Tema 1: Organització del cos humà

1 CFGM Farmàcia i Parafarmàcia

Professora: Marina Sanz Bosch
Curs 2022/2023
1. La complexitat de l’organisme humà

Totes les activitats, voluntàries i

involuntàries, que el nostre organisme
desenvolupa de forma simultània
requereixen:

1. Especialització: l’organisme ha de
dur a terme funcions molt diverses i
especialitzades.

2. Coordinació: l’organisme ha de
funcionar de forma organitzada i
eficient.
2. Nivells d’organització del cos humà

• Atòmic
• Molecular
• Cel·lular
• Anatòmic
• Organisme viu o complet
 2.1. Nivell atòmic
ÀTOM: és la unitat més petita de la matèria que no es pot descomposar
químicament. (Ex: Calci, ferro, fòsfor, sodi, potassi, etc.)
Estructura de l’àtom:
 Nucli
• Protons (+) : partícules en càrrega positiva.
• Neutrons: partícules en càrrega neutra (sense càrrega)

 Núvol d’electrons (envolta el nucli). (-)

La tendència és que hi hagi tants electrons com protons, perquè l’àtom sigui neutre.
Alguns àtoms poden guanya o perdre electrons.
• Cations o ions positius: si perden algún electró (queden carregats
positivament).

• Anions o ions negatius: si guanyen algún electró (queden carregats

negativament).
 2.2. Nivell molecular

MOLÈCULA: és una partícula formada per un conjunt d’àtoms units per

enllaços.

- Poden guanyar o perdre electrons i formar ions

- Poden ser:
• Inorgàniques: no contenen Carboni en la seua estructura. Ex. H2O
• Orgàniques: contenen Carboni en la seua estructura. Hi ha una gran
varietat de molècules orgàniques en el cos humà. Ex: lípids, proteïnes, etc.

Molècules inorgàniques Aigua (H20), Àcid clorhídric (HCl), Sals biliars, etc.

Hemoglobina, Neurotransmissors, Hormones, Enzims digestius, Urea,

Molècules orgàniques
Citocines, Immunoglobulines (anticossos), Factors de coagulació, etc.
2.3. Nivell cel·lular

LA CÈL·LULA
La cèl·lula és la unitat
funcional i estructural dels
éssers vius, ja que, per si
mateixa, és capaç de
realitzar les tres funcions
vitals (presenta vida), que
els caracteritzen:
• Nutrició
• Relació
• Reproducció.
 2.3. Nivell cel·lular
Segons la seva estructura

No tenen nucli La major part del seu

definit, per la qual material genètic es
cosa el seu material troba dins d’una
genètic es troba lliure estructura
al citoplasma. denominada nucli.

Cèl·lules PROCARIOTES Cèl·lules EUCARIOTES

V
A
E
N
G
I
E
M
T
A
A
L
L
3. LA CÈL·LULA EUCARIOTA
 3.1. Estructura
Citoplasma

Parts: de forma
general, totes les
cèl·lules tenen una
estructura bàsica:

Membrana plasmàtica

Citoplasma

Nucli
 3.1.1. Membrana plasmàtica
És una estructura formada per una doble capa de lípids i proteïnes que rodeja el
citoplasma i constitueix el límit extern de la cèl·lula. Engloba el citoplasma (matriu
líquida de la cèl·lula).
 Funció: protegir i regular l’intercanvi de substàncies entre el medi extern i l’interior de la
cèl·lula.
 Característica de la membrana:
• és SEMIPERMEABLE (té permeabilitat selectiva)  permet el pas d’unes subsàncies i
impideix el d’unes altres. Aquesta membrana és molt permeable a l’aigua i a determinats
ions de sodi, potassi, oxígen i molècules de baix pès molecular.
• Té una estructura lipídica fonamentalment  Els lípids ocupen més del 50 % de la
membrana.
3.1.1. Membrana plasmàtica

