LA CÈL·LULA

R.Hooke. 1635-1703
Primeres cèl·lules observades
A.Leeuwenhoek 1632-1723
Primer microscopi i
primeres cèl·lules vives
observades
Microscopi electrònic
De transmissió (MET), inventat per
E.Ruska.
 TEORIA CEL·LULAR
PRINCIPIS:

1. Tots els éssers vius estan formats per una o més

cèl·lules (la cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius)
2. La cèl·lula es la unitat fisiològica dels éssers vius (es
capaç de fer totes les reaccions químiques que li permeten
mantenir-se viva)
3. Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula ja existent.
“omnis celula ex celula”
.
4. La cèl·lula és la unitat genètica dels éssers vius (te
tota la informació genètica per controlar el seu funcionament)

5
 Tipus de cèl·lules

PROCARIOTES EUCARIOTES
Sense nucli Amb nucli
Animal Vegetal

Regne Mòneres
6
 Les cèl·lules Eucariotes
Els éssers vius, que tenen aquest tipus cel·lular s’agrupen
en 4 regnes:
o Animals

o Vegetals

o Fongs

o Protists
 PARTS DE LA CÈL·LULA
EUCARIOTA
CÈL·LULAEUCARIOTA

MEMBRANA PLASMÀTICA CITOPLASMA NUCLI

Separa el medi intern de l'extern Interior de la cèl·lula Controla i regula les activitats cel·lulars
Dona forma
Regula l'intercanvi de substàncies

Hialoplasma Orgànuls
Líquid que conté els orgànuls Realitzen les funcions cel·lulars

8
Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal
 Cèl·lules eucariotes animals
1
12 1. Nucli

2 2. Mitocondri
3 3. Lisosoma

4 4. Reticle
endoplasmàtic
5 5. Ribosoma
6 6. Nuclèol
7 7. Material genètic
8 (DNA)
11 8. Membrana nuclear
9
9. Centríol
10.Aparell de Golgi
10 11.Citoplasma
12.Membrana cel·lular
 CAPES I
ESTRUCTURES DE LA
PELL

1.- Epidermis
2.- Dermis
3.- Glàndula sudorípara
4.- Fol·licle pilós
5.- Vasos sanguinis:
venes i artèries
6.- Nervis i terminacions
nervioses
7.- Glàndula sebàcia
8.- Teixit cel·lular
subcutani
9.- Capa muscular
10.- Múscul piloerector
(pell de gallina)
Membrana plasmàtica
Estructura: bicapa lipídica amb proteïnes
Funció: Límit de la cél·lula i permeabilitat
selectiva
 Funcions de la membrana plasmàtica
Límit de la cèl·lula
Permeabilitat selectiva, determina
l’entrada i sortida de partícula de la cèl·lula
- A través de la membrana
- Amb participació de la pròpia membrana:
Endocitosi i exocitosi
Citoplasma
Inclou el citosol i els orgànuls cel·lulars .
CITOSOL
Estructura: solució aquosa amb alta
concentració de proteïnes, lípids,
glúcids, àcids nucleics i sals
minerals.
Funció: Participació en processos
metabòlics
ORGÀNULS CEL·LULARS
Estructures diverses que realitzen
funcions ben especialitzades.
Reticle endoplasmàtic
RUGÓS: cisternes membranals
intercomunicades i amb ribosomes adherits:
funció síntesi de proteines als ribosomes
.

LLIS: cisternes membranals

intercomunicades.
Funció: síntesi lípids, transport
i emmagatzegament de
substàncies.
Abundants en cèl·lules d’ovari
i testicle per formar hormones
sexuals
Ribosomes
Estructura: dues subunitats globulars
formades per ARN i proteïnes.
Funció: síntesi de proteïnes

Model molecular d’un ribosoma.

Mitocondri

Presencia d’ADN propi

Fabriquen part de les seves proteïnes
La membrana interna sense colesterol
 Aparell de Golgi Lisosomes
Estructura: sacs aplanats anomenats dictiosomes Estructura: vesícules esfèriques de
i vesícules de transport de substàncies. membrana que contenen enzims digestius.

Funció: síntesi de glúcids, emmagatzegament i Funció: digestió cel·lular de compostos que

transport de substàncies. Produeix vesícules de entren a la cèl·lula i orgànuls que van
secreció i lisosomes. envellint.
Centríol /centrosoma
Estructura: túbuls disposats en forma de T, proper al nucli.
Funció: intervenen en la divisió cel·lular.

