Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

Resum d’història per la selectivitat

Tema 1: La Restauració (1875-1898)

Sistema bipartidista degut al caciquisme o tupinades com difunts i desconeguts en el

cens o falsejament dels recomptes.

• Conservadors: Antonio Cánovas del Castillo

• Liberals: P. M. Sagasta, lliurecanvisme i llibertat religiosa
• Oposició: no podien votar
o Republicanisme: progressista, centralista o federal
o Partit Possibilista: Emilio Castelar
o PSOE (1879): Pablo Iglesias, marxistes però sense representació
o Carlisme
o Nacionalisme: Catalanisme / PNB

Pronunciament de Martínez Campos perquè Alfons XII esdevingués rei d’Espanya, es fa

la Constitució del 1876 per evitar una nova revolta (com la del 1868) incorporant
principis polítics i llibertats:

• Sobirania compartida: rei + corts

• Poder legislatiu: Congrés dels Diputats + Senat (dues cambres com els
britànics)
• Sufragi: censatari, universal masculí al 1890

Finalització conflictes: Tercera guerra carlina del 1972-1876 + guerra de Cuba del 1868
– 1878 (el pacificador)

MOVIMENT OBRER:

• Anarcosindicalisme: Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola

o Anarcocol·lectivsme: acció sindical de Bakunin
o Anarcocomunisme: acció violenta (propaganda pel fet) de Kropotkin
▪ Procés de Montjuïc (1893-1896)
• Atemptat al Liceu: poder econòmic
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

• Atemptat a Martínez Campos: poder militar

• Atemptat a la processó de Corpus Christie: poder religiós
▪ 1897: Cánovas del Castillo assassinat per un anarquista
• Socialisme: PSOE + UGT

Tema 2: Catalanisme polític (1833-1931)

DÈCADA DEL 1830

RENAIXENÇA CULTE: moviment social i cultural (encara no polític) que pretén recuperar
la llengua catalana i els trets d’identitat nacional de Catalunya.

• 1833: Publicació d’Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

• 1859: restauració dels jocs florals que impulsen una llengua literària molt culte i
arcaïtzant, acaben sent una minorin d’intel·lectuals.
• 1870 – 1880: Època d’or amb Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

CULTURA POPULAR: premsa popular, Anselm Clavé (música), Frederic Soler (teatre).

CATALANISME POLÍTIC

Context: a Catalunya hi estava tenint lloc una industrialització, i hi havia conflictes entre
la burgesia industrial i la naixent classe obrera, per això eren partidaris de les polítiques
econòmiques proteccionistes. Mentre que a la resta d’Espanya hi havia una societat
agrària i eren partidaris del lliurecanvisme.

El Catalanisme polític apareix durant la restauració a com a unió dels següents grups:

• Carlisme: reivindicació dels furs de Catalunya

• Renaixentistes
• Proteccionisme econòmic: vendre nacionalment i evitar els productes externs
• Republicanisme Federal: partidaris de la descentralització de l’estat, Francesc Pi
i Margall com a representant.

Finalment, es divideix en tres sectors (cada sector té el seu mitjà de comunicació):

Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

• CATALANISME PROGRESSISTA (republicanisme federal): Valentí Almirall va

separar-se del Partit Federal després del fracàs de la Primer República. El 1878
va reivindicar un l’estat català perquè “era una realitat històrica i cultural i tenia
dret al propi autogovern”. Primer diari en llengua catalana Diari Català (1879 –
1881). Defensaven la democràcia i el laïcisme.
• CATALANISME CONSERVADOR (tradicionalisme catòlic): Com a representants
tenim al bisbe de Vic Josep Torres i Bages o el poeta Jacint Verdaguer.
Defensaven que “Catalunya serà cristiana o no serà”, revista La Veu de
Montserrat (1878) Defensaven l’autonomia, la religió i la monarquia.
• Catalanisme Romàntic: corrent liderat per Àngel Guimerà i nascut en els Jocs
Florals, periòdic La Renaixensa. Era el punt mig.

1880: Valentí Almirall organitza el Primer Congrés Catalanista, es funda Centre Català
(1882).

