TEMA 3: LA RESTAURACIÓ I LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

ESQUERRES → Republicans
DRETES → Conservadors
1. LA RESTAURACIÓ. EL CATALANISME POLÍTIC .
1.1 SITUACIÓ SOCIO-POLÍTICA DE CATALUNYA A L’INICI DE LA RESTAURACIÓ
➥No existeix cap institució d’autogovern (la Constitució de 1876 era centralista).
➥No hi ha cap partit polític estrictament català i els representants parlamentaris dels districtes catalans són
sovint “candidats cuneros”. El govern i el parlament espanyol sovint no veuen els problemes catalans com a
propis i en conseqüència es desatenen.
➥La llengua catalana no té cap mena de reconeixement i tot l’ensenyament i tota l’administració pública és en
llengua castellana. I això malgrat que una part notable de la societat no entenia el castellà.
1.2 FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA
A) LA RENAIXENÇA → moviment cultural i literari de recuperaicó de la llengua i la cultura catalanes.
➥ Es considera que l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau marca l'inici d’aquest moviment.
➥ 1859: s’inicia la celebració dels JOCS FLORALS moderns amb la finalitat d’estimular l’ús literari de català.
● RENAIXENÇA BURGESIA → La Renaixença va adreçar sobretot a les capes elitistes.
● RENAIXENÇA POPULAR → Hi havia una literatura i teatre populars escrits en català molt proper a la
llengua parlada.
➥Amb la Renaixença es recuperen els autors clàssics de la literatura catalana i s’impulsa l’ús escrit de la
llengua catalana en la poesia, prosa, revistes i llibres.
● Escriptors de la Renaixença: Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.
1.3 ORIGEN DEL CATALANISME POLÍTIC
DEFINICIÓ → El catalanisme polític és la lluita per aconseguir una millora de la situació de Catalunya, a través
de moviments socials, organitzacions civils i partits polítics:
● Defensa de la llengua i la cultura
● Llibertat política i major descentralització de l’Estat espanyol
● Proteccionisme econòmic
➥ Distingirem 3 tendències:
● Catalanisme republicà i democràtic de les classes populars: bullangues, republicanisme i federalisme
(Pi i Margall i Valentí Almirall).
● Catalanisme conservador catòlic i tradicional (entorn rural, església)
● Catalanisme liberal burgès: Lliga Regionalista
D’ARREL PROGRESSISTA
A) EL FEDERALISME: PI I MARGALL → es va iniciar de la mà del republicanisme.
➥ 1868: Neix el PARTIT REPUBLICÀ FEDERAL DE FRANCESC PI I MARGALL, que defensava una Espanya
democràtica i un Estat descentralitzat i federal com a resultat del pacte entre les regions.
➥ Durant la Restauració, el republicanisme federal va ser reprimit i va entrar en decadència.
● Pi i Margall optarà per la lluita de la recuperació democràtica de l’estat espanyol fins a la seva mort
(1901).
● Josep Ma Vallès i Ribot i Valentí Almirall en canvi, ell lluitara per consolidar el Catalanisme polític.
1869: Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé, van signar el Pacte federal de Tortosa: constituïa un acord per
impulsar un Estat federal espanyol.
B) VALENTÍ ALMIRALL: fundador del catalanisme polític
❖ TASCA POLÍTICA
Valentí Almirall (1841-1904) → és considerat un dels principals impulsors del catalanisme polític i va tenir un
paper destacat en el Republicanisme Federal Català. És el primer polític que va elaborar una teoria sobre el
catalanisme.
➥La seva lluita política té com a objectius:
● Unificar el nacionalisme català
● Reivindicar la cultura i el retorn de les institucions
 ● Aconseguir una República federal democràtica
1879 → Fundà el Diari Català: el primer diari escrit en català
1880 → convoca el Primer congrés catalanista: per reunir tot el moviment nacionalista
1882 → funda el Centre Català: la primera organització cultural i política del Catalanisme
1883 → se celebra el Segon congrés catalanista, on Josep Ma Ribot redacta el projecte de Constitució de
l’Estat català dins de Federació espanyola.
❖ Va promoure el: EL MEMORIAL DE GREUGES (1885)
1885 → El Centre català presenta el “Memorial de Greuges”, el text està escrit per Valentí Almirall a Alfons
XII. Reivindicacions:
● Descentralització de l’Estat
● Defensa de la llengua, la cultura i les institucions
