You are on page 1of 7

1. ORGANITZACIÓ CEL·LULAR : cèl·lula.

Procariota i eucariota

Hi ha dos tipus bàsics d'organització


cel·lular: procariota
i eucariota.
Totes les cèl·lules tenen una barrera que
separa el seu
interior de l'exterior anomenada
membrana plasmàtica,
que pot, o no, estar embolcallada per una
paret cel·lular.
A través d'aquesta membrana les cèl·lules
prenen els
nutrients i eliminen els productes de
rebuig.

Dins la cèl·lula hi ha una complicada barreja de


substàncies i estructures anomenada citoplasma, que
du a terme nombroses funcions. Immersos dins el
citoplasma podem trobar diversos orgànuls cel·lulars,
estructures especialitzades en realitzar certes funcions,
però que tan sols es troben a les cèl·lules eucariotes.

A les cèl·lules eucariotes l'ADN està separat del citoplasma per una doble membrana que
constitueix el nucli a les procariotes, l'ADN no està embolcallat per cap membrana i
senzillament es troba agrupat a una regió del citoplasma anomenada regió nuclear. La cèl·lula
procariota la trobem en els bacteris. Tota la resta d¡organimesmes presenten cèl·lules
eucariotes.

Una cèl·lula eucariota model té, entre d'altres, les següents estructures:

• Membrana plasmàtica. Com als procariotes, és una barrera contínua que separa
l'interior cel·lular de l'exterior i que permet el pas selectiu de substàncies.
• Paret cel·lular. Present a les cèl·lules vegetals, embolcalla la membrana plasmàtica.
Està formada per cel·lulosa i confereix forma i resistència a la cèl·lula.
• Nucli. És un recinte limitat per dues membranes concèntriques travessades per una sèrie
de porus que comuniquen el seu interior amb el citoplasma. Conté diverses molècules
lineals d'ADN associades a proteïnes i formant els cromosomes. La posició del nucli
dins la cèl·lula és variable, des de central a més o menys perifèrica.
• Citoplasma. El citoplasma és el contingut de la cèl·lula excloent-hi el nucli. Està constituït
per una mescla viscosa, col·loidal i sense estructura, el hialoplasma, dins el qual es
troben immersos diversos tipus d'orgànuls, la major part dels quals estan formats per
membranes:
o Mitocondris. Són orgànuls de forma circular o allargada.
Al seu interior té lloc la respiració , procés pel qual la cèl·lula obté energia per
a les seves funcions.
o Aparell de Golgi. Està format per un sistema de sacs membranosos tancats i
aplanats que s'apilen entre ells. A l'interior d'aquests sacs es modifiquen
macromolècules.
o Reticle endoplasmàtic (RE). Està format per un conjunt de cisternes i tubs
membranosos que s'estén per tot el citoplasma. Hi ha dos tipus de RE, el RE
llis i el RE rugós, essent ambdós continus entre ells. El primer està dedicat a la
síntesi i el transport de lípids ; el segon, que té ribosomes associats a la seva
membrana i està relacionat amb la síntesi de proteïnes.
o Ribosomes. Orgànuls de forma globular que intervenen en la síntesi de
proteïnes.
o Centríols. Són estructures cilíndriques formades per filaments de proteïnes.
Prop del nucli hi ha dos, disposats de manera perpendicular entre ells, que
participen a la formació del fus mitòtic durant la divisió cel·lular i que estan
també relacionats amb l'organització del citoesquelet.
o Lisosomes. Són petites vesícules membranoses que contenen enzims capaços
de trencar la major part de les substàncies de la cèl·lula. Tenen com a funció
"digerir" restes d'orgànuls o materials que la cèl·lula incorpora de l'exterior.
o Vacúols. Són grans vesícules embolcallades de membrana que es troben a les
cèl·lules vegetals, on poden arribar a ocupar fins el 90% de l'espai
intracel·lular. Al seu interior s'hi acumula aigua i altres substàncies..
o Plastidis. Són orgànuls membranosos embolcallats per una membrana doble,
característics de les cèl·lules vegetals. Existeixen diferents tipus, essent els més
importants els cloroplasts, que posseeixen al seu interior uns sistemes de
membranes, els tilacoides, que contenen les molècules que participen a la
fotosíntesi.
o Cilis i flagels. Són orgànuls formats per un complex sistema de túbuls proteics
que poden lliscar entre ells, la qual cosa els confereix capacitat de moviment
2. ELS CROMOSOMES

Quan la cèl·lula està en repòs ( no en divisió)


el nucli està format per una massa formada
per ADN i proteïnes. Aquesta massa rep el
nom de CROMATINA.

Quan la cèl·lula està en divisió (mitosi o meiosi


), la cromatina es condensa i forma unes
estructures filamentoses que reben el nom de
CROMOSOMES.

Els cromosomes són, doncs, unes estructures


amb forma filamentosa que es fan visibles
quan la cèl·lula està en divisió. Estan formats
per ADN i proteïnes són els portadors de la
informació genètica.

Els cromosomes poden tenir una o dues


cromàtides ( el de la imatge té 2).

