durarà fins al maig de 1937.

EVOLUCIÓ A CATALUNYA FINS A MAIG 1937

20 de juliol 1936 → Companys forma un govern de concentració. Es reuneix amb la CNT i li
imposen que la Generalitat passi a dir-se Comitè de Milícies Antifeixistes, ja que gene era
un nom massa burgès. Aquest govern organitza les milícies que lluiten al front d’Aragó i
reorganitza l’economia i la política a Catalunya.
El govern està format per ERC, Acció Catalana, Unió Rabassaire, PSUC, POUM, UGT i
CNT/FAI. És presidit nominalment per Companys (president honorífic), però qui representa
la generalitat és Josep Tarradellas.

11 d’agost 1936 → es crea el consell econòmic de Catalunya. Regula la situació econòmica

en aquest nou context de guerra. Al capdavant hi ha Josep Tarradellas (ERC), Martí Barrera

11
(ERC) i Manuel Carrasco i Formiguera (Unió Democràtica). Fan un pla econòmic socialista
(economia controlada pel govern) perquè a partir del 20 de juliol, els obrers van tornar a les
fàbriques i van veure que els propietaris no hi eren o els havien matat, de manera que van
decidir col·lectivitzar les fàbriques (anarquisme). També es van col·lectivitzar transports i
serveis. La Generalitat comença a intervenir per regularitzar-ho, creant fricció amb la CNT.

La revolució social, a part d’assassinats també havia provocat que la CNT robés els béns i
comptes dels empresaris. Companys encarrega secretament a Carrasco i Formiguera que
protegís els comptes particulars dels empresaris.
La Generalitat demana a Azaña recursos del banc d’Espanya per fer front a la guerra, però
Azaña es nega. Companys li encarrega a Carrasco i Formiguera que vagi a la seu del Banc
d’Espanya de Barcelona i confisqui l’edifici, creant fricció amb el govern central.

Dins del consell d’economia es crea la Comissió d’Indústries de Guerra. Es dedica a produir
de manera industrial béns per la guerra. Està format per la CNT, els pocs militars fidels a la
república i la Generalitat. Catalunya passa a ser la fàbrica de la República.

A partir de setembre, Catalunya ha d’afrontar l’arribada de refugiats de la resta d’Espanya.

26 de setembre 1936 → canvi de govern i es recupera la normalitat institucional. Es dissol el

Comitè de Milícies Antifeixistes i es crea un nou govern d’unitat que recupera el nom de
Generalitat. Companys segueix sent president, però el conseller en cap de govern és Josep
Tarradellas. Dura fins al maig de 1937. Està format per ERC, Acció Catalana, PSUC, POUM
i CNT/FAI.
Aquest govern intentarà tornar a l’estat de dret i acabar amb la revolució, és a dir recuperar
la normalitat institucional i acabar amb el terror. Els assassinats continuen fins a desembre.
Es fan les següents mesures:
- Tornar a constituir els ajuntaments que havien estat destituïts per la CNT. ERC
recupera el poder municipal que tenia i ho fa servir per frenar els assassinats
- Creació de la Junta de Seguretat Interior → centralització de serveis policials
- Reconstrucció de l’aparell judicial
- Militarització de les milícies. Creació de l’exèrcit popular de Catalunya
- La Generalitat fa regularització de les col·lectivitzacions i ampliació en la intervenció de
l’economia → decret de col·lectivitzacions (oct. 1936). Divideix les empreses
catalanes en dos grups:
- Empreses de - 50 treballadors: La propietat tornava als propietaris, però eren
fiscalitzades i controlades per un comitè obrer.
- Empreses de +50 treballadors: continuen col·lectivitzades, n’hi ha de dos
tipus:
- 50 - 100 treballadors → Col·lectivització socialitzada, la propietat no és
retornada i la generalitat la controla
- + 100 treballadors → Col·lectivitzades igual que ho estaven anteriorment.

