Teoria cineticomolecular

1- Quins són els tres estats d’agregació de la matèria?

Els tres estats d’agregació de la matèria són el sòlid, el líquid i el gasós.

2- De què depèn que una substància es presenti en un estat o en un altre?

Depèn de la temperatura i de la pressió a la que estigui sotmesa la substància.

3- Fes un resum de les propietats dels gasos, dels líquids i dels sòlids i afegeix 5 exemples de
substàncies que en les condicions ordinàries les trobem en estat sòlid, líquid o gas.

GASOS LÍQUID SÒLID

No tenen forma pròpia,
s’adapten a la forma del
recipient.
No té volum fix es poden
comprimir i expandir.
Són fluids.
Capacitat de fusió.
Densitat més petita que la
del líquid i sòlid.
Exemple: H2, O2, CO2, N2 i
NH3
No tenen forma pròpia, Forma definida I constant.
s’adapten a la forma del
recipient.
Gairebé és incompressible. Volum constant o fix :
incompressible.
Són fluids. -
Capacitat de difusió.
-Viscositat: és la resistència
que ofereix el propi líquid a
fluir. Augmenta a -
temperatures baixes i
disminueix a temperatures
altes.
Tensió superficial. -
Densitat més gran que el gas Densitat més gran que la del
i més petita que el sòlid. gas i el líquid.
Exemple: H2O, Hg, Cs, Ga i Exemples: SiO2, Cgrafit,
H2O2. Cdiamant, NaCl i I2

4- Per què els líquids i els gasos s’anomenen fluids?

S’anomenen fluids perquè els permet passar fàcilment d’un recipient a un altre. També poden
desplaçar-se per conductors, tenen tendència a ocupar el màxim volum possible.

5- Busca la definició de fluïdesa, capacitat de difusió i tensió superficial.

 Fluïdesa: és la capacitat que tenen els gasos i els líquids que els permet passar
fàcilment d’un recipient a un altre. També poden desplaçar-se per conductors, tenen
tendència a ocupar el màxim volum possible.
  Capacitat de difusió: és la capacitat que tenen els líquids i els gasos que quan posem
dos líquids en contacte tendeixen a mesclar-se, i els gasos tendeixen a ocupar tot
l’espai possible.

 Tensió superficial: és la força present en la superfície del líquid que tendeix a fer que
l’àrea sigui mínima. Aquesta força disminueix si augmenta la temperatura. Aquesta
força és més forta si les forces que uneixen les partícules són més fortes. També és la
responsable de la formació de gotes.

6- Fixa't en la taula que trobaràs a la pàgina 12. Cal ampliar-la. Fes una breu explicació de
com la teoria cineticomolecular interpreta cadascuna de les propietats dels estats
d’agregació.

