BIOLOGIA TEMA: 6 MEMBRANA CEL·LULAR I ORGÀNULS

NO DELIMITATS PER MEMBRANA

1. LA MEMBRANA PLASMÀTICA

1.1 ESTRUCTURA:

- Model del mosaic fluid.

- Bicapa lipídica amb presència de proteïnes distribuïdes irregularment.
- Els lípids donen fluidesa a la membrana.
- Moviment: A < temperatura < fluidesa membrana.
- Presència de proteïnes: transportadores, receptores, senyalitzadores.
▫ Similar a les membranes dels orgànuls amb membrana.

1.2 FUNCIONS

- Homeòstasi.
- Aïlla la cèl·lula del medi extracel·lular.
- Regula entrada i sortida de substàncies polars: ions, nutrients, residus, productes
cel·lulars (prot)
- Endocitosi i exocitosi deformen la membrana.
- Possibilita el reconeixement cel·lular (glicoproteïnes). Antígens d’histocompatibilitat.
- Intervenen en la transducció de senyals.
- Formen unions intercel·lulars.
- Constitueixen punts d’ancoratge.(Citoesquelet, Matriu extracel·lular.)
- Activitat enzimàtica

1
1.3 COMPOSICIÓ QUÍMICA DE LA MEMBRANA

1.3.1 LÍPIDS DE MEMBRANA

- Fosfolípids. Molècules amfipàtiques.

- Glicolípids.
- Colesterol en les membranes plasmàtiques de les cèl·lules animals. Principalment
hidròfob.
- Disminueixen la fluïdesa de la bicapa i mantenen l’estabilitat de la membrana.
- Els àcids grassos insaturats augmenten la fluidesa de la membrana.
- degut al caràcter amfipàtic dels fosfolípids (en medi aquós s’orienten amb els caps
hidròfils cap al medi i les cues hidròfobes cap a l’interior) es forma una bicapa lipídica:
autoacoblament

1.3.2 PROTEÏNES DE MEMBRANA

- Proteïnes integrals o intrínseques
- Proteïnes transmembrana
- Proteïnes perifèriques o extrínseques

1.3.3 GLÚCIDS DE MEMBRANA

- Només a la cara externa de la membrana plasmàtica de les cèl·lules animals
asimetria.
- Units a proteïnes (glicoproteïnes) o lípids (glicolípids) de membrana formant el

2
glicocàlix.
- Actuen com a receptors de membrana.

2. UNIONS INTRACEL·LULARS

- Uneixen les cèl·lules per formar teixits.

TIPUS
UNIONS GAP, EN - Canals creats per 2 connexons (proteina transmembrana), un de
FENEDURA O
COMUNICANTS): cada cèl·lula adjacent i estan constituïts per 6 connexines que es
poden obrir o tancar.
- Permeten pas de: ions, metabòlits i molècules petites.
- Importants per comunicació entre cèl·lules. (canals de comunicació
directes entre citoplasmes de dues cèl·lules.)
- Presents en moltes cèl·lules, especialment neurones, miòcits i
hepatòcits.
UNIONS - no deixen espai intercel·lular, no permet el pas de substàncies a
HERMÈTIQUES O
ZÒNULA OCLUSIVA l’espai intercel·lular
- proteïnes transmembrana (claudines i ocludines) que formen fileres i
reforçades per proteïnes filamentoses
- en mucoses (epitelis de recobriment)
UNIONS - unions puntuals que deixen un gran espai intercel·lular. Uneixen
D’ANCORATGE,
ADHERENTS O cèl·lules sense impedir el pas de substàncies per l’espai intercel·lular.
DESMOSOMES - Suporten forts estiraments. Unions més fortes entre cèl·lules.
- Espai intercel·lular de 200 Å (hi circulen substàncies).
- Es formen gràcies a les cadherines (s’uneixen a través de l’espai
intercel·lular).
- Presenten una placa a cada cèl·lula unida a filaments intermedis i
microfilaments.
- Abunden en teixit epitelial (pell i múscul cardíac

3
 3. EL TRANSPORT A TRAVES DE LA MEMBRANA

- La membrana cel·lular presenta permeabilitat selectiva.

