La Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)

Introducció: La crisi del sistema de restauració coincideix amb el regnat d’Alfons XIII (1902-
1931).

-Durant aquest regnat hi ha una crisi dels partits dinàstics (els 2 partits), cosa que va
implicar inestabilitat.
-Va haver un augment de les forçes d’oposició: moviment obrer, republicanisme,
catalanisme.
-El moviment obrer és el més perillòsos (ho qüestionen tot).
-Augment de la conflictivitat social: debut a les grans desigualtats socials
-Intervencionisme militar creixent: Cop d’estat de Miguel Primo de Rivera 1923 - 1930
-Crisi del Marroc

REFORMISME DINÀSTIC: 1904-1912

El protagonitzen els partits dinàstic, amb la intenció de reformar el sistema. Si no

introdueixen canvis, la clase popular podran realitzar alguna revolució que acabi amb el
sistema.

Les reformes que intenten dur a terme, ho faran sense la participació de les classes
populars .

Els 2 presidents que van intertar dur a terme aquestes reformes:

Maura: Partit Conservador (1904-1909): Va arribar a ser president 5 vegades, pero és

només en aquesta etapa que intenta fer les reformes. La revolució des de dalt, és com es
coneix al mon de les seves reformes (perque si no hi ha el perill que la revolució sigui de les
classes populars- i per tant perilla el sistema).

- Objectius:

● L’estat Espanyol ha de ser eficient, i per fer-ho s’ha d’acabar amb la

corrupció i el caciquisme.
● Per fer això es necessita suport social: suport de les clases propietaries
rurals monarquiques. A aquestes classes les anomena les masses
neutres, s’ha de fer que tota aquesta classe, s’impliqui.

- Mesures concretes: (aquestes mesures fracasaran, excepte 2)

- Nova llei electoral: Amb l’objectiu d’acabar amb el frau.

- Reforma de l’administració local: Donar autonomia a les diputacions
provincials i ajuntaments.
- Es crea l’Institut Nacional de Previsió: Es posen les bases per a les
prestacions socials.
- Institut nacional de colonització. Augmentar la productivitat, modernitzar la
l’agricultura, enviant colons a les terres no productives.
Maure: No pot acabar el seu projecte, ja que el 1909 ha de dimitir, per la repressió que
aplica a la setmana tràgica.

➢ Canalejas → partit liberal (1910-1912):

Ell era del partit liberal de la branca més progressista (beneficia a les classes mitjanes i
populars). Quan hi ha reivindicacions populars la resposta per part del govern de Canalejas
era la repressió.

Mesures:
- Qüestió religiosa: Ell el que vol és la separació entre l’església i l’estat.

- Disminueix el finançament estatal a les esglésies.

- Aprova el que es coneix com a ‘’Llei del candau’’. El govern francès
intentava que els ordes religiosos no tinguis poder, i moltes ordes van venir
aquí i aleshores augmentaven el poder. Per això va crear aquesta llei, és a dir
establia la prohibició que s'estableixin més ordes religiosos a Espanya.

- Eliminació de l'impost de consums: era una reivindicació tradicional de les classes

populars. L'impost de consums s'aplica als productes de primera necessitat si s'elimina
aquell impost els productes primaris seran més barats.
- Estableix el servei militar obligatori: Servei obligatori militar per a les classes
populars, perquè si la teva família pagava una quota, reduïes el termini del servei
militar. I com les classes populars no es podien permetre pagar la quota, havien d'anar
a fer el servei militar. En Canalejas, en teoria tothom fa el servei militar, però sí tu
pagaves una quota podies reduir el servei a 6 mesos i triar el lloc, i si no pagaves,
durava 3 anys. Això provoca certa corrupció al servei militar espanyol i uns privilegis
socials. I crea un antimilitarisme de les classes populars.
- Desenvolupa la reforma de l’administració local de A. Maura, amb l’objectiu de
què les diputacions tinguin més autonomia.

Tot el projecte reformista de Canalejas s’atura de cop el 1912, perquè és assassinat per un
anarquista. L’explicació de l’assassinat és la repressió aplicada sobre el moviment obrer.

Consequències:
- A partir del 1912 el sistema entra en crisi, perquè començaran les lluites internes
dins els partits dinàstics, això provoca inestabilitat política.
- Augment de l'oposició del sistema, això es veu clarament a la Primera Guerra
Mundial (1914- 1918)
LES FORÇES D’OPOSICIÓ

Republicans
Sempre hi ha una connexió entre el republicanisme federal i el catalanisme progressista.

A principis del s. 20 apareix una tendència nova apareix a Catalunya i estaba liderada per
Alexandre Lerroux: Lerrouxisme.

- Va tenir molta força a Barcelona en la primera dècada del segle XX.

- Tenia molta força entre les classes populars i mitjanes de Barcelona.

