You are on page 1of 6

PROCARIOTA EUCARIOTA CEL. VEGETAL CEL.

ANIMAL

forma / mida unicel·lular, 1-2 uni i pluri, Paret de sense paret


micres 10-100micres cel·lulosa

regnes moneres protoctites, presenten sense cloroplasts


(bacteris) fongs, vegetal, cloroplasts
animal

ADN circular sense lineal amb gran vacuoma amb centrosoma


proteïnes, de proteïnes
vegades
plasmidis

reproducció asexual els pluri. menys major nombre de


generalmenti reproducció mitocondris mitocondris
fenòmens sexual amb
sexuals formació de
d’intercanvi gàmets

metabolisme aeròbic i aeròbic en la mitosi el en la mitosi el fus


anaeròbic fus es forma a es forma a partir
partir del dels centríols
citoesquelet

enzims enzims resp. als enzims resp.


respiratoris mesosomes als
mitocondris

paret cel·lular de mureïna de cel·lulosa

orgànuls sens: clp, mito, Amb: clp,


RE, AG, mito, RE, AG,
citoesquelet, citoesquelet,
nucli nucli
Memb. plasmàtica:

- composició: doble capa de fosfolípids, proteïnes: intrínseques (internes) i


extrínseques (perifèriques), glicoproteïnes, glicolípids, colesterol
- comportament: estructura dinàmica en mosaic fluíd

1)

2)

3)

Paret cel·lular:

PARET VEGETAL

-paret primària:primera que produeix la cel·lula vegetal. Formada per fibres de


cel·lulosa, altres polisacàrids i aigua

-paret secundària: acumulació de noves substàncies en capes successives. És més


rígida, té menys aigua i presència d’altres substàncies

funció: dona forma i resistencia a la cèl·lula i permet suportar la pressió dels canvis
osmòtics

PARETS DELS FONGS

formada per una paret fibril·lar (quitina) i una matriu (polisacàridsvi proteïnes)

PARET BACTERIANA

formada per un polisacàrid complex: el peptidoglicà

GLICOCÀLIX: zona perifèrica que contè glicoproteïnes i glicolípids. S’observa en cèl·lules


animals

CITOSOL: dissolució aquosa i gelatinosa. Funcions: al citosol es donen els moviments de


redistribucció i les reaccions metabòliques

CITOESQUELET: xarxa de filaments i microtúbuls. Funcions: dona estructura al


citoplasma, origina cilis, flagels ii fus acromàtic
Sistemes membranosos

reticle endoplasmàtic: conjunt de bosses aplanades i


connectades entre sí per túbuls formant una xarxa.

- RE Llis: membrana nua. Sintesí de lípids i


transport de biomolècules
- RE Rugós: surt de la membrana externa del nucli.
Està connectat amb el nucli, la seva superfície
presenta molts ribosomes adossats, recull
proteïnes i les transporta. Les despren dins de les
vesícules de transició que van cap al AG

funció sintesi de biomolecules i magatzem de substàncies

aparell de golgi: bosses membranoses (discoïdals)


apilades concentricàment

- cara de formació: externa, aprop del RER,


formada per la fusió de vesícules de transició
procedents del RER
- cara de maduració: orientada cap a la membrana.
Origina vesícules de secreció

funció: processos de secreció cel·lular. Es sintetitzen


glicoproteïnes i glicolípids i s’alliberen en les vesícules de
secreció

lisosomes: vesicules de m.u revestides internament de mucus protector. Conté enzims


de tipushidrolases que hidrolitza els enllaços ester.

- L.primaris: originats a partir del AG


- L.secundaris: originats per la unió d’un lisosoma primari i una vesícula fagocitada
-

Tipus d’acció:

● Digestió extracelular: aboquen el seu contingut fora de la cèl·lula


● Digestió intracel·lular: digereix residus cel·lulars, digereix materials externs
captats per endocitosi dins un vacuól digestiu
mitocondris: Orgànuls ovoides amb doble membrana.

