Tema 6

L’organització
cel·lular dels
éssers vius
Nivells d’organització de la matèria
Teoria cel·lular
Durant el segle XIX es realitzen una sèrie d’experiments que
conclouen que:
1. Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules (una
o varies).
2. La cèl·lula és l’estructura més petita dotada de vida
pròpia (realitza les funcions de nutrició, relació i
reproducció).
3. Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula.
Estructura cel·lular
TOTES les cèl·lules (ja que tenen un origen comú) comparteixen
una estructura bàsica comuna, que és:
Membrana plasmàtica.
Citoplasma (és a dir, el medi intern cel·lular, i per tant, el
citoesquelet i els ribosomes).
Material genètic (és a dir, una o vàries molècules de
ADN).
Membrana plasmàtica
És una làmina deformable formada per
una bicapa lipídica que delimita les
cèl·lules. Està formada per fosfolípids
amb un cap polar i una cua apolar.

Els lípids de la membrana s’associen a diferents proteïnes per

aconseguir una permeabilitat selectiva.
Diem que la membrana és semipermeable (que té una
permeabilitat selectiva) és a dir, que la cèl·lula és capaç de
regular el pas o transport de substàncies entre el medi intern
i el medi extern.
⬩Transport passiu.
Quan l’intercanvi de substàncies es produeix a favor de
gradient, no hi ha despesa energètica i s’anomena transport
passiu.
⬩Transport actiu
Quan l’intercanvi de substàncies es produeix en contra de
gradient, hi ha d’haver despesa energètica i s’anomena
transport actiu.
El transport actiu sempre requereix l’acció de proteïnes de
membrana i gast d’ATP.
El transport actiu és imprescindible per mantenir el potencial
de membrana de les cèl·lules. El potencial de membrana és la
diferència de potencial elèctric entre l'interior i l'exterior d'una
cèl·lula i permet mantenir la integritat de la membrana, o sigui
la vida de la cèl·lula.

La bomba sodi potassi

(Na+/K+) és l’encarregada de
mantenir aquest potencial de
membrana en les cèl·lules
animals.
Aquest enzim a través del gast d’una molècula d’ATP, és capaç
de fer entrar a la cèl·lula 2 ions de potassi, i de fer-ne sortir 3
ions de sodi.
Això genera una diferencia de
concentracions entre els ions
de sodi i potassi de dins i fora
la cèl·lula, de manera que el
medi intern cel·lular té una
càrrega elèctrica negativa
respecte el medi extern.
Citoplasma
És el medi intern de la cèl·lula, està constituït per un medi
aquós denominat citosol. Immersos dins el citosol hi trobem:
⬩El citoesquelet.
⬩Els ribosomes.

⬩En el cas de les cèl·lules

eucariotes, també hi ha
orgànuls citoplasmàtics
o cel·lulars.
⬩Citoesquelet
El citoesquelet està format per proteïnes fibril·lars. Hi ha 3
tipus de proteïnes fibril·lars, o components del citoesquelet:

Filaments actina i miosina

Es situen just sota la membrana
plasmàtica, determinen la forma
cel·lular i són responsables de la
contracció muscular
⬩Citoesquelet
El citoesquelet està format per proteïnes fibril·lars. Hi ha 3
tipus de proteïnes fibril·lars, o components del citoesquelet:

Filaments intermedis
Anclen els orgànuls i determinen
l’estructura tridimensional cel·lular.
⬩Citoesquelet
El citoesquelet està format per proteïnes fibril·lars. Hi ha 3
tipus de proteïnes fibril·lars, o components del citoesquelet:

Microtúbuls
Permeten el moviment dels orgànuls
cel·lulars, e intervenen en la divisió
de la cèl·lula.
El citoesquelet manté i dona forma a la cèl·lula, i permet el
moviment dels orgànuls dins el citoplasma. Juga un rol
importantíssim dins l’estructura d’una cèl·lula.
El citoesquelet forma una estructura dinàmica, és a dir, els
filaments del citoesquelet estan constantment polimeritzant-se
i despolimeritzant-se.
El citoesquelet manté i dona forma a la cèl·lula, i permet el
moviment dels orgànuls dins el citoplasma. Juga un rol
importantíssim dins l’estructura d’una cèl·lula.
El citoesquelet forma una estructura dinàmica, és a dir, els
filaments del citoesquelet estan constantment polimeritzant-se
i despolimeritzant-se.
⬩Ribosomes
Els ribosomes són les estructures de la cèl·lula encarregades de
sintetitzar proteïnes, estan formats per dues peces
anomenades subunitats.
Els ribosomes eucariotes tenen un pes
de 80S (svedbergs).
Els podem trobar dispersos al
citoplasma, adherits al RER, o també a
l’embolcall nuclear.
La seva funció és realitzar la síntesi
biològica de proteïnes (la traducció del
ARNm). Els ribosomes uneixen els
aminoàcids (transportats per ARNt) en
l'ordre especificat pels codons de les
molècules d'ARN missatger (ARNm) per
formar cadenes polipeptídiques que
donaran lloc a proteïnes.
Orgànuls citoplasmàtics
Anomenem orgànuls citoplasmàtics o cel·lulars aquelles
estructures de les cèl·lules eucariotes que estan formades per
una bicapa lipídica.
⬩Reticle endoplasmàtic rugós “RER”
Orgànul cel·lular (estructura formada per una bicapa lipídica)
format per un conjunt de sacs aplanats comunicats entre si, i
amb el nucli cel·lular. A la seva cara externa hi tenen adherits
multitud de ribosomes.
Al seu interior hi té lloc la síntesi de proteïnes, que
s’emmagatzemen i es transporten a través de vesícules.
⬩Reticle endoplasmàtic llis “REL”
Orgànul cel·lular (estructura formada per una bicapa lipídica)
format per un conjunt de túbuls comunicats entre si, que es
prolonguen per tot el citoplasma.

Al seu interior se sintetitzen i s’emmagatzemen lípids que poden

unir-se a les proteïnes procedents del RER.
⬩Aparell de Golgi
Orgànul cel·lular (estructura formada per una bicapa lipídica)
constituït per una sèrie de sacs aixafats, sense connexió entre
ells, i disposats un d’amunt de l’altre. Està envoltat de
vesícules.
Al seu interior se sintetitzen glúcids. També rep i transforma
substàncies procedents del reticle endoplasmàtic, i les allibera
mitjançant vesícules.
⬩Lisosomes
Orgànuls cel·lulars (estructura formada per una bicapa
lipídica) amb doble membrana i forma esfèrica, procedents de
l’aparell de Golgi.
Participen en la degradació o la digestió de substàncies,
partícules, o orgànuls ingerits per la cèl·lula o procedents de
l’exterior. Al seu interior contenen enzims digestius per a
aquesta funció.
⬩Vacúols
Orgànuls cel·lulars (estructura formada per una bicapa
lipídica) amb una única membrana i generalment forma
esfèrica, són un tipus de vesícula que trobem en les cèl·lules
vegetals.
Al seu interior s’emmagatzemen diversos tipus de substàncies:
aigua, nutrients, o d’altres. En la majoria de cèl·lules vegetals
trobem un vacúol central (que ocupa vora un 30% del
citoplasma.
⬩Mitocondris
Són orgànuls cel·lulars d’origen
endosimbiòtic (el seu origen són
bacteris aeròbics de vida lliure).

Per aquest motiu tenen dues membranes (bicapes lipídiques),

una d’externa llisa i una altra d’interna que presenta molts
plecs (crestes mitocondrials).
Els mitocondris tenen també el seu propi ADN, l’ADN
mitocondrial, i els seus propis ribosomes, els ribosomes
mitocondrials. Que en ambdós casos són lleugerament
diferents dels seus homòlegs eucariotes.

55S (svedbergs).