Característiques:

- Era violentament anticlerical: Una part de les classes populars era anticlerical
perquè identificaven a l’església amb la repressió. Part del poble identificava com a
institució repressora posicionada sempre del costat del poder i això era hipòcrita.
- El lerrouxisme era anticatalanista. El lerrouxisme identifica tot el catalanisme com
a conservador. Si tot el catalanisme és conservador, és una ideologia que beneficia a
la burgesia, és a dir a les classes populars que tenen poder econòmic. Ells volen
allunyar a les classes populars del catalanisme. ‘Deia que el catalanisme era ‘’una
tirania clerical i mercantil’’
- Discurs demagògic: Deia allò que volia sentir al poble, però no ho compleix. Crea
un partit el 1908 (partit radical), debut al èxit a Barcelona, ja que vol fer el salt a la
política Espanyola. A partir del 1909 comença la decadència del p.radical, ja que
durant la setmana tràgica no donen suport a la rebel·lió de les classes populars.

Consequencia:

- Decadència del partit radical (classes populars començen a allunyarse del partit
radical, debut a la setmana tràgica)
- A partir d’aquest moment, s’aproparà a la burgesia, i comença a moderar el seu
discurs (es comença a convertir en un partit de centre).
MARXISME:

1910: Conjunció republicano-socialista

A partir del 1910, socialistes i republicans van units a totes les eleccions. Això ho faran fins
el 1933.

Creixement de les forçes marxistes: En el context de la primera guerra mundial, són els
anys en que creixen les forçes marxistes. Això implica que la UGT comença a crèixer i el
PSOE també. El sindicat, creixerà molt més.

Perquè el sindicat tenia més força: Els obrers veuen als sindicats com un instrument útil
per millorar les seves condicions de vida diàries: el sindicat pot millorar els salaris, jornada
laboarla, condicions… En canvi el partit es presenta a unes eleccions, defensarà els
interessos, però no tindràn cap efecte pràctic.

PSOE i UGT sempre estaràn conectats (els dirigents de PSOE i UGT seran els mateixos
sempre)

Després de la 1a guerra mundial, començarà a crèixer de manera més gran, fins que el
1931 serà el partit amb major força de l’esquerra.

Problemes interns: Entre el 1917-1921, En el PSOE, hi haurà una tendència comunista,

que es separarà (estaven a favor dels bolxevics). Formen el partit Comunista d’Espanya:
Entre el 1921-1936 va ser un partit minoritari.

ANARQUISME:

A principis del segle XX, a Espanya i Catalunya serà la tendència amb més poder. Els 2
territor fonamentals eren Catalunya i Andalusia.

En la década anterior (1890) hi havia una tendència del anarquisme amb més força que
defensava: “la propaganda pel fet”.

Consquencia: La repressió que va aplicar l’estat ho va fer en tot el moviment obrer. Això va
fer que molts obreres s’allunyesin de l’anarquisme.

L'anarquisme a prinicpis del segle XX canvien d'estratègia, tornant a crear sindicats

anarquistes (Anarcosindicalisme)

El moment clau pel desenvolupament del anarcosindicalisme: 1906. Es reuneixen

sindicalistes anarquistes a Amiens, on s’elaboren els principis bàsics de
l’anarcosindicalisme: la carta d’Amiens
En aquesta carta, li canvien el nom al anarcosindicalisme (sindicalisme revolucionari).

Principis bàsics del s.r:

- Apoliticisme , perque l’estat és un instrument d’opressió.

- L’instrument que han d’utilitzar per acabar amb el capitalisme: sindicats i vaga
general.
- En una societat sense clases la base de l’economia ha de ser el sindicat.

Aquests plantejaments, s’apliquen dins de tot l’anarquisme Europeu, per tant a Espanya i
Catalunya també.

1907: Es crea un gran sindicat anarquista: Solidaritat Obrera: , en un gran sindicat.

Al 1910, S.O fa el salt a Espanya (ja que té èxit a Catalunya, ho volen extrapolar a
Espanya), i passa a anomenar-se CNT: És el sindicat anarquista amb més força de la
història.

Els llocs on tenia força:

- Jornalers andalusus
- Obrers catalans

A partir d’aquest mo porment hi haurà una competència entre la UGT i la CNT. A la dècada
del 1910, la competència la guanya la CNT.
Se nbp GH GG pgu XX
Creixement: de la CNT: 1914-1923, però sobre tot quan creixen més entre el 1914-1918
(superant molt a UGT)

Al març del 1918, la CNT Catalana (té impate a la de Espanya), celebren el congrés de
Sants: Aprova un nou tipus d’organtizació interna. La CNT, pasa un sindicats d’oficis-
divesos treballs a una fabrica- a un sindicat únic d’indústria (passant a ser més eficients).
Els obrers així ho veuen com un instrument més útil, i guanya més força.

entre aquest congres i la 1a guerra mundial- creix molt

Personatge més important: