LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS

1. LA VIDA
La vida es una qualitat dels éssers vius. Els éssers vius són éssers
complexes formen una unitat a 3 nivells:
➔ Unitat química: tots estan formats per una matèria exclusiva que
anomenem materia orgànica.
➔ Unitat estructural o anatómica: estan formats per una o més
cèl·lules.
➔ Unitat fisiológica (funcional): tots els éssers vius duen a terme 3
funcions vitals:
- Relació
- Reproducció
- Nutrició

2. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA

Diferents nivells d’organització de la matèria:
(NIVELLS ABIOTICS)
➔ N. Subatomic: p+, n, e-
➔ N. Atomic: àtoms (C, H, Fe...)
➔ N. Molecular:
- Molècules (CO2, propà, H2O...)
- Macromolecules (glúcids, proteïnes…) → complexos o organols
(NIVELLS BIOTICS)
➔ N.Cel·lular: l’agrupació de cèl·lules formen teixits:
teixits→ organs→ aparell o sistema→ ORGANISME
➔ N.Organisme o individu: (unicel·lular o pluricel·lular)
➔ N.Població: individus tots de la mateixa espècie, organismes que
viuen en el mateix lloc i el mateix temps.
➔ N.Comunitat: Població d’éssers vius diferents que habiten en el
mateix hàbit.
➔ N.Ecosistema: Característiques del entorn on viuen.
➔ N.Biosfera: Éssers vius i superficie terrestre
3. LA COMPOSICIÓN QUÍMICA DE LA MATERIA VIVA

E.IÒNIC:
L’iò, es un atom que te càrrega positiva o negativa, perque guanyen o perden
electrons.
E.COVALENT
Es basa que els àtoms comparteixen els electrons en un enllaç molt fort

3.1 BIOELEMENTS
Un bioelement es un element químic on els trobem a la materia viva,
però no val.
Característiques:
➔ No són exlusius de la materia viva.
➔ De tots el elements químics de l’escorça terrestre només uns 25
formen part dels éssers vius.
➔ La majoria dels bioelements tenen un pes atomic baix.
B.PRIMARIS (95%)
B.SECUNDARIS (<5%): Es troben en tots els éssers vius.
OLIGOELEMENTS (<0,1%): N’hi ha alguns que els tenen tots els éssers vius en
tenen i uns altres NO. Els oligoelements poden ser COMUNS i VARIABLES.

Bioelements primaris:
Presenten unes característiques que fan que siguin els més abundants:
➔ Són molt solubles en aigua (H2O)
➔ Són els més abundant en les capes externes de l’escorça terrestre.
➔ Són elements de baix pes atòmic.
➔ Formen enllaços covalents molt estables.
➔ Poden formar enllaços dobles o triples; això fa que el Carboni(C) pugui formar
grans cadenes hidrocarbonades, que són la base de l’estructura biològica. A
més a més aquests enllaços es poden trencar i alliberar energia.
➔ El carboni es combina amb altres elements donant lloc a un grup d'àtoms,
que anomenem grups funcionals. Els grups funcionals donen lloc a les
diferents famílies de substàncies orgàniques que existeixen.
GRUPS FUNCIONALS:

HIDROXIL CARBONIL CARBONIL CARBOXIL AMINO FOSFAT

Alcohols Cetones Aldehids Àcids Amines Èsters de P

Famílies de substàncies que formen els grups funcionals

 3.2 BIOMOLÈCULES
Molècula que forma part dels éssers vius, també s’anomena principis
immediats.
Les biomolècules es classifiquen en dos grans grups:
➔ Orgàniques: Són grans i complexes (macromolecules), encara
que són molt diverses estan formades per un grup reduït de
molècules senzilles que es van repetint, que s’anomenen
monòmers, són exclusives de la matèria orgànica:
- Glúcids
- Proteïnes
- Lípids
- Àcids Nucleics
➔ Inorgàniques: petites
- Aigua
- Sals minerals

4. AIGUA
Es la molècula més abundant en la materia viva, i es imprescindible per que
hi hagi vida.
L’aigua en els éssers vius es troben de 3 formes:
➔ Aigua circulant: Sang, limfa, saba
➔ Aigua intersticial: (espai que hi ha entre les cèl·lules hi ha aigua
intersticial.
➔ Aigua intracel·lular: (medi intern)
Totes aquestes aigües provenen dels aliments que ingerim. L’aigua
metabòlica surt de les reaccions cel·lulars.
4.2 L’ESTRUCTURA DE L’AIGUA

DIPOL

★ Un element electronegatiu agafa amb força els electrons, l’oxigen es

més electronegatiu que l’hidrogen, com que l’oxigen es més
electronegatiu atrau cap a ell amb més força els electrons de l’enllaç.
★ Al voltant de l’oxigen queda una càrrega parcial negativa, mentres
que l’hidrogen queda amb una càrrega parcial positiva.
★ Gràcies al fet que l’aigua (H2O) es un dipol, les molècules d’aigua
entre elles estableixen enllaços febles que anomenem ponts
d’hidrogen. Les càrregues negatives de l’oxigen atrau la càrrega
positiva d’una molècula d’aigua prospera
★ L'existència d'aquests ponts d’hidrogen es el responsable del
comportament de l'aigua (es un comportament anòmal) I es el
responsable de les propietats fisicoquímiques de l’aigua.
 4.3 PROPIETATS DE L’AIGUA
➔ Acció dissolvent: (Elevada constant dielèctrica). Gràcies aquestes
propietat l’aigua es el medi on tenen lloc les reaccions metabòliques i
es el principal constituent dels sistemes de transport.
➔ Elevada força de cohesió: Es un líquid incompresible. Dona volum
a les cèl·lules, turgencia a les plantes, constitueix l’esquelet hidrostàtic
d’alguns animals. L’aigua té una elevada tensió superficial.

