CRISIS DE LA RESTAURACIÓ

INTRODUCCIÓ: CANVIS I CONTINUÏTATS

Durant aquesta etapa es posa fi al sistema de la Restauració i es viuran importants canvis que donarà pas
a la II República i la Guerra Civil.
Aquesta segona etapa de la restauració: Es mantenen:
El sistema bipartidista
El sistema de la Restauració consistia en l’existència de dos partits fidels al règim, els anomenats partits
dinàstics (monàrquics).
Els dos partits s’alternaven en el govern de manera pactada i pacífica, establint un sistema de torns per
assegurar l’estabilitat política. Quan acaba el període de mandat d’un partit se simula una crisi, es
convoquen eleccions i llavors el substitueix l’altre.
D’aquesta manera, s’evitava que un dels partits monopolitzés el poder, a la vegada que impedia el pas de
partits aliens al règim (republicans i carlins).
El bipartidisme es basa en dos partits:
●Conservadors (presidit per Cánovas del Castillo, representa la dreta i defensa les tradicions)
● Partit liberal (presidit per Sagasta, representa el sector progressista, i defensa les reformes
socials i la monarquia més democràtica)
Tots dos partits tenen molts punts en comú:
● Representen la minoria propietària de terres, la burgesia industrial i l’exèrcit.
● Defensen la Monarquia, la Constitució, el Liberalisme, l’estat centralista i l’Església.
● No es tracten de partits de masses, sinó de partits de notables (líders polítics amb les seves
respectives clienteles, òrgans de premsa i suports locals).
2) Frau electoral i alt absentisme
3) Concentració del poder d’una minoria

INTRODUCCIÓ ETAPES GENERALS

Aquesta segona etapa de la restauració:
Canvis:
Alfons XIII regnat de 1902 a 1931 (Madrid 1886-1941 Roma) participa activament en política i condicionarà
la seva continuïtat com rei
Canvis:
2) Desaparició de líders carismàtics dels partits dinàstics (conservador i liberal) Cánovas (1828-1897)
Sagasta (1825-1903)
3) Aparició de nous partits polítics

1. REFORMISME POLÍTIC I OPOSICIÓ

Derrota del ‘98:
voluntat de canvi liderades des de 3 sectors:
a)partits dinàstics (conservadors i liberals)
b) partits de l’oposició (antics i nous partits)
c) intel·lectuals (generació d’escriptors)
Partits:
PARTIT CONSERVADOR
Antonio Maura (substitueix a Silvela) (1853-1925)
Govern de Silvela (1904-1925)
Govern conservador que intenta un programa de reformes. Augmenten els preus dels productes de
primera necessitat i crea nous impostos per aturar la crisi.
La burgesia catalana estarà en contra dels pressupostos generals de l’estat, i es neguen a pagar els
nous impostos ( Tancament de caixes: boicot a l’economia fiscal). El govern decideix embargar i
empresonar els morosos. Es declaren vaga general i l’estat de guerra. Decepció entre els seus votants.
Finalment el govern dimiteix. El 1901 es va reprendre el torn dinàstic.

Govern Maura (1904-1909)

El conservador Antonio Maura intenta fer una revolució o reforma àmplia de l’estat des del mateix govern.
És l’anomenada revolució des de dalt, sense comptar amb el poble per impedir una revolució social. Es
basa en la una nova classe política que fins aleshores havia estat indiferent a la participació política.
Reformes de Maura:
● nova Llei electoral i llei de Reforma de l’Administració local (més autonomia per als Ajuntaments)
per posar fi al frau electoral i integrar el catalanisme.
● dret de vaga (limitat). Pretén sufocar una revolució social, fent concessions al poble.
● Institut Nacional de Previsió (creació d’assegurances per als obrers)
● control de l’ordre públic i repressió obrera.

Dimiteix després de la Setmana Tràgica.

