TEMA 4 LA CÈL.
LULA UNITAT DE VIDA
LA CÈ[Link]: HISTÒRIA
Robert Hooke va ser el que va veure amb un microscopi molt simple una làmina de suro amb
unes [Link] i les va anomenar cè[Link].
L'any
1833 Robert Brown va descobrir el nucli tot observant cèl·lules vegetals.
L'any 1838 els alemanys Matthias J. Schleiden i Theodor Schwann van establir la Teoria
cel·lular, que pot resumir-se en tres punts:
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
La cèl·lula és la unitat anatòmica i funcional dels éssers vius.
Tota cèl·lula prové per divisió d'una altra cèl·lula.
La cè[Link] és la unitat genètica de tots els éssers vius. Conté el material hereditari
dels pares.
NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
La matèria té diferents nivells d’organització i cadascún és més complex que l’anterior.
Poden ser abiòtics i biòtics (matèria viva).
1
[Link]
TIPUS D’ORGANITZACIÓ [Link]
CÈ[Link] PROCARIOTA:
No tenen un nucli visible, mida de 1-5 m (1m=10-6 m) el material genètic esta dispers pel
citoplasma. Ex: bacteris
2
CÈ[Link] EUCARIOTA:
Tenen un nucli definit, més grans que les anteriors, membrana i citoplasma amb molts
orgànuls amb membrana.
S'anomena membrana cel·lular o plasmàtica a l'estructura externa que envolta la cèl·lula.
Forma un conjunt indivisible amb algunes parts internes de la cèl·lula, el que vol dir que no
podem arrencar-la com si fos una làmina d'una ceba, posem per cas, ja que continua per
l'interior formant nombrosos plecs.
Les seves funcions són dues:
Limitar i donar forma a la cèl·lula, tot mantenint el medi intern.
Seleccionar i transportar aquelles substàncies que entren o surten de la cèl·lula i
que són necessàries o perjudicials per mantenir la seva activitat.
El citoplasma és el medi cel·lular comprès entre la membrana plasmàtica i el nucli. S'hi
poden observar dues parts:
Hialoplasma: és un líquid viscós format per aigua en un 70-85 % i la resta són
proteïnes, lípids, glúcids, àcids nucleics i sals minerals. En ell s'hi realitzen
nombroses reaccions químiques en llocs concrets, per la qual cosa la seva composició
no és homogènia.
Orgànuls cel·lulars: són petits òrgans d'estructura i tamany divers que realitzen
funcions ben especialitzades, sobretot en la cèl·lula eucariota. En general totes les
cèl·lules contenen totes les classes d'orgànuls cel·lulars, si bé podem trobar petites
diferències entre les cèl·lules animals i cèl·lules vegetals.
El nucli és generalment l'orgànul més gran de la cèl·lula i va ser el primer que es va
observar al microscopi òptic. Moltes vegades ocupa una posició central, però pot trobar-se
desplaçat. El tamany també varia d'una cèl·lula a una altra.
El més habitual és que n'hi hagi un de sol però es dóna el cas que alguns protozous, per
3
exemple el parameci, en tenen dos o més.
Podem distingir-hi dues funcions:
Dirigeix i provoca tota l'activitat bioquímica que s'esdevé en el citoplasma i en els
orgànuls cel·lulars.
Conté els factors hereditaris que determinen l'estructura i funcionament de cada
cèl·lula i de la globalitat de l'ésser viu, i també marquen el complex procés de
divisió cel·lular.
ORGÀNULS
Els mitocondris, centrals energètiques que fabriquen l'ATP (adenosin trifosfat),
que proveeix la cèl·lula de l'energia que necessita per dur a terme les reaccions
químiques.
Les cèl·lules vegetals tenen uns orgànuls especials, els cloroplasts, que capturen
l'energia del sol i l'emmagatzemen en enllaços de molècules de glúcids senzills, en
un procés anomenat fotosíntesi. Les cèl·lules animals i les dels fongs, que no fan
fotosíntesi, no tenen cloroplasts.
Els vacúols són com centres d'emmagatzemament. Els de les cèl·lules vegetals són
més grans que els de les cèl·lules animals i hi emmagatzemen aigua i altres
nutrients.
Els lisosomes són com centrals de reciclatge que agafen el rebuig i el trenquen en
molècules més petites que poden ser reutilitzades. Contenen enzims que trenquen
les molècules de rebuig.
El citoesquelet dóna forma a la cèl·lula i l'ajuda a moure's. També facilita el
moviment dels orgànuls per l'interior de la cèl·lula.
