Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
L’estat en què es troba una substància canvia si les condicions de temperatura i pressió es
modifiquen.

El canvi d’estat és un procés físic pel qual una substància passa d’un estat a un altre sense
que s’alteri la naturalesa de la substància.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.1. Efecte de la pressió
La pressió pot produir canvis d’estat sense variació de la temperatura:
De líquid a gas per canvi de pressió
1. En un encenedor de carcassa transparent, es pot observar el líquid combustible que s’hi
emmagatzema.
2. Si es deixa sortir el gas sense fer girar la pedra (perquè no faci flama), el combustible en estat líquid
passa d’estar a una pressió alta dins de l’encenedor a una pressió molt més baixa i, per això, passa a
estat gasós.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.1. Efecte de la pressió
Ebullició a pressió reduïda
1. S’introdueix aigua calenta en una xeringa anant amb cura per no cremar-se.
2. Es tapa l’extrem amb un dit.
3. S’apuja una mica l'èmbol, prou perquè hi hagi un petit espai entre l’èmbol i l’aigua. A l’interior de la
xeringa, la pressió és reduïda, per tant l’aigua entra en ebullició malgrat que no hagi arribat als 100ºC.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.1. Efecte de la pressió
La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l’atmosfera sobre la superfície terrestre i
sobre els cossos que hi ha en aquesta superfície.

pressió = Afavoreix canvis d’estat en què les partícules ocupen menys

volum (solidificació, sublimació inversa i condensació).
Pressió
pressió = Produeix un augment de volum, afavoreix la fusió, la
vaporització i la sublimació.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.2. Efecte de la temperatura
Perquè es produeixi un canvi d’estat hi ha d’haver un augment o una disminució de
l’energia que té un cos, i això es manifesta per un canvi de temperatura.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.3. Vaporització i condensació
La vaporització és el procés mitjançant el qual una substància en estat líquid passa a l’estat
gasós.
Les partícules que formen la substància líquida es mouen constantment, però no totes ho fan a
la mateixa velocitat, per això, la vaporització es pot produir per evaporació o per ebullició.
Evaporació
Es produeix lentament, només a la superfície del líquid i a qualsevol temperatura.
- Les partícules d’un líquid es mouen a diferents velocitats. Les més ràpides arriben a la
superfície del líquid i s’escapen, passant a estat gasós (el líquid s’evapora).

Què passa a l’estiu?

Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.3. Vaporització i condensació
Ebullició
Es produeix de manera ràpida a la temperatura d’ebullició i en tota la massa del líquid.
- Quan s’eleva la temperatura d’un líquid, les partícules es mouen cada vegada més de
pressa i s’escapen de la massa del líquid.
- El líquid es vaporitza i forma bombolles, que a mesura que pugen a la superfície, es fan
més grans, fins que es trenquen i s’escapen del líquid.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.3. Vaporització i condensació
El punt d’ebullició d’una substància és una propietat característica que serveix per
identificar-la.
Tot i així cal fixar una pressió exterior de referència per definir el punt d’ebullició de les
substàncies 105 Pa.

(Si la pressió exterior és més baixa, l’ebullició s’aconseguirà a una temperatura més baixa).
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.3. Vaporització i condensació
CALOR LATENT DE VAPORITZACIÓ
La quantitat d’energia que es necessita perquè una substància es vaporitzi, és proporcional
a la massa de substància que es vaporitzarà.

El calor latent de vaporització, LV, és la quantitat d’energia que s’ha de subministrar perquè
1 kg d’una substància es vaporitzi sense canviar la temperatura.
Q = m · LV
Q= quantitat de calor s’expressa en joules (J).
LV en J/kg.
m en kg.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.3. Vaporització i condensació
Condensació
Procés en el que una substància en estat gasós passa a estat líquid.
- Les partícules de gas xoquen entre si i amb la superfície del líquid. Degut a aquests xocs
poden perdre energia i ser retingudes per les partícules del líquid, passant-ne a formar
part.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.4. Fusió i solidificació
Fusió
Procés en el que una substància en estat sòlid passa a estat líquid.
- Les partícules d’un sòlid es mouen vibrat al voltant de posicions fixes. Quan se li
proporciona energia, es produeix un augment en l’energia cinètica de les partícules, i la
seva temperatura augmenta.
- Quan la temperatura és suficientment elevada, les partícules poden canviar les seves
posicions i passar a estat líquid.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.4. Fusió i solidificació
Solidificació
Procés en el que una substància en estat líquid passa a estat sòlid.
- Si un líquid es refreda, les seves partícules perden energia cinètica i es mouen cada
vegada més a poc a poc.
- Si la temperatura baixa, les forces d’atracció faran que aquestes ocupin posicions fixes i
que es formi, una estructura ordenada.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.4. Fusió i solidificació
El punt de fusió és la temperatura a la qual una substància en estat sòlid passa a estat
líquid, quan la pressió exterior és de 105 Pa.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.4. Fusió i solidificació
CALOR LATENT DE FUSIÓ
La quantitat d’energia que es necessita perquè una substància sòlida passi a estat líquid
s’anomena calor latent de fusió, i és proporcional a la massa de substància que es fondrà.

El calor latent de fusió, Lf, és la quantitat d’energia que s’ha de subministrar perquè 1 kg
d’una substància es fongui sense canviar la temperatura.
Q = m · Lf
Q= quantitat de calor s’expressa en joules (J).
Lf en J/kg.
m en kg.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.5. Sublimació i sublimació inversa
Sublimació
Procés en el que una substància en estat sòlid passa a estat gasós sense passar per estat
líquid.
- Alguns sòlids tenen partícules a la seva superfície amb prou energia per passar a estat
gasós sense passar per l’estat líquid.
- Exemple: gel sec, nom que rep l’estat sòlid del diòxid de carboni, que passa a gas sense
deixar residu líquid.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
2.5. Sublimació i sublimació inversa
Sublimació inversa
Procés en el que una substància en estat gasós passa a estat sòlid sense passar per estat
líquid.
- Les partícules d’alguns gasos, quan xoquen amb la superfície del sòlid, poden perdre
energia, quedar-hi retingudes i tornar a formar part del sòlid.
- Exemple: la formació del gebre.
Estats d’agregació de la matèria

2. Canvis d’estat
Activitats:
1. Quina quantitat de calor es necessita perquè 500g d’aigua a 100ºC passin a vapor? La
calor latent de vaporització de l’aigua és de 2,245·106 J/kg.

2. Per determinar la calor latent de fusió del gel, s’utilitzen 250g de gel i es mesura
l’energia necessària per fondre’l, que és de 83.750 J. Quina és la calor latent de fusió
de l’aigua?

3. Si la calor latent de fusió de l’alumini és de 4·105 J/kg i la del plom 2,3·104 J/kg, quin
procés necessitarà més energia, la fusió de 300g d’alumini o la de 2kg de plom?