- La m. int amb invaginacions formant les crestes


mitocondrials.
- Les dues memb. estan separades per un espai
intermembranal.
- A l’interior hi ha la matriu mitocondrial, amb
ADN, ARN ,ribosomes propis i AA, ions, ATP..
- S’originen per divisió de mitocondris
predecessors a un ritmeindependent de la
divisió cel·lular

funció: Respiració cel·lular: rutes catabòliques d’oxidació demetabòlits amb


alliberament d’ATP: Cicle de Krebs, cadena respiratòria, fosforilació oxidativa,beta
oxidació

cloroplasts: es troben en cèl·lules vegetals

- Cromoplasts: a més de clorofil·les, carotenoides (taronja) i xantofil·les (groc).


- Leucoplasts : sense pigments, amb reserves ( amiloplasts amb midó)
- Cloroplasts: amb clorofil·la. Formats per doble
membrana ( int. i ext) amb un espai
intermembranal. La membrana interna
presenta prolongacions: els tilacoides, de
vegades agrupats en piles o grana. Els
tilacoides contenen la clf i els enzims
necessaris per la fase depenent de la llum de
la fotosíntesi. A l’espai central o estroma
trobem : ADN, ARN, ribosomes, aigua i enzims per a la fase fosca de la
fotosíntesi.

es divideix per escissió

funció: fotosintesi

cilis i flagels

- Cilis: curts (10 nm) i nombrosos, amb moviment vibràtil


- Flagels: llargs (100nm) en nombre menor ( 1-2) . Moviment de fuet

L’axonema conté 9x2 microtúbuls de proteïna a la perifèria, i 2 centrals .

El corpuscle basal té l'estructura d’un centríol: 9x3 microtúbuls.

funcions: Desplaçament, captura d’aliment, epiteli de revestiment (tràquea)


centriols

Disposats perpendicularment formant el centrosoma , present a cèl·lules animals. D’ells


deriven els filaments de flagels i cilis.

- Estructura: 9 triplets de microtúbuls perifèrics.

funció: centres on es formen els microtúbuls, s’allarguen i escurcen.

Originen els filaments del fus acromàtic durant la divisió cel·lular.

ribosomes:

Format per dues subunitats, integrades per ARNr i proteïnes.

Els trobem: lliures al citoplasma, al RER o formant grups (5-40) anomenats


poliribosomes o polisomes, i en mitocondris i cloroplasts.

vacuoma

Conjunt de vacuoles d’una cèl·lula amb reserves.

peroxisomes

Orgànuls globulars amb contingut enzimàtic, en particular catalases

NUCLI
Nucli interfàsic: (quan la cèl·lula no està en procés de divisió). La descripció es refereix
al nucli interfàsic.

Embolcall nuclear: Es tracta d’una doble membrana que delimita, separa i comunica el
nucleoplasma amb el citoplasma. La membrana nuclear externa es prolonga en el RER.

Porus nuclears: perforen l’embolcall nuclear, comunicant nucleoplasma i citoplasma.


Els porus regulen l’intercanvi de substàncies:
nucleòtids, ARNs, enzims, ribosomes...

Nucleoplasma: És el medi aquós de l’interior del


nucli, també anomenat suc nuclear, cariolimfa o
carioplasma. Conté proteïnes, ARNm , ATP, aigua,
sals...En el seu medi aquós es realitza la
transcripció dels ARNs i la replicació de l’ADN.

Nucleol: És un corpuscle esfèric , no delimitat per


membrana,. Se’n troben 1 – 2. És on es fabriquen els ARNs ribosòmics.

Cromatina: formada per filaments d’ADN en diferents estats de condensació. És


possible distingir:
- Eucromatina: està descondensada mentre dura la interfase; és l’ADN funcional,
apte per ser transcrit.
- Heterocromatina: roman condensada durant la interfase. L’elevat grau
d’empaquetament no permet la seva transcripció.

Abans de la divisió cel·lular les fibres de cromatina es dupliquen i condensen formant


els cromosomes

Tipus de cromosomes:

Segons la posició del centròmer:


metacèntrics, submetacèntrics,
acrocèntrics i telocèntrics.

Cariotip: conjunt de cromosomes d’una


espècie

Cromosomes homòlegs:mateixa forma i


informació

Teoria endosimbiotica

- Procariotes que s’alimenten d’altres procariotes van establir relacions


simbiótiques amb aquestes (origen mitocondri i cloroplast)

- Invaginacions de la membrana van tancar el material genètic dins del nucli


(origen cel. eucariota)

You might also like