ORGANITZACIÓ

CEL·LULAR DELS
ÉSSERS VIUS
Observa les imatges.
De quin tipus de cèl·lula es
tracten?
Antonie van Leeuwenhoek,
va observar per primera vegada els
microorganismes

Robert Hooke
Amb el seu microscopi va observar làmines de suro
 TEORIA CEL·LULAR
Schleiden, Schwanny Rudolf Virchow
• Els éssers vius estan formats per cèl·lules, una sols si és unicel·lular o diverses (pluricel·lular)
• La cèl·lula és la unitat estructural i funcional dels éssers vius.
• Les cèl·lules són les formes més elementals de la vida que presenten totes les funcions pròpies d’un
ésser viu.
• La cèl·lula és la unitat reproductora dels éssers vius. Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula.
 Sistema Mecànic

Suport: manté la part òptica. Té dos parts,

peu o base i el braç.
Platina: lloc on es diposita la preparació.
Capçal: conté els sistemes de lents oculars.
Pot ser monocular o binocular.
Revòlver: conté els sistemes de lents
objectius. Al girar, permet canviar els
objectius.
Cargols d’enfocament: macromètric que
aproxima l’enfocament i micromètric
que enfoca correctament.

SISTEMA ÒPTIC:

Ocular: lent situada prop de l’ull de l’observador. Amplia la imatge de l’objectiu

Objectiu: lent situada prop de la preparació. Amplia la imatge d’aqueta.
Condensador: lent que condensa els rajos lluminosos sobre la preparació.
Diafragma: regula la quantitat de llum que entra en el condensador.
Focus: dirigeix els rajos cap el condensador
 MICROSCOPI ÒPTIC

Poder de resolució: 0,2 micròmetres.

(l’ull humà 0,2 mm)

Un micròmetre equival a una

mil·lèsima de mil·límetre (milionèsima
de metre)

1µ = 0,001mm

Manipulació de les mostres: realització

de talls molt fins amb un micròtom i ús
de colorants. Es poden observar:
Cèl·lules vives
Cèl·lules mortes, s’han de fixar
 MICROSCOPI ELECTRÒNIC
Poder de resolució: 0,2 nm (1000 vegades major que el del òptic).
Un micròmetre equival a mil manòmetres
1µ = 1000 nm

La font de il·luminació es un feix d’electrons

Els electrons travessen la mostra.

Prèviament la mostra ha de ser
manipulada: fixada…
 Microscopi electrònic tridimensional o
d’escombratge: els electrons no travessen la mostra.
La mostra està recoberta per una capa d’un metall
pesat. Els electrons són dirigits cap la superfície de la
mostra i, aquesta emet altres secundaris que són
detectats en la pantalla. S’obté una imatge
tridimensional del material

Limfòcit
Ull i llengua de papallona
MICROSCOPI DE FLUORENCENCIA
Utilitza la fluorescència. Propietat que tenen alguns
elements químics d’emetre llum visible quan sobre ells
incideix una radiació intensa. Es a dir, absorbeixen una
llum d’una longitud d’ona (UV) i després emeten altra
llum de major longitud d’ona (color verd, roig, groc).

fluorocrom DAPI (emet llum GFP (proteïna intracel·lular que

blau) emet llum verd)

cromosomes ,

rodamina (llum roja) per a

marcar microtúbuls
• Estudi bioquímic de la cèl·lula.
– Fraccionament cel·lular: aïllament i separació dels orgànuls cel·lulars:
– Homogeneïtzació dels teixits, tractaments físics o químics (xoc osmòtic,
trituració…) que trenquen les cèl·lules.
– Separació: ultracentrifugació
• Autoradiografia: incorporant isòtops radioactius
• Cultius cel·lulars: aplicació en Biologia experimental, medicina, veterinària,
agricultura.
La majoria de cèl·lules tenen un cultiu limitat. Però les cancerígenes i
cèl·lules mare poden dividir-se indefinidament.
Mitjançant una força
equivalent a milers de vegades
la força de la gravetat, es
separen les partícules d’una
mescla, segons les seves
masses, encara que siguen molt
similars.
TIPUS D'ORGANITZACIÓ • Encara que existeixen molts tipus diferents de
cèl·lules, totes tenen en comú aquestes 3
CEL·LULAR característiques:
– La membrana plasmàtica: Separa l’interior de la
cèl·lula de l’exterior.
– El citoplasma: Líquid viscós on té lloc l’activitat
vital.
– Material genètic: És el sistema de control i
direcció de totes les funcions de la cèl·lula.
• Depenent de la forma en què el material genètic es
troba al citoplasma podem dividir a les cèl·lules en 2
grans grups:
– Les cèl·lules PROCARIOTES
– Les cèl·lules EUCARIOTES
 LA CÈL·LULA PROCARIOTA

Citoplasma
Fímbries, fixen la bactèria al substrat
Mesosoma, te els enzims
respiratoris
Ribosomes, mes xicotets Material genètic,
generalment un únic
Plasmidi, xicoteta cromosoma circular
molècula d’ADN circular .
Intervé en processos
parasexuals
Membrana plasmàtica

Càpsula. Present en Paret cel·lular.

