Introducció a la organització bàsica i composició de l’ésser humà

Nivell tissular d’organització

- Teixit
o Grup de cèl·lules generalment amb un origen embrionari comú que funcionen
en conjunt per realitzar activitats especialitzades.
o L’estructura i propietats dels teixits depenen del tipus de cèl·lules que el
componen, el mitjà extracel·lular que les envolta i les connexions intercel·lulars.
o Histologia: ciència que estudia els teixits.
- Matriu
o Matriu o matriu extracel·lular: material que es disposa entre les cèl·lules
tissulars.
o La quantitat i disposició de la matriu varia entre els diferents teixits.
▪ Els teixits epitelials tenen molt poca matriu mentre que els teixits
connectius es corresponen pràcticament amb matriu i algunes cèl·lules.
- Tipus de teixits
o Teixit epitelial. Revesteix les superfícies corporals, entapissen els òrgans buits,
cavitats i conductes, i formen les glàndules.
▪ Cèl·lules disposades en làmines continues, en íntim contacte, amb
mínim espai intercel·lular.
▪ Les cèl·lules es recolzen sobre la membrana basal.
• Cara apical. Lliure.
• Casa basal. Adherida a la membrana basal.
▪ Estructures avasculars.
▪ Ben innervats.
▪ Divisió cel·lular ràpida.
▪ Funció: protecció, filtració, lubricació, secreció, digestió, absorció,
transport, excreció, recepció sensorial i reproducció.
▪ Tipus de teixits epitelials
• Epiteli de cobertura i revestiment.
- Epidermis de la pell.
- Revestiment intern de vasos sanguinis i conductes.
- Revestiment intern de l’aparell respiratori, digestiu,
urinari i reproductor.
• Epiteli glandular.
- Porció secretora de les glàndules (tiroides, suprarenals
i sudorípares).
- Una cèl·lula o conjunt de cèl·lules adaptades per la
secreció de substàncies.
~ Glàndules endocrines.
- Secreten hormones en el torrent
sanguini.
- Ajuden a mantenir l’homeòstasi.
~ Glàndules exocrines.
- Secreten suor, saliva, enzims digestius,
cerumen.
- Connectades per conductes.
- Unicel·lular o multicel·lular.
 ▪ Forma de les cèl·lules
• Escatoses o pavimentoses. Planes, com escates.
• Cúbiques. Forma cúbica o hexagonal.
• Cilíndriques. Més altes que amples, com columnes.
• Transició. Morfologia variable, capacitat de distensió.
▪ Organització de les cèl·lules en capes
• Epiteli simple. Una única capa de cèl·lules amb la mateixa
forma.
- Epiteli escatós simple.
~ Única capa de cèl·lules planes, com escates.
~ Difusió i filtració.
~ Ex. endoteli. Cor i vasos.
- Epiteli cúbic simple.
~ Única capa de cèl·lules cúbiques, amb nucli
central.
~ Secreció i absorció.
~ Ex. glàndules.
- Epiteli cilíndric simple.
~ Única capa de cèl·lules cilíndriques amb nuclis
pròxims a la base cel·lular.
~ Secreció i absorció.
• Epiteli estratificat. Dues o més capes cel·lulars. Major
protecció.
- Epiteli escatós estratificat.
~ Les cèl·lules de les capes apicals són planes.
~ Les cèl·lules de les capes més profundes són
cúbiques o cilíndriques.
~ Ex. esòfag, vagina.
- Epiteli escatós estratificat queratinitzat.
~ Mateixa estructura.
~ A la capa apical es desenvolupa una capa de
queratina, proteïna intracel·lular que actua
com capa protectora de la calor, fricció,
microorganismes, ...
~ Ex. pell.
- Epiteli de transició.
~ Aspecte variable. Cúbic estratificat – escatós
estratificat.
~ Ex. bufeta urinària, urèters.
• Epiteli pseudoestratificat. Aparenta tenir diverses capes
cel·lulars, on els nuclis estan a diferents alçades i no totes les
cèl·lules arriben a la superfície apical. Totes les cèl·lules es
recolzen sobre la membrana basal.
- Vies aèries superiors (ciliades).
- Secreció de moc. Absorció. Protegeix.
o Teixit connectiu. Protegeix i dona suport al cos i els seus òrgans, manté els
òrgans units, emmagatzema energia i proveeixen immunitat.
▪ Abundant i àmpliament distribuït.
▪ Cèl·lules: menys abundants que al teixit epitelial.
▪ Matriu: material entre les cèl·lules amb consistència líquida, semi
líquida, gelatinosa o calcificada.
▪ Abundant irrigació i innervació a excepció dels cartílags.
• Matriu
- Matriu o matriu extracel·lular. Material que es disposa
entre les cèl·lules tissulars.
- L’estructura de la matriu determina les qualitats del
teixit.
- Fibres proteiques i substància fonamental.
- Fibres proteiques interconnectades que li donen
espessor i residència.
~ Fibres de col·lagen. Força i flexibilitat.
~ Fibres elàstiques. Elastina. Elasticitat i
distensibilitat.
~ Fibres reticulars. Feixos fins de col·lagen.
- Substància fonamental.
~ Aigua.
~ Polisacàrids. Proteoglicans.
~ Unió cel·lular, absorció d’impactes i lubricació.
▪ Tipus de teixit connectiu
• Teixits connectius laxes
- Teixit connectiu areolar
~ Un dels teixits connectius més dispers a
l’organisme.
- Cèl·lules: fibroblasts, cèl·lules
plasmàtiques, macròfags, i alguns
leucòcits.
- Fibres.