1885: presentació del Memorial de Greuges al rei Alfons XII, que recollia el
descontentament de la societat catalana pel menysteniment que patia la llengua per
part de l’Estat. Considerat el primer acte oficial del catalanisme.

1887: es forma una nova associació, la Lliga de Catalunya.

1888: Missatge a la Reina Regent aprofitant que ella era a Barcelona per l’Exposició
Universal, s’hi reivindicava l’autonomia política de Catalunya.

1889: campanya de la Lliga per mantenir el dret civil català, ho aconsegueixen.

1891: constitució de la Unió Catalanista.

1892: la Unió Catalanista es reuneix a Manresa per fer una assemblea on redacten les
Bases de Manresa, incloïa elements federalistes i tradicionalistes, van ser el programa
de govern del catalanisme.

1895 – 1898: GUERRA DE CUBA, els catalanistes es posicionen en contra, volen atorgar
a l’illa l’autonomia i adverteixen de les conseqüències nefastes de enfrontar-se als Estats
Units.

1898:
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

1899: Unió Catalanista es divideix i apareix Centre Nacional Català. Llavors s’uneixen a
Unió Regionalista i funden la Lliga Regionalista amb Enric Prat de la Riba al capdavant.

1901: ELECCIONS MUNICIPALS a Barcelona, guanya la Lliga (s’havia vençut al

caciquisme).

• La Lliga Regionalista va ser el partit més important de Catalunya fins el 1023, eren
conservadors i comptaven amb el suport de la burgesia industrial i comercial i les
classes mitjanes. Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch en van ser dirigents
també.

1902: Majoria d’edat d’Alfons XIII, es proclama rei. Comença a haver-hi inestabilitat
política entre els partits dinàstics (Cánovas i Sagasta ja eren morts).

1903: Antoni Maura, com a líder del Partit Conservador es converteix en president i volia
fer una “revolución desde arriba”.

1905: Assalt a la redacció del diari La Veu de Catalunya per l’acudit publicat a la secció
Cu-Cut!. Es ridiculitzaven les derrotes de l’exèrcit a Cuba i Filipines. Es promulga la Llei
de jurisdiccions que posava als civils per sota el poder militar.

1906: GUERRA DEL RIF, exèrcit espanyol derrotat en el Barranco del Lopo. Es crea
l’aliança Solidaritat Catalana com a resposta als fets del 1905.

1907: ELECCIONS GENERALS: Guanya Solidaritat Catalana amb majoria i el catalanisme

es converteix en un moviment de masses. Enric Prat de la Riba elegit president de la
Diputació de Barcelona.

1909: Setmana Tràgica, es desencadena una revolta de caràcter antimilitar i anticlerical

a Barcelona amb crema de convents i centenars de ferits. Va ser sufocat amb molta
repressió que va desprestigiar el govern i la monarquia.

1910: José Canalejas president del govern que volia implementar el regeneracionisme.

1912: José Canalejas és assassinat per un anarquista.

1917: La Lliga Regionalista es divideix entre els republicans i els més moderats, apareix
el Partit Republicà Català fundat per Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Lluís
Companys.
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

LA MANCOMUNITAT

El govern conservador de Canalejas va acceptar la proposta de crear una mancomunitat

de diputacions i al 1912 es va aprovar la Llei de Mancomunitats provincials, Canalejas es
assassinat i es retarda tot. El govern d’Eduardo Dato es el que finalment ho possibilita.
El 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya. El primer president va ser Prat de
la Riba i quan va morir el va succeir Puig i Cadafalch. L’obra del govern:

• Infraestructures: construcció de carreteres i camins, també xarxa telefònica i

elèctrica.
• Ensenyament i cultura: creació d’escoles, Estudis Normals, formació professional
i biblioteques. Protecció divulgació del patrimoni amb el Servei de Conservació
i Catalogació del patrimoni cultural juntament amb el rescat de les pintures
romàniques del Pirineu.
o Pompeu Fabra: Gramàtica catalana (1912) i Normes ortogràfiques (1913)

CRISI DEL 1917

Doctrina Wilson que defensava el dret a la lliure determinació, Francesc Macià funda
Estat Català el 1922 que reclama obertament la independència.