Flagel algunes bactèries Estructura rígida.
Protegeix i dona forma
 Paret cel·lular
Membrana cel·lular
ribosoma
Inclusions polisacàrids

Mesosoma

citoplasma
Nucleoide

Cos lamel·lar
Tilacoide lamel·lar

Vacúol gasos Grano amb polisacàrid o lípid

flagel
Animal

Vegetal

Citoplasma

Nucli

Paret
cel·lular

Membrana plasmàtica
MEMBRANA PLASMÀTICA

Capa continua que la separa dels medi conferint-li individualitat.

Funció: transport de substàncies
Glicocalze, coberta de hidrats de carboni present en algunes cèl·lules animals

Paret de cel·lulosa, en les vegetals

 CITOPLASMA

Format per un medi aquós, el citosol,

on es troben:

Substàncies dissoltes: glúcids, ,

AA, enzims..

Diversos d’orgànuls: ribosomes,

reticle endoplasmàtic, complex
de golgi, lisosomes, vacúols,
peroxisomes, mitocondris,
cloroplastos i centríols.

Gran varietat de filaments proteics que li proporcionen una estructura

interna complexa, el conjunt d’aquestos filaments constitueix el citoesquelet
CITOESQUELET
 ESTRUCTURES MEMBRANOSES

RETICLE ENDOPLASMIC RUGÓS

- La seva membrana, recoberta exteriorment per ribosomes que sintetitzen

proteïnes, se continua amb la del nucli formant sàculs i cisternes aplanades.
- El desenvolupament i distribució del RER varia segons les cèl·lules. Està
especialment desenvolupat a les cèl·lules secretores.

FUNCIÓ: Síntesi de proteïnes i modificació

RETICLE ENDOPLASMIC LLIS

─ Regions del RE sense ribosomes. Es una xarxa de túbuls

connectats amb el RER.

─ Present en totes les cèl·lules, és especialment abundant en

les cèl·lules especialitzades en el metabolisme lipídic i en els
hepatòcits.

FUNCIONS DEL REL:

REL Síntesi de lípids: triglicèrids, fosfolípids i colesterol.
 APARELL DE GOLGI
Conjunt de dictiosomes. Un dictiosoma és un grup de cisternes (4 a 6) aplanades
envoltades de xicotetes vesícules
FUNCIÓ: Intervé en els processos de secreció. Rep les proteïnes del RER i les classifica,
empaqueta i secreta.
 LISOSOMAS

Són orgànuls molt heterogenis de forma i grandària.

Digereixen gran varietat de materials.
Es formen a partir de les vesícules de l’AG
Contenen al voltant de 40 enzims diferents: hidrolases àcides: pH
òptim  5

FUNCIÓ: digestió cel·lular

Són exclusius de les cèl·lules animals.
Digestió cel·lular

Heterofàgia
 VACÚOLS

•Característiques de les cèl·lules vegetals. P.C

•Variables en grandària.
•Poden ocupar entre un 5 y un 90 % del volum cel·lular.
ORIGEN: Deriven de vesícules del RE.
FUNCIÓ: emmagatzemament diverses substàncies: vacúol
nutritives, desfets tòxics, pigments antocians (pètals)

Són exclusives de les cèl·lules vegetals.

 PEROXISOMES
Orgànuls membranosos amb forma i dimensions
variable que contenen diversos enzims que
intervenen en el metabolisme aeròbic (catabòlic i
anabòlic). Necessiten oxigen.

Molt abundants al fetge.

FUNCIÓ: destoxificació

En les plantes hi ha un tipus de peroxisoma, els glioxisomes que transformen els greixos
emmagatzemats a les llavors en sucres necessaris per al desenvolupament de l’embrió.
 MITOCONDRIAS

Presenten doble membrana:

Externa llisa
Interna amb prolongacions:
crestes mitocondrials
L’interior es la matriu.

Funció: respiració cel·lular.

(síntesi d’ATP)
Combustió de molècules
orgàniques. Es necessita l’oxigen
 CLOROPLASTO
Presenten doble membrana
separades per un espai
intermembranós que delimita un
espai interior, estroma
A l’estroma hi ha unes membranes
en forma de sac, els tilacoides amb
clorofil·la.