● Defensa del Codi civil català
● Defensa del proteccionisme econòmic per donar sortida a la indústria catalana.
1886 → Almirall escriu el llibre LO CATALANISME: on explica les seves propostes polítiques per crear una
organització interclassista que apleguen tots els corrents catalanistes. Però les seves propostes representaven
un catalanisme massa republicà i democràtic per atraure sectors burgesos, i tampoc va saber atreure el sector
popular.
➥En Lo Catalanisme, Almirall desenvolupa la seva teoria sobre el “particularisme català”; que defineix
Catalunya com una nació. Aquest “particularisme” es justifica pels drets històrics de Catalunya, la seva llengua,
la seva cultura i les característiques específiques de la nova societat industrial catalana.
1887: A partir del 1887 el centre català queda dividit en 2 sectors:
● República federal democràtic (base social obrera)
● Lliga catalana o de Catalunya (base social petita burgesia)
D’ARREL CONSERVADORA
1.4 EL CATALANISME CONSERVADOR
A) LA LLIGA DE CATALUNYA
1887: fundació de la Lliga de Catalunya per part dels més conservadors del Centra Català.
● Defensa el catalanisme liberal de la burgesia industrial i cultural.
1888: MISSATGE A LA REINA REGENT, una de les primeres iniciatives de la Lliga de Catalunya.
● Parlament
● Finançament propi
● Ministeri d’interior independent
● No crida a la mili o a la guerra
● Llengua catalana oficial
1889: campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del codi civil que l’estat intenta
impulsar novament. Finalment el govern espanyol es fa enrere en la reforma. Va ser la primera victòria del
catalanisme.
B) EL VIGATANISME → és un moviment cultural i intel·lectual impulsat per les institucions eclesiàstiques de
Vic, que representa el sector conservadors i tradicional del catalanisme.
● Està encapçalat pel bisbe de Vic, Torras i Bages, qui va defensar un catalanisme d’arrels cristianes.
● El moviment del vigatanisme connecta l’antic carlisme
● Relaciona els nuclis dirigents de Vic amb el corrent de la Renaixença: contribueix a donar al
catalanisme el caràcter conservador i catòlic que s’imposa a final del segle XIX.
➥ Representants: Jaume Collell, Josep Morgade i Torres i Bages.
B) UNIÓ CATALANISTA
1891→ La lliga de Catalunya funda l’UNIÓ CATALANISTA, una nova organització per unir totes les entitats
catalanistes del país. Objectius:
● Propagació de les idees regionaliste per tot Catalunya
 ● Realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes no republicans per demanar un
major autogovern.
1892→ Va elaborar LES BASES DE MANRESA : es tractava del primer projecte d’estatut d’autonomia.
Característiques:
● Projecte d’Estatut d’Autonomia
● Competències de l’estat limitades a l’àmbit internacional
● Catalunya té competències plenes en matèria d’autogovern, legislació, justícia, cobrament
d’impostos, educació, ordre públic i moneda pròpia.
● Català com a única llengua oficial
● Es recuperen institucions pròpies
● El model polític no és democràtic, ja que es manté el sufragi censatari i el control polític de les classes
propietàries.
EL CATALANISME ESDEVÉ MOVIMENT POLÍTIC
➥ Cap a final de segle XIX el catalanisme esdevé un moviment polític, tal com havia pretés Almirall des del
començament del Centre català, però Almirall no hi és present: ha estat abandonat per la majoria dels
catalanistes, quedant al marge del moviment que ell havia fundat.
No obstant, el catalanisme és encara minoritari, li falta l’empenta final que l’ha de convertir en un moviment de
masses. No és el corrent republicà i social d’Almirall, sinó el corrent conservador, mornàrquit i catòlic el qui
C) LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
El desastre del 98 porta a l’aparició del corrent del Regeneracionisme, amb l’objectiu de resacta Espanya de la
crisi. A Catalunya, la crisi i el Regeneracionisme van comportar un nou impuls per a la política catalanista.
➥ Resultat de la fusió Unió Regionalista (industrials) i Centre Nacional Català (polítics).
➥ Primer gran partit catalanista amb presència electoral i amb una àmplia base social.
➥ Defensa de l'autonomia catalana.

