TIPUS DE TEIXIT CONNECTIU

· Lax: format per fibres de col·làgena desordenades de mida variable, presenta escasses fibres
elàstiques, però amb substància intracel·lular entre les fibres. Conté nervis, vasos sanguinis i
limfàtics. Conté cèl·lules com fibroblasts, cèl·lules defensives, cèl·lules plasmàtiques i mastòcits.
Teixit presenten per omplir espais, recobrir i individualitzar òrgans (càpsula), i aportar elasticitat
estructural.

- Tipus: pigmentari, el cel·lular i el retiforme.

· Dens: teixit fibrós, rígid i mecano-resistent ja que presenta més nombre de fibres de col·làgena que
el teixit connectiu lax. Es classifica:

- Irregular o no modelat: presenta fibres de col·làgena entrecreuades, fibres elàstiques, però

escassos nervis, vasos sanguinis i limfàtics. Es troba en teixit de sosteniment de la pell,
càpsula dels òrgans, beines de tendons i de nervis.
- Regular o modelat: presenta fibres de col·làgena allargades i paral·leles que constitueixen
una càpsula robusta i organitzada. Es troba en càpsula dels òrgans, tendons i lligaments,
aponeurosis i fàscies.
- Minoritari: és sub-classifica en embrionari i reticular. El teixit embrionari es troba en la
medul·la òssia i el teixit limfoide difús.

Constituents del teixit connectiu

· Components extracel·lulars:

- Fibres de col·làgena: són les fibres més resistents formades per l’escleroproteïna que forma
fàscies (fibril·les paral·leles primes amb gran resistència a la tracció, a la calor i a la
putrefacció).
- Substància fonamental amorfa (SFA): substància gelatinosa hidratant del teixit connectiu
formada per glicosaminoglicans i proteïnes que col·laboren a la cohesió; presenta alta
densitat i funciona com un filtre bacterià.
- Fibres elàstiques: són fibres ramificades i finestrades que presenten microfilaments
empaquetadors de proteïnes amorfes elàstiques. Tenen gran plasticitat.

· Components cel·lulars: es poden classificar en fixes (formades a l’etapa embrionària en el teixit

connectiu: fibroblasts, adipòcits, condròcits i osteòcits) i mòbils (cèl·lules provinents de la sang i que
migren el teixit connectiu).

- Fibroblasts: cèl·lula connectiva fixe que varia l’aspecte segons el grau d’activitat.
- Adipòcits: cèl·lula connectiva fixe i gran que ha híper-desenvolupat la capacitat de síntesi i
emmagatzematge de lípids; es troben aïllades o bé format teixit adipós.
- Macròfags: cèl·lula connectiva mòbil provinent de monòcit plasmàtics que adapta la
morfologia per arribar a tots els teixits. L’augment de mida en el teixit connectiu és degut a
l’augment de lisosomes fagocítics.
- Mastòcits: basòfils a nivell tissular trobats en el teixit connectiu sub-epitelial exterior.
Presenten heparina, histamina, fosfatases, lipases i proteases per col·laborar en defensa.
 - Cèl·lules plasmàtiques: limfòcits amb transformació blàstica que desenvolupen el reticle
endoplasmàtic rugós per sintetitzar immunoglobulines.
- Cèl·lules sanguínies: són eosinòfils i limfòcits per participar en defensa.

Funcions del teixit connectiu

- Suport mecànics, per exemple els tendons.

- Emmagatzematge energètic, per exemple els adipòcits.
- Reparació de lesions formant cicatrius, per exemple els fibroblasts.
- Filtre iònic i bacterià per part de la viscositat que presenta la substància fonamental amorfa.
- Intercanvi metabòlic per difusió entre les cèl·lules i els capil·lars.

CLASSIFICACIÓ DEL TEIXIT CARTILAGINÓS

· Hialí: teixit vidriós blavós amb superfície llisa i una matriu finestrada que presenta entre 1 i 2
condròcits. Es troba en articulacions, ós embrionari, i cartílag de creixement.

· Fibrós: teixit ric en tot tipus de fibres però que presenta majoritàriament col·làgena 1 i 2, els
condròcits es situen formant columnes entre les fibres. Presenta resistència mecànica. Es troba en
discs intervertebrals i meniscos.

· Elàstic: teixit similar al teixit cartilaginós hialí però que es diferència per l’alta densitat de fibres
d’elastina dins la matriu cartilaginosa. Es troba en el cartílag laringi.

