HISTÒRIA

Catalanisme (1901-1923)

Segle XX  Catalunya segueix desmarcant-se de l’Estat centralista i enfortint el catalanisme

- consolidació de la política de masses

< - decadència partits dinàstics Canvis estructurals
que
- diversificació d’opcions polítiques diferencien la societat
- sorgiment del catalanisme i nous republicans catalana de
l’espanyola
- protagonisme sectors obrers

2 forces polítiques dominaran el sistema de partits durant la primera dècada del segle

LA LLIGA REGIONALISTA  creada després de la candidatura dels 4 presidents 1

Partit autonomista i contrari al discurs republicà: catalanista, monàrquic i conservador que

<
reclamava l’autonomia i es mostrava disposat a intervenir en la política espanyola
- Prat de la Riba (Catalunya)
- Francesc Cambó (Espanya)
- Ideari: La nacionalitat catalana
- Òrgan de difusió: La veu de Catalunya

Aspirava a ser un partit transversal, però [...] VAGA GENERAL DE 1902

La Lliga es posiciona a favor de la repressió;
ii <
representa els interessos de la classe propietària

Perd les eleccions de 1903 enfront de Lerroux

Crisi entre els sectors progressistes i els conservadors
<
VISITA DEL REI ALFONS XIII A BARCELONA (1904) <-- dos corrents de caire oposat:
- Progressistes i intransigents amb l’Estat
(Carner, Domènech i Montaner)
- Conservadors possibilistes (Prat de la
Riba, Cambó, Puig i Cadafalch)

La Lliga acorda boicotejar l’acte  Cambó i un grup de regidors desobeeixen i van a rebre el rei
amb una sèrie de peticions

El sector més crític abandona el partit i es funda el Centre Nacionalista Republicà, format
< sectors de centre-esquerra catalanistes i alguns federals
per

 La Lliga queda en mans dels interessos econòmics dels més conservadors

EL LERROUXISME  substitució del vell republicanisme federal

Moviment de masses de caràcter revolucionaria amb un discurs radical i un programa

<
ideològic més destructiu que constructiu

La societat catalana s’havia convertit en una societat de masses i havia patit grans canvis:
1
El fracàs de les polítiques regeneracionistes fan que sectors de la burgesia comencin a prendre
consciència de la incapacitat de l’Estat per modernitzar el país. Des de Catalunya es va començar a dir
que un dels motius de l’endarreriment era el centralisme de l’Estat
 - Gran urbanització a Barcelona
- Creixement del moviment obrer (100.000 obrers a Barcelona)
- Barcelona com a ciutat més moderna de l’Estat  laboratori polític en el qual les
classes mitjanes s’estaven mobilitzant al voltant del catalanisme, però on hi faltava
una esquerra significativa

ALEJANDRO LERROUX  arriba a Catalunya el 1898 arran del Procés de Montjuïc:

 S’erigeix com una de les poques veus que denuncien les tortures i les irregularitat del
procés, guanyant-se el suport de les classes populars

Lerroux introdueix la política de masses. Va a l’encontre del votant i es relaciona

< directament amb el moviment obrer i el seu discurs, apropiant-se de les seves
reivindicacions més elementals:
 Discurs populista sense un model teòric ben definit. Recollia les tendències del
món obrer i les barrejava amb la defensa de les necessitats de les classes populars
(gran importància també de l’anticlericalisme)

Utilitzaria també un anticatalanisme estratègic per tendir ponts amb els partits dinàstics

VICTÒRIA A LES ELECCIONS DE 1903 I 1905

 Era l’únic que feia una denuncia explícita de la situació dels obrers
 Va aconseguir mobilitzar els sectors que generalment s’havien abstingut i elimina la
figura de polític distant

1907: Trenca amb la Unió Republicana (complicitat de Salmerón amb Solidaritat Catalana) i
funda el Partido Radical  intenta fer el salt a la política estatal: ha de modificar el discurs
- La CNT (1910) li pren l’electorat més radical
- El nacionalisme d’esquerres li fa perdre suport
Finalment, Lerroux acabaria marxant de Catalunya per centrar-se en la política estatal.

Solidaritat Catalana i els fets del Cu-Cut

SOLIDARITAT CATALANA  moviment cívic de confirmació del catalanisme com a reacció a la
llei de Jurisdiccions i als fets del Cu-Cut:

1905: publicació d’una vinyeta satírica de l’exèrcit  assaltament

<
militar a la redacció del setmanari i a la redacció del diari “La veu de Catalunya”

 Indignació polítics catalans i suport del govern:

- Prohibició de les dues revistes
- Llei de Jurisdiccions: prohibició d’ofenses contra l’exèrcit i la unitat de la pàtria

Plataforma política en què s’aplegaven totes les forces electorals catalanes menys els partits
dinàstics i els lerrouxistes  EL CATALANISME PASSA A CONVERTIR-SE EN UN MOVIMENT DE
MASSES

1907: Candidatura conjunta: Programa de Tívoli (demanava la derogació de la Llei de

Jurisdiccions i l’autogovern per a Catalunya)

41/44 escons: gran victòria  Reacció govern de Maura:

<
 - Intentar integrar el catalanisme conservador de La Lliga i dividir la Solidaritat
Catalana
- Negociació de la reforma de l’administració només amb la Lliga

1909: Dissolució de Solidaritat Catalana  primers desacords dins del partit

Causes:
< - Reforma de l’administració local
- Projecte d’escoles municipals
- Setmana tràgica

LA SETMANA TRÀGICA  revolta popular contra una nova lleva de soldats

Causes de la revolta:
<  Després de 1898 el govern concentra els seus esforços colonials al nord d’Àfrica per 3
motius diferents
1. Motius econòmics (els costos de la guerra van ser superiors als beneficis)
2. Motius estratègics: ampliar el domini sobre la porta d’entrada al mar Mediterrani
3. Motius nacionalistes: recuperar l’honor perdut i tornar a col·locar l’Estat Espanyol
com a potència colonial de primer ordre (motiu més important)

1906: Tractat d’Algesires (Esp i França)  El Marroc es converteix en un protectorat Francès i

Espanyol: obligació de pacificar i administrar.
Àrea d’influència espanyola: Rif, Infi i Rio del Oro
<
Procés de pacificació complicat:
- Terreny desconegut
- Tribus berebers

1909: Gran derrota al Barranco del Lobo

El govern crida a lleva els reservistes de les unitats militars de Barcelona
<  Esclata una gran insurrecció popular  el govern proclama l’Estat de guerra a
Catalunya

24 de juliol: es constitueix un comitè de vaga però cap partit s’atreveix a liderar la revolta
<
La insurrecció va acabar desbordant l’objectiu inicial de la protesta i va adquirir una violència
dramàtica; va ser un moviment totalment espontani, sense organització ni lideratge.

La revolta va tenir un caràcter antimilitarista i anticlerical:

- Església = aliada de les classes benestants i legitimadora de l’ordre social establert

- Adversari dels moviments renovadors
- Proliferació de convents francesos (amenaça per les dones obreres)

Conseqüències de la revolta:

 L’exèrcit triga una setmana en superar les barricades de la Ciutat Vella. 87 morts civils,
5 militars, 1 religiós
 Repressió implacable: execució de Francesc Ferrer i Guàrdia com a símbol de
l’anarquisme
 Dimissió del govern de Maura: Espanya havia quedat com un país repressor i retrògrad
 Cop definitiu per a la Solidaritat Catalana i retrocés de La Lliga, que es va posicionar a
favor de la repressió
  Eleccions 1910: retrocés de La Lliga i creixement dels més solidaris amb el moviment
obrer (lerrouxistes i republicans nacionalistes)

La Mancomunitat de Catalunya

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA  primer òrgan administratiu català des de 1714

L’èxit del catalanisme posa de manifest la necessitat d’emprendre polítiques conjuntes per
< el territori català
tot

Necessitats de Catalunya:
- Millorar les infraestructures
- Modernitzar el sistema educatiu
- Fonamentar la cultura i les arts

1911: La diputació de Barcelona (Prat de la Riba) comença la campanya per aconseguir una llei
que permetés constituir la Mancomunitat de Catalunya  Prat de la Riba es reuneix amb les
tres altres diputacions per plantejar un programa d’unificació:
 Només s’hi oposen els Lerrouxistes i el govern presenta el programa a Madrid

El govern de Canalejas es mostra receptiu i promet una tramitació ràpida de la llei, però la
< mort el 1912 i l’oposició del Parlament espanyol ho dificulten.
seva

1913: El govern conservador d’Eduardo Dato autoritza la possibilitat de formar mancomunitats

limítrofes  LLEI DE MANCOMUNITATS

 6 d’Abril de 1914: constitució de la mancomunitat catalana (sobrenom de “la

Generalitat”
Tot i això, només era una delegació de les funcions de les diputacions. El decret no establia
< cap traspàs de competències ni tributs. Havia de sobreviure amb els pressupostos de les
diputacions i l’emissió de deute i el govern estatal es reservava el dret de suspendre-la.

MANCOMUNITAT  ens administratiu vist com un ens preautonòmic.

Emprèn una tasca de modernització econòmica i social de Catalunya: ½ dels municipis no
<
tenien via d’accés amb carro, només el 3’5% dels municipis tenien telèfon, el 40% de la
població era analfabeta i hi havia molt poques biblioteques

Objectius:
- Escola
- Carretera Per a tots els pobles
- Telèfon
- Biblioteca

Conseqüències:
- 1916 – 1921  telèfon a tots els pobles
- Pla d’acció agrària (+ productivitat i escoles tècniques)
- Projecte centrat en la reafirmació de la llengua i la cultura (Pompeu Fabra  IEC)
- Biblioteques populars i Biblioteca de Catalunya
- Escola de l’Administració local

Va tenir 3 presidents:
- Enric Prat de la Riba (Lliga 1914 -1917)
- Josep Puig i Cadafalch (Lliga 1917 – 1923)
- Alfons Sala (Carlí 1923 – 1925)
1925  Mancomunitat suprimida per la dictadura anticatalanista de Primo de Rivera