PARTIT LIBERAL
José Canalejas
Després de la Setmana Tràgica pujarà al govern el liberal Canalejas, que portarà a terme les següents
reformes:
● reducció d’impostos sobre el consum
● llei de reclutament obligatori, a través del sorteig (Llei de lleves). Els fills de les classes
benestants també hi estaran obligats.
● regulació de les condicions laborals obreres
● finançament propi dels Ajuntaments
● ley del candado: limita l’establiment de nous ordres religiosos
● vist-i-plau al projecte de Llei de Mancomunitats de províncies.

Canalejas serà assassinat el 1912 per un anarquista. Després de Canalejas, el sistema de torns de partits
entrarà en crisi.

OPOSICIÓ
Els partits de l’oposició prenen més força i major presència política:
CARLINS
Visió consevadora i participen del sistema. Rebutgen els radicalismes i aposten per sistemes autoritaris en
moments de tensió social.
Candidat a la corona Jaume I (1870-1931)
Partido Tradicionalista (1919) liderat per Juan Váquez de Mena Comunión Tradicionalista (1931) unió de
totes les branques.
Requeté (origen a la 1a guerra carlina)
SOCIALISME
PSOE (DOC 4 PG 211)
Partit minoritàri, participa del sistema polític.
1910 primer diputat i ràpid creixement
Líders destacats:
● Pablo Iglesias (1850-1925)
● Indalecio Prieto (UGT)
● F. Largo Caballero (CNT)
Divisions internes:
PCE (partit comunista d’Espanya) 1921
vinculat a Internacional Comunista de Lenin URSS Líders: José Díaz i Dolores Ibárruri (La Pasionaria)
USC (Unió socialista de Catalunya) 1923.
Divisió catalana de PSOE, però autodeterminació
1936 participa a la creació del PSUC (partit socialista unificat català)

REPUBLICANS
Són la principal força de l’oposició als grups dinàstics:

Unió republicana
liderada per Nicolás Salmerón
donaren suport al catalanisme
i integració a Solidaritat Catalana (1906)

Partido Radical (1908)

Fundat el 1901 per un periodista andalús instal·lat a Barcelona: Alejandro Lerroux.
● Organitza les meriendas fraternales i las Casas del Pueblo. Fa mítings per buscar suport popular.
● Farà creure als obrers que el nacionalisme és un moviment exclusivament burgès.
Promou la creació de Solidaritat Obrera: Unió dels partits obrers contra els partits conservadors.

Bases ideològiques:
● Defensor dels obrers
● Anticlericarisme
● Antinacionalisme
● Demagógic i incitador de les revoltes

OPOSICIÓ A CATALUNYA

LLIGA REGIONALISTA (1901)

Prat de la Riba, Cambó
Conservador, autonomia, reformisme polític
Negociació govern central temes econòmics i “pau” social
Trenca hegemonia de partits dinàstic
Base social: classe benestant, petita i mitjana burgesia, industrials, propietaris agrícoles, antics cacics i
suport de l’ Església.
Divisió de la Lliga arrel de la visita del rei a Barcelona

CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ (1906)

Domènech i Montaner.
Nacionalistes, Democràtic, Republicà
Xarxa social: ateneus i Poble Català
Escassa incidència política
CADCI (Centre autonomista de dependents del Comerç i la Indústria) Agrupa a treballadors del comerç i
vinculacions amb obrerisme
EVOLUCIÓ POLÍTICA: SOLIDARITAT CATALANA
CAUSES:
Incident del Cu-cut (1905) perquè es ridiculitzaven les derrotes de l’exèrcit a Cuba i Filipines.
Sense càstig per al responsables
Aprovació llei de Jurisdiccions: Subordinació del poder militar a civils.
Creació de Solidaritat Catalana (1906)

EVOLUCIÓ SOLIDARITAT CATALANA:

Victòria eleccions 1907, però discrepàncies internes:
Llei de l’administració local
Creació d’una escola laica i catalana
Posicionament durant la Setmana Tràgica
Desaparació Solidaritat catalana (1909)

