Marina Corcellas

1r BATX

T.5 I T-6
CENTROSOMA
Proper al nucli.
Sense centríols: fongs
COM i centre dinàmic.
angiospermes
Amb centríols: algues,
protozous i animals Casquets polar: 2 d’aquests
participen en la repartició de
cromosomes.

Estructura:
Funcions:
Diplosoma
- COM
Centríol: 9 grups de 3 microtúbuls/triplet>ponts - Desplaçament cel·lular, fus
acromàtic
Material periocentriolar - Estructura citoesquelet

CILIS I FLAGELS/UNDULIPODIS
Prolongacions citoplasmàtiques mòbils, a la superfície.

9 doblets microtúbuls i 2 microtúbuls centrals>9+2.

Cili: diàm. 0,2µm, long. 5-10µm

Flagel: diàm. 0,2µm, long. 100µm

Funcions:
Unions de molècules proteiques:
- Desplaçament
Nexina: uneix doblets i ho manté en cilindre.
cel·lular
- Turbulències Fibres radials: uneix doblets amb beina.
per atreure
l’aliment (cilis) Dineïna: ATPasa>moviment RIBOSOMES

Estructures globulars, sense membrana. Síntesi de proteïnes:

Constituïdes per proteïnes associades a RNAr
Al citosol, mitocondris, plastidis o RER>riboforines
80% aigua, 10& RNAr, 10% proteïnes
RNAm s’uneix a petita>grossa, s’inicia la
traducció del missatge i es forma proteïna.
Separació subunitats. Molèc. RNAm són
llegides per 5-40ribosomes (100Å). Collarets:
polisomes.

RETICLE ENDOPLASMÀTIC

1
Marina Corcellas
1r BATX
Sistema membranós compost per xarxa de sàculs aplanats/cisternes, sàculs globulars/ vesícules i túbuls sinuosos.

Funció:
RER:
Sintetitzar proteïnes (de
Ribosomes a la cara citoplasmàtica
secreció>glicoproteïnes) i
Cisternes i vesícules de transport fosfolípids.

Membrana més prima (50-60Å) Glicosilació: sintetitzades per

ribosomes, introduïdes al lumen i
Riboforines un oligosacàrid s’uneix.

Fosfolípids sintetitzats per

precursors al citosol.
REL:

No te ribosomes
APARELL DE GOLGI
Xarxa de túbuls
Es va descobrir amb la tècnica
Enzims>síntesi de lípids d’impregnació argèntica
(Camillo Golgi).

Funció:

Síntesi, emmagatzematge i transport de lípids (fosfo.,

Característiques:
glico., colesterol...), formats a la monocapa citosòlica REL.

Dictiosomes:
Participació enagrupacions demúsculs
contracció de sàculs discoidals/cisternes
estriats.
(4-8) i vesícules de secreció.
Destoxicació. Funció:
Polaritzat
Organitzador de circulació molecular.
Cara cis: Cara trans: Maduració, acumulació, transport i secreció de
proteïnes del RE.
RER, forma M.C., forma còncava.
convexa. Glicosilació de lípids i proteïnes.
Cisternes grans:
Vesícules de Síntesi de polisacàrids
transició i - Lisosomes
intercisternes (de - Vesícules de
cara a cara). secreció

LISOSOMES
Vesícules procedents de l’A.G. que contenen enzims digestius (hidrolases àcides{trenca...DNA}).

Proteïnes de la cara interna molt glicosilades (unides a glúcids), impedeixen que els enzims hidrolases ataquin la M.I.

Aporten enzims (fosfata àcida)>digestió de la matèria orgànica: extracel·lular o intracel·lular.

Primari: interior>enzims digestius Heterofàgics: substrat

de l’exterior inserit per
fagocitosi o pinocitosi.

Secundaris: unió amb vacúol

Autofàgics: substrat
de l’interior. 2
Marina Corcellas
1r BATX
Altres: grans d’aleurona i acrosomes

VACÚOLS

Constituïts per membrana unitària i interior aquós.

