L’estat de transició: és un intermedi inestable per la seva elevada energia.

La velocitat d’una reacció depèn de

l’energia d’activació: com més petita sigui més alta serà la velocitat.

Col·lisions: la velocitat d’una reacció és proporcional al nombre de xocs entre les molècules de reactius per
unitat de volum i temps. Com més petita sigui l’energia d’activació més alta serà la velocitat.

Augmenta la temperatura augmenta probabilitat de xocar les molècules i, per tant, augmenta la velocitat de
reacció.
Augmenta el volum disminueix la probabilitat de xocar les molècules, per tant, disminueix la velocitat de la
reacció.

L’entalpia de vaporització d’una substància: és la quantitat de calor a pressió constant que cal aportar perquè
una substància líquida passi a vapor a pressió constant i a una determinada temperatura.

La solubilitat: és el nombre de mols de compost dissolts en un litre de solució saturada.

El punt triple: correspon a unes condicions de pressió i temperatura en què coexisteixen en equilibri la fase
sòlida, la líquida i la gasosa.

El punt de fusió: ens indica la temperatura on coexisteixen en equilibri la fase sòlida i líquida.

La velocitat de reacció indica com varia la concentració d’un reactiu o producte amb el temps.

Intermedi de reacció és una substància que no apareix en la reacció global.

Estat de transició/complex activat: és el punt màxim del diagrama.

Material:
- Bureta
- Pipeta aforada
- Erlenmeyer
- Indicador àcid-base que viri a la zona de pH bàsic (fenolftaleïna)

Procediment:
● S’omple la bureta amb la solució de NaOH, evitant que es formin bombolles d’aire dins de la bureta.
● S’enrasa el volum de NaOH de la bureta.
● Amb la pipeta aforada agafem els 25 mL de la dissolució d'àcid benzoic els transvasem a l’erlenmeyer.
Es pot afegir una mica d’aigua destil·lada per rentar les parets de l’erlenmeyer.
● Afegim 2-3 gotes de l’indicador àcid-base a l’erlenmeyer.
● Obrim la clau de la bureta i anem afegint NaOH, tot barrejant contínuament l’erlenmeyer, fins que
s’observi un canvi de color de la solució.
● Tanquem la clau de la bureta i anotem el volum consumit de NaOH gastat.

Procediment de la pila:
Agafem dos vasos de precipitats: en un hi posem la solució de Ni2+ 1 M i en l’altra la solució de Fe2+ 1 M. Hi
col·loquem una làmina de Ni i de Fe parcialment submergits.
Es connecten les làmines entre elles amb un fil conductor. El circuit es tanca col·locant un pont salí, tub que
connecta els dos vasos i que conté la solució aquosa de KCl.