Les membranes tilacoides poden estar aïllades o

apilades en unes estructures anomenades grana

Funció: fotosíntesi

Són exclusius de les cèl·lules vegetals.

 CENTROSOMA

Se situa al costat del nucli.

Està format per dos centríols que es disposen perpendiculars i estan envoltats pel
material periocentriolar.

FUNCIÓ
El centrosoma és el centre organitzador dels microtúbuls: actua com a nucli de
formació, els microtúbuls creixen a partir del material pericentriolar

Són exclusius de les cèl·lules animals.

RIBOSOMES
Són xicotetes partícules on es produeix la
síntesi de proteïnes.

Manquen de membrana

Visibles al microscopi electrònic.

Formats per varies molècules d’ARN

ribosòmic associat a mes de 50 proteïnes.

Els ribosomes tenen ribozima, una molècula

d’ARNr amb funció catalítica en la síntesi de
proteïnes.

Cada ribosoma està format per una subunitat

gran i una subunitat xicoteta que es dissocien
al final de cada procés de síntesi.
 NUCLI

És l’orgànul més voluminós de la cèl·lula i conté la major part del ADN cel·lular. Sol
ocupar la posició central, però en alguns casos es troba desplaçat cap un costat del
citoplasma
Cromatina: molècules d’ADN associat a proteïnes (histones). Durant la divisió es
condensa i es formen els cromosomes.
Nuclèols: zones d’ADN on se esta sintetitzant ARN i se formen els ribosomes.
 METABOLISME: ANABOLISME I CATABOLISME
Metabolisme: conjunt de reaccions químiques que tenen lloc a l’interior de les
cèl·lules que permet el seu manteniment.

Catabolisme: procés metabòlic

de destrucció de compostos
per obtenir energia química
útil, ATP.

Anabolisme o biosíntesi: procés metabòlic de síntesis de matèria pròpia a partir de

compostos inorgànics (autòtrof) o orgànics senzills (heteròtrof). Necessita energia.

Hidròlisi
 El metabolismo es el resultado de la interacción entre dos tipos de procesos:

Anabolismo Construcción de los componentes celulares a partir de los nutrientes.

Catabolismo Destrucción de compuestos químicos en componentes más sencillos liberando

energía.

Energía solar

Construcción y reparación de
ANABOLISMO
los constituyentes celulares

Energía química
Nutrientes

PANORAMA GENERAL
CATABOLISMO DEL METABOLISMO

Calor Trabajo
ESQUEMA GENERAL DEL METABOLISME
Enzimas y rutas
metabólicas
• Reacciones catalizadas por enzimas

• Rutas metabólicas

35
 CARACTERÍSTICAS DE LAS REACCIONES METABÓLICAS

• A partir de reactivos se forman productos.

• Durante la reacción hay intercambio de energía entre

los reactivos y el medio que los rodea.

• Se dan en medio acuoso (reactivos y productos en

disolución). Además, el agua es reactivo o producto.

• La mayor parte de las reacciones están ADAPTADAS: la

energía liberada en una de las reacciones, EXERGÒNICA,
es captada por otra reacción, ENDERGÒNICA, que
requiere energía.
 CARACTERÍSTICAS DE LAS REACCIONES METABÓLICAS

•Cada reacción está catalizada por una ENZIMA

( aceleran las reacciones químicas al disminuir la
energía de activación de la reacción).

•Desde el punto de vista energético, hay que

destacar que, en toda reacción química, es necesaria
la aportación de UNA ENERGÍA INICIAL O DE
ACTIVACIÓN para que se inicie la reacción,
independientemente de que la reacción sea
espontánea y exotérmica o endotérmica.
 Reacciones más frecuentes
Isomería:
A A´
Descarboxilación:
A B + CO2
Hidrólisis:
A + H2O B-H + C-OH
Deshidratación
(De)fosforilación:
ATP ADP
A A~P
Oxirreducción

38
Reacciones redox
Fe +2 Fe +3 (se oxida = pierde 1 e-)

39
 Reacciones más comunes

• Reacciones redox
• Glúcidos y lípidos son dadores de e- (se
oxidan)

• Receptores de e- (y de H+) son los

coenzimas: NAD, (NADP), FAD.