2. LA RESTAURACIÓ. ELS NACIONALISMES BASC I GALLEC .

➥Seguint un procés similar al del catalanisme, van sorgir dos altres moviments nacionalistes perifèrics. Al País
Basc i a Galícia.
➥Cap d'aquests dos moviments va ser capaç d'assolir un dinamisme comparable al català. Mentre que a final
de segle ja es discuteix sobre el "problema catalán", els altres moviments no han estat capaços encara de
plantejar cap moviment reivindicatiu consistent.
➥El galleguisme era el més "endarrerit" i gairebé no va passar de l'estadi "cultural". Però, el nacionalisme basc,
va ser capaç de formar partint del moviment de protesta provocat per l'abolició dels Furs (1876) i de la mà de
Sabino de Arana, un partit: el Partit Nacionalista Basc (1895)
2.1 EL NACIONALISME BASC
A) ORÍGENS DELS NACIONALISME BASC → Nascut com a reacció a l’abolició dels furs i al canvi de la
societat tradicional (industrialització).
Consciència particularista:
● 1878: les Diputacions basques van mantenir una autonomia fiscal i administrativa que era una
excepción del sistema centralista de la Restauració.
● L’abolició dels Furs van sorgir grups que es poden considerar precedents del nacionalisme basc. Sense
negar el caràcter espanyol del País Basc, van tractar d’enfortir la unitat basca al voltant de l'objectiu de
la restauració dels Furs.
B) EL PRIMER NACIONALISME BASC: SABINO ARANA
➥L’any 1892 Arana pública Bizkaia por su independència i formula la seva ideologia:
● Parteix de la idea que la pàtria basca és una terra sotmesa a un poble estranger, l’espanyol, i cal
aconseguir-ne la independència.
● Característiques fonamentals del primer nacionalisme basc: racisme, catolicisme integrista,
antiliberalisme i antisocialisme.
➥Duu a terme una tasca de difusió de les seves idees i d’organització política: crea publicacions, centres
polítics i el 1895 funda el Partit Nacionalista Basc.
➥1898 → Sabino Arana va replantejar algunes de les seves idees inicials, rebaixant els aspectes més radicals
del seu missatge.
2.2 EL GALLEGUISME → Nascut per reivindicar la llengua cultural i la cultura gallegues.
➥Orígens del nacionalisme gallec:
● Es forma una tendència política “provincialista” on es barregen liberalisme, cristianisme social,
romanticisme literati, historicisme i preocupació per la situació d’endarreriment socioeconòmic de
Galícia.
● Durant el “Sexenni” el moviment estableix connexió amb el republicanisme federal.
● 1853: s’inicia el moviment literari i cultural del Rexurdimento i es consolida l’ús literari de la llengua
gallega.
● A mitjan dècada de 1880, el galleguisme se concreta ideològicament i organitzativa en tres tendències:
- Tendència liberal
- Tendència tradicionalista
- Tendència republicano-federal

3. LA RESTAURACIÓ. EL MOVIMENT OBRER .

El moviment obrer conforma l’oposició al sistema de la Restauració. Idees generals:
1. 1874-1881: dissolució i prohibició de les associacions obreres de catràcter reivindicatiu i vinculades a l’AIT.
2. Des de 1881: Sagasta torna a legalitzar totes les associacions.
3. La situació social s'agreuja a partir de la dècada de 1880 i augmenta la conflictivitat; esclaten diversos
conflictes laborals importants
4. 1890: es celebra per primera vegada en algunes ciutats d'Espanya el Primer de Maig, la qual cosa ens
assenyala la força que tenia el moviment obrer. A mitjan d'aquella dècada, però, la celebració reivindicativa del
Primer de Maig va començar a entrar en decadència.
5. 1893-1897: es produeix un estancament de l'associacionisme obrer: el nombre de vagues i de protestes
disminueix, la jornada reivindicativa del Primer de Maig es va diluint.
A) ANARQUISME, MARXISME I SOCIALISME
➥ANARQUISME → És una teoria política que rebutja el poder estatal i considera que la convivència entre els
éssers humans és determinada per la voluntat i la raó de cadascú.
➥MARXISME → És un corrent de pensament econòmic anticapitalista que pretén explicar que la història
humana és produce de la lluita de classes socials.
➥SOCIALISME → Sistema polític, social i econòmic que defensa la igualtat de tots els individus que formen
part d'una societat.
3.1 ELS ANARQUISTES: La Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
➥Des de 1874 les seves associacions són il·legals i perseguides. La clandestinitat a què es veu abocada la
Federació Regional Espanyola provoca:
● Radicalització de les postures (ús de la violència).
● Pèrdua d’afiliats i desaparició final (1881).
➥Amb la legalització de 1881, es refunda el moviment amb el nom Federació de Treballadors de la Regió
Espanyola: ràpid creixement del nombre d’afiliats.
➥Tenen 2 tendències:
● Jornalers andalusos: “propaganda pel fet”
● Obrers catalans del tèxtil: anarcosindicalisme: conformen el nucli dirigent de l’organització.
 3.2 COMPARACIÓ: Socialisme i Anarquisme
SOCIALISME ANARQUISME