Funcions vegetals:
Orígens: RER, A.G., M.C. Funcions animals:
Acumular gran quantitat
Nutrició
Vesícules: vacúols petits cèl. animals d’aigua (pressió osmòtica)
Regular pressió osmòtica
Vacúols grans: cèl. vegetals, 1 o 2. Tonoplast: Emmagatzemar substàncies
membrana. Conjunt: vacuoma. Ocupen 5-90%.
Transportar substàncies

PEROXISOMES I GLIOXISOMES

Peroxisomes:
Glioxisomes:
Vesícules: diàm. 0,1-0,5µm que contenen enzims oxidatius. Només en cèl. vegetals.

Enzims>cicle de l’àcid glioxílic (sintetitzar

Funcions: glúcids a partir de lípids), variant cicle de
Krebs.
Destoxicació: enzim oxidasa>reaccions d’oxidació perjudicials
Llavors en germinació, sintetitzen glucosa a
Reacció (O₂)=Producte (H₂O₂)>tòxic partir de les reserves lipídiques. Es nodreix i
creix.
La catalasa l’elimina:

- S’eliminen dos
- Descompon

Degradació dels àcids: trenquen lípids i s’acaben d’oxidar als

mitocondris

L’energia es dissipa en forma de calor, no d’ATP.

Es divideixen quan són suficientment grans.

MITOCONDRIS

Orgànuls d’eucariotes que obtenen

energia>respiració cel·lular (procés Estructura:
d’oxidació on enzims ATP-sintetases
guarden energia alliberada d’ATP. M. M. Externa: llisa amb proteïnes
transmembrana.
Polimorfs: long. 1-4µm, diàm. 0,3-0,8µm.
M. M. Interna: plecs>crestes, aporten
Condrioma: conjunt de mitocondris. +capacitat.

Respiració cel·lular: Espai intermembranós

Matriu mitocondrial: enzims>reaccions

- Cicle de Krebs (matriu)
bioquímiques, ribosomes mitocondrials,
molècs. DNA mitocondrial (circular, doble 3
hèlix). No colesterol.
Marina Corcellas
1r BATX
- Fosforilació oxidativa (membrana interna)

CLOROPLASTS
Orgànuls amb pigment fotosintètic clorofil·la (verda)>fotosíntesi (transforma energia lluminosa en energia química en molèc.
ATP, per sintetitzar matèria inorgànica.

Algues: formes diverses i Plantes superiors: disc lenticular, diàm. 3-19µm i 1-2µm. 20-40/cèl·lula.

Estructura:

M. I. impermeable>proteïnes translocadores.

M.E. permeable. No hi ha colesterol

Estroma: medi intern

- DNA plastidial (circular doble hèlix)

- Plastoribosomes
- Enzims
- Inclusions de grans de midó/lipídiques

Tilacoides (clorofil·la) D’estroma Tipus:

- Membrana tilacoidal De grànul Cromoplasts: pigments (carotens)
- Lumen
Leucoplasts: incolors (puntes de branques)

- Amiloplasts
Funcions: - Cloroplasts
- Proteoplasts
Fotosíntesi: transformació d’energia lluminosa (pigments
fotosintètics i cadena transportadora d’electrons) a
energia química en forma d’ATP.
Origen:
- Fase lluminosa: llum>ATP
- Fase fosca: ATP>sintetitzar glúcids i lípids 1.500 milions d’anys incorporats en simbiosi
per cèl·lules primitives.
Biosíntesi de proteïnes: estroma>intervenen
plastoribosomes i replicació DNA. Teoria endosimbiòtica

NUCLI CEL·LULAR

Doble membrana (embolcall nuclear) envoltant en DNA i separant-lo del citoplasma. Nucleoplasma (medi intern). Cromatina
(fibres DNA). Nuclèols (1 o 2 corpuscles rics en RNA).