SISTEMA MONONUCLEAR FAGOCÍTIC

Format per monòcits circulants, macròfags, cèl·lules de Kupffer (monòcits del epiteli hepàtic),
macròfags alveolars, gangliòsids i cèl·lules reticulars dels òrgans limfoides, osteoclasts, cèl·lules de
Langerhans epitelials, micròglia del sistema nerviós central, periòcits que envolten capil·lars.

Característiques

- S’originen a la medul·la òssia.

- Provenen de monòcits circulants que pateixen una adaptació segons el teixit.
- Presenten una fagocitosi específica i inespecífica, col·laborant amb el sistema immunitari.

ADIPÒCITS UNILOBULARS O GREIX GROC

Agrupació d’adipòcits format un “anell de segell” molt irrigat (envoltat per una xarxa capil·lar que
permet l’intercanvi metabòlic) i innervat (vasos i nervis circulen entre els adipòcits). El teixit adipós
es suporta per fibres de reticulina i feixos de col·làgena amb fibroblasts. Té una funció energètica i
mecànica, i pot aparèixer a qualsevol lloc del teixit connectiu.

Situació

Situat sota l’epiteli, però amb una distribució que varia amb el sexe, l’edat i la fisiologia. En lactants
es situa sota tot l’epiteli; en homes es situa a la nuca, als deltoides, als tríceps, a les lumbars i les
cames; en dones es situa en mamelles, glutis, regió hipocondríaca, i cares antero-laterals de les
cames. És més fàcil d’eliminar de l’epipló i la regió peritoneal respecte als lloc on desenvolupa una
funció mecànica com orbites oculars, articulacions i palmells.
ADIPÒCIT MULTILOBULAR O GREIX MARRÓ

Són cèl·lules 10 vegades més petites respecte als adipòcits unilobulars, presenten una morfologia
poligonal. La divisió lobular permet conviure amb una gran xarxa capil·lar que circula entre els
envans de col·làgena intra-lobulars, i també el pas de fibres nervioses amielíniques. La
citoarquitectura presenta un citoplasma amb nombroses gotes lipídiques, un nucli cèntric i esfèric, i
molts mitocondris que generen calor metabòlica.

Situació

Distribució inicial embrionària específica que disminueix degut a la fusió de les gotes lipídiques,
convertint-se en greix unilobular. A la 28 setmana de gestació fins ser nounat consta d’un 5% total
del pes, situat a la regió sub-cutània inter-escapular.

COMPONENTS SANGUINIS

· Plasma: constituït per un 90% d’aigua, un 7% de proteïnes (50% albúmina que aporta viscositat,
40% globulines que participen al sistema immune, 10% fibrinogen que participa com a factor de
coagulació), i un 3% de sals orgàniques, lípids, hormones, vitamines i macronutrients. Constitueix el
50% de la sang total.

· Cèl·lules: 50% eritròcits que participen en el transport gasós, 40% de leucòcits que participen en el
sistema immunitari, i 10% trombòcits que participen en la coagulació i la cicatrització.

FUNCIÓ DELS MASTÒCITS

- Orgànuls d’heparina que és un agent anticoagulant.

- Orgànuls d’histamina que augmenta la inflamació i el reg sanguini.
- Elements quimiotàctics que avisen als eosinòfils.
- Regulen les necessitats metabòliques de l’àrea.

GLÀNDULES

Segons on secreten:

· Exocrines: es classifiquen en unicel·lulars (presenten cèl·lules falciformes entre les cèl·lules

epitelials de les mucoses i s’encarreguen de secretar mucina), glàndules intra-epitelials (cèl·lules
agrupades al voltant d’una llum presents en mucoses), glàndules pluricel·lulars envoltades per teixit
conjuntiu formant una capsula (es diferencia un estroma de teixit connectiu glandular i una
parènquima de la porció epitelial glandular).

· Endocrines: són illots cel·lulars secretors rodejats per una xarxa de capil·lars que afavoreix el
transport de les secrecions fins l’element diana.

· Mixt: presenten cèl·lules que secreten un component exocrí a plasma i cèl·lules que secreten un
component endocrí dins un sistema.

· Paracrines: secreten un component que té actuació a la mateixa zona o a una zona pròxima intra-
cel·lular.
Segons que secreten:

· Mucoses: presenten cèl·lules amb un nucli basal que secreten un material viscós que té la funció de
lubricar i protegir.

