DESTIL·LACIÓ I RECTIFICACIÓ

INTRODUCCIÓ
 Operació bàsica de gran importància.
 S’aconsegueix separar components d’una mescla líquida amb punts d’ebullició diferents
mitjançant vaporització i condensació.
 És un fenomen físic.
 Agrupa varies operacions industrials que es basen en els mateixos principis físics
 Destil·lació simple  vaporitza parcialment una mescla..
 Rectificació  utilitza reflux amb el que obté un enriquiment del component més volàtil.
 Fraccionament  separació d’una mescla de diferents productes en fraccions.

CONCEPTES BÀSICS
 Canvis d’estat
- La matèria té 3 estats: sòlid, líquid i gasos.
- Estat sòlid: gran força de cohesió, forma i volum constant.
- Estat líquid: no tenen forma pròpia, el seu volum és constant.
- Estat gasos: les molècules es mouen lliurement, forma i volum variable.
- La calor causa el canvi d’estat dels cossos.
- Representen canvis en les propietats físiques però no en les químiques.
 Pressió de vapor
- Pressió exercida pels vapors sobre la superfície del líquid, quan el líquid i el vapor estan
en equilibri.
- Varia amb la temperatura  a major temperatura hi haurà major pressió
- El punt d’equilibri pressió-temperatura s’anomena pressió de vapor, i és el punt
d’ebullició del líquid a la pressió corresponent.
 Fracció molar
- Indica la proporció, en mols, d’un component.
- Mol: pes en grams d’una substància igual al seu pes molecular.
- Un mol equival al nombre d’Avogadro = 6,023·1023
 Pressió parcial
- Cada substància realitza la seva pressió sobre el líquid, i aquesta es la pressió parcial.
 Llei de Raoult
- “La pressió parcial d’un component en una mescla és igual a la pressió de vapor del
líquid pur, a la mateixa temperatura, multiplicada per la seva fracció molar en la
mescla”.
- Formules: PA = XA · P0A PB = XB · P0B PT = PA + PB
 Llei de Dalton
- “En una mescla gasosa, la pressió total és la suma de les seves pressions parcials”.
- Ens permet calcular la concentració d’un component en la fase gas de una mescla.
- La concentració d’un component en el vapor és igual a la pressió parcial del component
en el líquid partit per la pressió de vapor total de la mescla.
- Formules:
PA·V = nA·R·T PB·V = nA·R·T PC·V = nA·R·T
 PT·V = N·R·T
 Lleis de canvi d’estat de les substancies pures
1. Cada substància té unes temperatures de canvi d’estat fixes a pressió atmosfèrica
(temperatura de fusió i ebullició).
2. Mentre dura el canvi d’estat la temperatura no varia.
a. Calor sensible  produeix variació de temperatura (Q = m · Ce · ΔT)
b. Calor latent  produeix canvi d’estat (determinada per cada substància)
3. Les temperatures de canvi d’estat varien amb la pressió.
 Lleis de canvi d’estat de les mescles
1. La temperatura d’ebullició d’una mescla està compresa entre les d’ebullició dels seus
components.
2. La temperatura d’ebullició d’una mescla depèn de la concentració dels components.
3. Els vapors tenen una composició diferent del líquid (més component lleuger).
4. Mentre dura l’ebullició la temperatura va augmentant.
5. La pressió modifica la temperatura d’ebullició (augmenta).

DIAGRAMES D’EQUILIBRI
 Representacions gràfiques de les interaccions entre fases.
 Diagrames cartesians bidimensionals.
 Per sistemes d’un component són els diagrames d’estat d’un cos pur i les variables són la
pressió i la temperatura.
 Per sistemes de dos components fan falta 3 dimensions, i les variables són la pressió (fixa),
temperatura i composició de la mescla (que son les representades).
 Zones del diagrama
- Corba de punts de bombolla (inferior): el punt de bombolla es la temperatura a la qual
una mescla comença a bullir.
- Corba de punts de rosada (superior): el punt de rosada és la temperatura a la qual
comença a condensar.
- Las corbes defineixen tres zones: la de vapor, la de líquid-vapor i la de líquid.
 Utilitat pràctica del diagrama
- Coneixent la composició d’una mescla i la temperatura podem saber si és liquida, vapor
o està bullint.
- També ens facilita el càlcul de les composicions obtingudes en assajos d’ebullició o
condensació.