Què fer amb la Construir una societat nova, sense diferències de classe i El mateix
societat? fonamentada en la igualtat i la justícia social.

Què fer amb la Cal cancel·la la propietat privada. El mateix

propietat? Els mitjans de producció han de ser de propietat col·lectiva.
Cal destruir el capitalisme.

Com organitzar-se? Cal que els treballadors disposin d’un partit polític propi, Cal abandonar la via d’acció política. Els
dirigit per revolucionaris professionals. treballadors no han de crear partits, sinó
sindicats.

Què fer amb l’Estat? Cal cancel·lar-lo, ja que ha sigut creat per la burgesia com a Cal cancel·lar-lo, ja que és contrari a la llibertat
instrument de domini sobre els treballadors, però abans dels individus.
d’eliminar-lo s’establirà una “dictadura del proletariat”
transitòria.

Com es farà la Serà inviable que pugui començar a tots els països a la Serà simultània a tots els països; no es
“revolució”? vegada i estarà ben planificada. planificarà perquè això implicaria obligar els
individus a doblegar-se a seguir unes ordres.

4. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) .

4.1 CAIGUDA DE LA MONARQUIA
A) CAIGUDA DEL DICTADOR
➥La ineficàcia de la dictadura de Primo de Rivera per afrontar els problemes derivats de la crisi econòmica i la
manca de base social del règim van provocar que, el 20 de gener de 1930, quan el rei i la seva camarilla van
convèncer-se que la dictadura era un perill per a la supervivència de la monarquia, Alfons XII optés per retirar la
seva confiança al dictador, tot forçant la seva dimissió i el seu exili a França.
B) CAIGUDA DEL MONARCA
➥La corona i els monàrquics pretenen tornar al règim de la Restauració. Es nomena Berenguer president del
Directori amb l’objectiu de negociar unes noves eleccions a Corts que suposin la restitució de la Constitució de
1876.
➥L’oposició demòcrata es nega a tornar a la Restauració. La col·laboració del rei amb la Dictadura ha
comportat el desprestigi d’aquell i l’expansió del republicanisme.
➥L’oposició republicana es reuneix a Sant Sebastià l’agost de 1930 i subscriu el “Pacte de Sant Sebastià”
C) PACTE DE SANT SEBASTIÀ → Opositors al sistema, volen acabar amb la monarquia i instaurar sistema
democràtic i republicà. Es posen les bases dels futurs estatuts d’autonomia per a Galícia, País basc i Catalunya.
Alguns dels assistents son:
● Niceto Alcalán Zamora
● Miguel Maura
● Alejandro Lerroux
● Manuel Azaña
● Casares Quirroga..
D) CRISI POLÍTICA I PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA
➥En el Pacte de S. Sebastià s'havia fins parlat de l'organització d'un moviment insurreccional per a proclamar
la República, però que no s'arribà a concretar. No obstant, el desembre de 1930 hi va haver una insurrecció
militar republicana, que va fracassar.
 5. FASES DE LA II REPÚBLICA .
5.1 PROCLAMACIÓ
➥Va tenir lloc el 14 d’abril de 1931, com a conseqüència del resultat de les eleccions municipals del 12 d’abril,
que van donar la victòria al bàndol republicà. La proclamació es va fer en dos sentits:
● Es va proclamar la “República Espanyola” a diverses ciutats de l’Estat.
● A Barcelona, Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Federació Ibèrica.
➥Alfons XIII va marxar a l’exili i es va crear un “govern provisional de la República” presidit per Alcalá-Zamora
i format per una coalició de republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra. Aquest govern provisional es
general un seguit de reformes per modernitzar un estat que estava molt endarrerit.
➥Objectius a llarg termini de la Segona República → General un seguit de reformes per a modernitzar un
estat que estava molt endarrerit .
TRAJECTÒRIA DE LA SEGONA REPÚBLICA ES POT DIVIDIR EN 3 ETAPES:
● Bienni reformista d’esquerres (1931-1933)
● Bienni negre de dretes (1934-1936)
● Front popular (esquerres més radicals, 1936-esclat guerra civil)
A) LA CONSTITUCIÓ DE 1931:
➥En les eleccions a Corts Constituents la victòria va ser per a la conjunció republicano-socialista. Aquestes
Corts van aprovar una nova Constitució (Constitució de 1931). Punts principals:
● Establia la sobirania popular i definia Espanya com “una República democràtica de treballadors de tota
classe”.
● Sufragi universal masculí i femení
● Llibertat de religió, d’expressió i d’associació
● Divisió de poders
● Establia una república integral (no federal)
● Definia l’Estat com laic
● Matrimoni civil i el divorci
5.2 BIENNI REFORMISTA D’ESQUERRES (1931-1933): republicans i socialistes → canviar i modernitzar
l’estat.
➥Un cop aprovada la Constitució, Alcalá Zamora va sortir elegit President de la República i Azaña com a
president de govern. Les reformes més importants per aquest govern van ser:

Reforma (govern Contrareforma (govern 1934-1936)

1931-1933)

Reforma agrària ➥ Volia acabar amb els latifundis: Devolució de terres a la noblesa.
➥ Llei de Reforma Agrària: el seu objectiu era crear una classe mitjana sural, propietaris de les seves
explotacions.
La llei permetia expropiar sense pagar les terres d’una part de la noblesa.
Impossibilitat de poder pagar tots els expropiacions fetes, va provocar un gran malestar als terratinents.

Reforma militar ➥Modernitzar l'exèrcit que estava massa acostumat a donar cops d’estat quan un govern no agradava.
➥ Cessament de militars d'idees democràtiques en càrrecs importants i nomenament de militars
conservadors.

Reforma religiosa ➥Fer desaparèixer la influència de l'església. Hi haurà:

● Llibertat de culte
● Legalització matrimoni civil i del divorci
● Dissolució Companyia de Jesús
● Prohibició d’ordres religioses a ensenyaments, indústria o comerç
Problema: Església i forces conservadores en contra.
Reforma territorial ➥Descentralització de l’Estat
➥Possibilitat d'Estatuts d’autonomia
➥Suspensió de l'Estatut català (aixecament de 1934); paralització de la tramitació dels Estatuts basc i gallec.

Reforma laboral ➥ Modificació legal absoluta de les reformes laborals: llei de termes municipals, la llei de jurats mixtos, la
llei de treball forçós i l’establiment de la jornada màxima de 8 hores.
➥ Es va prohibir les vagues que no comptessin amb autorització governativa.

Reforma educativa ➥Tothom a l’escola: la república volia aconseguir que la majoria de població tingues l'opció d’anar a
i cultural l’escola (laica i pública).
➥Reducció analfabetisme: La intenció era reduir l’analfabetisme i culturitzar una població molt endarrerida
➥ Hi va haver construcció de noves escoles.
Problema: forces conservadores no agrada

