9.

La fallida del sistema

de la Restauració (1902-
1931)

Història 1
 Sumari

1. El reformisme dinàstic
2. Les forces polítiques d’oposició
3. L’obrerisme anarquista a Catalunya
4. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències (1909-1917)
5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
6. La crisi de 1917
7. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)
8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
9. Per què va caure la monarquia el 1931?
10.Per què va fer fallida el sistema polític de la Restauració?

Història 2
 Glossari
- 1898, desastre, Restauració
- 1902, Alfons XIII; 1931, Segona República
- Nous moviments socials: republicanisme,
obrerisme, nacionalisme
- Conflictes: 1909, Setmana Tràgica; crisi del 1917,
pistolerisme
- 1923, cop d’estat, Primo de Rivera
- Catalunya: republicanisme, catalanisme,
industrialització, agitació social,... 1914-
1925: Mancomunitat de Catalunya
Conservadors: Cànovas, Silvela, Maura, Dato
Liberals: Sagasta, Canalejas, Romanones, Garcia
Prieto
Glossari
 Sumari

1. El reformisme dinàstic
2. Les forces polítiques d’oposició
3. L’obrerisme anarquista a Catalunya
4. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències (1909-1917)
5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
6. La crisi de 1917
7. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)
8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
9. Per què va caure la monarquia el 1931?
10.Per què va fer fallida el sistema polític de la Restauració?

Història 5
1.1. El fracàs del primer govern regeneracionista
• 1899, reina regent (Maria Cristina), govern de
Francisco Silvela, líder conservador, política
reformista
• 1899, política fiscal a Catalunya: forta protesta,
• Tancament de Caixes
• Vaga general de comerciants

• Consolidació del Catalanisme, i fi de l’esperit de

regeneració

Història 6
 1.2. Les opcions del reformisme
• 1902, puja al tron Alfons XIII (16 anys)

• Corrents reformistes:
• Partits del torn dinàstic
• Partit Conservador: Francisco Silvela i Antonio
Maura “Revolució des de dalt”
• Partit Liberal: José Canalejas
• Partits marginats del sistema
• Republicans, socialistes, catalanistes...
• Necessitat de renovar
• Mobilitzar l’opinió pública
• Regeneracionisme intel.lectual i literari
• Generació del 98

Història 7
1.3. El reformisme conservador
1904, Antonio Maura, cap del govern, partit conservador
• “Revolució des de dalt”
• “Masses neutres”
• Posar fi al caciquisme

• Llei electoral (1907)

• Lleis socials (descans
dominical, treball nocturn dones...
Mesures proteccionistes
Integrar el Catalanisme
Millorar la legislació laboral (diverses lleis)
Institut Nacional de Previsió
• ordre públic, massa exigent
(Setmana Tràgica, 1909)
Història 8
1.4. El reformisme liberal
• 1910, José Canalejas, govern liberal, “Ley del
Candado”
• Reformar el sistema d’impostos
• Llei de reclutament, 1912
• Llei de mancomunitats
• 1914, Mancomunitat de Catalunya
• 1912, assassinat (atemptat anarquista)

Història 9
 Sumari

1. El reformisme dinàstic
2. Les forces polítiques d’oposició
3. L’obrerisme anarquista a Catalunya
4. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències (1909-1917)
5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
6. La crisi de 1917
7. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)
8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
9. Per què va caure la monarquia el 1931?
10.Per què va fer fallida el sistema polític de la Restauració?