EVOLUCIÓ A LA ZONA NACIONAL AL LLARG DE LA GUERRA (1936-1939)

Bàndol nacional → gran part dels militars, la CEDA, Falange, sectors monàrquics, Carlins,
Renovación Española. Tothom que estava en contra del govern d’Azaña. Encara no es pot anomenar
bandol franquista

12
La idea del cop era recuperar el poder ràpidament i instaurar un règim provisional amb
Sanjurjo com a president. L’estat militar del franquisme es construeix durant la guerra.

El 20 de juliol, Sanjurjo agafarà un vol fins a Salamanca, que serà la capital dels
nacionalistes fins a l’octubre, que ho serà Burgos. L’avió on volava hi havia sobrecàrrega i
va caure, i Sanjurjo mor (Franco té un empresari menys).

24 de juliol 1936 → Alzamiento Nacional. El bàndol nacional s’ha de reorganitzar i els

militars governaran, formen el partit la Junta de Defensa Nacional a Burgos (capital de la
reconquesta, ja que ho havia estat en l’epoca medieval i Franco tenia una devilitat per
aquella època). 4 generals:
- Mola (republicà)
- Queipo de Llano (monàrquic “el carnicero de Sevilla”)
- Franco
- Cabanellas (el abuelo) (republicà i masó, president de la junta, desconfia de
Franco).
Aquesta junta fa atribucions civils i no militars. L’encarregat de les militars, de dirigir la
guerra és Franco. En el bàndol nacional les víctimes seran socialistes, anarquistes, rojos,
comunistes, carlins i falangistes que eren un disturbi, republicans… Van executar durant la
guerra unes 80.000 persones (fosses comunes) sense contar els morts en batalla. En total,
moren més de 150.000 espanyols.
Hi haurà dues realitats, fins i tot dos fusos horaris

En el bàndol nacional la repressió està molt ben estructurada (saben perfectament a qui
s’ha de matar) Duran la guerra van anar ¼ de milió d’espanyols republicans a camps de
concentració. Quan acaba la guerra segueixen havent-hi camps de concentració, Franco no
els tanca fins als anys 50.

La junta feina diferents mesures en les seva zona:

→ No atribucions militars
→ Governava el territori ocupat
→ Va suspendre la Constitució
→Va prohibir l’activitat de tots els partits polítics
→ Va paralitzar la reforma agrària

El poder polític nacional subordinat al militar tot el franquisme

Fan una votació per saber si Franco tindrà tots els poders, tots hi estaven d’acord menys
Cabanellas perquè no era monàrquic i no volia una dictadura centralitzada en una mateixa
persona, i Franco l’apartarà de la primera línia política, el margina.

1 d’ocutbre 1936, 10h, Catedral de Burgos (capital)→ Franco és

nomenat Cap de l’Estat Espanyol, Caudillo de España (títol honorífic
basat en l’època medieval on el caudillo era el que havia derrotat a
els moros, ell derrota a els rojos) i Generalísimo de los Ejércitos. Ja
podem parlar, a partir d’aquí, sobre l’Espanya Franquista.

13
Franco dissol la junta de defensa i la substitueix per una junta tècnica (funció consultiva). A
nivell polític encara queda algú que pot quëstionar Franco: Jose Antonio Primo de Rivera.

ARA JA ES POT PARLAR DE FRANQUISME

Novembre 1936 → la república reclama a Franco un intercanvi de presos, però no respon. Els
republicans volen fer un intercanvi de presoners, Franco no respon 2 vegades i el 20 de
novembre s’afusella a José Antoni Primo de Rivera pels republicans a la presó.
Això va bé a Franco, ja que els falangistes més autèntics s’ho prenen molt malament i fan
de Primo de Rivera un màrtir. Després d’això Franco pot eliminar tots els falangistes que
qüestionen la seva autoritat, sense cap mirament.

