LA SEGONA REPÚBLICA I LA PRIMERA AUTONOMIA MODERNA (1931-1936)

Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931

Les eleccions es van fer municipals ja que després d’un període de dictadura, com hi havia caciquisme, es
pensaven que els monàrquics sortirien beneficiats. A Catalunya, guanya un partit que tenia tres setmanes
de vida, Esquerra Republicana. El que mostren els resultat electorals és que a les ciutats ja no hi ha
control del vot per part dels cacics i que s’ha creat un clima antimonàrquic insostenible a les ciutats. Tot
plegat, afegit amb que l’exèrcit no tenia pensat sortir a defensar la monarquia.
El 14 d’abril de 1931, Lluís Companys surt al balcó de l’ajuntament de Barcelona i proclama la
República. Macià acaba proclamant la República Catalana dins la federació de repúbliques ibèriques. El
moviment de Catalunya, no ha agradat gaire a Madrid, que envia a tres polítics per negociar amb Macià,
que acaba amb la acceptació a retirar la República catalana a canvi de la reinstauració de la Generalitat de
Catalunya. Aquesta Generalitat ja agafa més que un caràcter administratiu, un caràcter polític i legislatiu.
La institució la formen personatges de diversos partits. El primer gran objectiu de la Generalitat era crear
l’Estatut de Catalunya. Es redacta l’Estatut de Núria (1931), abans fins i tot que la pròpia República
tingués constitució. En la primera proposta d’Estatut, es demandava que Catalunya tingués competències
completes a l’hora de pendre cap decisió. En canvi, la Constitució (aprovada al desembre de 1931) acaba
retificant que el govern de la República és el que pren les decisions i per tant qualsevol demanda des de
Catalunya ha d’estar aprovat per Madrid.
La negociació per aprovar l’Estatut es complica molt, agafa un altre punt quan des de Sevilla, Sanjurjo
decideix fer un cop d’estat per preservar la unitat d’Espanya, davant l’amenaça catalana. L’Estatut de
Catalunya acaba sent aprovat el setembre de 1932 i provocarà una eleccions al Parlament de Catalunya al
desembre. Esquerra Republicana guanya clarament les eleccions i es formarà un govern definitiu amb
moltes competències autonòmiques. Des de sanitat fins a educació, reben plenes competències per
govern. D’aquesta manera ja es formen els tres poders: el Parlament (poder legislatiu), el Govern de la
Generalitat (poder executiu) i el Tribunal de Cassació (poder judicial).

Hi ha una crisi econòmica que tot i no afectar al sector tèxtil (el més important del territori), sí que genera
certa tensió en el món obrer. La CNT torna a agafar el pes que havia perdut durant la dictadura de Primo
de Rivera. Es creen dues tendències dins de la CNT, els que promovien la reforma pausada però pacífica
(CNT) i la que promovia la revolució immediata per esclatar-ho tot (FAI). En aquell moment, les
relacions entre la CNT i la Generalitat són cordials. De fet, Macià proposa al líder de la CNT ser part del
govern, però ho refusa.
Gimnàstica revolucionària: La CNT s’anava a localitats i es proclamava l’anarquisme, en diverses
localitats fins arribar als fets de Casas Viejas (Cadis, gener de 1933), on la Guàrdia Civil actua
indiscriminadament en forma repressiva. Això crea un gran desgast al govern i la República en general.
Es convoquen eleccions generals al 1933 i la CNT fa campanya fer l’abstenció. Guanya la CEDA i els
radicals de Lerroux. Comença el Bienni Negre, que voldrà revertir totes les mesures que s’havien aplicat
durant el bienni reformista.
La CNT comença a apropar-se més a la postura de la FAI, ja que amb un govern encara més conservador,
es veien forçats a obtenir respostes a través de la revolució.
La gran crisi mundial afecta a tota la societat però en especial a l’agricultura. Als rabassaires, els hi
costava diners fabricar vi. Els rabassaires tenen demandes, com per exemple controlar les terres en les que
treballen. Ja que Companys tenia bona relació amb el sector, es va crear la Llei de Contractes de Conreu,
que donava la possibilitat a un rabassaire (si portava 18 anys treballant allà) a comprar la seva terra, el
propietari estava obligat a vendre. El rabassaire tenia la possibilitat de comprar-ho a 15 anys. Els
propietaris mostren el seu descontent a través de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI). La
Lliga es posiciona amb els propietaris. El problema agrícola serà la clau d’aquí en endavant. Com a
conseqüència de la derrota de les esquerres a les eleccions, la relacions entre el govern central i el català
es compliquen. A més l’enfrontament constant entre Esquerra Republicana i la Lliga a Catalunya, no
ajudava.
Al gener de 1934, hi ha eleccions a Catalunya i s’interpreten com a una segona volta de les eleccions
generals. Guanyen les candidatures d’esquerres. La Lliga denuncia que hi hagut tupinada i manipulació
electoral i decideix retirar als seus parlamentaris de la Ciutadella. El govern català acaba aprovant la Llei
de contractes de conreu. La Lliga decideix impugnar la llei, portant-la al Tribunal de Garanties
Constitucionals, amb el suport del govern central. Lerroux presenta també una queixa ja que creuen que la
llei està aplicant-se a efectes socials i que per tant, no podia tindre vigència. El tribunal retorna la llei al
Parlament, dient que és anticonstitucional, la retornen a la Generalitat, que la retorna idènticament. Es
converteix en una lluita entre dretes i esquerres. Catalunya s’hava convertit en l’únic vessant progressista
de la República.
Uns mesos més tard, el govern de Lerroux està entre la espasa i la paret per la CEDA, al estar negociant
amb la Generalitat per la llei de conreus. Lerroux para la negociació i afegeix 3 ministres de la CEDA al
govern. Mentrestant, el PSOE proposa una vaga general. Lluís Companys proclama l’Estat Català dins de
la Federació Espanyola, per boicotejar un govern de dretes espanyol (FETS del 6 d’OCTUBRE). A
Astúries hi ha molta protesta per part dels miners. Hi ha molta repressió a Catalunya, i tot el govern és
detingut i processat. El parlament també queda suspès i per tant la llei de conreus. Moltes competències
de la Generalitat queden suspeses, que provquen que Catalunya estigui governada per ordres militars des
de Madrid. Finalment, es proclama a un governador de la Lliga per controlar Catalunya.
Des de les esquerres, s’intenta ajuntar grups per lluitar contra el feixisme.
Amb l’escàndol de l’estraperlo, el govern de Lerroux ha de dimitir i es convoquen eleccions generals, on
guanya el front d’esquerres. Hi ha un nou govern d’esquerres a Madrid, presidit per Azaña, que dona
amnistia pels condemnats dels fets d’Octubre, es restableix la Generalitat...