· Seroses: presenten cèl·lules amb un nucli esfèric que secreten solucions aquoses riques amb
enzims.

· Mixtes: presenten una majoria de cèl·lules mucoses amb cèl·lules seroses als extrems.

FUNCIÓ DE LES CÈL·LULES EPITELIALS POLARITZADES

- Transport entre compartiments biològics mitjançant barreres selectives.

- Regulació activa dels compartiments biològics mitjançant l’absorció, la transcitosi i la
secreció de molècules.
- Cohesió estructural de la monocapa epitelial mitjançant complexes d’unió entre les mateixes
cèl·lules i entre la cèl·lula i la làmina basal.

ESPECIFICACIONS DE LA SUPERFÍCIE APICAL DE LES CÈL·LULES EPITELIALS ESPECIALITZADES

- Bora estriada típica d’epitelis absorbents que presenta microvellositats (filaments d’actina) i
glicocàlix (filaments d’oligosacàrids amb terminacions glucoproteïques i glicolipídiques de la
membrana plasmàtica).
- Esteriocits únics en l’epiteli pseudoestratificat recobert del conducte epidídim que presenta
microvellositats llargues i flexibles amb un eix central de filaments d’actina. Contribueixen
en l’absorció del líquid testicular (concentració del plasma seminal).
- Cilis que es troben en cèl·lules especialitzades i que transporten/bategen moc al llarg d’una
superfície.
- Flagels amb longitud major que un cili, que es situen en el túbul renal i els conductes amb
moltes glàndules.

LAMEL·LES ÒSSIES

Són capes de la matriu extracel·lular calcificada que es disposa paral·lelament o concèntricament; es

poden diferenciar lamel·les externes (sub-periòstiques que envolten l’ós), lamel·les internes (que
rodegen la cavitat medul·lar), i osteones (lamel·les òssies concèntriques entorn a un eix vascular).

· El sistema de Havers és un conjunt d’entre 4 – 20 lamel·les òssies concèntriques entorn a un

conducte de irrigació amb sentit longitudinal a l’eix major de l’ós. La vida mitjana d’una osteona és
d’un més, posteriorment es reemplaçada per l’acció dels osteoclasts.

MIOFIBRIL·LES

Estructura principal de l’aparell contràctil, format per filaments contràctils (1 filament prim d’actina i
20 filaments de miosina) rodejats pel sistema sarcoplasmàtic (especialització del reticle
endoplasmàtic llis que forma una xarxa tridimensional que allibera i capta calci per donar la
contracció).
Tipus de teixit muscular

· Cardíac: miòcits ramificats que presenten 1 o 2 grans nuclis, un aparell de Golgi peri-nuclear, grans i
abundants mitocondris, i sarcotúbuls. Tots els orgànuls coexisteixen amb l’aparell contràctil del
citoesquelet. Aquest teixit s’estimula tant per impulsos elèctrics com estímuls hormonals.

· Llis: la citoarquitectura del miòcit presenta una cèl·lula petita amb un nucli central de cromatina
laxa i orgànuls dispersos. No presenta sarcotúbuls però si unes invaginacions de la membrana
associades a mitocondris i al reticle endoplasmàtic rugós, i que presenten bombes; per complir la
funció. L’estructura del teixit muscular llis descriu una agrupació de miòcits paral·lels formants
fàscies (unitat contràctil funcional) que es rodegen per teixit connectiu que interconnecta diferents
fàcies formant una xarxa connectora.

ESTRUCTURA DE LA PARET ARTERIAL

- Túnica interna o íntima: endoteli situat sobre teixit connectiu.

- Membrana elàstica interna: envà d’elastina finestrada ondulada que separa dues capes.
- Túnica mitjana: miòcits llisos situats de manera circular i separats per envans d’elastina
finestrada.
- Membrana elàstica externa: igual que la membrana elàstica externa, envà d’elastina
finestrada ondulada que separa dues capes.
- Túnica externa o adventícia: teixit connectiu lax i fibres de col·làgena que irriguen la porció
de la paret de la llum vascular. Presenta en nervi Vasorum que rep una innervació simpàtica.

TIPUS DE CAPIL·LARS

· Continus: presenten una paret continua i cèl·lules pobres en vesícules de micro-pinocitosi.

Constitueixen barreres hemato-hístiques, plecs marginals amb zones impermeables inclús per ions.
Desenvolupen la funció de transport selectiu.

