UNITAT 1

La matèria
1.ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA: ALGUNS CONCEPTES

• La matèria está formada per àtoms, Nucli: protons I

format per dues partícules: l’escorça i el neutrons

Hi ha 3 tipus de partícules:

Electrons (-), Protons (+), Neutrons

Escorça: órbitas
atòmics

Z=nº atòmic (protons)

A= nº màssic (protons+neutrons)

1.1 Isòtops

Els isòtops són à toms d’un mateix element però que tenen diferent nombre
màssic, ja que canvia el nombre de neutrons que tenen.

El nombre màssic és amb decimals perquè s’aconsegueix fent la mitjana

ponderada del pes de cada isòtop de l’element I l’abundància d’aquest.

EX: C13=2% C12=98%

(13·2)+(12·98)
1 Mol = 6,023·1023 molècules/ partícules.

= 12,01

100 6,023·1023 Nº Avogadro

gr mol molècules àtoms

2. ESTATS DE LA MATÈRIA

La Teoria Cineticomolecular:

•Totes les partícules estan en moviment.

•Els xocs entre partícules són xocs elàstics que mantenen l’energia

•Les partícules tenen forces d’atracció entre elles.

 2.1 Estat sòlid

• Té forma pròpia.
El menys dens flota
• Volum constant a temperatura constant.
damunt del més dens.
• Incompressibilitat: un sòlid sotmès a pressió
quasi no varia de volum.
• Densitat superior, normalment, que els altres
estats d’una mateixa substància.
Això fa pensar que la
movilitat de les molècules
en un sòlid és pràcticament nul·la. Únicament vibren, ja que les partícules estan molt
proximes.
Si escalfem un sòlid, les partícules començaran a vibrar cada vegada més
intensament, però no es poden desplaçar, ja que entre elles hi ha forces de cohesió
molt intenses. Arriba un moment en el que les forces es superen per l’augment de
vibració fent que l’estructura del sòlid passi de ser rígida a l’estat líquid.

2.2 Estat líquid

Les partícules dels líquids
tenen certa movilitat tot i
• S’adapta a la forma del recipient que la conté i volum
constant. estar en contacte continu.
La movilitat és deguda a
• Té poca variació de volum amb la temperatura.
l’energia que tenen, ja que
• Compressibilitat gairebé nul·la. és més alta que la dels
• Densitat lleugerament més baixa que la dels sòlids. sòlids, i que creix amb la
temperatura. Algunes
• Capacitat d’adaptació a la forma del recipient que la
conté. molècules que són més
energètiques poden passar
a estat gasós.

Les partícules dels líquids colpegen les parets del recipient, el qual juntament amb el
seu pròpi pes exerceixen una pressió damunt les parets, això s’anomena pressió
hidrostàtica.

Pressió de vapor
És la pressió del propi vapor en un recipient tancat on es fa le buit. Com més
temperatura, més energia adquireixen les partícules del líquid, i per tant més
partícules passen a l’estat gasos de manera que hi ha més pressió.

Quan tenim un recipient obert, la pressió de vapor s’iguala amb la pressió

atmosfèrica i llavors el líquid passa a estat gasos. Aquest fenomen s’anomena

 ebullició. Com més baixa és la pressió atmosfèrica, més prompte s’evapora el

líquid.

• Evaporització: es dona en la superfície i té lloc a qualsevol temperatura.

• Ebullició: es dona en tota la massa del líquid i només té lloc a la temperatura

d’ebullició.

• Viscositat: facilitat que té un líquid de relliscar. Si el lliscament no és fàcil, es

tracta d’una substància viscosa.

• Tensió superficial: forces que atreuen el líquid cap a la graventat. Com més
tensió superficial, més alt va (mercuri), com menys tensió superficial
més¡baix està (aigua).

2.3 Estat gasós

• S’adapta a la forma del recipient que la conté, i

Les partícules dels gasos ideals
ocupa tot el seu volum.
circulen soles sense cap tipus
• No té volum propi.
d’atracció entre elles i separades
• Variació important del volum amb la
temperatura. a grans distàncies en relació a la
• Compressibilitat elevada. seva mida. Es mouen en totes
les direccions i a gran velocitat,
• Densitat molt baixa.
de manera que xoquen unes
amb les altres i contra les parets
creant pressió gasosa. El valor de la pressió gasosa, depèn de: la quantitat de gas que
hi ha al recipient, la temperatura i el volum del recipient.