Els ribosomes es troben tant a les cèl·lules procariotes com a les eucariotes.
Participen en la fabricació de les proteïnes: vindrien a ser la màquina de la fàbrica
que produeix el producte principal. Les proteïnes són el principal producte de la
cèl·lula.
Alguns ribosomes estan units a les membranes del reticle endoplasmàtic, que
apareix llavors amb una aparença rugosa: és el reticle endoplasmàtic rugós (RER),
que participa també en la fabricació de proteïnes. Si no conté ribosomes té un
aspecte llis i rep el nom de reticle endoplasmàtic llis (REL): és el lloc on es
fabriquen els lípids.
L'aparell de Golgi funciona com una centraleta de correus: rep les proteïnes del
RER, les empaqueta en petites vesícules, les posa un "segell" amb l'adreça i les
envia cap al lloc correcte de la cèl·lula.
El centrosoma és una estructura formada pels centríols (diplosoma), l'àster i el
material pericentriolar (COM). Els centríols estan relacionats amb la formació del
fus acromàtic durant la divisió cel·lular.
EXERCICIS:
1. Fes una taula amb al menys quatre diferències entre la cè[Link] animal i la
vegetal. Fes el mateix amb la eucariota i la procriota.
2. Tots els organismes [Link] presenten una sola cè[Link] d’organització
procariota? Raona la resposta.
3. Quina és la principal funció del nucli [Link]?
4
4. De les següents característiques digues quines són de cè[Link] eucariota,
procariota o totes dues.
a) Tenen mesosomes
b) L’ADN esta en una regió anomenada nucleoide.
c) Tenen membrana plasmàtica
d) Constitueixen només organismes [Link]
e) Contenen un o més nucleols
f) Tenen [Link] i R.E.
g) Tenen ribosomes
h) L’ADN és un únic filament circular
i) El nucli es divideix per mitosi o per meiosi
5. Busca informació sobre els virus i contesta
a) Es poden considerar éssers vius? Perquè?
b) Què vol dir que són paràsits obligats?
c) Una malaltia causada per virus, es pot curar? Com ho podem curar?
6. Observa aquesta imatge d’una cè[Link]:
1. Es procariota o eucariota? Animal o vegetal?
Raona la resposta.
2. Identifica totes les estructures que puguis del dibuix i la seva funció.
EL NUCLI [Link]
En les cèl·lules animals, el nucli generalment ocupa una posició central, mentre que a les
cèl·lules vegetals està desplaçat cap a un dels costats, a causa de la pressió que exerceixen
els vacúols.
Les cèl·lules solen tenir un sol nucli, però hi ha cèl·lules amb molts nuclis, anomenades
polinuclears, com les cèl·lules musculars estriades. També n’hi ha que no en tenen, com els
glòbuls vermells dels mamífers.
5
Quan la cèl·lula no està en divisió, el nucli consta dels components següents:
Embolcall nuclear: doble membrana, la exterior connectada al reticle endoplasmàtic,
un espai intermembranós i la interna. Estan travessades per porus nuclears, llocs on
es connecten citoplasma i nucli.
Nucleoplasma: medi intern aquós, on es replica el DNA
Nucleol: només visible si la cè[Link] no es divideix. Funció de constituir els
cromosomes.
Cromatina: són filaments de DNA en diferents graus de condensació, que formen
els cromosomes quan la cè[Link] es divideix.
6
ELS CROMOSOMES
Els cromosomes són els orgànuls cel·lulars que contenen els materials portadors de
l’herència biològica.
Es troben en el nucli i tenen forma de bastonet allargat o filamentós, dos
corpuscles cilíndrics amb un estrenyiment anomenat centròmer que els divideix en
dos braços.
1. BRAÇ CURT
2. CENTRÒMER
3. BRAÇ LLARG
Químicament estan formats per una doble cadena d'ADN (Àcid desoxirribonucleic).
Tret dels casos en què hi ha anomalies, el nombre de cromosomes és el mateix en
tots els individus d’una espècie.
7
Mireu la taula i compareu-ne el nombre de cromosomes.
Espècie Nombre de cromosomes
Gènere humà 46 cromosomes
Ximpanzé 48 cromosomes
Goril·la 46 cromosomes
Gos 78 cromosomes
Gat 38 cromosomes
Cavall 66 cromosomes
Abella 16 cromosomes
Mosca de la fruita 8 cromosomes
Ànec 80 cromosomes
Colom 80 cromosomes
Blat de moro 20 cromosomes
Pèsol 14 cromosomes
Segons el nºde cromosomes els organismes poden ser:
HAPLOIDS. Un sol joc de cromosomes (n)
DIPLOIDS. Dos jocs de cromosomes (2n) tenen un joc del pare i un de la mare.