La temperatura d’un objecte es l’energia que té deguda al moviment de

les seves partícules. La calor sempre es transmet d’un cos calent a un
altre que està més fred.
➔ Calor específica: Quantitat d’energia necessaria perquè 1g augmentin
1º. A l’aigua li costa escalfar-se i també es refreda molt lentament. Per
tant, fa estabilitzador tèrmic.
➔ Elevada calor de vaporització: Energia necessària per evaporar
l’aigua. Per això es un bon refrigerant quan s’evapora.
EX: la suor
➔ Densitat més alta en estat líquid que es estat sòlid: En l’aigua, un
mateix nombre de molècules ocupa més volum que en estat sòlid que
en estat líquid. Com a conseqüència el gel flota damunt de l’aigua.
Importància biològica de l’aigua (funcions de l’aigua en els éssers vius)
1) Dissolvent polar universal
2) Funció de transport
3) Funció bioquímica: l’aigua intervé en la reacció
4) Funció superficial
5) Funció lubricant: l’aigua forma part de moltes estructures el cos.
6) Funció termoreguladora
4.5 LA IMMUNITZACIÓ DE L’AIGUA
L’aigua pura te la capacitat de dissociar-se en ions.
H2O → OH- + H+ H2O + H+ → H3O+

2 H2O → OH- + H3O+

Aquesta dissolució es molt dèbil i es compleix la següent equació
H2O pura [OH-] · [H+] = 10-14
[OH-] = 10-7
[H+] = 10-7

[OH-] = [H+]

Per simplificar els càlculs es van expressar aquestes concentracions utilitzant

logaritmes, i es va definir pH com el logaritme canviat de signe de la
concentració de protons (H3O = H+) pH = - log [H+]
pH de l’aigua pura?
pH = - log 10-7 = 7
Quan l’aigua no es pura ja no es neutre

Quan tenim una dissolució (barreja d’aigua amb molecules/substàncies) el pH

variarà. El pH va del 0 - 10, els que estan per sota del 7 (neutre) són ÀCIDS i
els que estan per sobre del 7 (neutre) son BÀSICS.
[OH-] · [H+] = 10-14
10-7 · 10-7 = 10-14 pH=7 [H-] [H+] pH
10-11 · 10-3 = 10-14 pH=3

Els organismes vius NO soportan variacions de pH molt grans, per això s’han
desenvolupat uns mecanismes que permeten mantenir-lo constant,
s’anomenen sistemes tampó (buffer)
5. LES SALS MINERALS
Són substàncies inorgàniques necessàries per certs processos vitals.

Exemple de la regulació equilibri àcid - base

El Bicarbonat actua com a tampó del pH, el tampó BICARBONAT es una
substància inorgànica força comú en els líquids intercel·lulars, els quals
tenen un valor de pH al voltant de 7,4. Gràcies al ió bicarbonat i l’àcid
carbònic, aquest equilibri es pot mantenir segons l’equació química següent:

➔ Si augmenta la concentració de protons en el medi per qualsevol

procés químic, l’equilibri d’aquesta reacció es desplaça cap a la dreta i
s’elimina a l’exterior en forma de CO2
➔ Si disminueix la concentració de protons en el medi l’equilibri es
desplaça cap a l’esquerra prenent del el CO2 medi exterior.
 6. LES DISSOLUCIONS I LES SEVES PROPIETATS
Tot el medi intern dels éssers vius està format per una mescla de molècules
(solut) en un medi dispersant líquid (dissolvent) → aigua
➔ Si les molècules de solut tenen un pes molecular baix s’anomena
cristal·loide iles berrejas s’anomenen dissolucions.
P.M petit→ cristal·loides + H2O→ DISSOLUCIONS (aigua amb sal)
➔ Si les molècules tenen un pes molecular alt s’anomenen coloides, i si
les barrejas s'anomenen dispersions col·loïdals.
P.M gran→ coloides + H2O→ DISPERSIONS COL·LOÏDALS (aigua
amb proteïnes)

6.1 PROPIETATS DE LES DISSOLUCIONS

➔ Difusió: consisteix en el repartiment homogenic d’un fluid (gas/líquid)
en l’interior d’una altre.
➔ Osmosi: es el pas de dissolvent entre dues solucions de concentració
diferent a través d’una membrana semipermeable. Deixa passar les
molècules de dissolvent però NO les de solut.
El dissolvent es mou de la dissolució més diluida a la més
concentrada.
L’aigua SEMPRE es moura de la HIPOTONICA a la HIPERTONICA i l’aigua parara
quan la concentració sigui igual.

Hiper Hipo Hiper Hipo

[A] = = 12 [B] = =4 [A] = =8 [B] = =8

La diferència de volum provoca una pressió en la membrana, aquesta pressió

s’anomena pressió osmòtica.
La membrana de la cèl·lula són semipermeables, per tant les cèl·lules estan
sotmeses a aquests fenòmens osmòtics. És important mantenir l’equilibri osmòtic de
la cèl·lula amb el seu entorn.