Tema 2. Catalanisme polític II.. Primer terç del segle XX.

A Catalunya és forma un sistema de partits propi - Lliga regionalista o Solidaritat

Catalana - que desplaça els partits de la Restauració i formula les bases per unes
institucions de poder autonòmic.
Apareixen diferències ideològiques dins del catalanisme.
La Lliga, conservadora busca els seus objectius en un desenvolupament institucional
negociat amb els govern de la monarquia
Els sectors més radicals i de caràcter popular són republicans i defensen
transformacions socials i autonomia.

1. Lluita política a Catalunya.

1.1 Inici del catalanisme polític.

L'any 1901 es funda la Lliga Regionalista «dirigida per Enric Prat de la Riba», que difon el
seu programa al Diari La Veu de Catalunya; i presenta la candidatura dels quatre presidents
(Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Muntaner, Albert Rusiñol, Sebastià Torres)
que assoleix la victòria electoral a Barcelona. Obté els 4 diputats mentre que els republicans
que havien col·laborat amb la Lliga per acabar amb el frau electoral n’obtenen 2.
(Pi i Margall i Lerroux), i els dinàstics només 1.

Aquest resultats suposen la fi del caciquisme a Barcelona i l’inici de la lluita política entre
regionalistes (La Lliga) i republicans (Partit Radical de Lerroux) pel domini electoral,

L'aparició de la lliga Regionalista provoca una reacció anticatalana del govern dinàstic que
culmina amb l'assalt del setmanari CU-CUT i La Veu de Catalunya, per part dels militars
que no accepten les crítiques ni les aspiracions regionalistes. El govern liberal de Moret,
enlloc de castigar els responsables aprova la llei de Jurisdiccions de 1906 que preveu
que els atacs contra l’honor i la dignitat de la pàtria, els seus emblemes i institucions militars
seran jutjats per tribunals militars.
Aquestes actuacions originen l'aliança de totes les forces catalanes- excepte Lerroux- a
"Solidaritat Catalana".
Solidaritat fa campanya contra la llei de Jurisdiccions i arrasa a les eleccions del 1907, fet
que comporta la fi del caciquisme a Catalunya i el catalanisme sigui un moviment de
masses.
La diversitat dels membres (de republicans a carlins) que formen aquest moviment i les
seves discrepàncies ideològiques i polítiques l’impedeix obtenir resultats i el portaran a la
dissolució (en 2-3 anys).
El govern dinàstic afavoreix a Lerroux que crearà el Partit Radical i és presentarà davant
del govern de Madrid com la única força espanyola que pot frenar als catalanistes.

1
 2. La setmana tràgica (1909) (veure moviment obrer)

L'any 1909 esclata una vaga general en contra de la mobilització de reservistes per a la
guerra del Marroc. La repressió del govern la converteix en una insurrecció popular
caracteritzada per l'anticlericalisme i l'antimilitarisme.

Conseqüències polítiques :
• Cau el govern conservador de Maura i es trenca l’alternança pacífica.
• Fi de "Solidaritat catalana"
◦ La Lliga atemorida per les revoltes obreres havia recolzat la política de Maura i
és convertirà en el partit de la dreta catalana.
◦ Apareix un nou partit republicà l’UFNR (de 1910) que aspirà a convertir-se amb
l’esquerra catalana.
• El Lerrouxisme (republicanisme radical) anirà perden el suport dels obrers que
s’orienten vers l’anarco-sindicalisme de la CNT. (que són apolítics)

3. Mancomunitat

Després de la Setmana Tràgica competeixen a Catalunya els lerrouxistes, els republicans

de la Unió Federal Nacionalista Republicana i la Lliga.
Els republicans de l’UFNR signaran un pacte electoral – Pacte de Sant Gervasi- amb el
partit de Lerroux de cara a les eleccions generals de 1914. El fracàs electoral provoca la
desaparició de l’UFNR.

La Lliga des d’ara és la força hegemònica fins la dictadura de Primo de Rivera i el segon
lloc queda pels lerrouxistes.

La proposta de Prat de la Riba, president de la Diputació Provincial de Barcelona, serà

recollida parcialment per govern de Canalejas i el 1913 el govern de Dato aprova un decret
que permetia a les diputacions unificar serveis i recursos.
L’any 1914 Prat de la Riba esdevé president de la Mancomunitat de Catalunya

Què és?
Suposa la unió de les 4 diputacions provincials sota una autoritat regional.
Té poc poder real, però és important pel reconeixement de Catalunya com a unitat i per ser
un primer intent descentralitzador. Serveix a la Lliga per afirmar la seva superioritat política
per mitja de la tasca de govern.