EVOLUCIÓ POLÍTICA: LA SETMANA TRÀGICA 1909

PRECEDENTS
Context internacional: política colonial i conferència d’Algesires (1906)
La crisi del Marroc
En plena crisi colonial prèvia a la 1a Guerra Mundial, el 1906 el Marroc es converteix en un protectorat
francoespanyol.
Maura, president del govern, intentarà aprofitar aquest fet per refer-se de la pèrdua colonial del 1898, i
inicia l’extracció minera a la zona del RIF. La població rifenya s’hi oposa i Maura respon enviant-hi tropes.
D’entre els cridats a files hi ha reservistes casats amb fills, mentre que

CAUSES
Ocupació del territori
oposició de la població autòctona: jaciments de ferro i plom
inici de la guerra
Govern convoca els reservistes i el quintos a Barcelona

EVOLUCIÓ:
Oposició a la crida i convocatòria de vaga general (26 de juliol)
“A baix la guerra!” amb suport d’anarquistes, socialistes i republicans de Lerroux.
Repressió de les autoritats
Derrota Barranco del Lobo (150 víctimes mortals) Resó popular
Revolta antimilitar i anticlerical sense líders ni partits polítics. Pèrdues (víctimes mortals, ferits i crema
d’edificis religiosos)
Declaració de l’Estat de guerra
Forta repressió de les autoritats (execucions exemplars, cadenes perpètues, tancament d’institucions
obreres...) amb el suport de la burgesia, l’Església i la Lliga Regionalista.

CONSEQÜÈNCIES
Ruptura de Solidaritat Catalana.
Lliga Regionalista pateix un retrocés pel suport a la repressió.
Desprestigi de govern conservador i caiguda de Maura (onada de protestes)
Distanciament entre partit liberal i el partit conservador.
Posa de manifest el sentiment anticlerical d’una part de la població. Augmenta la presència dels militars i
malestar per manca de recursos. Desprestigi de Lerroux
Unió Federal Nacionalista Republicana (agrupació de forces d’esquerres) 1910

EVOLUCIÓ POLÍTICA: LA MANCOMUNITAT (1914-1925)

Orígens:
Propostes dels ajuntaments i les diputacions per a gestionar de forma conjunta les seves competències
Proposta per mancomunar les atribucions de les 4 diputacions presentada al govern liberal, aturada per la
mort de Canalejas.(1911) El govern de Dato la va fer possible
Creació de la Mancomunitats (govern conservadors de Dato) (1914)
Definició:
Coordinadora de les competències de les 4 diputacions
Compta amb el mateix pressupost i les mateixes competències
Dóna unitat a tot el territori català (Recull ideologia de Prat de la Riba)
Organització interna:
a) Presidència:
Prat de la Riba (fins al 1917)
Puig i Cadafalch (1917-1923)
Alfons Sala (1923-1925)
b) Assemblea: formada per 96 representants de les diputacions
c) Consell permanent: 8 representats, 2 per diputació

Obra de la Mancomunitat:
● Infraestructures: construcció de carreteres i camins, també xarxa telefònica i elèctrica.
● Ensenyament i cultura: creació d’escoles, Estudis Normals, formació professional i biblioteques.
Protecció divulgació del patrimoni amb el Servei de Conservació i Catalogació del patrimoni cultural
juntament amb el rescat de les pintures romàniques del Pirineu.

● Pompeu Fabra:Gramàtica Catalana(1912)i Normes ortogràfiques (1913)

Valoració: La Mancomunitat va realitzar una tasca innovadora i una bona gestió.

Dóna prestigi al nacionalisme polític davant de la població
Augmenta el suport als nacionalistes
Millora les condicions de vida
Redueix les diferències amb la resta d’Europa i les augmenta amb la resta de l’Estat.