Triple crisi en contra de la Restauració:

• Crisi militar (juny): volien millores econòmiques, creen una mena de sindicat les
Juntas Militares de Defensa.
• Crisi política (juliol): es crea l’Assemblea de Parlamentaris paral·lelament al
govern que s’havia radicalitzat. El govern d’Eduardo Dato dimiteix i Alfons XIII
proposa un govern de concentració presidit per García Prieto (liberal), la Lliga
Regionalista s’hi va incorporar i va considerar-se una traïció a l’Assemblea.
• Crisi social (agost): hi havia descontentament per la pujada de preus i es va dur
a terme la primera vaga general impulsada per la CNT i la UGT. Aquell mes hi va
haver la vaga de ferroviaris i es va radicalitzar. L’exèrcit va reprimir amb duresa
les mobilitzacions i abandonar la lluita.

FINAL RESTAURACIÓ (1918 – 1923)

Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

VAGA DE LA CANADENCA (1919): s’inicia a Barcelona una vaga a l’empresa coneguda

pel nom de La Canadenca. La CNT va aconseguir que fos una vaga general aturant els
subministraments elèctrics. Es va aconseguir la jornada laboral de 8h però no es van
alliberar tots els detinguts i van reprendre la vaga. La patronal va amenaçar de tancar
totes les fàbriques.

EL PISTOLERISME, hi havia dues tendències dins la CNT:

• Anarcosindicalistes: partidaris de l’estratègia sindical

• Anarquistes: partidaris de desencadenar una revolució. Assassinen a Eduardo
Dato el 1921.

Sorgeix el Sindicat Lliure el 1919 en contraposició a la CNT i que compta amb la

complicitat de la policia. Francesc Layret (advocat laboraista) i Salvador Seguí (dirigent
CNT) van ser assassinats.

DESASTRE D’ANNUAL: en la guerra del Rif el 1921 es va dur a terme una operació per
ocupar territori que va acabar amb milers de soldats morts. Es va dur redactar
l’expedient Picasso per establir-ne les responsabilitats, des del govern tenien por que es
destapés la responsabilitat del rei Alfons XIII.

DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923 – 1931)

El 13 de setembre del 1923 Miguel Primo de Rivera, general de Catalunya, fa un cop

d’estat.

• Directori Militar (1923 – 1925): Alfons XIII nomena a Miguel Primo de Rivera
president del nou govern formal únicament per militars.
o Es suspèn la Constitució i es dissol el parlament
o S’il·legalitzen els partits polítics no afins al règim
o Es suprimeix la mancomunitat, prohibeixen la senyera i els segadors, i el
català reglat a l’àmbit privat.
o DESEMBARCAMENT D’ALHUCEMAS: s’acaba la Guerra del Marroc 1925
• Directori Civil (1925 – 1931)
o 1926 un grup armat d’Estat Català va intentar d’insurrecció per Prats de
Molló però va fracassar, Francesc Macià en formava part.
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

o 1927 el moviment obrer es radicalitza i sorgeix la Federación Anarquista

ibèrica (FAI).
o 1930 el rei substitueix Primo de Rivera per Dámaso Berenguer per formar
un govern provisional conegut com la Dictablanda.

CAUSES DE LA DICTADURA:

• Governs febles, conservadors i liberals a favor de la monarquia però eren

minoria.
• Deute econòmic per les despeses en les guerres colonials.

CANVIS POSITIUS:

• Disminució del pistolerisme però a causa de la reducció de llibertats

• Fi de la Guerra del Marroc
• Coincidència amb els feliços anys 20:
o Intervencionisme: obres públiques com hidràuliques, xarxa de ferrocarril
i carreteres.
o Monopolisme: promoció d’empreses públiques com Telefònica, Iberia,
etc.

CAUSES DEL FRACÀS:

• Pèrdua recolzament militar

• Augment de l’endeutament i pujada d’impostos, per tant, pèrdua suport
burgesia
• Pèrdua del suport d’Alfons XIII
• Anticatalanisme més present i radical

Tema 3: La Segona República (1931-1936)

Agost 1930: Pacte de Sant Sebastià, una estratègia conjunta contra la monarquia.

