5- Membranes cel·lulars i orgànuls

no delimitats per membranes

 1- La membrana plasmàtica
• Diferencia la cèl·lula del medi en el qual es troba.
• Estructura:
▫ Model del mosaic fluid.
 Bicapa lipídica amb presència de proteïnes distribuïdes
irregularment.
 Els lípids donen fluidesa a la membrana. Moviment:

Autoreparació
Fusió amb
altres Mb.
Formació de
vesícules

 A < temperatura < fluidesa membrana.

 Presència de proteïnes: transportadores, receptores,
senyalitzadores.
▫ Similar a les membranes dels orgànuls amb membrana.
• Funcions de la membrana cel·lular:
▫ Homeòstasi.
▫ Aïlla la cèl·lula del medi extracel·lular.
▫ Regula entrada i sortida de substàncies polars:
ions, nutrients, residus, productes cel·lulars (prot)
▫ Endocitosi i exocitosi deformen la membrana.
▫ Possibilita el reconeixement cel·lular
(glicoproteïnes). Antígens d’histocompatibilitat.
▫ Intervenen en la transducció de senyals.
▫ Formen unions intercel·lulars.
▫ Constitueixen punts d’ancoratge.
 Citoesquelet.
 Matriu extracel·lular.
▫ Activitat enzimàtica
• Composició química de la membrana:
▫ Lípids de membrana:
 Fosfolípids. Molècules amfipàtiques.
 Glicolípids. « ».
 Colesterol en les membranes plasmàtiques de les
cèl·lules animals. Principalment hidròfob.
Disminueixen la fluidesa de la bicapa i mantenen
l’estabilitat de la membrana.
 Els àcids grassos insaturats augmenten la fluidesa de
la membrana.

Autoacoblament
▫ Proteïnes de membrana:
 Proteïnes integrals o intrínseques
 Proteïnes transmembrana
 Proteïnes perifèriques o extrínseques
▫ Glúcids de membrana:
 Només a la cara externa de la membrana plasmàtica de les
cèl·lules animals  asimetria.
 Units a proteïnes (glicoproteïnes) o lípids (glicolípids) de
membrana formant el glicocàlix.

 Actuen com a receptors de membrana.

• 1,2
Unions intercel·lulars
Uneixen les cèl·lules per formar teixits.
• Unions gap, en fenedura o comunicants (gap
junctions):
▫ Canals creats per 2 connexons, un de cada cèl·lula
adjacent i estan constituïts per 6 connexines que es
poden obrir o tancar.
▫ Permeten pas de: ions, metabòlits i molècules petites.
▫ Importants per comunicació entre cèl·lules.
▫ Presents en moltes cèl·lules, especialment neurones,
miòcits i hepatòcits.
• Unions hermètiques o zònula oclusiva (zonula
occludens)
▫ Fusió parcial de les 2 membranes amb ajuda
claudina i ocludina (proteïnes transmembranals).
▫ Cusen l’espai intercel·lular impedint el pas de
molècules per aquest. Ex: teixit epitelial i barrera
hematoencefàlica.
• Unions d’ancoratge, adherents o desmosomes (macula
adherens)
▫ Suporten forts estiraments. Unions més fortes entre cèl·lules.
▫ Espai intercel·lular de 200 Å (hi circulen substàncies).
▫ Es formen gràcies a les cadherines (s’uneixen a través de l’espai
intercel·lular).
▫ Presenten una placa a cada cèl·lula unida a filaments intermedis i
microfilaments.
▫ Abunden en teixit epitelial
(pell i múscul cardíac)
1.3- El transport a través de la
membrana
• La membrana cel·lular presenta permeabilitat
selectiva.
•  medi intern diferent al medi extern.
• Tipus de transports de substàncies:
▫ Passiu:
 Difusió espontània a favor del gradient (concentració,
elèctric, electroquímic).
 Sense despesa energètica
▫ Actiu:
 Implica despesa energètica.
 Possibilitat de transport contra gradient electroquímic.
 Transport passiu
• Difusió simple:
▫ A través de la bicapa.
▫ A través de proteïnes de canal.
 Pot haver regulació:
 Per voltatge.
 Per lligament.
 Per contacte.
• Difusió facilitada:
▫ A través de proteïnes transportadores o permeases
▫ Major especificitat i pot transportar molècules més grans.
Transport actiu primari:
Transport actiu secundari:
Bescanviadores Cotransportadores
• 3, 4, 26-33, 34, 35, 36, 38