- medi intern diferent del medi extern.

TIPUS DE TRANSPORTS DE SUBSTÀNCIES:

PASSIU - Difusió espontània a favor del gradient (concentració, elèctric,

electroquímic).
- Sense despesa energètica

ACTIU - Implica despesa energètica.

- Possibilitat de transport contra gradient electroquímic.

3.1 PASSIU

PASSIU

DIFUSIÓ SIMPLE: DIFUSIÓ FACILITADA:

- les molècules passen directament a - transport de les molècules A través de

través de la membrana a favor d’un proteïnes transportadores o permeases
gradient de concentració. - Major especificitat i pot transportar
- A través de la bicapa. molècules més grans.
- A través de proteïnes de canal.
- Pot haver regulació:
Per voltatge.

4
Per lligament.
Per contacte.

3.2 ACTIU
- Hi ha dos el primari i el secundari

5
 - primari:
hi participen bombes ATPases que obtenen l’energia de l’hidròlisi de l’ATP. (ex:
bomba de sodi-potassi (Na+ - K+), bomba de calci (Ca2+), bomba de protons (H+))

- secundari:
amb permeases, és un transport acoblat. Transporten un ió que anirà a favor de
gradient d’on obtindran l’energia per transportar una altra molècula en contra de
gradient (cotransport) (ex. simport Na+ glucosa)

3.2.1 BOMBA DE SODI-POTASSI (NA+ - K+):

- actua contra el gradient gràcies a la seva activitat com a ATP-asa.
- per cada molècula d’ATP que trenca bombeja 3 Na+ cap a l’exterior i 2 K+ cap a
l’interior
- genera diferència de potencial: potencial de membrana.(cara externa més + que
l’interna)

https://www.youtube.com/watch?v=hPTtDBiQeZk
https://www.youtube.com/watch?v=g2z2DtdhhBc
https://www.youtube.com/watch?v=yzkohlVwaB8

6
 4. L’EXOCITOSI I L’ENDOCITOSI

- transport a través de la membrana d'estructures grans (macromolècules, virus,

bacteris,etc.) mitjançant la formació de vesícules membranoses que envolten aquestes
estructures.
- segons el sentit del transport:
- exocitosi: de l’interior cap a l’exterior.
- endocitosi: de l’exterior cap a l’interior.

4.1 EXOCITOSI

- Expulsió de macromolècules i altres substàncies a l’exterior de la cèl·lula mitjançant

fusió de la membrana de la vesícula que les conté amb la membrana plasmàtica.

7
 4.2 ENDOCITOSI

- Entrada a la cèl·lula de macromolècules i altres substàncies externes gràcies a

formació vesícules que les contenen.
- pinocitosi: ingestió de líquids o substàncies dissoltes
- fagocitosi: ingestió de partícules grosses i microorganismes, formació endosoma. (+
enzims digestius origina un vacúol digestiu)
- endocitosi mediada o específica: molècules incorporades (insulina, colesterol...)
s’uneixen a receptors de membrana.

5. MEMBRANES DE SECRECIÓ:

- Formada per substàncies que secreta la cèl·lula i que es situen a la part exterior de la
membrana plasmàtica.
- Uneixen cèl·lules. (Matriu extracel·lular. Y Paret cel·lular)

5.1 MATRIU EXTRACEL·LULAR

- Unió entre cèl·lules.

FUNCIÓ - Omplir espais intercel·lulars.
- Fer més consistents teixits i òrgans.

fibres proteiques:
- col·lagen (resistència i consistència) (proteïna filamentosa)
- elastina (elasticitat) (proteïna filamentosa)
- fibronectina (adhesió entre cèl·lules i fibres de col·lagen)
COMPOSICIÓ (glicoproteïna)
substància fonamental amorfa (matriu gelatinosa de
glicoproteïnes hidratades):
- proteoglicans: àc. hialurònic +prot. filamentoses: forma de
branques)
- glicosaminglicans: estructures hidròfiles que retenen H2O i ions

8
 - Matriu condiciona forma, proliferació i desenvolupament cèl·lules
englobades.
- Resultat de la secreció cel·lular . Part externa de la membrana
cel·lular (teixits animals). Composició variable segons tipus de
cèl·lula.
INFO EXTRA - Estructura gelatinosa formada per glicoproteïnes hidratades.
- Varia en funció del tipus de cèl·lules:
Molt abundant en les cel·lules del teixit connectiu (ex: conjuntiu i
cartilaginós).
- Pot acumular dipòsits de fosfat càlcic com en el teixit ossi, de
quitina com en l’exoesquelet dels artròpodes i de sílice com en les
esponges silícies.