· Fenestrats: presenten una paret amb fenestres que permeten el pas lliure de lípids i
macromolècules. Es classifiquen en fenestres diafragmàtiques (fenestres cobertes per una
membrana porosa que permet el pas iònic) i fenestres no diafragmàtiques (fenestres que presenten
una paret endometrial interrompuda i coberta per làmina basal).

· Sinuosos: presenten una llum ample i irregular amb grans fenestres i defectes en la unió intra-
cel·lular ja que no es recobreix per la làmina basal. Permeten la circulació i l’acumulació de sang
quan circula a baixa pressió.
ESTRUCTURA DE LA PARET TRAQUEAL

- Túnica mucosa: formada per un epiteli ciliar (presencia de cilis disminueix a mesura que
s’arriba als alvèols) que bateja el moc fins la laringe, i teixit connectiu ric en fibres d’elastina.
Presenta cèl·lules caliciformes secretores de moc, cèl·lules de Clarà secretores d’enzims que
lisen el surfactant, cèl·lules endocrines secretores d’orgànuls d’adrenalina i noradrenalina
que reglen la bronco-dilatació i bronco-constricció, cèl·lules basals indiferenciades usades
per la regeneració epitelial.
- Túnica sub-mucosa: formada per teixit connectiu ric en elastina, glàndules seromucoses (els
seus conductes travessen la làmina pròpia fins la llum on aboquen el moc bactericida i
atrapa partícules), nòduls limfoides amb funció immunològica.
- Túnica fibro-múscul-cartilaginosa: formada per anells de cartílag hialí elàstic que protegeix i
sosté les vies de major calibre, múscul llis sobre el cartílag i les zones sense cartílag. Entre els
cartílags es troben lligaments fibrosos rics en elastina procedent del pericondri i el teixit
muscular llis. Les fibres d’elastina uneixen els miòcits llisos.
- Túnica adventícia: formada per teixit connectiu lax gairebé exclusiu de les ves aèries extra-
pulmonars.

CÈL·LULES DE LA PARET ALVEOLAR

- Pneumòcits 1: cèl·lules amb morfologia plana que recobreixen els alvèols.

- Pneumòcits 2: cèl·lules amb morfologia cúbica que secreten surfactant.
- Macròfags alveolars: cèl·lules pertanyents al sistema mononuclear fagocític que capten i
acumulen partícules.

ESTRUCTURA DELS SINS LIMFÀTICS GANGLIONARS

Càpsula externa formada per teixit connectiu dens. Es poden classificar en:

· Sins limfàtics corticals: presenten una paret d’epiteli pla simple sobre la capsula d’on pareixen
trabècules continues o paret interna discontinua (per on circulen fibres reticulars recobertes per
reticulòcits). Les fibres reticulars parteixen de la càpsula i les trabècules, a travessen l’epiteli
discontinu i entren a la xarxa de fibres reticulars del teixit limfoide.

· Sins limfàtics medul·lars: no presenten una paret connectiva sinó una paret d’epiteli discontinu a
travessat per fibres reticulars recobertes per reticulòcits.

Interiorment als sins hi ha limfa i macròfags; la seva conformitat obliga a la recirculació de la limfa
quan surt de les parets discontinues, d’aquesta manera augmenta la possibilitat de que la “noxa”
contacti amb els macròfags.
ESTRUCTURA DELS LÓBULS TÍMICS

· Escorça: porció perifèrica a travessada per trabècules fins gairebé la medul·la, està formada per
limfòcits pre-T en vies de tipificació.

· Medul·la: presenta cèl·lules reticulars estrellades interconnectades sobre una xarxa tridimensional
de reticulina. Porció molt irrigada per capil·lars que formen la barrera hemato-tímica (capil·lars de
paret gruixuda recoberts per cèl·lules reticulars que formen un tub impermeable, on s’associen
macròfags)

CITOARQUITECTURA DEL TEIXIT HEMATOPOÈTIC

Teixit situat entre trabècules (rodejat per endosti) i osteones del teixit ossi esponjós. Des de les
trabècules parteix una xarxa de fibres de reticulina recobertes per reticulòcits. Sobre l’estroma
s’observa una xarxa rica en capil·lars sinusoïdals que rodeja els illots de teixit hematopoètic. Les
cèl·lules reticulars òssies acumulen lípids fins convertir-se en adipòcits, gràcies a la pluri-
potencialitat.

