Unitat 4

LA BIOSFERA
 1. CARACTERÍSTIQUES DE LA BIOSFERA

La Terra presenta unes característiques exclusives que permeten el desenvolupament de la vida.

La BIOSFERA és el sistema format pels éssers vius i les relacions que s’estableixen
entre ells i el medi que els envolta.

La vida s'estén pels medis aquàtic, terrestre i aeri per l'estreta relació entre aquestes tres capes:

L’atmosfera La hidrosfera La geosfera

Capa de gasos que envolta
la Terra. La protegeix de
radiacions nocives.
Proporciona una Tª
adequada.
Està formada per tota És la part sòlida i està
l’aigua del planeta. formada per les
roques i els minerals.
1.1 La diversitat d’éssers vius
La classificació més acceptada agrupa als éssers vius es tres dominis i cinc regnes.

Domini Archaea Bacteria Eukarya

Tipus de Procariota Procariota Eucariota Eucariota Eucariota Eucariota

cèl·lules

Màxim nivell Unicel·lulars Unicel·lular Unicel·lular i Unicel·lular i Pluricel·lulars, Pluricel·lulars,

d’organització Pluricel·lular, Pluricel·lular, amb teixits amb teixits
sense teixits sense teixits

Orgànuls amb No No Sí Sí Sí Sí
membrana

Nutrició Autòtrofa o Autòtrofa o Autòtrofa o Heteròtrofa Autòtrofa Heteròtrofa

Heteròtrofa Heteròtrofa Heteròtrofa

Reproducció Asexual Asexual Asexual/Sexual Asexual/Sexual Asexual/Sexual Sexual

(bipartició) (bipartició)

Regne Moneres Moneres Protoctistos Fongs Plantes Animals

1.2 Organització dels éssers vius
En funció de quin siga l’origen de la matèria i la font d’energia, es distingeixen:
● Organismes autòtrofs: utilitzen l‘energia del sol per a transformar la matèria inorgànica
(CO2 i aigua) en matèria orgànica complexa.
● Organismes heteròtrofs: obtenen l’energia de la matèria orgànica que ingereixen en la
dieta (s’alimenten d’altres éssers vius).

Órganisme autòtrof Organisme heteròtrof

En funció del nombre de cèl·lules que els formen, es distingeixen:

● Unicel·lulars. Format per una cèl·lula.
● Pluricel·lulars. Format per cèl·lules que s’associen i formen estructures més complexes i
constitueixen individus.
1.3 Nivells d’organització
En un organisme pluricel·lular la matèria s’associa en nivells de complexitat creixent denominats
nivells d’organització.
 2. LA CÈL·LULA COM A BASE DE LA VIDA

Els éssers vius presenten les següents característiques que no té la matèria inert:

● Tenen una composició química exclusiva: les biomolècules.

● Estan formats per cèl·lules.
● Realitzen les tres funcions vitals.

2.1 La química dels éssers vius

Els elements químics que formen els éssers vius es denominen bioelements. Predominen el
carboni, hidrogen, oxigen i el nitrogen.

Els bioelements es combinen formant les biomolècules.

Els éssers vius estan formats per dos tipus de biomolècules:

TIPUS

INORGÀNIQUES AIGUA: És el component essencial dels éssers vius ja que la utilitzen en els seus
(Les trobem en els éssers processos cel·lulars.
vius i en la matèria no
viva) SALS MINERALS: Participen en les reaccions cel·lulars. També tenen una funció
estructural (esquelets d’alguns animals).

ORGÀNIQUES GLÚCIDS: Proporcionen energia a la cèl·lula i formen part d’algunes estructures cel·lulars
(Les trobem en els éssers (paret cel·lular).
vius)
LÍPIDS: Reserva energètica, proporcionen aïllament tèrmic i funció estructural (membrana
plasmàtica).

PROTEÏNES: Tenen una gran varietat de funcions (participen en la contracció dels músculs,
formen les ungles, transporten substàncies…).