Abril 1937 → tres fets molt importants:

1. Franco, juntament amb Mola, comença l’ofensiva del nord d’Espanya que no tenia
anteriorment: País Basc, Cantàbria i Astúries. Amb el suport de l’aviació alemanya.
2. Un viatge en avió Mola pateix un “accident” mor. Ja ningú qüestiona a Frankfurt👺
3. Franco unifica tots els moviments polítics que havien recolzat el cop en un únic partit
i crea la Falange Tradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacionales Sindicalistas.
Fusió de Falange amb tradicionalistes. Fins al febrer del 1977, que tornen a ser
legals els partits polítics. Partit format per Falangistes, Carlins i Nazis Espanyols.

Gener de 1938→ 1r GOVERN DE BURGOS, el primer franquista

Ramón Serrano Suñer (advocat) era el cap dels falangistes i era la mà dreta del Franco.
1. Nou estat inspirat feixisme
2. Model social basat en el conservadorisme (les dones tornen a perdre els drets)
3. Va abolir la legislació republicana en matèria econòmica, social i laboral.
4. Establiment de la pena de mort
5. Suprimeix la llibertat religiosa i de premsa
6. Suprimeix els estatuts d’autonomia del País Basc i Catalunya → Abril 1938
7. País confessional, religió oficial, país nacionalcatòlic “Lo que para la iglesia es
dogma, para mí es ley”
8. Derogació lleis matrimoni civil i divorci
9. Culte religiós a l’ensenyament
10. 1a Llei Fundamental del règim → Fuero del Trabajo
11. Relació amb l’Església catòlica. Octubre del 1936 → manifes

Octubre 1936→ Tots els bisbes espanyols fan un manifest a favor de Franco (menys el
Cardenal de Tarragona Vidal i Carreter que és salvat per Companys que el matin els
anarquistes, entén que és una dictadura). I defineix la guerra com una cruzada (Franco lluita
contra els infidels dels republicans). L’església veia la república com una amenaça de
manera que el franquisme era una protecció. A nivell polític, l'església estarà subordinada a
Franco, per això, els Papes tindran pèssima relació amb ell, ja que pren també el poder
eclesiàstic i nomena ell els bisbes.

Març 1938 → 1a llei fonamental del règim: Fuero del Trabajo (Ramón Serrano Suñer)
inspirada en el feixisme italià. Regulació del món laboral a Espanya.

14
 - Prohibeix tots els sindicats, i en crea un d’únic legal: Sindicato Vertical → Agrupa els
empresaris i treballadors
- Prohibeix el dret a vaga
- Es prohibeixen les reivindicacions obreres
- Defineix Espanya com un estat corporatiu i un espai unitari i centralista
Garantir que tothom tingui feina, però sous baixos i sense dret a vaga

Els catalans de burgos → Per convenció o necessitat donen suport al franquisme, perseguits per la
FAI. Hi ha dos grups:
- Feixistes/Falangistes, realment identificats amb el cop d’estat (Josep Pla i Salvador
Dalí)
- “Franquistes per interès” → Empresaris (com Mercet) que per necessitat se’n van a burgos
perquè saben que si Franco guanya ells recuperaran les fàbriques.

EVOLUCIÓ A LA ZONA REPUBLICANA DE MAIG 1937 FINS A ABRIL 1939

Fets de maig
3-7 de maig 1937 → guerra civil dins de la guerra civil.
Aquestes desconfiances esclaten al maig per un fet concret: com que havia començat la
batalla de Madrid, el govern de la república es trasllada a València. Dins del govern de
Companys la CNT s’encarrega de les comunicacions, i espiava i filtrava totes les converses
del govern de la generalitat.