3. LLEIS DELS GASOS

PRESSIÓ: atmosferes (atm)

VOLUM: litres (l) 1atm =

TEMPERATURA: kelvin (k)
• 760 mmHg
1 litre: 1dm3 • 1,013·105 Pa
273,15k= 0ºC
• 1,013 bar

3.1 Llei de Charles

A pressió constant, el volum d’una massa determinada

de qualsevol gas és directament proporcional a la V1 V2
temperatura absoluta. Al augmentar la temperatura, ——- = ———
T1 T2
les partícules es mourien més i augmentaria el volum.
És isobàric, pressió constant.

 3.2 Llei de Gay-Lussac

Si el volum és constant, la pressió d’una massa

determinada d’un gas qualsevol, és directament
P1 P2
——- = ——— proporcional a la temperatura absoluta. Al augmentar
T1 T2
la temperatura, els xocs entre les partícules són més
Constants i augmenta la pressió. És isocor: volum
constant.

3.2 Llei de Boyle-Mariotte

Si la temperatura d’un gas es manté constant, la pressió exercida pel P1·V1=P2·V2

gas varia inversament al volum. Al augmentar la pressió de l’èmbol,
les partícules s’ajunten deixant menys espai buit entre elles i per tant
disminuint el volum. No és proporcional. És isotèrmic, temperatura
constant.

3.4 Llei d’Avogadro

Volums iguals de gasos diferents, en les mateixes condicions de pressió i temperatura,

contenen el mateix nombre de partícules, n. Això és el que anomenem llei d’Avogadro.

3.5 Llei dels gasos ideals

Un gas ideal és aquell que compleix les característiques de la

CONDICIONS NORMALS
teoria cineticomolecular.
P= 1 atm
V= 22,4 l/mol Si utilitzem les unitats habituals, en que
T= 273,15 k la pressió s’expressa en atm, el volum en Equació d’estat
L i la temperatura en K, obtenim que R P·V=n·R·T
que és la constant dels gasos ideals, és
igual a 0,082.

p1·V1 p2·V2 Si el nombre de mols (n) és constant, com que R també ho

————- = ————— és, podem utilitzar la llei d’estat.
T1 T2
Al SI el valor R és 8,314 J/molK, on la pressió s’expressa en
pascals I el volum en m3

Aplicacions directes de l’equació d’estat:

• La massa molar d’un gas: l’equació d’estat és útil per a

calcular la massa molar (M) d’un gas. Aquesta la podem treure m·R·T
sabent que la massa molar és massa/mols, per tant els mols M=——————-
(n) són iguals a massa/M, d’aquesta manera i aïllant-ho a la
P·V
fòrmula d’estat podem saber que:

• La densitat d’un gas: només depén de les condicions de pressió i temperatura, és

directament proporcional a la primera i inversament proporcional a la segona.

 D’aquesta manera sabent que la densitat és massa/volum, podem

aïllar aquestes dos variables, quedant així l’equació. M·P
d=—————
R·T

3.6 Llei de Dalton

Depenent de la quantitat de mols que tinguem, canvia la pressió. La

ni pressió total és la suma de les pressions parcials dels components
Pi=—- ·Pt
Nt individuals de la mescla gasosa. És coneguda com la llei de les pressions
constants.

Pt=ΣPi EX: aire a 3atm 21%O2 79%N2

100mols= 21O2. I 79N2

PO2= 21/100=0,21·3=0,63atm

PN2= 79/100=0,79·3=2,73atm
3.7 Gasos humits

Un gas que està en contacte en un líquid conté

sempre una petita quantitat de vapor d’aquest,
de la mateixa manera que el líquid conté una P gas humit= P gas sec + P líquid
mica del gas que s’hi ha dissolt. Als experiments,
els gasos es posen en contacte en líquids com
aigua o Mercuri i per tant contenen
vapor d’aquests.

4. CANVIS D’ESTAT
Depenent de les condicions, podem trobar les substàncies en tres estats: sòlid, líquid
o gasós.

4.1 Sòlid-líquid

La temperatura a la qual una

substància passa de sòlid a líquid o Solidi cació
de líquid a sòlid, es la mateixa, la Sòlid Líquid
temperatura de fusió. En
substàncies pures, aquesta es Fusió
constant mentre dura la fusió o
solidificació.

4.2 Líquid gas

Evaporació
Líquid Gas

Condensació
4.3 Sòlid-gas
Sublimació
Sòlid Gas

Cristal·lització

fi