ÀCIDS NUCLEICS: Contenen la informació genètica i són responsables del funcionament

de les cèl·lules.
2.2 Les cèl·lules

Les CÈL·LULES són les unitats mínimes capaces de realitzar les funcions
vitals; a més, constitueixen la unitat funcional, estructural, reproductora i
genètica de tots els éssers vius.

Els postulats - Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules.
de la teoria - La cèl·lula és la unitat mínima que pot realitzar les funcions vitals.
cel·lular - Tota cèl·lula procedïx d’una altra cèl·lula, per mitjà de la reproducció.
2.3 Tipus de cèl·lules
Totes les cèl·lules presenten els següents elements:

- Membrana plasmàtica: doble capa de lípids que rodeja la cèl·lula, la separa del medi, la protegix i
regula l’intercanvi de substàncies. Té permeabilitat selectiva.

- Citoplasma: medi aquós que ompli

l’interior cel·lular. Sustenta els
orgànuls.

- Material genètic: és l’àcid

desoxiribonucleic (ADN). Conté la
informació necessària per a controlar Material genètic
el funcionament de la cèl·lula.
Membrana plasmàtica

Citoplasma
Tipus de cèl·lules:

CÈL·LULES PROCARIOTES CÈL·LULES EUCARIOTES

No tenen nucli (ADN dispers en una L’ADN que contenen està envoltat per una membrana que forma el nucli.
regió del citoplasma denominada Contenen una gran varietat d’orgànuls. Són més grans que les procariotes.
nucleoide). Són bacteris i arqueus.

Animal Vegetal

Animals i protozous Plantes i algues

 PARTS D’UNA CÈL·LULA PROCARIOTA:

Nucleoide. Regió del

Paret bacteriana. Protegeix,
citoplasma on es
proporciona forma i rigidesa.
localitza l’ADN

Flagel. Permet
el moviment.
Membrana
plasmàtica.
Delimita i permet
l’intercanvi de
substàncies.
Ribosomes
Fabriquen
Càpsula proteïnes.
bacteriana

Fimbries. Permeten Citoplasma. Líquid que conté

l’adherència. les estructures cel·lulars.
 Nucli Membrana
Material genètic plasmàtica
(ADN)

Citoplasma

PARTS D’UNA
CÈL·LULA
EUCARIOTA
ANIMAL:
Vacúol. Encarregat
del magatzematge i el
reciclatge cel·lular.

Centríol. Participa
en la divisió cel·lular.
Mitocondri.
Encarregat Ribosomes.Ribosomes
Fabriquen
d’obtindre energia. proteïnes.
 Ribosomes
Nucli
Membrana
Material genètic plasmàtica
(ADN)

Citoplasma
PARTS D’UNA
CÈL·LULA Vacúol

EUCARIOTA
VEGETAL:

Mitocondri Cloroplast
Encarregat de
realitzar la
Paret cel·lular fotosíntesi.
Proporciona forma i rigidesa.
 3. LES FUNCIONS VITALS

3.1 Funció de nutrició

La nutrició és el conjunt de processos a partir dels quals els individus obtenen la matèria i
l'energia necessàries per a elaborar i renovar els seus components i realitzar les seves funcions.

Tipus de nutrició:
- Nutrició autòtrofa:
Prenen matèria inorgànica del medi per a transformar-la en matèria orgànica i elaborar així
els components que necessiten. Fan la fotosíntesi. Són: alguns bacteris, algues i les plantes.

- Nutrició heteròtrofa:
Utilitzen matèria orgànica que obtenen del medi per a elaborar els seus propis components.
Són: alguns bacteris, fongs, protozous i animals.
3.2 Funció de relació

La relació és la funció que permet als organismes percebre els estímuls interns i
externs, i poder respondre a ells.
3.3 Funció de reproducció
La reproducció és el procés que permet als individus tindre descendència igual o similar als seus
progenitors.

Tipus de reproducció:
- Reproducció asexual
Consistix a produir, a partir d’un únic individu progenitor, un descendent idèntic a aquest.
- Reproducció sexual
Dos individus progenitors de distint sexe generen descendents que
s’hi assemblen. Són necessaris gàmetes.
 4. ORGANITZACIÓ GENERAL DEL COS HUMÀ

L’ésser humà està constituït per milions de cèl·lules, que s’associen i coordinen per fer les funcions
vitals.