Dos bàndols:
Estalinistes→govern de la república i la Generalitat (Companys) partidaris de primer
guanyar la guerra, i d’una certa estructura d’estat.
Trotskistes→ CNT, FAI i POUM són partidaris de fer la revolució social el govern de la república
paralelment a la guerra

3 de maig 1937 → Companys ordena un

desplegament de mossos i guàrdies d’assalt
a ocupar l’edifici de comunicacions per
fer fora la CNT/AI. Quan arriben a la
porta, la CNT els comença a disparar i
es converteix en un enfrontament social
armat que dura 4 dies.
Manuel Azaña es trobava a Barcelona, i
s’ha d’amagar perquè els anarquistes el
volen matar. Es refugia al parlament.
Azaña veu que la generalitat no pot
parar la CNT sola i ordena que des de
València vinguin 5.000 guàrdies
d’assalt per acabar amb la revolta, que finalitza el 7 de maig. Això provoca que comenci la
guerra civil dins la guerra civil. Va haver-hi com a mínim 200 morts. La FAI, CNT i el POUM
són derrotats
Conseqüències:
- Azaña destitueix a Largo Caballero, cau el govern i és nomenat Juan Negrín (metge
socialista proper a Stalin i els comunistes (tot i ser del PSOE)). Forma nou govern

15
 format pel PSOE, Republicans d’esquerra, socialistes, comunistes, nacionalistes
bascos (PNB) i catalans; sense anarquistes que dura fins al final de la guerra. Negrín
és centralista i canvia estratègia política començant un procés de recentralització.
Mesures:
1. Generalitat a Cat. i els Bascos perden competències, passen al govern de la
república centralitzar
2. Suspendre les autonomies de Catalunya i el País Basc (gràcies als bascos
no ens la treuen, amenacen en fer una altra guerra)
3. Unifica la direcció de la guerra, ja no hi haurà milícies i s’han d’unir a l’exèrcit
fort i centralitzat de la República/exèrcit popular. Caps: Vicente Rojo i Enrique
Líster (generals comunistes, reben ordres directes de Stalin)
4. Les col·lectivitzacions, l’economia i la indústria estan en mans de l’Estat.
5. La CNT/FAI passa a la clandestinitat, no tornarà a tenir protagonisme, ja que
el té el comunisme. Per això les democràcies europees reconeixen Franco, ja
que és un mal menor davant que Espanya fos un titella de l'URSS
- EVOLUCIÓ A CATALUNYA DE MAIG 1937 FINS A ABRIL 1939
Els comunistes tenen molta força:
Maig 1937 → Companys forma un nou govern (ERC, Acció Catalana i el PSUC
(perillós que està a les ordres de Stalin)) i fa fora els anarquistes i el POUM. Stalin
havia ordenat que s’il·legalitzés el POUM i assassinar Andreu Nin, i a Barcelona
cada cop tenien més poder els seus representants (Bromingo). La CNT no és
il·legalitzada, però és el seu funeral, passa a la clandestinitat i mai més tindrà poder.

- Al front d’Aragó es dissolen les milícies i han d’integrar-se a l’exèrcit republicà.

- Comencen a arribar refugiats d’altres parts d’Espanya (Pais Basc)
- → el govern republicà es trasllada a Barcelona. Hi ha el govern de la república
(Azaña), la generalitat, i el govern basc. A més hi arriben molts refugiats (un
problema més). Negrín es planteja suspendre l’Estatut d'Autonomia. Tot l’any 38
serà difícil i hi haurà moltes confrontacions.
- Els aliments es comencen a racionitzar

Març 1938 → Negrín veu molt difícil guanyar la guerra, ja que Franco té l’ajuda de Hitler i
Mussolini, i cada cop hi ha més refugiats. Proposa una sortida pactada de la guerra amb 13
punts:
1. Garantir la independència d’Espanya, ni dirigida per Hitler i Mussolini ni per Stalin
2. Expulsió de les tropes estrangeres (brigades, italians, alemanys…)
3. Garantia d’una república democràtica amb un govern de plena autoritat. Que no
esdevingui una dictadura, ni feixista ni comunista
4. Referèndum per determinar la forma jurídica i social que havia de tenir Espanya
5. Llibertat de regions sense perjudici de la unitat d’Espanya, respecte a les
nacionalitats històriques
6. Llibertat de consciència dels ciutadans garantida per l’estat
7. Garantia de la propietat legítima de l’activitat productiva → la revolució social i el
col·lectivisme havien estat errors
8. Garantia de la democràcia pels pagesos i liquidació de la propietat “feudal”
9. Legislació social que garanteix els drets dels treballadors (reformes laborals)
10. Millora cultural, física i oral de la raça
11. Exèrcit al servei de la nació, lliure de tendències i d’influències → no fan política

