TEMA 1: BIOENERGÈTICA

Bioquimíca: Estudi de l’estructura, organització i funcions de la matèria viva, en termes

moleculars.

Propietats dels éssers vius

Característiques de la matèria viva:
• Utilitzar el materia i l’energia del seu entorn
• Reaccionar als estímuls de l’exterior
• Renovar i manternir estructures molt ordenades
• Prdouir autocòpies amb tota la informació per mantenir aquestes caracterísques i permetra la
diversitat: herència

Característiques dels organismes vius:

-Diversitat: de 10 a 100 milions d’especies a la Terra
-Constància:
• Tots formats per cèl·lules.
• Cada cèl·lula d’un organisme conté tota la info en la mateixa molècula polimèrica: molècula
de doble cadena de DNA
• En tots els éssers vius la seqüència de 4 únics monòmers codifica la info.
• La informació heretada especifica el mateix sistema complex de processos químics que
utilitza matèries primeres i energia lliura per crear i mantenir l’organització dels éssers vius i
les seves estructures.
• Els mecanismes són uniformes però introdueixen la variabilitat necessària per permetre
l’evolució.

El DNA és una doble cadena constituïda per bases nitrogenades. Hi ha 4 tipus diferents de bases
(Adenina, Citosina, Guanina i Timina), que segons la seqüència que constitueixin transmeten un
tipus d’informació o un altre.

La cèl·lula
Unitat bàsica de tot organisme viu:
-Organismes unicel·lulars: 1 cèl·lula única
-Organismes pluricel·lulars: Múltiplescèl·lules,ambdiversosnivells d’organització

Tipus de cèl·lules:
Procariotes:
• No presenten orgànuls intracel·lulars
• Organimes unicel·lulars
• Gran capacitat d’adaptació, mutabilitat

Eucariotes:
• Presenten nucli on està el DNA
• Presenten altres orgànuls
• Organismes unicel·lulars o pluricel·lulars

Éssers vius
Tots els organismes es classifiquen en tres dominis, i aquests a l’hora en regnes:
• Archaea: Procariotes unicel·lulars (les extremòfiles)
• Bacteria: Procariotes unicel·lulars (les autèntiques bactèries)
• Eucarias: Eucariotes dividides en 4 regnes
- Protista: Unicel·lulars (Protozous i algues)
- Fungi: Uni o pluricel·lulars.
- Plantae: Pluricel·lulars
- Animalia: Pluricel·lulars
Els virus no són considerats éssers vius perquè no fan les funcions bàsiques per ells mateixos.
Són associacions supramoleculars constituïts per àcids nucleics i proteïnes. Són paràsits i només
es poden reproduir dins d’una cèl·lula. Fora de la cèl·lula són anomenats virions. Pateixen molta
mutació.

Molècules
Tipus de molècules:
Inorgàniques:
• H2O
• Gasos: CO2, O2, N2,…
• Cations: Na+,K+,Ca2+,Mg2+…
• Anions: Cl-,PO43-,SO42-
Predominen les macromèlecules.
Orgàniques:
• Glícids (hidrats de carboni)
• Lípids
• Àcids nuclèics (DNA, RNA)
• Proteïnes (aminoàcis)

Metabloma: Nombre total de molècules petites d’una cèl·lula.

• Metabòlits centrals: conjunt universal d’uns centenars de molècules, que s’ha conservat
durant l’evolució.
• Metabòlits secundaris: cada especie presenta, a més, molècules característiques.
Diversitat de funció: Variació en la manera d’ordenar-se les unitats monomèriques =>

Bioelemets
• C,H, N, O: Els més abundants en tots els organismes
• Ca, Cl, Mg, P, K, Na, S: menys abundants. Estan en tots els organismes
• Co, Cu, Fe, Mn, Zn: Petites quantitats en tots els organismes. Són essencials:
OLIGOELEMENTS
• Al, As, Br, Cr, F, Ga, I, Mo, Ni, Se, Si, W, V: Són necessaris en alguns organismes en petites
quantitats: OLIGOELEMENTS
Les biomolècules estan basades en el C i les seves combinacions amb: H, O, N, P, S

Isomeria
Moltes biomolècules presenten estereoisomeria, isòmers de diferent configuració.
Doble enllaç: isomeria CIS/TRANS

Centre quiral: isomeria òptica, enantiòmers

-Les proteïnes només tenen els isòmers L dels aminoàcids
-Les cèl·lules tenen D-glucosa
En general,els organismes només sintetitzen un dels isòmers quirals.
L’efecte de cada un dels dos isòmers òptics d’un compost sobre un organisme és diferent
Les interaccions entre biomolècules són estèreo-específiques

Compostos
Hi ha dos tipus de causes que provoquen compostos, mateixa composició però diferent
disposició en l’espai:
Doble enllaç (cis o trans) i centre quiral (asimetria vs simetria; L vs D)

Tots els aminoàcids que constitueixen les proteïnes són L. La glucosa en les cèl·lules sempre es
D.
Conformació: Diferents distribucions en l’espai d’un compost que no implica barrera energètica:
llibertat, no hi ha restriccions físiques o de volum.