EVOLUCIÓ POLÍTICA: I GUERRA MUNDIAL (1914-1918)

Esclat de la guerra entre els Aliats (Gran Bretanya, França i Rússia) i els Imperis Centrals (Alemanya i
l’Imperi d’Àustria-Hongria)
Espanya viu una situació d’aïllament internacional i es manté neutral (amb Suècia, Noruega, Dinamarca...)
Però divisió societat espanyola
entre aliats i germanòfils.
Conseqüències/ efectes de la IGM:
● Augment de les exportacions
● Disminució de les importacions
● Augment dels preus
● Alts beneficis, es mantenen els salaris
● Caràcter especulatiu, sense millorar el sistema productiu ni les infraestructures
● Augment de la inflació i reducció del poder adquisitiu.
● L’economia no preveu el final de la conjuntura favorable.
Revolució Russa (1917) i l’Estat soviètic
● Nou model polític que aboleix la propietat i el capitalisme.
● Forta agitació social i conflictivitat obrera.
● Forta repressió del Govern, i por de la burgesia a l’expansió del model soviètic.
● Pau de Versalles (1919) i doctrina Wilson.
● Reconeixement del dret d’autodeterminació de les nacions històriques. Desintegració dels grans
imperis i formació de nous estats (Hongria, Txecoslovàquia, Iugoslàvia,Àustria, Polònia...)
● Dóna més forces al nacionalisme català i basc.
● Augmenten les demandes d’autonomia i reivindicacions independentistes.

EVOLUCIÓ POLÍTICA: CRISI 1917

1917: La unió de diferents crisis col·loquen el sistema de la Restauració en un punt molt feble. S’obre una
certa esperança de canvi que fracassa i conduirà al cop d’estat de 1923.
a) Crisi econòmica i social
b) Crisi militar
c) Crisi política

Crisi econòmica i social

Context econòmic desfavorable:
Inflació, congelació salarial, reducció de les vendes,augment de l’atur, reducció del poder adquisitiu...
Vagues:
1916 conjunta CNT i UGT
1917 vaga març i agost

Crisi militar
Situació militars:
Sobredimensió de l’oficialitat; pèrdua del poder adquisitiu; pugna entre militars africanistes i peninsulars
Convocatòria de la Junta Militar de Defensa: Millores salarials i ascensos per antiguitat Discurs
regeneracionista i apolític
Considerat inicialment un element dinamitzador, però va suposar un augment dels militars a la política i un
element de distorsió i conflictiu.
Caiguda de governs: Prieto (liberal) substituït per Dato (conservador)

Crisi política
● Mesures polítiques per “acabar” amb la conflictivitat
● Govern conservador de Dato aplica mesures:
● Suspensió de les garanties constitucionals
● Tancament de les Corts
● Censura de premsa
● Convocatòria de l’Assemblea de Parlamentaris (juliol) a Barcelona per iniciativa de la Lliga
Regionalista, republicans, socialistes...
● Demanen:
○ Retorn a la legalitat i convocatòria de les Corts Descentralització de l’Estat
○ Democratització del sistema.
● Govern declara l’Assemblea a Barcelona il·legal
● Tancament dels diaris
● Suport de l’Exèrcit.
● Nova convocatòria de l’Assemblea a Madrid.
 ● Radicalització del context social (vaga obrera i repressió del govern). Control a mans de partits
republicans i d’esquerres
● Boicot dels partits dinàstics a l’Assemblea
● Negociació Cambó (Lliga) amb Alfons XIII i participació al govern: govern de concentració: formats
per dirigents de diferents partits. S’acaba el bipartidisme.
Conseqüències de la crisi:
● Caiguda de Dato, substituït per Prieto
● Creació del governs de concentració (diferents partits) i participació de la Lliga Regionalista per
primera vegada. Forces d’esquerres catalanes ho consideren una traïció.
● Es posa fi al torn pacífic de partits.
● El sistema de la Restauració no és capaç de solucionar els problemes

DESCOMPOSICIÓ SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1918-1923)

Diferents problemes que fan impossible la continuïtat de sistema de la restauració:
Moviment obrer:
a)Vaga de la canadenca (1919)
S’inicia a Barcelona una vaga a l’empresa coneguda pel nom de La Canadenca. La CNT va aconseguir
que fos una vaga general aturant els subministraments elèctrics. Es va aconseguir la jornada laboral de 8h
però no es van alliberar tots els detinguts i van reprendre la vaga. La patronal va amenaçar de tancar totes
les fàbriques.

b)Trienni Bolxevic (1918-1921)

Entre el 1918 i el 1921 es produeixen mobilitzacions al sud d’espanya, sobretot a Andalusia, Castella-la-
Manxa i Extremadura. S’exigia el repartiment de terres per als pagesos, seguint l’exemple de la Revolució
russa.