De fet la divisió dels mitocondris

ni tan sols coincideix amb la
divisió cel·lular.
Als mitocondris hi té lloc la respiració cel·lular, el mecanisme
d’on treu energia (E) la cèl·lula a partir de l’O2 i matèria
orgànica. L’energia s’emmagatzema als enllaços d’una molècula
anomenada ATP. La síntesi d’ATP té lloc a les
crestes mitocondrials (membrana
interna).
⬩Cloroplasts
Són orgànuls cel·lulars d’origen
endosimbiòtic (el seu origen són
cianobacteries de vida lliure).

Per aquest motiu tenen dues membranes (bicapes lipídiques),

una d’externa molt permeable i una altra d’interna que acaba
formant una estructura de sacs apilats i connectats entre si
anomenats tilacoides.
Els cloroplasts tenen també el seu propi ADN, l’ADN
cloroplàstic, i els seus propis ribosomes, els ribosomes
cloroplàstics. Que en ambdós casos són lleugerament diferents
dels seus homòlegs eucariotes.

70S (svedbergs).

De fet la divisió dels cloroplasts ni

tan sols coincideix amb la divisió
cel·lular.
Als cloroplasts hi té lloc la fotosíntesi. Consta de dues fases,
en la fase lumínica les cèl·lules vegetals converteixen energia
lumínica en energia química; i en la fase fosca, les cèl·lules
vegetals fixen CO2 (“fabriquen” matèria orgànica a partir de
materia inorgànica).
⬩Nucli cel·lular
El nucli cel·lular és un orgànul cel·lular (estructura formada
per una bicapa lipídica) que conté el material genètic: ADN i
ARN. L’ADN només es troba al nucli, i l’ARN es pot trobar
tant al nucli com al citoplasma.

Dins el nucli les diferents

cadenes d’ADN (cromosomes)
estan compactats formant
una estructura anomenada
cromatina.
Estructura del nucli cel·lular
El nucli cel·lular està format per:
Membrana nuclear, que comunica amb el reticle endoplasmàtic
rugós.
Porus nuclears, que
permeten l’intercanvi
de substàncies entre
nucli i citoplasma.
Cromatina, ADN associat
a proteïnes denominades
histones.
Nuclèol, és la regió del
nucli on es sintetitzen els
Nucleoplasma, medi aquós intern.
ribosomes, pot haver-ne
més d’un a la cèl·lula.
Altres estructures destacables de les cèl·lules eucariotes són:
⬩Centríols o diplosoma
Són estructures encarregades de l’organització
del fus mitòtic (microtúbuls) durant la divisió
cel·lular.
⬩Cilis i flagels
Són estructures encarregades de la motilitat
cel·lular.

⬩Paret cel·lular
És una estructura resistent i flexible,
present en algunes cèl·lules eucariotes.
Material genètic
Format per 1 o més cromosomes (molècules fibrilars formades
per una doble hèlix) d’una substància anomenada ADN (àcid
desoxiribonucleic) que pot estar més o menys condensat.
Aquest ADN es transmet de manera hereditària.

Classifiquem les cèl·lules segons on

i com es troba aquest ADN:
Tipus de cèl·lules
Si ens fixem en el tipus d’estructura que tenen les cèl·lules,
podem distingir entre cèl·lules procariotes (sense nucli
cel·lular), i cèl·lules eucariotes (amb nucli cel·lular definit),
poden ser:
Eucariotes
⬝ Amb embolcall nuclear.
⬝ Varis cromosomes.
⬝ Mida més gran (10-100
μm).
⬝ Animals, vegetals, fongs i
“protists”.
Procariotes
⬝ Sense embolcall nuclear.
⬝ Un sol cromosoma.
⬝ Mida normalment petita
(1-10 μm).
⬝ Bacteris i arquees.
Endosimbiòsi: cèl·lula eucariota
La teoria endosimbiòtica o simbiogènesis seriada explica
l’origen de les cèl·lules eucariotes a partir de l'endosimbiosi
seriada. Els éssers vius estableixen diferents tipus de relacions
entre si, un tipus de relació que es pot donar és la endosimbiosi
(relació de benefici mutu entre dos organismes, on un dels
simbionts viu dins l’altre).

