T1(III).

Regnat d'Alfons XIII

i la crisi de la restauració
*Correspondència amb T5 llibre

Història d'Espanya-2n batxillerat

 Bloc 1: Regeneració dels partits dinàstics
Principis del S.XX es mantenia el sistema polític de la Restauració (basat en una
monarquia constitucional d'esperit liberalista però no democràtica, basada en la
Constitució de 1876). En el tro estarà Alfons XIII (accedeix al tro després de la mort
del seu pare Alfons XII i la regència de la seva mare)
Es conservarà el torn de partits entre Conservadors i Liberals. A finals del S. XIX la
tendència canvia → s'inicia el Regeneracionisme
Regeneracionisme:
• Corrent ideològic, vol acabar amb el sistema de la Restauració i amb el poder
creixent de l'oligarquia
• Buscarà la modernització política, social i econòmica d'Espanya definitiva

1.1 Maura i el regeneracionisme conservador

• Antonio Maura → Polític conservador, forma un projecte regenerar el país,
modernitzar les institucions i democratitzar el sistema polític de la Restauració.
• 1r govern: 1902-1903; 2n govern: 1907-1909 "govern llarg". Antonio Maura

• El seu lema "la revolució des de dalt" → voldrà aplicar reformes per convertir el
poble en protagonista i tornar la confiança a les institucions
Reformes destacades durant els govern de Maura:
• Llei electoral 1907 (2n govern de Maura)
→ buscarà erradicar el caciquisme i proclamarà el vot sec
ret i obligatori (no donarà encara resultats efectius)
• Reformes en l'administració local → més autonomia en
els territoris (possibilitat de crear mancomunitats locals i
provincials). L'objectiu satisfer les aspiracions
autonomistes de Catalunya
*Això va portar l'oposició de liberals, republicans
i conservadors així com la negativa del Parlament.
• Repressió del terrorisme → per fer front a l'onada
d'atemptats anarquistes. No va arribar a ser aprovada

Antonio Maura i Alfons XIII

La política de Maura va afavorir una política econòmica
d'intervenció estatal, foment de la indústria nacional i
mesures socials
1.2 Canalejas i el regeneracionisme liberal
José Canalejas → polític lliberal compromès també amb la regeneració del
sistema polític i la democratització social.
Aquesta democratització social implicava la separació de l'Estat amb
l'esglèsia així com la implantació d'un sistema d'ensenyament laic

Reformes del govern de Canalejas:

• Llei del cadenat (1910) → limitava l'establiment de nous ordres religiosos
a Espanya
• Reformes socials → amb l'objectiu de millorar les condicions de vida i
treball de classes humils (per exemple reduir la jornada laboral, la
regulació en accidents de treball, les vagues, etc...)
• Llei de reclutament → establia el servei militar obligatori en cas de
guerra José Canalejas

• Llei de mancomunitats* (1912) → En atenció a les demandes dels sectors *Mancomunitat Catalunya: institució que
autonomistes de Catalunya (Lliga Regionalista de Catalunya) va entrar en vigor al 1913 que permitia a
les diputacions provincials tenir control
administratiu. Va suposar un
reconeixement de la personalitat i
autonomia de Catalunya.
 Bloc 2: Partits antidinàstics i moviment obrer
El regeneracionisme va donar a inicis del S XX un nou ventall de moviments
socials i representacions polítiques que van posar fi al bipartidisme.

2.1 Els republicans

L'oposició més directe de la monarquia. Representat per les aspiracions
d'intel·lectuals i dels sectors de les classes mitjanes a democratitzar el país.
Les seves idees provenien del nou liberalisme democràtic (de caràcter laic,
anticlerical i partidari de reformes socials)
1903 → Unión Republicana (Lerroux i Salmerón) un nou partit polític amb
gran èxit especialment a les ciutats. Haurà divergències ideològiques I
tàctiques dins el sector republicà:
• Republicanisme moderat i reformista: Liderat per Salmerón, volia la via Alejandro Lerroux i Nicolás Salmerón
insurreccional (contra l'ordre establert) i va optar per fer-ho amb la lluita
electoral i parlamentària
• Republicanisme radical: Liderat per Lerroux. Moviment republicà
democràtic molt implantat a Catalunya (BCN). Tenia un discurs populista,
anticlerical i anticatalanista. El seu objectiu era integrar les
reivindicacions obreres i implantar una república a través de la
insurrecció més activa.
2.2 Els nacionalistes
Nacionalisme català
Lliga Regionalista (1901) → moviment i partit polític liderat sota la figura de Prat de la Riba i
Francesc Cambó.
Consideraven que l'autonomia de Catalunya era imprescindible per la regeneració política
i modernització d'Espanya
Era el partit de la burgesia i dels sectors conservadors urbans i rurals de Catalunya, però
té suport de les classes obreres per les seves propostes de reformes socials
La seva popularitat augmenta després de la Setmana tràgica (1909) i Prat de la Riba
presidirà la Mancomunitat de Catalunya.
Centre Nacionalista → moviment i partit polític fundat
pels sectors d'esquerresnacionalistes
Prat de la Riba i Francesc Cambó
Solidaritat catalana →moviment i partit polític que es va popularitzar en la societat
catalana a partir del 1906 contra la violència militar. Però va acabar a partir dels fets de la
setmana tràgica (1909).

Nacionalisme basc
Partit Nacionalista Basc → moviment i partit polític que es va anar formant sota
l'ombra tant de sectors radicals i independentistes així com altres sectors més moderats i
liberals. El sector moderat serà el que més creix i s'estén per les províncies basques.
Seguit majoritàriament per la burgesia industrial consolidant-se com a força majoritària

Escut del Partit Nacionalista Basc

2.3 El moviment obrer
El moviment obrer s'inicia molt lentament des de finals del S.XIX. A partir del S. XX
serà cada cop més nombrós per l'augment de la industrialització. Es van crear
organitzacions (sindicats*) per defensar els drets dels treballadors
• Anarquisme (Solidaritat Obrera i CNT)
L'anarquisme va ser un moviment en tendència però que es negava a participar en
política o reformes socials. En ell convivien dues formes d'actuació enfrontades:
partidaris de l'estratègia terrorista i partidaris de la defensa sindical dels treballadors
Solidaritat Obrera → sindicat que va exercir molta influència especialment a Barcelona.
Va evolucionar amb el suport d'associacions obreres anarcosindicalistes en la
Confederació Nacional del Treball (CNT)
CNT → Buscarà l'acció directa en la lluita com estratègia davant la lluita política (vagues
generals, sabotatges, ocupació de fàbriques, revoltes o terrorisme)

• Socialisme (PSOE i UGT)

PSOE → Inicis del S.XX serà encara un partit polític amb un creixement lent.
La part sindical lligada al partit → UGT (Unión General de Trabajadores) va créixer molt
ràpid, especialment a partir de la incorporació dels obrers industrials.
Sindicat: Organització pròpia dels
El canvi d'estratègia dels líders socialistes a partir dels fets de la Setmana tràgica va treballadors i treballadores, que,
acabar amb l'aïllament com a partit polític del PSOE arribant fins i tot a formar part del voluntàriament i solidàriament,
parlament. s'uneixen per defensar els seus drets