- Substància fonamental semi líquida.
~ Es troba a quasi totes les estructures corporals.
~ Resistència, elasticitat i sostén.
- Teixit adipós
~ Té cèl·lules derivades dels fibroblasts
denominades adipòcits, especialitzades en
emmagatzemar triglicèrids (greix).
~ Teixit cel·lular subcutani, al voltant del cor i
ronyons, medul·la òssia groga...
~ Aïllant, reserva d’energia, suport i protecció
dels òrgans.
- Teixit connectiu reticular
~ Red delicada de fibres reticulars i cèl·lules
reticulars.
~ Estroma (marc de suport) del fetge, melsa,
ganglis limfàtics, medul·la òssia, membrana
basal, al voltant de vasos sanguinis i músculs.
• Teixits connectius densos
- Teixit connectiu dens regular
 ~ Matriu extracel·lular formada per fibres de
col·lagen disposades en feixos regulars amb
fibroblasts en fileres.
~ Tendons, lligaments, aponeurosis.
~ Inserta una estructura (múscul) en altre (os).
Resistència a la tracció en un eix longitudinal a
les fibres.
- Teixit connectiu dens irregular
~ Matriu extracel·lular formada per fibres de
col·lagen disposades de forma irregular amb
pocs fibroblasts.
~ Fàcies, regió profunda de la dermis, pericardi,
periosti, pericondri, càpsules articulars,
càpsules d’òrgans (ronyó, fetge, testicles i
ganglis), vàlvules cardíaques.
- Teixit connectiu elàstic
~ Matriu extracel·lular amb predomini de fibres
elàstiques, fibroblast entre les fibres.
~ Teixit pulmonar, paret d’artèries elàstiques,
tràquea, bronquis i cordes vocals.
~ Elasticitat. Permet l’estirament i la recuperació
de la forma posteriorment. Resistent.
• Cartílag
- Densa xarxa de fibres de col·lagen i elastina immerses
en una substància gelatinosa, el condroïtinsulfat.
- Cartílag hialí.
~ Més abundant.
~ Extrems dels ossos llargs, regió anterior de les
costelles, nas, laringe, tràquea, bronquis i
bronquíols, esquelet embrionari i fetal.
- Cartílag fibrocartílag.
~ Feixos de col·lagen gruixuts.
~ Símfisi púbica, discs intervertebrals, meniscs.
~ És el cartílag més resistent.
- Cartílag elàstic.
~ Xarxa de fibres elàstiques.
~ Epiglotis, pavelló auricular, trompes auditives.
• Teixit ossi
- Os compacte
~ Osteona o sistema de Havers. Unitat
fonamental.
- Làmines. Anells concèntrics de matriu
extracel·lular constituïda per sals de
calci, fosfat i col·lagen.
- Osteòcits.
- Canalicles.
- Conducte central. Vasos i nervis.
- Os esponjós
 ~ No té osteones.
~ Columnes òssies (trabècules). Làmines.
Osteòcits. Canalicles.
~ Medul·la vermella. Ocupa els espais entre les
trabècules.
• Teixit connectiu líquid
- Teixit sanguini
~ Matriu extracel·lular líquida. Plasma. Aigua i
varietat de substàncies (nutrients, enzims,
proteïnes, hormones, gasos respiratoris, ions,
substàncies de rebuig).
~ Elements amb formes. Glòbuls vermells,
glòbuls blancs i plaquetes.
- Limfa
~ Líquid que flueix dintre dels vasos limfàtics.
~ Matriu extracel·lular líquida similar al plasma,
amb menys proteïnes.
~ Limfòcits (ganglis limfàtics).
~ Limfa del budell prim amb alt contingut en
lípids.
o Teixit muscular. Moviment i generació de força i calor.
▪ Constituït per cèl·lules allargades denominades fibres musculars o
miòcits.
▪ Capacitat de contracció.
▪ Moviment del cos, manteniment de la postura i genera calor. Protecció.
▪ 3 tipus de teixit muscular: esquelètic, cardíac i llis.
• Múscul esquelètic.
- Inserció en el ossos per mitja dels tendons.
- Contracció voluntària.
- Aspecte estriat.
- Cèl·lules cilíndriques amb diversos nuclis.
- Al microscopi s’observen bandes clares i fosques que
donen l’aspecte estriat.
• Múscul cardíac.
- Fibres estriades ramificades amb un o més nuclis
centrals.
- Les cèl·lules s’uneixen pels seus extrems per
engreuiximents transversals de la membrana
plasmàtica (discs intercalars).
- Permeten la conducció ràpida dels senyals elèctrics per
tot el cos.
- Involuntari.
• Múscul llis.
- Fibres llises, no estriades.
- Petites cèl·lules d’aspecte fusiforme amb un únic nucli
centra. Estableixen unions comunicants entre elles en
alguns llocs.
- Involuntari.
 - Iris, paret de les estructures internes buides com vasos
sanguinis, vies aèries, estòmac, budells, bufeta biliar i
urinària, úter.
o Teixit nerviós. Detecta canvis en una gran varietat de situacions dintre i fora del
cos i respon generant potencials d’acció que provoquen impulsos nerviosos que
permeten coordinar les diferents activitats corporals.
▪ Format per dos tipus de cèl·lules, les neurones (cèl·lules nervioses) i la
neuròglia (protecció i suport).
▪ Les neurones són sensibles a diferents estímuls que converteixen en
impulsos nerviosos que condueixen a altres neurones, fibres musculars
o glàndules.
▪ Estructura de la neurona:
• Cos cel·lular o soma.
• Axó.
• Dendrites.