Fus acromàtic
Cilis
Estructura: prolongacions
filamentoses del citoplasma
formades pel citoesquelet. Molts
i curts.
Funció: provocar corrents a
l’entorn.
Flagels
Estructura: prolongacions filamentoses del
citoplasma formades pel citoesquelet. Pocs
i llargs.
Funció: locomoció cel·lular
NUCLI

Nucleoplasma

Membrana nuclear
Estructura: doble membrana
amb porus
Funció: separar i protegir l'ADN
de la resta de la cèl·lula
Cromatina
Estructura : ADN més
proteïnes densament
empaquetat
Funció : Portador de la
informació genètica

Nuclèol
Estructura : regió amb alta
concentració d'ARN i proteïnes
Funció : Lloc de síntesi de les
subunidats ribosòmiques.
ADN
CROMOSOMES

Esquema de l’estructura dels

cromosomes. A, cromosoma
abans de la replicació; B,
cromosoma després de la
replicació format per dues
cromàtides; C, disposició de la
doble cadena en un
cromosoma: 1, braç curt o `p`;
2, centròmer; 3, braç llarg o `q`
Constància en el número de cromosomes d’una espècie.
Humà: 46 Mosca: 12 Arròs: 24
Goril·la: 46 Drosophila: 8 Tabac: 48
Ximpanzé: 48 Abella: 32 Patata: 48
Gos: 78 Granota : 26 Pèsol: 14
Gat: 38 Ànec: 80 Ceba: 16

MEIOSI: Procés que origina

les cèl·lules sexuals
(gàmetes) que han de
contenir la meitat dels
cromosomes per poder
mantenir el nombre
cromosòmic típic de l’espècie
després de la fecundació.
CARIOTIP
 Cèl·lules eucariotes vegetals
Les estructures que les diferencien de la cèl·lula
animal són:
La paret cel·lular
Els cloroplasts
Els vacuols
Els centriols
Paret cel·lular
Estructura rígida, gruixuda i resistent
exclusiva de les cèl·lules vegetals

•Se situa externament a la membrana

Plasmàtica

•Formada bàsicament per:

Cel·lulosa (vegetals
Els cloroplasts
Realitzen la fotosíntesi
 Vacúol
Estructura: vesícules arrodonides A les cèl·lules vegetals són grans i
membranoses. deplacen al nucli cel·lular
A les cèl·lules vegetals també les
anomenem vesícules
Funció: emmagatzemen substàncies de
reserva o bé tòxiques per la cèl·lula:
aigua, nutrients, pigments, essències,
substàncies de rebuig.
 Les cèl·lules procariotes
• Són aquelles que no tenen un nucli definit,
• Tenen l’ADN dispers al seu citoplasma,
• No tenen cap orgànul més limitat per membranes
• Tenen ribosomes
• Tenen paret cel·lular
• Són més petites que les eucariotes, tenen una mida entre 0.1 i 10 µm.
Síndrome de
Edwards o trisomia
18
El trastorn origina
diversos tipus
d'alteracions
orgàniques, com ara
malformacions
cardíaques,
pulmonars i
urinàries, que són
mortals en la majoria
dels casos en els
primers mesos de
vida.
Síndrome de Down o trisomia 21
Combinació variable de malformacions congènites, acompanyada d'un
retard mental moderat o greu.
Síndrome de
Klinefelter (XXY)
El cariotip
correspon a un
individu de sexe
masculí, i
l'alteració
determina
trastorns gonadals,
com atròfia
testicular, manca
d'espermatogènesi
i anomalies en
caràcters sexuals
secundaris.
Anomalia numèrica
gonosòmica (xyy)
Afecta els cromosomes
sexuals on es pot
apreciar l'existència de
dos cromosomes Y. Es
tracta d'una alteració
relativament comuna,
però que no sol
comportar cap
anormalitat fenotípica.
Tenen tendència a ser
més alts que el promig,
la intel·ligència és
menor i poden
presentar tendències
agressives.
Tenen 47 cromosomes.
AMNIOCENTESI

Obtenció de líquid amniòtic a partir d’una punció amb una

agulla a través de l’abdomen fins a l’interior de l’úter,
sempre sota control ecogràfic per a no tocar el fetus.
Permet detectar alteracions cromosòmiques així com el
sexe fetal.
Totes les imatges d’aquest powerpoint, estan extretes d’internet i no s’especifica en cap
d’elles que no puguin ser reutilitzades amb intencions educatives.