Macromolècules
• Proteïnes: Heteropolímer format per un conjunt d’aminoàcids enllaçats mitjançant enllaços
peptídics.
• Àcids nucleics: Heteropolímer. Cadenes llargues formades per la repetició d’un nucleòtid.
• Nucleosomes: Proteïna amb DNA.
• Glúcids: Homopolímers (ex. Glucogen) i heteropolímers.
• Lípids: No formen macromolècules, sinó que són constituents de la membrana lipídica.
Bioenergètica
Estudi quantitatiu de les transferències d’energia en la cèl·lula. Els organismes vius són sistemes
oberts (transferència d’energia i de matèria).
Un organisme viu és un sistema obert:
• Agafa energia i matèria del medi
• La transforma
• Elimina calor
• Elimina compostos més senzills (augment d’entropia del medi)
• Sintetitza macromolècules complexes i riques en informació (utilitza energia lliure) i les organitza
en complexes supramoleculars (disminució d’entropia dins del sistema).

La vida implica mantenir un estat estacionari dinàmic en que es mantenen constants la

composició, el pH i la T del sistema (homeòstasi).
L’ésser viu no està en equilibri amb el medi. Un sistema allunyat de l’equilibri pot realitzar treball
útil. Només amb la mort s’assoleix l’equilibri.

Els organismes segons la font d’energia i de carboni:

L’energia solar impulsa els cicles de matèria a la biosfera. La matèria recicla constantment.
L’energia es utilitzada i transformada.

Segons agafen l’energia els organismes poden ser:

• Fotòtrofs: De la llum del sol
• Quimiòtrofs: De reaccions químiques
- Litòtrofs: De compostos inorgànics
(bactèries nitrificades)
- Organòtrofs: De compostos orgànics.
Segons la font de carboni:
• Autòtrof: Del CO2
• Heteròtrof: Matèria orgànica

Processos energètics cel·lulars

• Anabolisme: Síntesis de molècules complexes a partir de molècules més simples. Consumeix
energia. AG < 0
• Catabolisme: Fragmentació de molècules complexes. Expulsa energia.

Ruta metabòlica: Seguit de reaccions.

Cada reacció necessita un catalitzador anomenat enzim. L’enzim accelera la reacció i
interacciona amb la molècula que ha de sintetitzar de manera que facilita la unió entre els
productes inicials, d’aquesta manera fa més fàcil superar la barrera d’activació de la reacció.

Els nutrients són substàncies reduïdes per oxidació total alliberen gran quantitat d’energia i
equivalents de reducció.
El metabolisme oxidatiu consisteix en l’oxidació per etapes.
Cada reacció s’acobla a la síntesi de compostos intermediaris d’alta energía:
• Portadors d’energia en forma d’enllaç químic: ATP (energia que s’allibera quan es trenca un
enllaç entre fosfats.)
• Portadors d’electrons: NADH, NADPH, FADH2... A partir d’un NADH podem obtenir molts ATP.
• Reaccions acoblades: Compensació d’energia. Hi ha una alliberació d’energia la qual s’aprofita
per a la formació d’una altre molècula.

Posteriorment, aquests intermediaris serviran per conduir reaccions

endergòniques (anabolisme i treball cel·lular).
Regulació de les vies metabòliques
S’han de regular les vies metabòliques per poder mantenir la
homeòstasis (estabilitat del sistema obert).

Regulació:
• Activitat enzimàtica
• Disponibilitat dels substrats
• Disponibilitat dels factors
• Càrrega energètica

Conservació, expressió, transmissió i variació

Tota la informació està en el nucli en forma d’una molècula DNA.

Biologia molecular: Estudia com s’emmagatzema i com s’expressa aquesta informació en la

cèl·lula.

La primera molècula va ser el RNA. No te seqüències de bases com el DNA. En lloc de la

desoxiribosa és una ribosa. Molt inestables i d’una única cadena (DNA té doble cadena).
Els RNA actuen com intermediaris o com catalitzadors. No es conserven.
El RNA va acabar evolucionat en un transportador de la informació i el DNA emmagatzemant-la.
El DNA admet modificacions (mutacions)

Genoma: Conjunt de DNA d’un organismes. De l’anàlisi del genoma s’obté molta informació:
seqüència del DNA i proteïnes, estructures…