16
 12. Renúncia a la guerra com a instrument de política nacional
13. Àmplia amnistia per a tots els espanyols que vulguin reconstruir i engrandir Espanya
(els més importants són els polítics)
Franco no ho accepta, només accepta la rendició total (incondicional). Per això el govern de
la república decideix que l’únic que pot fer és resistir esperant que a Europa comenci la
guerra.

LA BATALLA DE L’EBRE
Juliol - novembre 1938→ la república prepara l’última ofensiva militar de la guerra (batalla de
l’Ebre), la fem els catalans. La república mobilitza (obligatòriament o afusellament) un
exèrcit de més de 100.000 soldats (quinta del biberón, nens joves com nosaltres). Franco
mobilitza també 100.000 homes. El front de guerra eren uns 300 km entre Mequinensa i
Xerta. S’intenta frenar l’avanç de Franco.
L’exèrcit de l’Ebre és derrotat. Va haver-hi més de 100.000 (30%) morts entre els dos
bàndols. Un cop Franco ha derrotat el front de l’Ebre, anirà pujant des d’allà i avançant des
de Lleida per anar ocupant Catalunya. Unes 500000 persones s’exilien a França.

4 de febrer 1939→ Franco ja ha ocupat tota Catalunya. (que considerava que havia de ser
ocupat militarment).
Febrer 1939→ democràcies d’Europa reconeixen a Franco. Azaña i Negrín havien marxat,
però Negrín torna a Madrid perquè resistirà fins al final
Febrer i març 1939→ queden sota el control republicà Madrid, una part de Castella - la
Manxa, i Alacant (última ciutat que ocuparà Franco).
1 de març→ El coronel Casado fa un cop d’estat a Madrid contra
Negrín i intenta pactar amb Franco. Funciona el cop d’estat, però
quan li arriba a Franco diu que s’han de rendir.
29 de març→ Queda Madrid sota el poder de Franco, Franco deia que
amb ell no passarien gana (la gent no podia més i ja els hi era igual)

FASES MILITARS

1. Primera fase
18 de juliol 1936 → tropes nacionals s’alcen per tot Espanya. Mola
assegura la zona de Galícia, Castella i Lleó… i envia l’exèrcit cap a
Madrid per acabar ràpidament.

Batalla de Guadarrama → nord de Madrid. Els defensors aprofiten l’avantatge de què els nacionals
han de creuar el Sistema Ibèric. Guanyen els republicans i Madrid resisteix.

Sud → Franco creua l’estret de Gibraltar i amb Queipo de Llano fa una ofensiva a Andalusia
occidental (Córdoba, Sevilla…). Un cop capturat, Franco vol connectar el nord amb el sud,
de manera que capturen Extremadura amb gran brutalitat.

Franco canvia el rumb de la guerra. No va directament a Madrid, sinó a Toledo. Allibera un

grup de guàrdies civils que resistien contra els republicans, cosa que li fa guanyar la
simpatia de molts i li dona popularitat entre els líders nacionals.

17
La república intenta conquerir Mallorca, però no se’n surt. Intenten prendre una base
aeronaval molt important per als nacionals, on arribaven les tropes italianes.

Franja cantàbrica → Mola ataca la província de Guipúscoa per tallar la connexió terrestre
amb França. Només es poden obtenir recursos per aire o mar.