Composició de la membrana:

a) BICAPA LIPÍDICA
• Fosfolípids
• Colesterol

b) PROTEïNES DE MEMBRANA
• Proteïnes intrínseques
• Proteïnes extrínseques

c) GLÚCIDS o HIDRATS DE CARBONI

• Glucocàlix → Manta de glúcids
units a proteïnes i lípids
 a) Bicapa lipídica FOSFOLÍPIDS

• Està formada principalment per una doble capa de lípids anfipàtics (fosfolípids), que
tenen un cap polar (hidròfil) i dos coles apolars (hidròfobes).
• En la cèl·lula, tant el medi intracel·lular com el medi extracel·lular són aquosos, de
manera que els fosfolípids es situen formant una doble capa, amb els extrems
hidròfils orientats cap als medis aquosos i els extrems hidròfobs a l’interior.
 a) Bicapa lipídica COLESTEROL

• El colesterol constitueix el 25% de tots els lípids de la membrana plasmàtica.

• Es localitzen entre els lípids de la bicapa.
• Són fonamentals per a la membrana plasmàtica ja que limiten la fuidesa i per tant, li
donen major estabilitat i rigidesa.
Fosfolípid

Colesterol
 b) Proteïnes de mebrana
• Se situen a la bicapa (algunes la travessen i d’altres se situen en la cara interna).
• Funcions:
• Fixen les cèl·lules a la matriu extracel·lular.
• Fixen els elements del citoesquelet a la membrana plasmàtica.
• Transporten molècules cap a l’interior o exterior de la cèl·lula.
• Poseeixen activitat enzimàtica.
• Actuen com receptores en els processos de comunicació química.
 c) Glúcids o hidrats de carboni
• Són molt abundants i estan units tant a lípids com a proteïnes. Les molècules
resultants es denominen glucolípids o glucoproteïnes. Tota la capa forma el
GLUCOCÀLIX.
• Protegeixen la cèl·lula contra agresions d’altres proteïnes i agents químics i físics.
• Reconeixement cel·lular i adhesió d’una proteïna a l’altra, com passa en les cèl·lules
neutròfiles (glòbuls blancs) i endotelials (cèl·lules que recobreixen la cara interna dels
vasos sanguinis).
 Transport de molècules a través de la
membrana plasmàtica
Molècules de BAIX PÈS MOLECULAR

TRANSPORT PASSIU TRANSPORT ACTIU

Difusió simple Difusió facilitada Bomba Na/K Altres bombes

 Transport a través de la membrana plasmàtica:
molècules de baix pès molecular

Transport pasiu
Difusió simple → Molècules menudes i sense
càrrega travessen la bicapa a favor de gradient
de concentració.

Difusió facilitada → Proteïnes

transmembrana transporten molècules i ions.
 Transport a través de la membrana plasmàtica:
molècules de baix pès molecular
Transport actiu
Transport d’iones i molècules en contra del gradient de concentració.

Necessita aport d’energia(ATP).

Es realitza per PROTEÏNES TRANSMEMBRANA.

Es solen dir BOMBES.

Resum transport actiu i passiu
 Transport de molècules a través de la
membrana plasmàtica
Molècules d’ ALT PÈS MOLECULAR

ENDOCITOSI EXOCITOSI TRANSCITOSI

Mediada per
Fagocitosi Pinocitosi
receptors
Transport a través de la membrana plasmàtica:
molècules d’elevat pès molecular
Endocitosis

La cèl·lula pren partícules del medi en el que viu i les rodeja amb una porció
de la membrana plasmàtica.

● Fagocitosi → Sòlids.
● Pinocitosi → Líquids i partícules en disolució.
● Endocitosi mediada per receptors.
Endocitosi
 Transport a través de la membrana plasmàtica:
molècules d’elevat pès molecular

Exocitosi

Expulsió de materials de gran

tamany.

Transcitosi
Sistema de transport a través
del citoplasma.
 3.1.2. Citoplasma
És el material contingut entre la membrana plasmàtica i el nucli.

CITOPLASMA = CITOSOL + ORGÀNULS + CITOESQUELET

A) Citosol, matriu citoplasmàtica o hialoplasma

 És el medi líquid del citoplasma, format per:

• Aigua (70-80%)
• Ions
• diferents biomolècules.