5.2 PARET CEL·LULAR

donar forma i rigidesa a les cèl·lules.:

- manté estructura en alçada de les plantes
- protegeix a la cèl·lula de la ruptura: medi intern cèl·lula vegetal
alta concentració soluts (hipertònic) s’origina un corrent d'aigua
cap a l'interior cel·lular (osmosi)
- permet intercanvi d’aigua i soluts entre les cèl·lules veïnes a
FUNCIÓ través de:
plasmodesmes: canals que comuniquen dues cèl·lules, no
presenten làmina mitjana. (simplasts: citoplasmes compartits; i
desmotúbuls: túbul RE)
porus: aprimaments cel·lulars entre dos cèl·lules contigües,
només queda la làmina mitjana. (porus simple i porus areolat)

Làmina mitjana:
- 1a en formar-se. Pot ser compartida per cèl·lules adjacents.
- Formada sobretot per pectina.
Paret primària:
- Formada quan les cèl·lules van creixent.
- Prima i flexible.
- Cel·lulosa + polisacàrids + glicoproteïnes.
ESTRUCTURA Paret secundària:
- Present en cèl·lules madures quan s’engruixeix la paret o es
secreten diferents components.
- Conté més cel·lulosa que la primària. Fibres en paral·lel i
originen diverses capes.
- En algunes parts s’hi afegeix lignina (xilema), ceres i cutina
(anvers fulles) o suberina (suro).
Plasmodesmes:
Ponts de comunicació intercel·lular.

9
 - Coberta gruixuda i rígida que envolta les cèl·lules vegetals.
- Component més abundant → cel·lulosa.
- Xarxa de fibres de cel·lulosa + una matriu (aigua, sals minerals,
INFO EXTRA hemicel·lulosa i pectina(alta capacitat per retenir aigua)).
- Matriu pot impregnar-se de : lignina, suberina, cutina, tanins i
substàncies minerals (carbonat càlcic i la sílice).
- Constitueix un exosquelet que perdura després de la mort de la
cèl·lula.

5.2.1 PARET CEL·LULAR FONGS:

composició:
- esquelet rígid de fibril·les de polisacàrids (quitina + glucans)
- material fonamentant: gel viscós (proteïnes + lípids + sals minerals)

6. CITOPLASMA

- espai cel·lular comprès entre la membrana plasmàtica i l’embolcall nuclear.

format per:
- citosol
- citoesquelet
- orgànuls i altres estructures cel·lulars

6.1 CITOSOL

FORMAT: - aigua (85%).

- molècules dissoltes en l’aigua: aminoàcids, lípids, glúcids, àcids
nucleics (RNAm, RNAt),

10
 nucleòtids (ATP), sals minerals ...

HI - elevada quantitat d’enzims (reaccions metabòliques en el citosol:

TROBEM: glicòlisi, gliconeogènesi, hidrolisis dels greixos, fermentació làctica...)
- citoesquelet.
- inclusions (grànuls de substàncies de reserva energètica sense
membrana com glicogen, gotes de greix, etc.)

6.2 CITOESQUELET
- citoesquelet: xarxa de filaments proteics que s'estenen per tot el citoplasma.
- present en totes les cèl·lules eucariotes.

FORMAT PER:

- Fibres de 7 nm Ø.
- Són filaments d’actina. Formats per dues cadenes de
MICROFILAMENT molècules d’actina enrotllades entre si en forma d’hèlix.
S: - L’actina és una proteïna globular.
-Abunden en cel·lules musculars i participen en la contracció.
- En altres cel·lules intervenen en els moviments i canvis de
forma cel·lulars, així com en la divisió cel·lular.