Nucli divisió:
Nucli interfase/repòs:
Fibres de cromatina es condensen>cromosomes.
Embolcall intacte i cromatina
Desapareix l’embolcall nuclear.
desfeta>alimentar-se...
- Mitosi: somàtiques>clons
DNA no es divideix.
- Meiosi: sexuals

Característiques: FORMA:
4
NOMBRE: 1 nucli/cèl·lula - Vegetals: discoidal, lateral.
- Animals: esfèric, central.
- Síncit (unió de cèl·lules
uninucleades) MIDA: variable, 5-25µm.
 Relació nucleoplasmàtica. RNP

Marina Corcellas
1r BATX
EMBOLCALL NUCLEAR:
Membrana doble que separa processos metabòlics del citoplasma/processos químics del nucleoplasma.

Estructura:

M. E. 70-90Å. Presenta ribosomes.

M.I. 70-90Å. Presenta proteïnes de

membrana (ancoratge).

Espai perinuclear 200-300Å.

Làmina nuclear.
Funcions:
Porus nuclears 800Å.
- Separa nucleoplasma/citosol.
- Complex (proteïnes)>8 grànuls
- Regula intercanvi de substàncies pels porus.
- Làmina intervé en constitució de cromosomes, distribució de
cromatina i formació de E.N.

NUCLÈOL:
Corpuscle esfèric sense membrana, 1-3µm, dins del
nucli en interfase. Format per RNA i proteïnes. Durant Funció:
la divisió, desapareix.
Fabricar RNAn per convertir-lo en diferents tipus d’RNAr.

NUCLEOPLASMA:
Medi intern, dispersió col·loidal en estat gel, composta per proteïnes, nucleòtids RNA i DNA, aigua i ions. Síntesi i
empaquetament d’àcids (ribo)nucleics (RNAM, RNAt i RNAn). Conté una xarxa de proteïnes fibril·lars (fixa nuclèols i
cromatina.
CROMATINA:
Substància fonamental, formada per filaments
DNA>histones>yoyo a la làmina nuclear. Funcions:

- Heterocromatina: mai es descondensa del tot. Conté informació biològica.

o Constitutiva: es manté condensada en totes les
cèl·lules. Proporciona informació genètica per fer la síntesi
o Facultativa: en unes sí i en altres no. d’RNA.
- Eucromatina: es descondesa durant la interfase.

CROMOSOMES:
Condensació sobre si mateixa
d’una fibra de cromatina de 300Å Funcions:
(DNA i histones) quan es divideix
el nucli (cariocinesi). Repartiment de informació genètica en fills. Es duplica el DNA (inactiu>tan
empaquetat que no es pot transcriure). Mitosi-duplicació DNA-2 fibres
NOMBRE: constant en cèl·lules idèntiques(cromàtides) unides (centròmer{profase/metafase}). Se separen-
somàtiques, varia segons cromosoma {anafase/telofase}.
l’espècie.
- Metafàsic: 2 cromàtides unides
*Cromosomes gegants: - Anafàsic: una sola
duplicacions successives.

5
Marina Corcellas
1r BATX

Diploïdia:
Diploides: dos exemplars de cada
cromosoma en cèl·lules somàtiques.
- Cromosomes homòlegs: info.
sobre els mateixos caràcters.
Haploides: un sol exemplar de cada tipus
en cèl·lules sexuals.
- Gàmetes (òvuls)
Cariotip:
Conjunt de tots els cromosomes metafàsics d’una cèl·lula.
Idiograma: representació gràfica de les parelles de cromosomes
homòlegs ordenats de més gran a més petit.
- Heterocromosomes: 2X(dones) 1X 1Y(homes)
- Autosomes: 44
Dones>Corpuscle de Barr: permet conèixer el sexe.

Observació:

- Mètode de Feulgen: tinció per veure

regions heterocromosòmiques
- Tècniques de bandes cromosòmiques:
tinció per veure les diferents intensitats
de les bandes (alteracions).