A) LES DIFICULTATS DEL GOVERN DEL BIENNI REFORMADOR

➥ Aquest primer govern començarà a patir una inestabilitat política per una impossibilitat de portar a terme la
reforma agrària, el descontentament dels militar i de l'església. També per part de les forces d’esquerra que
començaran a oposar-se al govern.
➥A la segona república va néixer en un mal moment econòmic, els principals problemes van ser:
● Atur agrícola, sobretot a Andalusia
● Repartiment desigual de la terra
● Època de crisi econòmica marcada per la depressió iniciada als EEUU l’any 1929. Com a conseqüència
d’aquesta crisi exterior, l’economia espanyola va patir les següents conseqüències:
- Descens de les explotacions de productes agrícoles i minerals
- Reducció de les inversions de capital estranger
- Desaparició del corrent migratori a l’exterior, que sempre havia ajudat a amortir l'excés de mà
d’obra interior.
➥ La crisi no va ser tan important a Catalunya, com tampoc en el sector industrial espanyol, perquè:
● La producció era absorbida pel consum intern i no es destinava a l'explotació. Entre el 1932 i 1933, el
tèxtil catà es va beneficiar de la pujada dels sous del sector agrícola de l’interior peninsular com a
conseqüència de les bones collites que es van obtenir durant aquest període.
● La tendència proteccionista del l’economia espanyola i el modest pes pel comerç exterior espanyol
pal·liava els efectes de la crisi.
● La depressió de la pesseta va millorar la competitivitat de les exportacions.
● A més el govern d la República va augmentar els salaris dels treballadors, la qual cosa va afavorir les
indústries de béns de consum.
5.2 SEGONA FASE: GOVERN DE DRETES / “BIENNI NEGRE” (1934-1936)
➥Dimissió d’Azaña convoca eleccions → victòria de la CEDA i del Partir Radical.
➥Nou govern del Partit Radical, presidit per Lerroux i amb suport de la CEDA i dels monàrquics.
➥Causes del gir electoral: els partits d’esquerres es van presentar desunits i gran part dels obrers anarquistes
(CNT), decebuts, van optar per no votar; la dreta, però es va presentar més unida i va atraure el vot de les
classes mitjanes.
➥El govern de Lerroux va aturar les reformes i en molts aspectes va fer marxar enrere i va admnistiar els
militars que havien participat en el cop de 1932.
➥El 4 d'octubre de 1934 entren en el govern 3 ministres de la CEDA.
➥El 5 d’octubre les organitzacions obreres convoquen la vaga general i el sector radical del PSOE-UGT organitza
una revolta armada, però que només té èxit a Astúries i a Catalunya.
➥1935: el govern de Lerroux es va veure obligat a dimitir.
➥Eleccions del 16 de febrer de 1936: victòria del Front Popular.
5.3 TERCERA FASE: EL GOVERN DEL FRONT POPULAR (1936-guerra)
➥ Manuel Azaña com a president de la República i Casares Quiroga com a president del govern: reempren la
política reformista.
➥Companys i els seus consellers són alliberats; es restableix l’autonomia catalana.
➥S’aprova l’autonomia basca i comencen els tràmits per a la gallega.
➥El 17 i 18 de juliol: l’exèrcit es revolta contra el govern i intenta una cop d’Estat, que fracassa a les principals
ciutats i regions industrials; comença la guerra.

6. L’AUTONOMIA REGIONALS DURANT LA REPÚBLICA .

➥Des de començament segle XX les reivindicacions catalanistes plantegen uns problemes a l’Estat espanyol
que porten a parlar d’un “problema català”.
➥L’any 1930, en el Pacte de Sant Sebastià, els catalanistes republicans van forçar l’acceptació de l’autonomia
regional catalana dins de la nova República.
➥Amb la Segona República Espanyola s’inicià una forma peculiar de descentralització política: es crea un nou
model d’Estat a mig camí de l’Estat unitari i del federal.
➥El 14 d’abril de 1931 Macià va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica, tot pressuposant
que la República espanyola seria federal.
Això va provocar un conflicte amb el Govern Provisional de la República que va comportar la renúncia per part
de Macià a la “República Catalana” a canvi de la promesa d’una amplia autonomia i de la recuperació de la
històrica denominació “Generalitat de Catalunya”.
Ja abans d’aprovar-se la Constitució de la República, els nacionalistes catalans es van posar a preparar el
projecte d’Estatut d’Autonomia o Estatut de Núria.
Finalment l’Estatut va ser aprovat, tot i que amb grans retallades, respecte del projecte original.
➥L’autonomia catalana va ser l’única efectiva que es va arribar a constituir. La Constitució prevèia que en
poguessin demanar totes les regions que volguessin.
A) L’ESTATUT DE NÚRIA
● La República havia de tenir caràcter federal
● Catalunya és un “Estat autònom dins de la República espanyola”
● El català és la llengua oficial de Catalunya
● Acceptava federació dels països de parla catalana
● Competències exclusives de la Generalitat en ensenyament, cultura, policia i odre públic, dret civil…
● Gestió dels impostos directes.

CONCEPTES
Estat centralitzat ⇒ unes soles lleis i unes soles institucions polítiques per a tot el territori.
Estat descentralitzat ⇒ els territoris que conformen l’estat disposen de lleis i institucions pròpies.
Històricament:
● Estat federal:
- lleis i institucions generals per a tot el territori
- lleis i institucions pròpies de cada “regió” (“estats”)
- les competències dels uns i els altres estan delimitades i són excloents
● Estat confederal