40
 NUTRICIÓ CEL·LULAR
ANABOLISME AUTÒTROF: FOTOSÍNTESI

- Hi te lloc als cloroplastos

enzims
6 CO2 + 6 H2O + energia de la llum C6H12O6 (glúcids) + 6 O2
Sals minerals clorofil·la greixos
AA
La fotosíntesi es pot dividir en dos etapes, cadascuna de les quals es produeix en una
part diferent del cloroplast:

Fase llumínica: es du a terme en els tilacoides dels cloroplastos. Es

imprescindible la llum solar que, es captada per molècules forreceptores
(pigments fotosintètics) situades en les membranes dels tilacoides. En aquesta
etapa s’obté energia química, ATP i poder reductor, NADPH.

Fase obscura: no necessita la llum. Hi te lloc a l’estroma dels cloroplastos. Es

produeix la biosíntesi de compostos orgànics a partir del CO2 atmosfèric i de les
SM del sòl, utilitzant l’ATP i NADPH, obtinguts en la fase anterior. Es el cicle de
Calvin
 Esquema general de la
fotosíntesis.

En la fase llumínica hi ha un
transport d’electrons des de
l’aigua fins l’acceptor final
NAD+

Sals minerals:
NO3¯, NO¯4,
SO¯4, PO¯4

1. Quina és la importància del procés de la fotosíntesi en la Biosfera?

2. Quin és l’objectiu de la fase llumínica de la fotosíntesi? Si les plantes obtenen
energia als cloroplastos, quina utilitat hi poden tindre, llavors, els mitocondris?
 ANABOLISME HETERÒTROF
A partir de molècules orgàniques senzilles, es fabriquen molècules orgàniques
complexes:
Monosacàrids Polisacàrids
Aminoàcids Proteïnes
Àcids grassos Lípids
Bases nitrogenades Polinucleòtids
CATABOLISME: OBTENCIÓ D’ENERGIA. RESPIRACIÓ I
FERMENTACIÓ
Les cèl·lules necessiten i la obtenen dels nutrients orgànics.

Glúcids i lípids constitueixen els combustibles cel·lulars.

La glucosa és el glúcid principal que utilitzen les cèl·lules com a

combustible. La seva oxidació allibera energia que s’utilitza per
sintetitzar ATP, energia química necessària per a dur a terme
les funcions vital.

La oxidació de la glucosa te lloc al citoplasma i mitocòndries i

constitueix la respiració o fermentació segons s’utilitze o no
l’oxigen.
 RESPIRACIÓ CEL·LULAR. Rendiment: 38 ATP
Es un procés catabòlic que ocorre en les mitocòndries, requereix oxigen i te lloc
en tres fases.

CO2
Glucosa
1 Glicòlisis CITOSOL

ADP + Pi Espai intermembranós

6C

ATP
2
Crestes
Cicle
de
mitocondriales
3C X H+ + e-
Krebs XH2 H+
H2O e-
Matriu mitocondrial
e-
X (NAD+, FAD+)
1
/2O2 + 2H+ H+
Cadena de
XH2 ( NADH, FADH2)
e- e- 3 transport
X
H+ d’electrons
ATP
XH2
H+
ADP H+
O2
Acceptor final d’electrons:
oxigen i es redueix a aigua.
C6H12O6 (glucosa) + O2 + ADP + Pi CO2 + H2O + ATP (energía útil) + calor
 FERMENTACIÓ . Rendiment: 2ATP

Es un procés anaeròbic, no necessita oxigen.

La descomposició es incompleta, entre els producte finals hi ha
matèria orgànica.
El rendiment energètic és menor que en la respiració.
Hi ha organismes per als que l’O2 es un verí (anaeròbics estrictes)
i l’única forma d’obtenir ATP és mitjançant la fermentació. Ex.
Bactèries anaeròbies (tètan, botulínica)
Per a moltes cèl·lules aeròbies facultatives és una ruta alternativa
d’obtenció d’ATP. Ex. Llevats, bactèries lactobacillus, musculars.

Tipus de fermentacions: les més freqüents són la alcohòlica i làctica

 FERMENTACIÓ
ALCOHÒLICA

Elaboració del pa, cervesa, vi: rents o llevats.

 FERMENTACIÓ LÀCTICA

Elaboració del iogurt,

formatge: bacteris
gènere Lactobacillus

Fermentació en cèl·lules
musculars.
ORGANITZACIÓ
ACEL·LULAR
VIRUS

CORONAVIRUS
 VIRUS
Partícules sols visibles amb el microscopi
electrònic.
Manquen d’estructures cel·lulars necessàries
per tenir metabolisme propi.
Per reproduir-se han d'utilitzar la maquinaria
de la cèl·lula hoste.
Són paràsits intracel·lulars obligats.
CICLE LÍTIC I LISOGÈNIC D’UN BACTERIÒFAG
 CICLE D’UN
RETROVIRUS

VIH

Virus de la grip