FUNCIONS DE LA MELSA

- Filtre d’antigen: funció immunològica gràcies als macròfags fagocítics en circulació oberta.
Els macròfags han migrats a la polpa blanca per aportar informació als limfòcits.
- Reservori de sang actiu: degut a la important vascularització té la capacitat d’expulsar sang
quan es contrauen els miòcits de la capsula i les trabècules.
- Reciclatge de substàncies: els macròfags fagociten cèl·lules velles i alterades per reutilitzar
els components.
- Funció poètica: quan la medul·la per la funció poètica, les cèl·lules Stem migren a la melsa i
fan poesi (metaplàsia mieloide).

CAPES COMUNES DEL TUB DIGESTIU

- Túnica mucosa: formada per epiteli cilíndric amb cèl·lules secretores; una làmina pròpia rica
en capil·lars sanguinis, limfàtiques i nòduls limfàtics, i terminacions nervioses; també
presenta una làmina de miòcits llisos.
- Túnica sub-mucosa: formada per teixit connectiu lax molt irrigat i innervat que forma el
plexe de Meissner; inclous àcins glandulars que desemboquen el conducte a la llum.
- Túnica muscular: capa interna de miòcits amb disposició circular, plexe nerviós mientèric o
Auerbach, i capa externa de miòcits amb disposició longitudinal.
- Túnica adventícia: formada per teixit connectiu dens encapsulat, és una capa poc evident o
inexistent.
- Túnica serosa: mesoteli pleural que permet el moviment del tub (motilitat) sense provocar
nusos. Pot no envoltar el tub.
CÈL·LULES DEL EPITELI DIGESTIU

· Cèl·lules epitelials planes estratificades: trobades a l’esòfag, recobreixen la zona com una defensa
davant d’una agressió mecànica.

· Cèl·lula mucosa gàstrica: trobades a les glàndules estomacals, secreten moc per protegir la mucosa
de l’acidesa del suc gàstric.

· Cèl·lula principal gàstrica: trobades a les glàndules pròpies de l’estómac, secreten pepsinogen que
al contactar amb un pH baix provocat per l’àcid clorhídric es convertirà amb pepsina proteolítica.

· Cèl·lula parietal gàstrica: trobades a les glàndules pròpies de l’estómac, secreten àcids clorhídric
per facilitar la digestió proteica i la defensa bacteriana; també secreten factor intrínsec de Newcastle
que ajuda a absorbir la vitamina B12 (participa en l’hematopoesi).

· Cèl·lula APUD: són cèl·lules gàstriques endocrines intercalades entre l’epiteli de les glàndules
intramurals de tot el tub digestiu, secreten hormones d’acció localitzada dins el tub digestiu.

· Cèl·lules de Paneth: trobades a les criptes de l’intestí prim, secreten lisozims contra la microbiota.

· Enteròcits: cèl·lules trobades tant en l’intestí prim com en el gros, i que són essencials per absorbir
els nutrients.

· Cèl·lules caliciformes: trobades tant en l’intestí prim com en el gros, secreten moc lubricant.

GLÀNDULES INTRAMURALS DE L’INTESTÍ GROS

· Glàndules de Brunner: situades a la túnica sub-mucosa duodenal, presenten un conducte que a

travessa cap a la llum intestinal. Presenta cèl·lules túbulo-acinars híper-desenvolupades i molt
ramificades que secreten moc alcalí per protegir de l’acidesa gàstrica.

· Criptes de Lieberkuhn: són una prolongació de les vellositats de la túnica sub-mucosa que
presenten una dilatació basal en forma de cripta, on es troben cèl·lules caliciformes, cèl·lules APUD i
cèl·lules de Paneth.

GLÀNDULES SALIVALS, COMPONENTS BÀSICS DELS ACINS GLANDULARS

· Cèl·lula serosa: (paròtide) cèl·lula amb nucli basal rodejat pel reticle endoplasmàtic rugós i orgànuls
electrodensos de zimogen i prolina (amilasa) en la zona apical. Secreten líquid serós quan apareixen
glúcids dins la boca.

· Cèl·lula mucosa: cèl·lula amb nucli i un aparell de Golgi super-desenvolupat a la zona basal, i
orgànuls de mucinogen (mucina) a la zona apical. Secreten mucinogen que es convertirà en mucina
per lubricar el bol.