Història 10
 2.1. El nou republicanisme d’Unión Republicana
• Principal força d’oposició: republicanisme
• Ampli moviment social de caràcter reformista,
agrupar sectors de classes mitjanes i populars
• Minoria parlamentària més nombrosa al Congrés
dels Diputats
• La seva força, principalment a les ciutats

• 1903, Unión Republicana, Nicolás Salmerón

• 1907, eleccions: integrar amb Solidaritat Catalana

• 1908, Lerroux, Partit Republicà Radical

• Discurs revolucionari, anticatalanista i anticlerical

Història 11
 Unitat 7 3.1. El republicanisme
• Fracàs experiència 1ª República (1873-4)
• REPRIMITS als principis de la Restauració
• Malgrat divisions internes
• República com a forma d’Estat
• Reformes per afavorir els més necessitats
• Fe en el progrés científic i educatiu
• Laïcitat (separaració Església i Estat)

• Posibilista, Emilio Castelar, moderat

• Progresista, Manuel Ruiz Zorrilla, radical
• Centralista, Salmerón, pal de paller
• A Catalunya: Partit Republicà Democràtic Federal,
• Francesc Pi i Margall

Història 12
2.2. El republicanisme lerrouxista
• Principal força d’oposició: republicanisme
• 1903, Unión Republicana, Nicolás Salmerón
• 1907, eleccions: integrar amb Solidaritat Catalana
• 1908, Lerroux, Partit Republicà Radical
• Discurs revolucionari, anticatalanista i
anticlerical

Història 13
 2.3. Els partits catalanistes
• Lliga Regionalista: partit hegemònic principis segle XX
• Ideari: Enric Prat de la Riba, La nacionalitat catalana
(1906)
• “Catalunya endins”: Enric Prat de la Riba
• “Catalunya enfora”: Francesc Cambó
• Discrepàncies internes, política possibilista
• 1904, visita Alfons XIII a BCN (crisi)

14
 2.4. Del Carlisme al tradicionalisme
• 1909, mort de Carles de Borbó (Carles VII), nou
pretendent Jaume de Borbó
• 1919, Partido Católico Tradicionalista, Juan Vázquez de Mella
• Requetè, organització paramilitar
• 1931, Comunió Tradicionalista: reunificació de carlins,
integristes i tradicionalistes

Història 15
 2.5. El socialisme
• El partit i el sindicat socialistes
• PSOE: increment dels afiliats
• 1910, Pablo Iglesias, diputat
• UGT: creixement més gran (1921, 240.000 afiliats)
• 1918, Francisco Largo Caballero, secretari general
• PCE, 1921, fundació,
dissidents del PSOE (seguint línia
bolxevic de la Revolució Russa)

Història 16
 2.6. El nacionalisme basc i gallec
• Partit Nacionalista Basc: més presència electoral i
influència en la societat
• 1911, Solidaritat de Treballadors Bascos (sindicat
nacionalista i catòlic)
• 1916: PNB – Comunió Nacionalista Basca
• Orientació independentista –Aberri-
• Defensors de l’autonomisme
• 1930, de nou PNB

• Galícia:
• Irmandades de Fala, organització que va impulsar l’ús
del gallec
• A Nosa Terra (1916, diari)

Història 17
 Sumari

1. El reformisme dinàstic
2. Les forces polítiques d’oposició
3. L’obrerisme anarquista a Catalunya
4. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències (1909-1917)
5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
6. La crisi de 1917
7. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)
8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
9. Per què va caure la monarquia el 1931?
10.Per què va fer fallida el sistema polític de la Restauració?

Història 18
Història 19
 Les forces obreres: anarquisme
• L’anarcosindicalisme
• 1902, paper destacat en la vaga general de BCN
• 1907, Solidaritat Obrera
• 1910, CNT (vaga general revolucionària, fi Estat i capitalisme;
1919, 700.000 afiliats; Salvador Seguí “el noi del sucre”, Joan
Peiró)
• Independència proletariat (enfront burguesia i Estat)
• Apoliticisme i abstencionisme
• Unitat sindical
• enderrocar el capitalisme
• Vaga general revolucionària
• 1918, congrés de Sants
De sindicats d’ofici a sindicats únics d’indústria
Apoliticisme
Negociació directa entre obrers i amos

Història 20
 Sumari

1. El reformisme dinàstic
2. Les forces polítiques d’oposició
3. L’obrerisme anarquista a Catalunya
4. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències (1909-1917)
5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
6. La crisi de 1917
7. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)
8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
9. Per què va caure la monarquia el 1931?
10.Per què va fer fallida el sistema polític de la Restauració?