Les revolucions inclouen l’ocupació de terres. El govern va donar una resposta molt repressiva, declarant
l’estat de guerra, empresonant els líders pagesos i il·legalitzant les organitzacions obreres.

Pistolerisme:
Conflitivitat patronal i obrers. Clima de violència.
Llei de Fugues: simulen la fuga de sindicalistes per disparar-los per l’esquena
Lockout: tancar fàbriques i deixar obrers sense feina ni salari.
Assassinats: Salvador Seguí, Eduardo Dato, Francesc Layret…
Guerra al Marroc:
Guerra impopular del Marroc
El desastre d’Annual va ser una derrota militar davant fels rifenys comandats per Abd-El-Kreim prop de la
localitat d’Annual, el En total, hi va haver més de tretze mil morts en l’exèrcit espanyol, comandat pel
general Silvestre.
Aquesta derrota va provocar un impacte terrible en l’opinió pública, que ja era contrària a la guerra, hi va
haver grans protestes i els diputats republicans i socialistes van reclamar al Parlament l’abandonament del
Marroc.
Es va constituir una comissió d’investigació, presidida pel general Picasso per posar de manifest la
corrupció i la ineficàcia de l’exercit espanyol destinat a l’ Àfrica. Les conclusions no es fan públiques pel
cop d’Estat de Primo de Rivera.

DICTADURA MIGUEL PRIMO DE RIVERA (1923-1930)

Ocupació del poder i justificació del cop d’Estat.
Militar de prestigi i amic personal d’Alfons XIII
Té el suport del monarca, d’una part dels militars, industrials, grups benestants i sectors conservadors...
Cop d’Estat sense oposició el 13 de setembre del 1923 i ocupació del poder.
Promet:
pau social
creixement econòmic
Acabar amb les intrigues polítiques (informe Picasso), el desprestigi militar i la guerra del Marroc
Acabar amb el perill separatista dels nacionalistes
Eliminar la marginació de l’Església i s’ extensió del comunisme. Regenerar la política.

Definició del règim:

Règim provisional; suspensió dels mecanisme democràtics; militarització de l’ordre públic; repressió dels
moviments radicals.
ETAPES
Directori militar (1923-1925)
suspensió de la Constitució de 1876 i dissolució de les Corts.
● prohibició dels partits i sindicats amb l’objectiu de lluitar contra el moviment obrer.
●Persecussió de la CNT, que passa a la clandestinitat. En canvi, hi ha un cert paternalisme cap a la UGT,
ja que el govern busca l’apropament amb el moviment socialista (Largo Caballero és elegit conseller de
l’estat). Es potencien els
sindicats lliures.
● intransigència cap als nacionalismes

Victòria d’Alhucemas (1925) recuperació del prestigi i pacificació del territori del Rif.

Directori civil (1925-1930)

Voluntat de consolidació del règim, amb la creació d’una estructura “pseudodemocràtica”:
Unión Patriótica(1924): partit únic, forces conservadores i sectors de l’Església. Inspirat en el feixisme de
Benito Mussolini.
Vol crear una base social.
Assemblea Nacional Consultiva (1927) òrgan polític ocupat per persones properes al règim.