Desembre 1930: Proclamació de la República a Jaca per Fermín Galan y Ángel García,
ambdós van ser executats.
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

Febrer 1931: Dámaso Berenguer dona pas a Juan Bautista Aznar

12 abril 1931: ELECCIONS MUNICIPALS plebiscitàries entre monarquia i república.

Guanyen els partits republicans a les principals ciutats del país.

14 abril 1931: Proclamació de la Segona República, el rei va renunciar al tron per evitar
conflictes. Niceto Alcalá Zamora es fa càrrec del govern provisional.

• Es convoquen eleccions generals per aconseguir un parlament legítim

• Es fan reformes en l’àmbit de l’agricultura, l’exèrcit i l’educació
o S’aprova la Constitució del 1931, que incloïa: sufragi femení, dret al
divorci, estat laic i autonomies.

RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT

Estat Català (Francesc Macià) + Partit Republicà Català (Lluís Companys) = Esquerra
Republicana de Catalunya al 1931. La Lliga Regionalista té un daltabaix amb els resultats
de les eleccions perquè se’ls associa al règim de Primo de Rivera.

Proclamen la República Catalana al mateix temps que a Espanya es proclama la Segona

República, primer Companys (que era el segon) i després Macià.

El govern espanyol envia tres ministres i acorden que es tirarà endavant l’autonomia de
Catalunya. S’aprova l’Estatut de Núria el 1932 i es fan eleccions parlamentàries.

• General Sanjurjo intenta donar un cop d’estat el 10 d’agost del 1932 per evitar-
ho.
• Es concedeix el dret civil català i el reconeixement de l’autogovern.

BIENNI REFORMISTA (Abril 1931 – Novembre 1933)

Manuel Azaña forma govern amb els socialistes i republicans de centreesquerra, es

promouen reformes de manera apressada:

• Reforma agrària: Llei de la reforma agrària per expropiar les terres (amb o sense
indemnització) i evitar els latifundis dels terratinents.
• Relacions església-Estat: es va reduir el poder de l’església i permetre el
matrimoni civil i el divorci.
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

• Reforma militar: hi havia massa militars, es van anul·lar els ascensos i es va oferir
passar a la reserva amb el sou íntegre per reduir les divisions. Molts militars no
ho van acceptar i van intentar conspirar contra la república, Sanjurjada.
• Àmbit educatiu: augment del pressupost d’educació i creació de places de
mestre.
• Legislació laboral: millora en les condicions laborals i ampliació de les
assegurances socials.
• Descentralització de l’Estat: possibilitat d’aprovar estatuts d’autonomia, el del
País Basc just abans de la guerra civil, Galícia va arribar tard.

BIENNI RADICALCEDISTA o NEGRE (Novembre 1933 – Febrer 1936)

El govern reformista es va trobar amb diferents obstacles que van obligar a Alcalá
Zamora a encarregar la formació del govern al radical Alejandro Lerroux, al final es van
fer unes eleccions anticipades el novembre del 1933. El resultat de les eleccions van ser
favorables a les candidatures de centre- dretes formades per La Falange i les JONS i la
CEDA de José María Gil-Robles i fundada pel fill de Miguel Primo de Rivera, José Antonio
Primo de Rivera. Van frenar totes les reformes impulsades pel govern d’esquerres
durant el bienni reformista i van aprovar una llei d’amnistia pel general Sanjurjo.

LA OPOSICIÓ:

• Fets d’octubre del 1934: José María Gil-Robles volia “enxufar” a tres ministres
del seu partit, l’esquerra ho va veure com una provocació i es va desencadenar
una vaga general que va tenir molta força a Astúries. El govern va enviar-hi la
legió comandada per Franco i hi va haver molts morts.
• A Catalunya Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la república Federal
Espanyola. Macià ja havia mort. L’exèrcit sota les ordres del General Batet va
empresonar a Companys i al seu govern, també es va suspendre l’Estatut.