Història 21
Història 22
 4.1. La política colonial al Marroc
• El conflicte del Marroc
• Protectorat francoespanyol (Conferència Algeciras, 1906)
• A Espanya, la zona del Rif i zona Ifni / Rio de Oro
• Interessos econòmics, recuperar prestigi militar i
colonial
• 1909, derrota al Barranco del Lobo, necessitat d’una
nova lleva

Història 23
 4.2. La Setmana Tràgica de Barcelona
• Enviament de forces reservistes: moviment de protesta
popula
• Sindicat anarquista “Solidaritat Obrera”: vaga general
• revolta antimilitarista i de rebuig vers l’Església
• “Estat de Guerra” i reprimir manifestacions
• Afussellament de Ferrer i Guàrdia
• Lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna
• r

Història 24
 4.2. La Setmana Tràgica de Barcelona
• La mobilització popular i les seves conseqüències
• Revolta popular
• Estat de guerra
• Penes de mort: Francesc Ferrer i Guàrdia (pedagog
anarquista, l’Escola Moderna)
• Onada de protestes, caiguda del govern de Maura

Història 25
 4.3. Les conseqüències polítiques
• Caiguda de Maura, dissolució de les Corts i govern de
Canalejas (mort d’assassinat el 1912)
• Partits dinàstics: desaparició dels dirigents històrics
• Inestabilitat permanent
• Partit conservador: Eduardo Dato (mort d’atemptat el
1921)
• Partit Liberal: Comte de Romanones i Santiago Alba

• Reorganització de l’oposició
• Partit Reformista (partit republicà moderat)
• Republicanisme lerrouxista: notable descrèdit
• Molts obrers aniran a l’anarcosindicalisme (CNT,
1910)
• Trencament coalició Solidaritat Catalana
• Augment del catalanisme republicà
Història 26
 Sumari

1. El reformisme dinàstic
2. Les forces polítiques d’oposició
3. L’obrerisme anarquista a Catalunya
4. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències (1909-1917)
5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
6. La crisi de 1917
7. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)
8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
9. Per què va caure la monarquia el 1931?
10.Per què va fer fallida el sistema polític de la Restauració?

Història 27
Història 28
 5.1. La candidatura de Solidaritat Catalana
• El moviment solidari
• 1905, fets del Cu-Cut; 1906, Llei de Jurisdiccions
• 1906, Solidaritat Catalana: coalició electoral forces catalanes
• 1907, eleccions, Programa del Tívoli
• 41 dels 44 escons
• 1909, dispersió amb la Setmana Tràgica

Història 29
 5.2. La Mancomunitat de Catalunya
• Actuacions d’ajuntaments i diputacions catalanes
• 1907, programa Diputació de Barcelona, Institut
d’Estudis Catalans, Enric Prat de la Riba
• 1912, projecte de Mancomunitats; Canalejas, Dato

30
31
 5.2. La Mancomunitat de Catalunya
• 1914, constitució de la Mancomunitat
• Delegació de les funcions de les diputacions
• Ens administratiu
• Lliga Regionalista, presència majoritària
• Presidents
• Enric Prat de la Riba, fins 1917
• Josep Puig i Cadafalch, fins 1923
• Alfons Sala, fins 1925

Història 32
 5.2. La Mancomunitat de Catalunya
• Desenvolupament econòmic
• Pla de millora de la xarxa viària
• Pla d’acció agrària
• Desenvolupament cultural i educatiu
• Biblioteques populars, escoles experimentals...
• 1932, Diccionari general de la llengua catalana,
Pompeu Fabra
• Renovació pedagògica
• Escola Industrial, Escola del Treball

Història 33
 Sumari

1. El reformisme dinàstic
2. Les forces polítiques d’oposició
3. L’obrerisme anarquista a Catalunya
4. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències (1909-1917)
5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
6. La crisi de 1917
7. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)
8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
9. Per què va caure la monarquia el 1931?
10.Per què va fer fallida el sistema polític de la Restauració?

Història 34
 6. La crisi del 1917
• El conflicte obrer

• El conflicte polític

• El conflicte militar

• Els conflictes de 1917

Història 35
 L’impacte de la Gran Guerra
• 1914, govern conservador d’Eduardo Dato
• Neutralitat
• Beneficis econòmics industrials i empresarials
• Gran exportació de la producció, pujada dels preus
interiors, no augment proporcional dels salaris
• Fins al moviment vaguístic de 1917

36
 La crisi de 1917
• La protesta militar
• Nombre excessiu de militars, juntes de defensa,
manifest
• La crisi política
• governs de Romanones, Dato
• Estat d’excepció
• Assemblea de Parlamentaris catalans
• La vaga general revolucionària
• 1917, vaga general, UGT, CNT
• Incidència desigual,
• llei marcial

Història
 Sumari

1. El reformisme dinàstic
2. Les forces polítiques d’oposició
3. L’obrerisme anarquista a Catalunya
4. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències (1909-1917)
5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
6. La crisi de 1917
7. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)
8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
9. Per què va caure la monarquia el 1931?
10.Per què va fer fallida el sistema polític de la Restauració?

Història 38
 7.1. Crisi econòmica i agitació social
• Fi 1ª Guerra Mundial: reducció exportacions, devallada
de l’economia
• a Catalunya la crisi serà molt forta :
• Vagues / pistolerisme
• Al sud d’Espanya:
• Trienni bolxevic (seguint l’exemple de la revolució
russa)

Història 39
 La conflictivitat social
• Repressió dels sindicats, Sindicat Lliure
• CNT, Los Solidarios
• Pistolerisme (1916-1923)
• 1920, Francesc Layret
• 1921, Eduardo Dato
• 1923, Salvador Seguí, el noi del sucre

40
7.2. Descomposició política, el 1r projecte d’Estatut
• Fragmentació dels partits dinàstics
• Governs de concentració (dinàstics, reformistes i la
Lliga)
• Govern Nacional, 1918: amb la presència de Cambó
• Entre 1917-1923: 14 governs diferents
• A Catalunya, 1918 (Lliga, republicans i la Mancomunitat)
fan una campanya en favor de l’autonomia
• Projecte d’Estatut:
• govern propi,
• parlament (sufragi universal)
• competències (nova administració)
7.3. El problema del Marroc: Annual
• Annual: gran derrota,
amb el general Silvestre, moltes
baixes, pèrdua de territori
• 1923: discussió al parlament,...
• Dictadura militar: solució a la
crisi

Història 42
 Sumari

1. El reformisme dinàstic
2. Les forces polítiques d’oposició
3. L’obrerisme anarquista a Catalunya
4. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències (1909-1917)
5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
6. La crisi de 1917
7. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)
8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
9. Per què va caure la monarquia el 1931?
10.Per què va fer fallida el sistema polític de la Restauració?

Història 43
 8.1. La fallida del règim constitucional
• Abril, 1923: govern liberal de Garcia Prieto va fer un
intent de reformar Constitució i Llei electoral
• Setembre, 1923: cop d’Estat militar del capità general
de Catalunya, Miguel Primo de Rivera
• El rei a favor dels colpistes, i el govern dimití
• Solució per a la crisi política i la conflictivitat social
• Suport: militars, polítics monàrquics, una part de les
classes dirigents
• No va tenir gaire oposició
• S’esperava que fos temporal
i per posar fi a un sistema
• que no havia resolt els problemes

Història 44
 8.2. El Directori militar (1923-1925)
• Alfons XIII nomena Primo de Rivera president d’un nou
govern (Directori), amb només militars
• Mesures:
• Estat de guerra a tot el país
• Suspensió de la Constitució
• Dissolució del Parlament, il.legaltzació partits polítics
• Prohibició símbols catalanistes i la llengua
• Dissolució ajuntaments per juntes de vocals
• Política d’ordre públic molt repressiva (sobretot CNT)
• Marroc, 1925:
• Desembarcament Alhucemas
• Derrota Abd el-Krim
• Final guerra
• Legislació social
Història 45
 8.3. El Directori civil (1925-1930)
• Directori presidit per Primo de Rivera
• hi havia civils com José Calvo Sotelo (ministre
Hisenda), Eduard Aunós (ministre de Treball)
• Primo pretenia consolidar-se en el poder i aprofitar la
bona cojuntura econòmica dels anys 20
• Reorganització de les institucions de l’Estat seguint el
model corporatiu italià
• Nova formació política: la Unión Patriótica
• Somatén: força armada ciutadana
• 1926, Consell de Treball: controlar el moviment obrer
• Sindicat vertical, comites paritaris
• 1927, Assemblea Nacional Consultiva: organisme
integrat per representants de les corporacions escollits
per sufragi indirecte
• No va conseguir elaborar un projecte de llei
corporativa (per substituir l’antiga constitució)
46
8.3. El Directori civil (1925-1930)

47
 8.4. L’actuació anticatalana de la dictadura
• Primo de Rivera, la Lliga Regionalista: inicis=sintonia
• Posar fi conflectivitat obrera, garantir ordre social
• ràpidament anticatalanisme, repressió del separatisme
• clausura institucions catalanes, no ús bandera
catalana, no Jocs Florals, no 11 de setembre
• Mancomunitat: dirigida
per Alfons Sala, 1925, abolida
• Censura: premsa
• Depuració: educació, cultura
• Persecució: FCB, per ex.

Història 48
 8.5. L’oposició a la dictadura
• Republicans:
• Campanya de desprestigi
• Lerroux, Manuel Azaña, Niceto Alcalà Zamora...
• Exèrcit:
• Conspiracions com Sanjuanada, 1926 (intent fallit)
• Intel.lectuals i universitaris:
• Denunciar la censura de premsa i la falta de llibertat
d’expressió
• Catalanistes:
• Influència de grups catalanistes radicals: Estat Català
• 1926, fets de Prats de Molló (intent d’invasió armada)
• Obrers:
• Principalment CNT i Partit Comunista
• 1927, FAI (Federación Anarquista Ibérica)
• PSOE:
• A partir del 1929 49
 8.5. L’oposició a la dictadura
• 1926, Fets de Prats de Molló: invasió armada de
Catalunya, fet per l’Estat Català, Francesc Macià

Història 50
 8.5. L’oposició a la dictadura
• Dins la CNT, es va crear la FAI (Federació Anarquista
Ibèrica) el 1927
• El PSOE: va canviar la seva posició cap el 1929, a favor
de la república

Història 51
 Sumari

1. El reformisme dinàstic
2. Les forces polítiques d’oposició
3. L’obrerisme anarquista a Catalunya
4. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències (1909-1917)
5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
6. La crisi de 1917
7. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)
8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
9. Per què va caure la monarquia el 1931?
10.Per què va fer fallida el sistema polític de la Restauració?

Història 52
 9. Per què va caure la monarquia el 1931?
• El pacte de Sant Sebastià

• El comité revolucionari

• La insurrecció de Jaca i de Cuatro Vientos

• Les eleccions municipals de l’abril de 1931

• La justificació del rei

• La interpretació d’un historiador

Història 53
 La caiguda del dictador
• Primo de Rivera, pèrdua de suport
des de la monarquia, dimissió el 1930
• General Berenguer (Dictablanda)
• Pacte de Sant Sebastià,
• oposició d’esquerres
• 1931, almirall Aznar:
eleccions municipals, provincials
i legislatius
• plebiscit per la monarquia

Història 54
 Sumari

1. El reformisme dinàstic
2. Les forces polítiques d’oposició
3. L’obrerisme anarquista a Catalunya
4. La Setmana Tràgica i les seves conseqüències (1909-1917)
5. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
6. La crisi de 1917
7. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)
8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
9. Per què va caure la monarquia el 1931?
10.Per què va fer fallida el sistema polític de la Restauració?

Història 55