Actuacions/obra de govern :
-construccions i millores de les comunicacions. ( carreteres, xarxa telefònica, etc.)
-sanitàries (xarxa sanitària antituberculosa, entre d’altres)
-millora de l'administració Pública (formació de funcionaris i tècnics)
-educativa (les escoles actives, mètode Maria Montessori, la normalització de la llengua,
l’Escola del Treball, l’Escola Superior d’Agricultura, xarxa d’escoles rurals, etc.)
- cultural; Biblioteca de Catalunya, nou impuls a l’Institut d’Estudis Catalans i recolzament
al procés de normalització de Pompeu Fabra, excavacions arqueològiques,

També participa en la redacció d’un projecte d’Autonomia per Catalunya (1918).

2
Les limitacions més importants van ser la manca de competències i de diners que
impedien l’aprovació d’uns pressupostos realment autònoms i havia de recórrer a
l’endeutament.
Els altres presidents són Puig i Cadafalch, Alfons Sala.

4 Crisi de 1917. (veure Restauració)

L’any 1917 coincidiran diferents conflictes (que actuen per separat).

Crisi política. (Juliol)

Aprofitant que les Corts estan tancades La lliga Regionalista convoca una Assemblea de
parlamentaris. Participen nacionalistes, republicans i socialistes (minoritaris a les Corts) i
pacten una reforma constitucional i concedir autonomia a Catalunya. La policia dissolt
l'assemblea.

Poc després La Lliga Regionalista sota el lideratge de Cambó decideix entrar al govern per
por a l'exèrcit i preocupada per la força del moviment obrer, abandonant els seus antics
aliats de l’Assemblea de parlamentaris.

5. La recerca de l’autonomia

L'any 1918 la Lliga seguint les tendències aparegudes a Europa a la fi de la I Guerra

Mundial (14 punts de W. Wilson i «política de les nacionalitats»; «Dret dels pobles a
l’autodeterminació» de Lenin ), inicia una campanya per demanar l'Estatut d'Autonomia que
compta amb un ampli suport,
(republicans, socialistes, nacionalistes i Lerroux)
El govern de la restauració s’oposa, i l’esclat de les reivindicacions obreres «La
Canadenca» persuadeixen a la Lliga per col·laborar amb el govern.
El moviment autonomista és divideix :
apareixen a l’esquerra
L’any 1917 provinent del republicanisme es crea el Partit Republicà Català de Francesc
Layret i Marcel·lí Domingo on s’integra Lluís Companys.

L’any 1922, Acció Catalana, surt bàsicament d’una escissió de la Lliga amb Nicolau
d’Olwer, Rovira i Virgili, Carrasco i Formiguera...; o Estat Català, de Francesc Macià
independentista o separatista

L’any 1923, Unió Socialista de Catalunya, escissió catalana del PSOE

3
6. La dictadura de Primo de Rivera (veure dictadura)

Inicialment la burgesia catalana i part de la Lliga li dóna suport però la dictadura actua,
primer que res, contra els catalanistes als que acusa de separatistes.

La persecució de la dictadura al catalanisme radicalitza els sectors més esquerrans i

nacionalistes, alhora que augmenta la seva influència.
Una minoria com Macià (crea l’Estat Català) intenten la via armada, complot de Prat de
Molló, el 1926, que és un fracàs però proporciona prestigi i popularitat a Macià.

Dictablanda
Els nacionalistes catalans com Acció Catalana o Estat Català arriben a un acord amb partits
republicans espanyols, Pacte de Sant Sebastià agost 1930, per crear un govern republicà
a canvi de la concessió d’autonomia per Catalunya.
La fusió del Partit Republicà Català, Estat Català i el grup L’Opinió, i grups federals
comarcals, impulsaran la creació d’ERC l’any 1931.

Informació i Activitats. Història Ed. Vicens Vives. 2016 (a concretar)

Informació
Pàg. 216-17. Solidaritat a Mancomunitat.
Pàg. 220
Doc. El catalanisme d’esquerres.

Activitats
Pàg. 197
ex. 4 Les repercussions polítiques del desastre a Catalunya
ex. 5 L’evolució del catalanisme polític des del Centre català fins la Lliga.
ex. 6 El canvi que suposen les eleccions de 1901 a BCN i l’entrada de diputats
catalanistes
Pàg. 216
Text. Programa del Tívoli 1907
Pàg. 217
Ex. 3. En què va consistir la Llei de Jurisdiccions per què es va aprovar i quines
conseqüències va tenir.
Ex. 4. La formació, els èxits electorals i el trencament de la coalició Solidaritat
Catalana.
Ex 5. Com es va proposar i crear la Mancomunitat de Catalunya.
Ex. 6 Quina va ser l’obra de la Mancomunitat i quins principis l’inspiraven.

Pàg. 221
7. Per què va fracassar el primer projecte d’Estatut d’Autonomia per a Catalunya i
com va reaccionar l’esquerra republicana i catalana.
Pàg. 232
Text. Míting de Cambó 1918. Monarquia? República? Catalunya!