MÈTODES PRÀCTICS DE DESTIL·LACIÓ

 Destil·lació discontinua
- S’introdueix una càrrega d’alimentació en alambí i s’eleva la Tª fins que comença a bullir.
- Els vapors obtinguts a la part alta es condensen, obtenint-se un producte més enriquit.
- Una vegada assolida la temperatura (aconseguit l’empobriment), es para el procés i es
buida el que queda.
- S’obté un producte enriquit per cap i un empobrit per fons.
- Un enriquiment és l’augment de concentració de producte lleuger.
 - Un empobriment és la seva disminució.
 Enriquiment progressiu
- A base de successives destil·lacions s’aconsegueix un enriquiment progressiu del
producte.
- Al final s’obté una petita quantitat del producte lleuger de la mescla casi pur.
- De mateixa manera es pot aconseguir un empobriment progressiu del producte de fons,
mitjançant esgotaments successius dels residus.
- Procediment laboriós i d’escàs rendiment.
- Només s’utilitza per a la recuperació de residus pobres abans de rebutjar-los.
 Destil·lació contínua
- Les matèries primeres s’introdueixen al procés de manera contínua i el productes
acabats s’obtenen contínuament.
- S’aconsegueix major rendiment de les instal·lacions, més productivitat i major
uniformitat dels productes obtinguts.
- Ens permet obtenir un producte d’una determinada composició de forma contínua.
- Tant l’enriquiment con l’empobriment que s’aconsegueix son petits.
- Per obtenir un producte lleuger pur o molt concentrat, haurem de redestil·lar
successivament el destil·lat.
- Per obtenir un producte pesat concentrat, haurem de redestil·lar successivament el
residu.
- En procés continu s’aconsegueix aquesta operació muntant una sèrie d’alambins en
bateria.
- El líquid empobrit de l’últim alambí retorna a l’alambí anterior on patirà encara un major
empobriment, i l’únic residu que traurem a l’exterior és el del primer alambí, que es
precisament, el residu més pobre.
- Si a partir del punt d’alimentació unim un procés d’enriquiment amb un d’empobriment
podrem aconseguir un destil·lat quasi pur i residu quasi pur.
 Columnes reals (columna de destil·lació)
- És un conjunt de plats, col·locats un damunt de l’altre, a una certa distància, amb algun
sistema simple que permeti el pas dels vapors en sentit ascendent mentre que, impedeix
o dificulta el pas del líquid en sentit descendent, si no és per un sobreeixidor.
- Els vapors que es desprenen a cada plat ascendeixen i passen al plat superior evaporant-
se el component més lleuger a canvi de condensar el més pesat. Això produeix un
enriquiment dels vapors en aquest segon plat.
- El líquid de cada plat es va renovant amb que vessa del plat superior, evitant així un
empobriment excessiu.
- A cada plat hi ha un intercanvi de calor i un intercanvi de matèria.
- El fons de la columna és la part a escalfar per a obtenir un corrent ascendent de gasos.
- Els vapors de cap es condensen per aconseguir el corrent de líquid descendent (reflux).
- A una columna típica es poden diferenciar 3 zones:
o Zona d’alimentació o de flash
o Zona d’enriquiment o fraccionament
o Zona d’esgotament o stripping
o
 - Al fons de la columna es troba la mescla més pobre en component lleuger i al cap es
troba la més rica.
- A cada plat hi ha una composició i temperatura diferent.
- A una columna real també tindrem:
o Zona de reflux
o Reflux intern
o Reflux circulant
o Corrent lateral