Components:

 Dintre del citosol trobem nombroses estructures conegudes com orgànuls,

que realitzen múltiples funcions escencials per al metabolisme cel·lular:
B) Orgànuls
Orgànuls Reticle endoplasmàtic
Red de túbuls aplanats (tubs) y sacs (cisternes) que comuniquen entre sí. Es situa al
voltant del nucli (connecten el nucli i la membrana plasmàtica).

Funció: transport de les molècules intracel·lulars, síntesi de proteïnes i metabolisme de

lípids.
• RE Rugós (RER) → Associat a ribosomes (el puntets de sobre són ribosomes)
• RE Lllis (REL) → No associat a ribosomes
Orgànuls Ribosoma
Són partícules esfèriques formades per ARN (60 %) i proteïnes (40 %).

Funció: Síntesi de proteïnes

 Orgànuls Aparell de Golgi
Definició:
Orgànul format per un conjunt
de cisternes (sacs aplanats) i
per vesúcules associades.

Funció:
S’encarrega de processar
químicament les molècules
que procedeixen del REL,
acumular-les en petites
vesícules que es desprenen
d’ell i es desplacen cap a la
memebrana plasmàtica,
alliberant el contingut cap a
l’exterior.
Orgànuls Lisosoma
Definició:
Vesícula que conté
enzims digestius, que
s’utitizen per a la digestió
intracel·lular i per a
degradar totes aquelles
molècules inservibles per
a la cèl·lula.

Els lisosomes sorgeixen

de la fragmentació dels
sacs de l’Aparell de Golgi.
Orgànuls Mitocòndries
Definició:
Orgànul allargat constituit per una doble membrana (una externa llisa i una interna en
forma de plecs).

Funció: suministren energia a la cèl·lula mitjançant un procés de respiració aerobia o

cel·lular.
Orgànuls Peroxisomes o microcossos
Definició:
Són orgànuls menuts, semblants als lisosomes, i que es distingeixen d’ells perquè
contenen oxidases implicades en reaccions d’oxidació.
Ex. B-oxidació dels àcids grassos
Orgànuls Inclusions
Són orgànuls menuts en els que s’acumulen materials o reserves per al normal

funcionament de la cèl·lula.

Les substàncies acumulades més freqüents són:

• Pigments: com hemoglobina o melanina.

• Inclusions cristal·lines: són acumulacions de substàncies cristal·lines, generalment

proteiques.

• Aliments:

• Lípids: degut a que el citosol és aquós, les molècules lipídiques s’agrufen formant

inclusions lipídiques.

• Glucogen: en les cèl·lules musculars i hepàtiques, el glucogen (molècula de

reserva de glucos), s’acumula formant inclusions de glucogen. Donen energia.

• Substàncies de rebuig (residus).

 C) El citoesquelet
Xarxa de filaments proteics llargs i prims que s’expandeixen pel citoplasma.
Funció
Li donen forma i mobilitat a la la cèl·lula, mobilitat als orgànuls i separació
dels cromosomes en la divisió cel·lular.
 C) El citoesquelet
Tipus de filaments

1. Intermedis (8-10 nm)

Són fibres proteiques molt resistents a les tensions mecàniques. Molt abundants en
cèl·lules epitelials (pell), musculars i nervioses.

2. Filaments d’actina o microfilaments (7 nm)

Són fibres formades per molècules d’actina,
una proteïna globular. Aquests filaments són
responsables de la contracció muscular.

3. Microtúbuls (25 nm)

Són tubs buits formats per tubulina, una
proteïna globular. Formen estructures com
axons, els cilis i els flagels.
 Prolongacions de la cèl·lula: Cilis i flagels
Cilis: Flagels:
Són prolongacions fines en forma de pèls És una prolongació molt més llarga que els
que sobresurten de la superfície de la cilis. Es troben generalment en les cèl·lules
cèlula. bacterianes (una per cèl·lula, tot i que
alguns bacteris tenen més d’una).