La teoria endosimbiòtica va ser

esbossada per primer cop entre 1905
i 1910, però no va ser fins al 1967
que Lynn Margulis va aportar les
evidències necessàries per a la seva
acceptació.
L’origen dels eucariotes el trobem en la endosimbiosi entre les
heimdallarquees o les lokiarquees (arquees del grup Asgard) i
bacteries del grup alfa-proteobacteries.
Els primers eucariotes,
LECA (last eukaryotic
common ancestor), van
aparèixer fa uns
2.300-1.800 Ma.
Encara, però, hi ha molts detalls d’aquest esdeveniment per
descobrir, per exemple:
El rol original de la proto-mitocondria
La formació del nucli

Al llinatge eucariota s’hi han produït altres episodis

d’endosimbiosi, donant lloc a les “cèl·lules vegetals”.
Els cromosomes
Els cromosomes són llargues cadenes lineals d’ADN (en
eucariotes) que es combinen amb diferents proteïnes.

Les cèl·lules eucariotes tenen varis

cromosomes diferents.
En condicions normals l’ADN, es troba condensat al voltant
de proteïnes (histones) formant una molècula anomenada
cromatina.
Quan la cèl·lula s’ha de
dividir, durant la divisió
cel·lular, la cromatina
encara es condensa més i
forma les estructures que
anomenem cromosomes.
En un cromosoma hi podem
distingir fàcilment dues parts, els
braços i el centròmer.

Podem classificar els cromosomes

morfològicament, en funció de la
posició del seu centròmer.
Els cromosomes en éssers humans

Les cèl·lules humanes, amb l’excepció dels gàmetes, són

diploides, o sigui tenen dues dotacions cromosòmiques
idèntiques. De fet tots els organismes amb reproducció sexual
tenen almenys dues dotacions cromosòmiques (1 set de 23
cromosomes paterns i 1 set de 23 cromosomes materns).
Les cèl·lules que formen el nostre cos s’anomenen cèl·lules
somàtiques, i són cèl·lules diploides. Les cèl·lules que formen les
cèl·lules sexuals (gàmetes: òvuls i espermatozoides) són cèl·lules
haploides.

Cèl·lules diploides (2n): 2 sets de

cromosomes homòlegs. En humans 46
cromosomes, 23 heretats del pare i 23 de
la mare.

Cèl·lules haploides (n): 1 únic set de

cromosomes. En humans són els gàmetes,
23 cromosomes.
El cariotip és el conjunt dels cromosomes d’una cèl·lula
(cromosomes en metafase). Els cromosomes es poden
classificar en autosomes i cromosomes sexuals o
heterocromosomes, que determinen el sexe de l’individu.
Als mamífers el sexe
femení ve determinat
per dues còpies del
cromosoma X.

Als mamífers el sexe

masculí ve determinat
per una còpia del
cromosoma X, i una
còpia del cromosoma
Y.
Cicle cel·lular
El cicle cel·lular és el conjunt de successos que
condueixen al creixement, diferenciació, i,
eventualment, divisió d’una cèl·lula. Típicament
(mamífers) té una durada d’unes 24 h.
Consta de dues etapes diferents:

⬩ Interfase. La cèl·lula creix i

fa les seves funcions i si ha
de dividir-se es prepara per
la divisió cel·lular.
⬩ Fase M. La cèl·lula es
divideix. En eucariotes això
pot ser mitosis o meiosis.
⬩Interfase:
Quantitativament és l’etapa més llarga del cicle cel·lular. És en
aquesta etapa que hi ha síntesi proteica i creixement cel·lular.
La cèl·lula pot abandonar la interfase per dividir-se, o pot
passar tota la seva vida en interfase.

G1: Creixement i diferenciació

cel·lular*.
S: Replicació (duplicació) de
l’ADN. Requereix molt temps.
G2: Preparació per a la divisió
cel·lular.