EQUIPS
 La columna és l’equip bàsic d’una instal·lació industrial de destil·lació.
 És un recipient cilíndric on es troben els elements necessaris per al seu bon funcionament.
 Columnes de plats
- Els plats són unes plaques circulars amb forats que ocupen quasi per complet la secció
de la columna i estan recolzats sobre suports dintre d’ella.
- Per regla general els plats d’una columna són tots del mateix tipus, encara que no és
estrany veure en una columna diferents zones amb diferents tipus de plats.
- A cada plat es produeixen els fenòmens de vaporització i condensació.
- Mitjançant uns sobreeixidors s’assegura un nivell constant de líquid al plat.
- Els plats faciliten el contacte entre el líquid que conté i el vapor que ascendeix del plat
inferior.
- L’altura de la columna depèn del nombre de plats.
- El grau de puresa que es desitgi aconseguir en el producte final, també influeix en el
nombre de plats necessaris.
- La distància entre plats ha de ser suficient per a enviar que els vapors ascendents
arrosseguin petites gotes de líquid al plat superior i per a permetre els treballs de
manteniment i neteja a l’interior de la columna.
- El diàmetre de la columna dependrà dels corrents de líquid i vapor.
- Plat campana (bubble-cap tray)
o Té a cada forat una xemeneia per la que ascendeixen els vapors, i aquesta sosté
fixa una tapa o campana de bombolleig amb petits orificis que la cobreix.
o Els vapor formen petites bombolles al passar per les xemeneies i les campanes de
bombolleig.
o Quan més petites les bombolles, major és la superfície de contacte amb el líquid i
major eficàcia del plat.
o La velocitat del vapor a través de les campanes ha de ser adequada perquè no es
formin bombolles molt grans.
o Avantatges: poca pèrdua de càrrega als vapors, flexibilitat del cabal, gran eficàcia
de contacte vapor-líquid, alta capacitat de càrrega
o Inconvenients: preu elevat, no adequat per productes bruts, neteja molt
laboriosa
- Plat vàlvula (valve tray)
o Disposa d’uns discos mòbils que tapen els orificis del plat.
o El funcionament es paregut al del plat campana.
 o Els vapors ascendents obren les vàlvules i passen a través del líquid. Si no existeix
corrent de vapor les vàlvules es tanquen, impedint el pas del líquid.
o Pot tolerar grans variacions de flux.
o Més econòmic que el plat campana i manteniment més fàcil.
o Eficàcia inferior que el plat campana.
- Altres tipus de plats
o S’utilitzen plats perforats (sieve tray) o plats de barres quan no és possible
utilitzar els plats anteriors.
o No permeten variacions de càrrega, són barats i no presenten tants problemes
de brutícia.
o Hi ha més plats que realitzen funcions auxiliars.
- Sobreeixidors i baixants
o Perquè el plat es mantingui ple de líquid disposa d’uns sobreeixidors que també
s’anomenen abocadors.
o Existeixen dos tipus:
 L’abocador d’entrada: reparteix uniformement el líquid i efectua un
tancament hidràulic.
 L’abocador de sortida: manté el nivell adequat al plat.
o Els baixants són els conductes per on el líquid que vessa d’un plat, baixa
immediatament al inferior.
o Són tubs que arriben al plat inferior fins a un nivell per sota de l’abocador
d’entrada per a formar amb ell el tancament hidràulic.
o El nombre de baixants depèn del cabal del líquid que descendeix per la columna.
 Columnes de rebliment
- Per compte de plats s’utilitza un rebliment per aconseguir el contacte líquid-vapor.
- El líquid descendent impregna el material de rebliment, mentre el vapor ascendent entra
en contacte superficial amb ell.
- El rendiment pot ser bo si el líquid i el vapor estan distribuïts uniformement per tota la
columna.
- El material de rebliment s’introdueix en la columna sense cap ordre.
- Les principals aplicacions són la desgasificació, rentat de gasos i absorció.
- Materials i tipus de rebliment
o Materials habitualment utilitzats son ceràmica, acer inoxidable, titani, tefló i
plàstic.
o El material dependrà de les condicions del procés.
o Segons l’alçada, la columna es divideix en diferents seccions.
 Rebollidors
- Escalfar el producte de fons de la columna fins aconseguir el corrent de vapor necessari
per que es mantingui la temperatura general de la columna.
- Sol ser un bescanviador de feix tubular col·locat vertical o horitzontalment a un nivell
inferior al del fons de la columna.
- Existeixen dos equips: un en servei i l’altre en reserva.
- Pels tubs circula el producte de la columna mentre que per la carcassa ho fa l’element
calefactor.
 - Hi ha 2 formes diferents d’escalfar el fons d’una columna
o En una columna de destil·lació normal o fraccionament, el fons ha d’estar en
ebullició. Per tant la seva temperatura dependrà de la composició del producte
de fons i de la pressió a la que treballa. Aquesta caldera està pegada a la columna
i s’anomena termosifó. Si el producte no bull, no circula per la caldera, només
l’inunda.
o En la columna d’absorció o destil·lació extractiva, el producte del fons no està
bullint, sinó es manté a una determinada temperatura. S’escalfa lo necessari per
mantenir la temperatura de fons desitjada. El corrent líquid passa per la caldera
abans d’arribar al fona i s’anomena caldera de pas total.
- Degut als problemes d’embrutiment s’utilitza una bomba que assegura la circulació del
producte de fons per l’interior del rebollidor i s’utilitza per productes viscosos o
propensos a polimeritzar.
 Condensadors
- Té la missió de condensar els vapors de cap de la columna i obtenir el producte destil·lat.
- Consisteix en un bescanviador de calor en el que per un circuit circula el producte a
condensar i per l’altre un agent refrigerant.
- Normalment son bescanviadors multitubulars.
- En columnes de mida petita el condensador està instal·lat al cap de la columna i
s’anomena Deflegmador.
- Als altres casos el condensador està separat de la columna i unit a ella per la línia del
cap.
- Ocasionalment s’aprofita l’energia calorífica dels gasos del cap, però es necessita un
segon equip per la seca total condensació.
 Acumulador
- La seva missió és recollir el producte del cap condensat.
- És un dipòsit, horitzontal o vertical, amb la capacitat suficient per assegurar un corrent
de reflux constant.
- L’acumulador disposa de barandats en el seu interior que permeten separar dos
productes per decantació.
 Altres accessoris
- Coladors: consisteix en un con metàl·lic amb un gran nombre de forats. La seva missió és
evitar que la brutícia arribi a altres equips al ser arrossegats pel corrent de líquid. Sovint
són substituïts per filtres dobles o un by-pass.
- Distribuïdors de reflux: distribueixen el corrent líquid de reflux uniformement per tot el
plat per que el bescanvi líquid-vapor sigui òptim.
- Trencaboires o desnuvolitzador (Demister): està col·locat a la sortida del cap de columna
i que permet el pas dels vapors però impedeix que aquests puguin arrossegar petites
gotes de líquid.