Funció:
Funció:
• En les cèl·lules humanes tenen la
• Donar-li moviment a la cèl·lula.
funció principal de protecció, moviment
i captació de substàncies.
Ex. Espermatozoides.
Ex. Es troben en les trompes uterines o en
les vies respiratòries , on faciliten la
progressió i eliminació de cossos extranys.
 3.1.3. Nucli
És una estructura que sol tenir forma esfèrica. En ell es troba la major part del material
genètic del a cèl·lula. La informació que conté permet regular el metabolisme i la pròpia
reproducció cel·lular.

Característiques:
• Està delimitat per la membrana nuclear, que disposa de diversos porus.
• La part interior es denomina nucleoplasma, matriu nuclear o cariplasma.
• Conté l’ADN associat a proteïnes (cromatina). Quan la cèl·lula s’ha de dividir, l’ADN es replica i
va augmentant la compactació de la cromatina,
fins formar els cromosomes.
• El nuclèol: sols s’observa durant un períodel del
cicle vital de la cèl·lula denominat interfase, ja que
desapareix en la divisió cel·lular.

Funcions principals:
• Emmagatzema el material hereditari o ADN
• Coordina l’activitat cel·lular.
On es situa el nucli cel·lular?
 3.2. La matriu extracel·lular
És el medi on es troben les cèl·lules.

Formada per:
• Proteïnes fibroses: moltes d’elles amb funció estructural i de suport (col·lagen i
elastina).
• Substància fonamental: té consistència de gel i és el medi que engloba les proteïnes
fibroses.

Funció:
• Proveeix a les cèl·lules de nutrients.
• Rep les substàncies de rebuig.
• Serveix de zona de comunicació entre
cèl·lules.
• Exerceix un paper estructural destacat
en l’àmbit de l’organisme complet.
 4. Les funcions vitals de les cèl·lules
FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
La funció de nutrició consisteix en la incorporació dels nutrients a l’interior de les cèl·lules i la seua
transformació.

La nutrició cel·lular és du a terme en diverses fases:

1. Incorporació dels nutrients: mitjançant diferents

modalitats de transport a través de les membranes: transport pasiu i transport actiu.

1. Preparació dels nutrients per a la seva utilització: algunes subtàncies d’elevat pès
molecular han de passar per un procès previ de digestió.

2. Utiltzació dels nutrients: els nutrients es transformen en les substàncies químiques que cada
cèl·lula necessita mitjançant reaccions bioquímiques que tenen lloc al citoplasma (metabolisme).

3. Eliminació dels productes de desfet: els productes finals del metabolisme són excretats
mitjançant el transport a través de la membrana.
 4. Les funcions vitals de les cèl·lules
FUNCIÓ DE RELACIÓ

Una cèl·lula pot detectar una sèries d’estimuls procedents del seu entorn i elaborar
respostes front a ells.

Ex. Pot respondre per exemple davant: la concentració d’alguna substància, el pH o la

temperatura, sempre amb l’objectiu de la pròpia supervivència.
 4. Les funcions vitals de les cèl·lules
FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

La reproducció és el mecanisme pel qual els éssers vius creen

altres éssers vius com ells.

La reproducció cel·lular consisteix en un procés de divisió en el

que una cèl·lula mare dona lloc a dos cèl·lules filles de
característiques similiars a les de la seua progenitora. És produeix
mitjançant la mitosi (asexual) o meiosi (sexual).

La mitosi és un tipus de reproducció asexual en el qual una

cèl·lula es divideix en dues cèl·lules filles, que tenen la mateixa
informació genètica i característiques que tenia la cèl·lula mare.
 FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ
INTERFASE:
Abans de començar la divisió es produeix una replicació del material genètic (ADN) i una
condensació dels cromosomes (se sintentitzen proteïnes i es formen cromosomes),
d’aquesta manera s’assegura que cada cèl·lula filla reba el mateix material genètic.

MITOSI: la cèl·lula mare es divideix donant lloc a dos cèl·lules filles idèntiques amb la
mateixa dotació genètica que cada cèl·lula progenitora.

L’organisme recurreix a la mitosi quan necessita fer crèixer un teixit o repararlo.

• Estudiar del llibre:
1.4. El nivell anatòmic
1.5. El nivell organisme viu