- 10 nm Ø.
- Formats per proteïnes fibroses. Ex: neurofilaments, queratina,
FILAMENTS desmina, periferina...
INTERMEDIS: - Estructures estables que mantenen la forma de la cèl·lula i
suporten esforços.

- 25 nm Ø
- Formats per tubulina (proteïna globular).
- Present a totes les cèl·lules eucariotes però no a les
MICROTÚBULS: procariotes.
- La tubulina es pot afegir o treure creix o s’escurça.
- Mantenen la forma, participen en la divisió cel·lular (fus
acromàtic), formen els centríols, cilis i flagels, pseudòpodes.

- Resistència mecànica i forma.

- Estabilitza la posició dels orgànuls.
- Connecta amb fibres extracel·lulars per unir les cèl·lules
entre si.
- Transport de materials i orgànuls.
- Ajudar al moviment cel·lular.
- A les últimes dues funcions col·laboren les proteïnes
motores (miosines, cinesines i dineines) amb les fibres del
FUNCIONS citosquelet.
- Miosines: s’uneixen als filaments d’actina i permeten la

11
 contracció muscular.
- Cinesines i dineïnes: s’associen al moviment al llarg dels
microtúbuls.

6.3 ORGÀNULS
- Orgànuls no membranosos.
- Sistema membranós reticular: formats pels orgànuls membranosos.

7. CENTROSOMA

- centrosoma, citocentre o centre cel·lular: estructura cel·lular situada a prop del nucli.
- conté el Centre Organitzador de Microtúbuls (COM).
- totes les estructures constituïdes per microtúbuls deriven del centrosoma.
centre dinàmic de la cèl·lula, intervé:
- moviments interns de la cèl·lula (ex. fus acromàtic)
- moviments externs de la cèl·lula (ex. cilis i flagels)
2 tipus de centrosomes:
- amb centríols (en algues, protozous i animals)
- sense centríols (en fongs i angiospermes) (casquets polars: 2 centrosomes
formació fus acromàtic)

12
 7.1 CENTROSOMA AMB CENTRÍOLS

format per:
- diplosoma: 2 centríols disposats perpendicularment entre si.
- material pericentriolar: centre organitzador de microtúbuls (COM).
- fibres de l'àster: microtúbuls que parteixen radialment des del COM.

8. ELS CILIS I ELS FLAGELS

- prolongacions citoplasmàtiques mòbils presents en algunes cèl·lules, també s’anomenen

undulipodis.
Estructura interna (estructura 9+2):
- 9 jocs de doblets de microtúbuls formant un anell extern
- 2 microtúbuls al centre

13
8.1 TIPUS DE MOVIMENT:

8.2 ESTRUCTURA INTERNA

- arrel (microfilaments amb funció contràctil)

- corpuscle basal o cinetosoma (punt d’unió a la cèl·lula):
- inferior o proximal
- superior o distal (estruct. interna igual que un centríol)
- zona de transició

14
 - tija (eix intern: axonema)
- Els doblets externs units per proteïnes (dineïna, nexina ...)

9. ELS RIBOSOMES

- estructures globulars sense membrana de textura porosa.

- es poden trobar:
- dispersos al citosol
- adherits la membrana del reticle endoplasmàtic (riboforines: proteïnes d'ancoratge).
- mitocondris i plastidis (mitocondris semblants als procariotes, 70 S)

FUNCIÓ síntesi de proteïnes.

- proteïnes globulars.(10%)
COMPOSICIÓ - ARN ribosòmic (10%)
- aigua (80%)

- formats per dues subunitats:

- subunitat grossa
FORMATS - subunitat petita
- les subunitats es troben separades al citoplasma, s’uneixen per la
síntesi de proteïnes (RNAm s’uneix a la subunitat petita i després a la
gran), un cop acabada se separen.

TIPUS 70S (procariotes, mitocondris i plasts) i 80S (eucariotes)

- poliribosomes o polisomes: sèries de 5 a 40 ribosomes distanciats uns 100 Å, es

formen quan les molècules d’ARNm son llegides.

15
16