VARIABLES D’OPERACIÓ
 Determinen quins han de ser els vapors d’aquestes variables de control per aconseguir el
producte final desitjat.
 Alimentació
 - És la mescla de productes de la que volem separar els seus components.
- Hem de tenir en compte la seva composició i temperatura.
- Si l’alimentació és més rica en components lleugers, sobren plats a la zona
d’esgotament, mentre que si l’alimentació és més rica en components pesants serà
l’inrevés.
- Sovint existeix la possibilitat d’alimentar a la columna per diferents plats.
- La seva temperatura ha de ser l’adequada. Si es massa fresa produiria un refredament i
una variació de la composició. Si es massa calenta augmentaria el corrent de gasos.
 Reflux
- És el corrent líquid que es fa recircular en la columna.
- Part dels vapors de l’últim plat un cop condensats tornen a ell.
- És el que manté ple l’últim plat i estableix el corrent de líquid descendent en la columna.
- Sense corrent de líquid descendent no funciona la columna de destil·lació.
- Cada columna té un reflux mínim sense el qual no és possible el seu funcionament.
- Quant major sigui el reflux, més ràpidament es renova el líquid del plat i menys
s’empobreix, o sigui que els vapors són més rics en component lleuger. Aquests vapors
al condensar produeixen un reflux més ric en lleugers, la qual cosa dona un major
enriquiment progressiu.
- En contra si el reflux és petit el líquid s’empobreix massa i els vapors contenen més
producte pesant.
- La temperatura del reflux és important.
- Una relació important per a obtenir el màxim rendiment d’una columna és la relació
reflux/destil·lat. A major relació, millor qualitat del producte obtingut pel cap de la
columna, però més consum d’energia per a escalfar. En contra a menor relació, menor
qualitat però més economia.
- Un altre tipus de reflux, que es realitza en algunes columnes, és el reflux lateral,
consistent en tornar a la columna part del producte obtingut en una extracció lateral,
introduint-lo en un plat superior al de l’extracció.
 Producte destil·lat o de cap
- És el producte que surt de la columna pel cap en forma de vapors.
- Un cop condensat s’utilitza en part per al reflux de la columna i la resta com producte
destil·lat.
- En qualsevol cas és important la seva composició.
 Producte de fons
- És el líquid que surt pel fons de la columna.
- Pot ser el producte final o un residu.
- Sol aprofitar-se la seva calor per escalfar el corrent d’alimentació.
ESQUEMA GENERAL
Una instal·lació típica de destil·lació amb els seus equips i connexions.
1. Corrent d’alimentació
2. Sortida de producte de Fons
3. Sortida de vapors de cap
4. Sortida de producte destil·lat de cap
5. Reflux
6. Extracció lateral
7. Fons de la columna
8. Cap de la columna
9. Trencaboires
10. Bescanviador fons-alimentació
11. Caldera (Reboiler)
12. Condensador
13. Acumulador
14. Bomba de reflux
15. Entrada de vapor a la caldera
16. Sortida de condensat de la caldera
17. Entrada d’aigua de refrigeració
18. Sortida d’aigua de refrigeració
A. Zona d’enriquiment o rectificació
B. Zona d’alimentació o flash
C. Zona d’esgotament