GAS LÍQUID SÒLID

Forma variable:les partícules
estan en moviment constant,
la total llibertat de
moviment de les partícules
fa que s’adaptin
perfectament a la forma del
recipient.
Fluïdesa: com no hi ha forces
d’unió entre les partícules
perquè estan molt separades
entre elles, tenen un grau de
llibertat que les permet
mesclar-se, passar d’un
recipient a un altre, i
desplaçar-se per conductors.
Densitat: és la relació entre
la massa i el volum, en el gas
hi ha poca massa per la
unitat de volum perquè les
distàncies entre les
partícules són molt grans i
per això la major part del
volum està buit.
Compressibilitat: consisteix
en reduir el volum del
recipient perquè les
partícules, que estan
allunyades entre elles per
grans distàncies, s’apropin i
Forma variable: les
partícules dels líquids estan
unides per forces d’unió
dèbils, que les permeten una
certa mobilitat. La llibertat
de moviment d’aquestes
partícules les permet lliscar
les unes damunt les altres i
que adoptin la forma del
recipient.
Fluïdesa: a l’estar poc
distanciades les partícules,
les forces d’unió es debiliten
i les permeten un cert
moviment lliscant, per això
la fluïdesa els permet passar
d’un recipient a un altre.
Densitat elevada: en l’estat
líquid existeixen forces
d’unió dèbils que fan que les
partícules estiguin properes
entre elles, per tant, la
quantitat de matèria per
unitat de volum és gran.
Incompressibilitat: les
partícules del líquid estan
dèbilment unides entre elles
per les forces d’unió i per
això, el volum lliure entre les
partícules és pràcticament
Forma constant: la distància
que separa les partícules del
sòlid és molt petita,
pràcticament nul·la,
aleshores les forces d’unió
que s’estableixen entre les
partícules són molt fortes,
fet que fa que no tinguin
llibertat de moviment i
només vibrin i ocupin
posicions fixes en l’espai.
-
Densitat: les partícules estan
molt juntes i les forces
d’unió són molt fortes,
llavors a l’estar molt unides
entre elles hi ha la màxima
massa possible i la quantitat
de matèria per volum és
gran.
Incompressibilitat: la
distància entre les partícules
és molt petita, l’espai buit és
gairebé nul, per la qual cosa
no hi ha possibilitats de
disminuir el volum.
 com no hi ha forces d’unió
entre elles, a causa de les
grans distàncies, es poden
apropar.
Difusió: és la gran distància
que separa les partícules i
llur agitació tèrmica, que és
el moviment constant de les
partícules a velocitats
variables,aquestes
afavoreixen que les
partícules de gasos es
mesclin amb facilitat.
- partícules de la superfície
nul. Per la qual cosa, no hi ha
possibilitat de disminuir el
volum.
Difusió: ja que les partícules
estan separades per
distàncies petites, les forces
que uneixen les partícules
són moderades, de manera -
que el seu moviment és
limitat, es mouen lliscant les
unes damunt les altres i la
seva mobilitat afavoreix la
difusió.
Tensió superficial: les forces
atractives que experimenten
les partícules de l’interior del
líquid s’exerceixen en totes
direccions i per tant
s’anul·len. Tanmateix, les
-
experimenten una força neta
cap a l’interior del líquid. I
aquesta força present de la
superfície fa que l’àrea sigui
mínima I afavoreix a la
formació de les gotes.

7- De vegades es parla de gas i d’altres vegades de vapor, quina diferència hi ha?

Quan es parla de gas aquella substància és un gas a temperatures ordinàries però quan parlem
de vapor una substància en estat líquid passa a estat gasos que s’anomena vapor.

8- Indica quines semblances i quines diferències hi ha entre evaporació i ebullició d’un líquid.

Tant com en l’evaporació i l’ebullició s’alliberen partícules de líquid que han passat a estat
gasós al augmentar la temperatura, però en l’evaporació només s’evaporen les partícules de
la superfície i a qualsevol temperatura, en canvi, a l’ebullició se vaporen partícules de tot el
volum i a una temperatura fixa, la temperatura d’ebullició, és a dir, 100ºC.

9- Fes una lectura del punt 4.1 pressió de vapor de la pàgina 64 i anota les idees principals.

Totes les partícules es mouen a diferents velocitats i la partícula de la superfície que tingui més
energia cinètica serà la que es mourà més i la que arribarà a trencar les forces d’unió i a
canviar d’estat. La partícula en estat vapor tendeix a ocupar el màxim volum possible, però al
estar en un recipient tancat xocarà amb les parets del recipient i per tant, exercirà una pressió
anomenada pressió de vapor del líquid. Les partícules del líquid llisquen les unes damunt les
altres i ocupen els llocs buits, deixats per les partícules de vapor, al ocupar el lloc buit per una
altra partícula el procés es repeteix i poc desprès s’acumularan més partícules de vapor en les
parets del recipient i la pressió de vapor del líquid augmentarà.

10- Què és la pressió de vapor d’un líquid?

La pressió de vapor d’un líquid és la pressió que exerceix el vapor d’un líquid quan s’ha
aconseguit l’equilibri dinàmic entre aquest líquid i el seu vapor, a una temperatura
determinada.

11- Quina diferència hi ha entre un líquid volàtil i un que no ho és?

Un líquid volàtil s’evapora amb més rapidesa, per conseqüència a que el líquid té forces d’unió
poc intenses entre les partícules. En canvi, un líquid que no és volàtil s’evaporarà molt
lentament, a causa de que les forces d’unió entre les partícules són més intenses. ..4

12- Què seria la pressió de vapor d’un sòlid?