4.1 Els teixits

Els teixits són agrupacions de cèl·lules especialitzades a fer una mateixa funció de manera
coordinada.
Tipus de teixits:

● Teixit epitelial. Entapissa i protegeix les superfícies internes i externes del cos. Pot ser de dos
tipus:

- Revestiment. Recobreix superfícies externes i internes del cos. Exemple: epidermis.

- Glandular. Produeix determinades substàncies (exemple: hormones). Forma glàndules.

 ● Teixit nerviós
Format per:
- Cèl·lules de la glia. Són les cèl·lules de suport del teixit nerviós. Protegixen i nodrixen les
neurones.
- Neurones. Són les cèl·lules fonamentals del teixit nerviós. La seua forma estrellada els
permet la transmissió de l'impuls nerviós.
● Teixit connectiu. Donen suport, uneixen i protegeixen la resta de teixits.

Tipus Característiques

Cartilaginós Les seues cèl·lules secreten una substància ferma i elàstica.

Adipós Format per cèl·lules que acumulen greix. Actua com a reserva energètica i
aïllant tèrmic.

Ossi Les cèl·lules secreten una substància rígida que conforma els ossos del cos.

Conjuntiu Proporciona continuïtat i suport als teixits epitelial, muscular i nerviós.

Sanguini Format per plasma (substància intercel·lular) i cèl·lules (glòbuls rojos, blancs i
plaquetes).

Teixit ossi Teixit sanguini

● Teixit muscular. Format per cèl·lules allargades (fibres musculars) que contenen unes
proteïnes que permeten la contracció i la relaxació muscular.

Teixit muscular estriat Teixit muscular llis

4.2 Òrgans, sistemes i aparells
ÒRGAN: Conjunt de teixits que duen a terme una funció específica. Exemple: cor.
SISTEMA: Format per òrgans homogenis (mateixos teixits), que realitzen una funció general comuna.
APARELL: Format per òrgans heterogenis (teixits diferents), que duen a terme una funció general comuna.

Sistemes i aparells del cos humà:

SISTEMES

Sistema
circulatori
 SISTEMA Format per Funció

SANGUINI Cor i vasos sanguinis. Conduir sang per tot l’organisme per a distribuir nutrients i oxigen, i
replegar substàncies de rebuig.

ESQUELÈTIC Conjunt d’ossos. Protectora i locomotora.

MUSCULAR Conjunt de músculs esquelètics. Locomoció de l'organisme i del manteniment de la postura.

ENDOCRÍ Glàndules i hormones. Regular el funcionament dels diferents òrgans del cos.

NERVIÓS Format per l’encèfal, la medul·la La coordinació de l’organisme.

espinal i tot el conjunt de nervis.

LIMFÀTIC Òrgans, ganglis i els vasos limfàtics. Formar i activar el sistema immune i transportar al torrent sanguini
els greixos absorbits en l’intestí.

IMMUNE Òrgans que s'encarreguen de formar Formar les cèl·lules i les molècules implicades en la defensa de
les cèl·lules i les molècules implicades l'organisme.
en la defensa de l'organisme.
 APARELL Format per Funció

CIRCULATORI Sistema sanguini i limfàtic. Distribuir els nutrients i el O2 per tot el cos, i de recollir les
substàncies de rebuig, com el CO2.

LOCOMOTOR Conjunt d’ossos i músculs. S’encarrega del moviment del cos.

DIGESTIU Tub digestiu i les glàndules S’encarrega de dur a terme la digestió dels aliments i l’absorció
digestives. dels nutrients.

RESPIRATORI Pulmons i les vies respiratòries S’encarrega de l’intercanvi gasós.

URINARI Format pels ronyons i les vies S’encarrega de l’eliminació de les substàncies tòxiques per a
urinàries. l’organisme.

REPRODUCTOR Ovaris i testicles. Forma els gàmetes i les hormones sexuals. S’encarrega de la
reproducció de l’individu.
APARELLS