OBRA POLÍTICA: ECONOMIA

Context econòmic internacional favorable
El directori civil seguirá una política econòmica dirigida per l’estat que consistia en:
● Pressupost extraordinari del 1926 on l’estat inverteix en obres públiques (carreteres, ferrocarrils, creació
de la Confederació Hidrològica de l’Ebre...) i l’estat subvenciona empreses deficitàries amb una política
proteccionista (siderúrgia).
● Creació de monopolis dirigits per l’estat:
○ 1924: es crea la CTNE (Telefónica)
○ 1927: es creen Iberia i CAMPSA
● 1929: Exposició Universal de Barcelona i Exposició Iberoamericana de Sevilla com a demostració
triomfalista d’aquesta política econòmica.

A Barcelona: Obres públiques i modernització país: carreteres, escoles, xarxes hidràuliques, mitjans de
comunicació, línies de metro a Barcelona; Exposició Internacional de Barcelona

Augmenta el deute públic, generarà problemes posteriors. Redueix l’atur i política de plena ocupació

OBRA POLÍTICA: SOCIAL

Vol reduir la conflictivitat i calmar els grups benestants. Crea l’Organització Corporativa Nacional (sindicat
vertical)
Normativa que regula el treball (descans dominical, regulació de sectors laborals...)
Prohibeix i persegueix els sindicats anarcosindicalistes i comunistes.
Conseqüències:
Permet l’UGT. Reprimeix CNT. Divisió del moviment obrer.

OBRA POLÍTICA: ANTINACIONALISTA

Vol eliminar el perill separatista dels sectors catalanistes.
Atac a les institucions catalanes: Mancomunitat dirigida per Alfons Sala i tancada al 1925; els ateneus,
corals...
Prohibició de l’ús públic del català, la senyera, celebracions, escoles...
Conseqüències:
La Lliga perd part de la seva base social, per haver donat suport a la dictadura.

OPOSICIÓ I CAIGUDA DEL DICTADOR

Oposició natural:
Partits republicans (Alianza Republicana)
Els republicans espanyols: Lerroux busca l’aliança d’Unión Republicana per enderrocar la
dictadura i proclamar la República.

Els republicans catalans: (1922). El 1927 intenta una penetració militar des de Prats de Molló
(Fets de Prats de Molló) per ocupar Catalunya i proclamar la República catalana. L’intent fracassa.

Nacionalistes moderats
Descontents amb el pacte de la Lliga Regionalista amb la dictadura, una branca progressista
d’aquest partit fundarà Acció catalana (1922) liderada per Rovira i Virgili.

Moviment obrer
● CNT: lluita en la clandestinitat i es torna més radical.
● UGT i PSOE: han estat tolerats per la dictadura però opten per la República.

Intel·lectuals
Els intel·lectuals: Unamuno, Valle Inclán, Blasco Ibáñez... Alguns, fins i tot van redactar un manifest
contra la dictadura i a favor del català: Ortega i Gasset i Menéndez Pidal. Hi haurà mobilitzacions a
la Universtat de Madrid i el govern farà tancar la Universitat.

1929: crac borsari i crisi econòmica: l’estat s’ha d’endeutar a causa de l’enorme despesa que havia
comportat el programa d’obres públiques de la dictadura.

DESINTEGRACIÓ DEL RÈGIM

Fort desprestigi del dictador, sense solucionar els problemes i sense voluntat d’abandonar el poder.
Crisi econòmica, poítica i social.
Perd la confiança i el suport del monarca, molt vinculat al dictador. Gener de 1930 presenta dimissió i
s’exilia a Franca.

DE LA “DICTABLANDA” A LA II REPÚBLICA (1930-1931)

General Berenguer triat per Alfons XIII, presidirà un govern provisional (la dictablanda) fins a la
convocatòria d’eleccions.
El rei intenta tornar al règim de la Restauració, però és massa tard. El poble ha perdut la confiança en la
monarquia. L’abril del 1931 hi haurà eleccions municipals. Les guanyaran rotundament els partits
republicans.

Unió de l’oposició:
Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930): participen diferents partits estatals(Alianza Republicana; Partido
Republicano Radical Socialista, Derecha Liberal, PSOE) i nacionalistes (Estat Català, Acció Catalana,
Acció Republicana de Catalunya).
Objectiu: instaurar la República i reconeixement de les autonomies.