Succeeix quan en un recipient tancat les partícules sòlides que es troben a la superfície tenen
la suficient energia cinètica com per trencar les forces d’unió i evaporar-se. Al estar en estat
vapor tendeix a xocar-se amb les parets del recipient donant lloc a una pressió en equilibri
dinàmic, que significa que el número de partícules que passen d’estat sòlid a vapor siguin el
mateix nombre de partícules que passen de vapor a sòlid.

13-Copia el requadre de la pàgina 18, on s’indiquen els diferents noms que corresponen a
cada canvi d’estat i posa un exemple de cada canvi d’estat.

De sòlid a líquid: or

De sòlid a vapor: boletes d’alcanfor

De líquid a sòlid: gel

De líquid a vapor: vapor d’aigua

De gas a sòlid: pedra

De gas a líquid: la rosada

GAS
 Absorció
d’energiatèrmi
ca

Condensació a
sòlid

Cessió
d’energia
SÒLID tèrmica

14- Com podem saber si un substància A és pura? Indica què es compleix quan la substància
és pura.

Podem saber si una substància A és pura provocant-li un canvi d’estat, perquè si aquesta
substància és pura no canviarà de temperatura durant el canvi d’estat. Aleshores una
substància és pura quan canvi d’estat i la temperatura en el procés es manté constant.

15- Si una substància A conté impureses, com afecta la presència de les impureses a un
possible canvi d’estat S-L, L-S, G-L o L-G.

Si una substància conté impureses, la presència d’impureses farà que el punt d’ebullició
augmenti i que el punt de fusió disminueixi d’aquella substància pura on està dissolt el solut.

16- La presència d’impureses en una substància fa augmentar , disminuir o manté igual la

temperatura de fusió de la substància pura?

La presència d’impureses en una substància fa disminuir la temperatura de fusió de la

substància pura.
17- La presència d’impureses en una substància fa augmentar, disminuir o manté igual la
temperatura d’ebullició de la substància pura?

La presència d’impureses en uns substància fa augmentar la temperatura d’ebullició d’una

substància pura.

18- Defineix:

- Energia interna (U):és l’energia total de les partícules que el constitueixen, és a dir, la
suma de totes les formes d’energia que puguin arribar a tenir les partícules: àtoms,
molècules i ions.

- Temperatura: és la manifestació interna del moviment de les partícules.

- Punt de fusió normal:és la temperatura a la qual una substància pura canvia d’estat,
de sòlid a líquid o de líquid a sòlid a la pressió de l’atmosfera.

- Calor de fusió (Lf): és la calor necessària perquè la unitat de massa d’una substància
passi de sòlid a líquid a la temperatura de fusió.

- Agitació tèrmica: és el moviment constant de les partícules d’un cos amb velocitats
variables.

- Calor: és l’energia transferida entre dos cossos a causa d’una diferència de

temperatura.

- Punt d’ebullició normal: és la temperatura a la qual una substància pura canvia

d’estat, de líquid a gas o de gas a líquid a la pressió d’una atmosfera.

- Calor de vaporització (Lv): és la calor necessària perquè la unitat de massa d’una

substància passi de líquid a vapor a la temperatura d’ebullició.

19- Quina és la temperatura de fusió de l’aigua a 1 atm de pressió? I la temperatura

d’ebullició a la mateixa pressió?

La temperatura de fusió de l’aigua a 1 atm de pressió és de 0ºC i la temperatura d’ebullició a la

mateixa pressió és de 100ºC.

20- Escriu el criteri de signes de calor.

Quan el sistema es refreda, la calor surt del sistema i s’expressa amb un signe negatiu. (Q<0)

Quan el sistema s’escalfa, el sistema absorbeix la calor i s’expressa amb un signe positiu. (Q>0)

21- Què significa que la calor específica del mercuri sigui 140 J Kg -1 K-1 ?
Significa que 1Kg de mercuri ha d’absorbir 140 J/Kg K d’energia en forma de calor per
augmentar 1 grau Kelvin la seva temperatura.

22- Quan es pot aplicar la fórmula Q= mC∆ T?

Aquesta fórmula es pot aplicar quan hi ha un canvi de temperatura en el sistema, és a dir,

s’escalfa o es refreda el sistema sense que es produeixi un canvi d’estat.