CARIOTIP
Conjunt de cromosomes d’una espècie. Nosaltres en tenim 46.
Poden ser:
Autosomes: tots excepte els sexuals
Cromosomes sexuals. XX dona XY home
En tenim 22 parells autosomes i 1 parell sexuals.
8
[Link]
[Link]
[Link]
Cariotips i genoma humà
Cariotips
Accedeix al pàgina :
[Link]
Després ves fins “Human karyotypes”. A més de respondre les següents qüestions has d’inserir
les imatges dels cariotips que estem comparant.
1. Què és un cariotip?
2. Com és el cariotip d’una dona? En què es diferencia amb el d’un home?
3. Obre el cariotip del ratolí. Amb què es diferencia amb el d’un humà?
[Link] una anomalia cromosòmica (seleccionant el menú “Cytogenetic Abnomalities
Constitutional”). En què consisteix l’anomalia del cariotip? Pots dir què provoca aquesta
anomalia en la persona que la pateix?
El genoma humà
9
A partir de la informació que trobaràs a les següents pàgines web que se’t proposen respon les
següents qüestions.
[Link]
1. Què és el genoma ?
2. Quin és l’objectiu del projecte genoma humà?
3. Es podria parlar d’una “carrera” per desxifrar el genoma humà? Per què? Quins són els
“corredors”d’aquesta carrera?
Per a més informació :
[Link]
Article : Dos vencedores “ex-aequo”
4. Llegeix l’article “Menos de 40.000 genes” que pots trobar a:
[Link]
explica perquè el genoma humà no és com es creia i quines en són les seves
característiques.
5. Quin són els avantatges i inconvenients que presenta el coneixement del genoma
humà .
Cerca informació al llibre de text i a:
[Link] concretament en l’últim
article titulat “Prometeo en el laboratorio”
DIVISIÓ [Link]
Totes les cè[Link] es troben en fase de INTERFASE o no divisió, on la cè[Link] creix i fa les
seves funcions o la fase de divisió o FASE M on el nucli desapareix i els cromosomes es fan
visibles i es produeix la MITOSI o divisió de una mare en dos filles.
Es necessari que en el cicle vital de les espècies amb reproducció sexual hi hagi un moment
en què el nombre de cromosomes quedi reduït a la meitat. Aquesta reducció cromosòmica
té lloc en un procés de divisió cel·lular anomenat meiosi.
LA MITOSI
És un procés complex mitjançant el qual la cèl·lula eucariota reparteix equitativament el
material genètic (nombrosos cromosomes agrupats en parelles d’homòlegs) entre les dos
cèl·lules filles; amb això s’assegura que la informació genètica es transmet sense variació
de la cèl. mare a les cèl. filles.
Per que això sigue possible la cèl·lula ha de replicar el seu ADN abans d’iniciar la mitosi. El
resultat principal de la mitosi és la divisió de la cèl·lula mare en dues cèl·lules filles, que
contenen cadascuna una còpia completa del genoma de la cèl·lula mare.
10
Tot i ser un procés dinàmic i continu, tradicionalment la mitosi es divideix de forma
arbitrària en quatre fases successives anomenades profase, metafase , anafase i
telofase.
LA MEIOSI
La meiosi és un mecanisme de divisió cel·lular que permet l’obtenció, a partir d’una cèl·lula
diploide (2n), de 4 cèl·lules haploides (n) amb diferents combinacions de gens. Durant el
procès de la meiosi tenen lloc dues divisions successives (com si fossen dues mitosis
seguides), cadascuna amb 4 fases que porten el mateix nom que en el cas de la mitosi.
La meiosi és important per al manteniment del nombre de cromosomes de les espècies que
tenen reproducció sexual, però alhora té una important funció en l’evolució de les espècies i
en la variabilitat genètica, donat que l’entrecreuament de gens entre cromosomes homòlegs
origina noves combinacions de gens. Així cadascuna de les quatre cèl·lules finals disposa
d’un conjunt de n cromàtides que no és idèntic al de les altres cèl·lules.
En la esmermatogènesi s’obtenen 4 cè[Link], en l’ovogènesi 1.
11
[Link]
free/0072437316/120074/[Link]::Comparison%20of%20Meiosis%20and%20Mitosis
[Link]
DIFERÈNCIES ENTRE MITOSI I MEIOSI
12
13