Cada espècie animal o vegetal té un nombre


determinat de cromosomes.

Els humans tenim 46 cromosomes ( 23 parells) en


cada una de les nostres cèl·lules somàtiques (
cèl·lules no reproductores). En canvi les cèl·lules
reproductores (òvuls i espermatozoides ) tenen la
meitat de cromosomes que les cèl·lules
somàtiques,és a dir 23.

D’aquests 23 parells, hi ha un parell que determina


el sexe de la persona .
Aquests 2 cromosomes reben el nom d'
heterocromososmes o cromosomes sexuals.
La resta rep el nom d'AUTOSOMES:
Els cromosomes sexuals poden ser :
- XX (sexe femení)
- XY (sexe masculí)

Els cromosomes es poden observar i estudiar en


una imatge anomenada
IDIOGRAMA O
CARIOTIP. Amb una imatge
com aquesta podem
saber el sexe d'una persona i si
hi ha alguna
anomalia en els cromosomes.

Quan hi ha una anomalia en el


nombre de
cromosomes parlem de mutació.

Exemples d'aquestes anomàlies


són la sindrome
de Down ( trisomia del 21) o la
sindrome de
Turner ( solament un
cromosoma sexual X).

3. EL CICLE CEL·LULAR

És la seqüència
d'esdeveniments que
experimenta una cèl·lula des
de la seva
formació fins que es divideix i
origina 2
cèl·lules filles.

Consta de 2 fases :

- Interfase o fase de no-


divisió

- Fase de divisió : mitosi i meiosi

4. DIVISIÓ CEL·LULAR

Les cèl·lules es poden dividir per MITOSI O MEIOSI.

La MITOSI és aquella divisió cel·lular gràcies a la qual les cèl·lules filles que s'obtenen tenen
igual nombre de cromosomes que la cèl·lula mare de la qual provenen.

La MEISOI és aquella divisió cèl·lular gràcies a la


qual les cèl·lules filles que s'obtenen tenen la
meitat de cromosomes que la cèl·lula mare de la
qual provenen.
En l'ésser humà les úniques
cèl·lules que es
divideixen per MEIOSI son les
cèl·lules
productores de gàmetes, és a dir
les cèl·lules dels
ovaris que han de formar òvuls i
les cèl·lules dels
tecticles que han de formar
espermatozoides

Per tant òvuls i espermatozoides


tenen 23
cromosomes.

Quan un òvul i un
espermatozoide s'uneixen
( fecundació) es fusionen els
seus nuclis, i es
forma un zigot que tè els
cromosomes de les dues
cèl·lules, és a dir 46.

D'aquests 46, 23 provenen de l'òvul ( de la mare) i


23 de l'espermatozoide ( del pare). El zigot
comença a dividir-se per MITOSI fins a formar un
embrió, un fetuts i un ésser humà.
4.1 ESTUDI DE LA MITOSI

Quan una cèl·lula es divideix, el citoplasma i els orgànuls es reparteixen entre les dues cèl·lules
filles més o menys a l'atzar. En canvi el nucli es reparteix seguint un procés exacte i concret.
Aquest procés de divisió del nucli rep el nom de MITOSI.

La mitosi és un procés continu, pero per facilitar-ne l'estudi es divideix en 4 fases: PROFASE,
METAFASE, ANAFASE I TELOFASE.
PROFASE La cromatina comença a condensar i a formar els cromosomes. Aquestes
tindran 2 cromàtides cada un. La membrana nuclear desapareix i es forma el fus
acromàtic.

METAFASE Els cromosomes totalment condensats, es disposen al centre de la cèl·lula i formen la


placa equatorial. S'adhereixen pels centròmers a les fibres del fus acromàtic.

ANAFASE Les cromàtides germanes de cada cromosoma se separen i es dirigeixen a pols opsats de
la cèl·lula arrossegades pels filamenets del fus.

TELOFASE Es comença a formar la membrana nuclear de nou. Desapareix el fus acromàtic i


els cromosomes es descondensaran i tornaran a formar la cromatina del nucli.
4.2 ESTUDI DE
LA MEIOSI
LA MEIOSI és
un procés més
llarg i complex
que la mitosi.

La principal
diferència està
en que en
l'ANAFASE I se
separen els
cromosomes
sensers i no
cromàtides.

Això fa que les


cèl·lules filles
tenen la meitat
de cromosomes
que la cèl·lula
mare.

4.3 SIGNIFICAT DE LA MITOSI I MEIOSI

En el organismes pluricel·lulars
quan una cèl·lula es divideix per
mitosi genera cèl·lules
idèntiques a la cèl·lula mare que
s'ha dividit. La mitosi per
tant, permet el creixement
dels individus a partir del
zigot.

La meiosi permet que es formin


les cèl·lules reproductors (
gàmetes) amb la meitat de
cromosomes que les cèl·lules
de les quals provenen. Quan els
gàmetes es fusionen es forma un zigot amb
el nombre inicial de cromosomes de
l'espècie. La meiosi permet, pernat la
resproducció sexual.

L'esquema correspon a l'espècie humana.

You might also like