*Algunes cèl·lules passen tota la

vida en interfase (G0).
⬩Divisió cel·lular:
La divisió cel·lular és l’etapa més curta, del cicle cel·lular. En
aquesta etapa ja no hi ha transcripció cel·lular ni creixement
cel·lular.
M: Compren “2 etapes”:
Cariocinesi (mitosi o meiosi):
Condensació de la cromatina i
formació dels cromosomes,
recombinació* i repartiment
dels cromosomes.
+
Citocinesi: Divisió i
repartiment del citoplasma.

*Únicament en la meiosi.
Mitosi Durada 1-2 hores

Té lloc en el procés de divisió cel·lular de les cèl·lules somàtiques

en organismes pluricel·lulars; i en el procés de reproducció
asexual d’alguns organismes.
Una cèl·lula inicial o cèl·lula mare, dóna lloc
a dues cèl·lules filles iguals entre si (ja que
totes tenen la mateixa informació
genètica). 2n (4c) ➝ 2n (2c) x2

És un procés en diferents etapes:

Interfase
La cèl·lula que s’ha de dividir durant la fase S de la interfase
duplicarà els seus centròmers i el seu material genètic, cada
cromosoma farà una còpia d’ell mateix, i cada una d’aquestes
còpies s’anomena cromàtide germana.
Profase
La cromatina es condensa i es formen els cromosomes;
desapareix el nuceòl. Es comença a formar el fus acromàtic o
mitòtic (filaments de microtúbuls que s'originen a la regió en
què hi ha els centríols).
Prometafase
Desapareix la membrana nuclear. Els microtúbuls s’uneixen als
cromosomes i comencen a desplaçar-los.
Metafase
Els cromosomes s’alineen al llarg de la placa equatorial o
metafàsica.
Anafase
Els cromosomes es trenquen per el centròmer i les cromàtides
germanes de cada cromosoma se separen i es dirigeixen a pols
oposats de la cèl·lula, arrossegades pels filaments del fus
acromàtic.
Telofase
Reapareix la membrana nuclear i el nucleòl, els cromosomes es
“desenrotllen” i passen a cromatina. Es forma un anell
contràctil (actina i miosina) que separarà les cèl·lules en dos.
Meiosi Durada ~24 dies i ~40 anys

Té lloc en el procés de producció dels gàmetes en organismes

pluricel·lulars amb reproducció sexual.
Una cèl·lula inicial o cèl·lula mare, dóna lloc a quatre cèl·lules
filles diferents entre si, i a la cèl·lula inicial (ja que totes tenen
diferències en la informació genètica). 2n (4c) ➝ n (1c) x4
És un procés en diferents etapes:
La meiosi són essencialment dues divisions cel·lulars (mitosis)
encadenades. La primera divisió és la meiosi I, i la segona
divisió és la meiosi II.
Meiosi I
La meiosi I separa els cromosomes homòlegs (el d’origen
patern del d’origen matern), genera recombinació genètica, i
produeix 2 cèl·lules haploides (amb 2 còpies de cada
cromosoma). 2n (4c) ➝ n (2c)

Aquesta primera divisió cel·lular comprèn les etapes: profase I,

metafase I, anafase I i telofase I.
Durant la profase I (que al seu torn es subdivideix en diferents
etapes) es produeix recombinació genètica: els cromosomes
homòlegs s’acosten entre ells fins que en certs punts el seu
ADN es toca formant quiasmes. Llavors els cromosomes
intercanvien fragments d’ADN, entrecreuament cromosòmic.

Els òvuls humans (oòcits primaris) queden

aturats en aquesta fase “fins la pubertat”.
Meiosi II
La meiosi II separa les cromàtides germanes (la còpia de cada
cromosoma que es va fer a la interfase) i produeix 4 cèl·lules
haploides (amb 1 còpia de cada cromosoma).
2n (4c) ➝ n (2c)

Aquesta segona divisió cel·lular comprèn les etapes:

profase II, metafase II, anafase II i telofase II.
Mitosi vs. Meiosi