HISTÒRIA D’ESPANYA I DE CATALUNYA

La fallida del reformisme dinàstic: del Regeneracionisme a la Dictadura de Primo

de Rivera (1901 – 1931)
De la Solidaritat Catalana a la Setmana Tràgica

novembre de 1905 – Incidents del Cu-Cut

març de 1906 – El govern liberal de S. Moret de Ley de Jurisdicciones

A Catalunya es va entendre
com una provocació, i va tenir
una gran reacció popular i
política.
La Solidaritat Catalana va obtenir
41 dels 44 escons catalans a les
eleccions generals de 1907.

Es formà una àmplia coalició de La Solidaritat Catalana també va

partits de dreta i d’esquerra
catalanista com a reacció, amb
el nom de Solidaritat Catalana.
La Lliga Regionalista
fou la força dominant
dins la Solidaritat
obtenir el control de diversos
Ajuntaments, com el de Barcelona.
El dirigent de la Lliga Regionalista,
Enric Prat de la Riba, va ser
nomenat President de la Diputació
de Barcelona.

LA CRISI INTERNA DE LA SOLIDARITAT CATALANA

Projecte estatal de la Llei Discrepàncies en el suport al

de l’Administració Local Govern entre la Lliga i els partits
(1907) de l’esquerra catalanista.

Importants desacords en temes

Pressupost de l’àrea de
com la coeducació, l’ús del
Cultura de l’Ajuntament de
català o la laïcitat en les escoles
Barcelona (1908)
municipals de Barcelona.

LA SETMANA TRÀGICA Els punts de vista divergents

(1909) davant la repressió exercida pel
Govern va desfer definitivament
la Solidaritat Catalana.
 HISTÒRIA D’ESPANYA I DE CATALUNYA

LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA

(26 de juliol – 2 d’agost de 1909)

El seu origen l’hem d’anar a

buscar al Marroc …

La política colonial espanyola des de 1898

Després del “Desastre” …

Reorientació de la política colonial La confrontació d’interessos entre

cap el nord d’Àfrica (el Magrib).
Forta oposició violenta dels rifenys
(tribus berbers de la regió de l’Atlas).
Espanya i França acabà amb el
Tractat d’Algesires (1906), on s’establí
el Protectorat Espanyol del Marroc
(amb capital a Tetuán).

Dramàtica derrota de l’Exèrcit espanyol a

la batalla del “Barranco del Lobo” (27 de
juliol de 1909) per les kabilas rifenyes.

La derrota reactivà la guerra del Marroc, i el

govern d’Antonio Maura decidí incrementar
la presència militar espanyola al Marroc. Al Barranco del Lobo, a prop de
Melilla, es van produir entre 1000 i
1500 baixes espanyoles

1909 – Nova etapa en la GUERRA DE MARROC, per la

defensa de les places espanyoles de Ceuta i Melilla.

La manca d’efectius de l’Exèrcit a

causa dels soldats de “quota” decidí al
Govern a cridar els reservistes catalans.

El 18 de juliol de 1909, dia previst

per a l’embarcament dels soldats
catalans al port de Barcelona.

Esclatà una revolta popular espontània,

de marcat caràcter antimilitarista i que
va derivar de seguida a posicions també
anticlericals.
 HISTÒRIA D’ESPANYA I DE CATALUNYA

Les forces d’oposició al Govern

(anarquistes, socialistes ...) van
sumar-se a la insurrecció
declarant la vaga general
El moviment va mantenir un
caràcter espontani i popular, i
les forces polítiques i els
sindicats mai no el van
controlar, i els van desbordar.
Durant més d’una setmana,
Barcelona i altres ciutats catalanes
es van omplir de barricades, de
lluites al carrer i d’assalts i incendis
d’edificis i propietats de l’Església.
Els fets foren coneguts com la
SETMANA TRÀGICA de Barcelona.

El Govern del conservador Antonio Maura decretà

l’estat de guerra, i va enviar reforços militars des de
València, que van reprimir durament el moviment i
van pacificar la ciutat el 2 d’agost.

La repressió indiscriminada va passar per més de

1.700 detinguts i 17 condemnes a mort, entre elles la
del pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia.

LES CONSEQÜÈNCIES de la SETMANA TRÀGICA

Gran desprestigi interior i exterior del govern d’Antonio Maura.

Ampli moviment que, sota el lema “Maura no”, va aconseguir
la seva dimissió, i el torn dinàstic
va passar als liberals.
(Segismundo Moret)

Descrèdit de la Lliga Regionalista i dels republicans per la seva

posició davant els fets i la posterior repressió, que els va
comportar forts retrocessos electorals.

Enfortiment del sindicalisme revolucionari anarquista sobre el

moviment obrer a Catalunya. L’any 1910 es va fundar la CNT,
que en només 10 anys va arribar als 750.000 afiliats.