8-23 de novembre 1936 → Batalla de Madrid. Mola i Franco volen ocupar-la. S’enfronten a
Vicente Rojo i Miaja. Aquests criden la població civil a defensar la ciutat. Reben 3 suports:
- soviètic
- brigades internacionals
- tropes anarquistes catalanes liderades per Durruti
S’aconsegueix defensar Madrid, i els nacionals canvien d’estratègia. En comptes d’intentar
entrar a Madrid, intenten aïllar-la. Fan un setge, tallant les carreteres i les vies de
subministrament, i deixant que morís.

2. Segona fase

1937 → s’inicia amb l’ofensiva de Queipo de Llano a Màlaga per ocupar l’Andalusia oriental.

L’intent d’aïllament de Madrid passa per dues batalles:

- Jarama
- Guadalajara
A totes dues guanyen els republicans. A Guadalajara, a més, les tropes italianes pateixen
una derrota humiliant.

Guerra del nord → conquesta dels nacionals de Cantàbria, Astúries i el País Basc. Dura de l’abril al
juliol de 1937. Comença a Bilbao. Havien creat una fortificació anomenada Cinturó de Ferro,
però tenia dos punts dèbils:
1. El constructor era franquista i va filtrar els plànols
2. La Legión Cóndor (avions alemanys) → Guernica
Els nacionals traspassen el cinturó i conquereixen Biscaia. El govern basc es trasllada a
Catalunya i comencen a arribar refugiats bascos. A finals d’abril ha caigut tot el País Basc.
A Astúries passa com a Toledo. Un grup de guàrdies civils resistien a Oviedo, i Franco els
allibera, cosa que li dona més popularitat. A finals de juny tot el nord estava conquerit.

La república intenta desviar l’atenció del nord amb dues ofensives:

- Brunete → 6-35 de juliol 1937. De les batalles més importants, mecànica.
- Saragossa
Les dues ofensives van tenir el mateix problema. Al principi els republicans guanyaven
terreny, però molt a poc a poc, i el cost humà no ho compensava.

Hivern 1937-1938, de desembre a febrer → la república intenta fer una ofensiva molt important
(ofensiva de Terol). Va ser l’hivern més fred en molts anys, i en aquestes condicions els
nacionals no esperaven un atac, de manera que la república guanya terreny amb el factor
sorpresa. Al final, però, el fred i el cansament aturen l’ofensiva. Franco fa una
contraofensiva amb cavalleria i la república ha de retrocedir.

3. Tercera fase

18
Primavera 1938 → Franco fa unes ofensives a Aragó, Lleida i Llevant per aïllar Catalunya.

Europa 1938 → la república estava pràcticament derrotada, però Negrín volia resistir fins que
esclatés una 2a GM per tal de rebre suport europeu. Fa una ofensiva a la desesperada per guanyar
temps. Durant 6 mesos es desenvolupa la batalla de l'Ebre.

25 de juliol - novembre 1938 → batalla de l'Ebre.

- Soldats → 100000 de cada bàndol (quinta del biberó → republicans)
- Artilleria, tancs (només la república), avions

Vicente Rojo comanda aquesta batalla, i passa com amb la resta d’ofensives republicanes.
Al principi guanyen territori, travessen el riu… Finalment es veuen obligats a aturar-se.
Franco fa una contraofensiva amb la qual aconsegueix que el front torni al riu. La batalla de
l'Ebre va acabar amb uns 100000 morts, aproximadament 1/5 dels morts totals de la guerra.

La república ja està derrotada, i a Europa els anglesos i francesos han pactat amb Hitler, de
manera que, de moment, no hi haurà guerra.

Ja no hi ha gaires més combats, més aviat hi ha rendicions de soldats republicans. Molts

altres s’exilien a França.

El coronel Casado fa un cop d’estat a Madrid i intenta pactar amb Franco, però no funciona.

L’últim que els nacionals conquereixen és Alacant.

19