La glàndula sub-maxil·lar i sub-lingual és de tipus mixt.

· Cèl·lula mioepitelial: cèl·lules que recobreixen externament els àcins serosos i que mobilitzen el
líquid serós des dels àcins fins el conducte secretor.
LÒBUL HEPÀTIC CLÀSSIC

Morfològicament es presenta com un prisma hexagonal que conté làmines/cordons hepàtics que
convergeixen en el centre, atorgant un aspecte radial. Presenta capil·lars sinusoïdals disposats
radialment que conflueixen al centre en una vena centro-lobular. Als angles del primes es troba la
triada hepàtica (branca de l’arteria hepàtica que aporta oxigen, branca de la vena porta que aporta
nutrients provinents de l’absorció intestinal, i conducte biliar que excreta la bilis dels hepatòcits). De
la vena porta i l’arteria hepàtica penetren branques arterials i venoses que rodegen al lòbul formant
una circumferència, i també emeten branques arterials i venoses peri-lobulars que es fusionen al
penetrar en l’espai sinusoïdal en forma de capil·lars sinusoïdals. Els capil·lars sinusoïdals conflueixen
en una vena centro-lobular, aquesta conflueix en una vena col·lectora fins sortir del fetge com la
vena hepàtica de la circulació general.

ÀCINS PANCREÀTICS

Són agregats alveolars exocrins que es comuniquen per un conducte intercalar; entre els àcins es
troba teixit connectiu molt irrigat.

· Cèl·lules centro-acinars: presenten un epiteli de conducte intercalat que penetra lleugerament dins
els àcins. Són cèl·lules amb molts mitocondris que secreten un producte per alcalinitzar el suc
pancreàtic.

· Cèl·lules acinars exocrines: cèl·lules que presenten una zona apical amb orgànuls de zimogen en
vacuoles electrodenses d’exocitosi, i enzims (proteases, amilasa, lipasa) emmagatzemats com a pro-
enzims per no degradar la cèl·lula. Una zona medial amb un nucli i un aparell de Golgi. Una zona
basal amb un reticle endoplasmàtic rugós i mitocondris per la síntesi proteica.

GLOMÈRUL RENAL

- Capsula de Bowman: formada per una capa parietal d’epiteli pla simple de revestiment i una
capa visceral amb podocits a la superfície exterior del capil·lar glomerular.
- Espai de Bowman: espai entre la capa parietal i la capa visceral per on circula el filtrat
plasmàtic (primer pas en la formació d’orina).
- Podòcit: cèl·lula molt ramificada que s’inter-digitalitza amb els podocits veïns i regulen el pas
de substàncies entre el capil·lar i l’espai de Bowman. Entre els podocits circula una xarxa de
capil·lars.
- Aparell de filtració: format per endometri capil·lar glomerular, una membrana basal
glomerular, i podocits.
- Cèl·lules mesangials: es situen sobre la membrana basal glomerular i desencadenen la funció
específica de netejar el filtre glomerular, funció de sosteniment estructural i de regulació del
flux sanguini sobre el glomèrul gràcies a la capacitat contràctil.
COMPONENTS DEL TUB SEMINÍFER

- Capa muscular: formada per 1 o 2 capes de miòcits llisos que permeten la contracció per
mobilitzar els espermatozous.
- Làmina basal.
- Epiteli que presenta dos tipus de cèl·lules:
1. Cèl·lules espermatogèniques: a la zona basal es troben espermatogonis (cèl·lules petites
i amb cromatina densa) responsables de la producció d’espermatozoides; a la zona
medial es troben cèl·lules progressivament diferenciades; i a la zona apical es troben
espermatozous enganxats a la part apical de les cèl·lules de Sertori que es
desenganxaran amb la contracció del citoesquelet d’aquesta.
2. Cèl·lules fixes de Sertori: cèl·lules de morfologia gran amb gran resistència a la
putrefacció i que són presents en mateix nombre des del dia de néixer fins la mort
(usades per determinar l’hora de defunció). Presenten una morfologia irregular amb
grans escotadures laterals on es troben els espermatogonis en diferents estadis de
diferenciació. Presenten un nucli centrals irregular amb un nuclèol molt desenvolupat,
lateral al nucli es troba un aparell de Golgi desenvolupat i abundant reticle
endoplasmàtic rugós, abundants mitocondris a la zona basal, i dispersos pel citoplasma
es troben abundants microtúbuls, microfilaments i inclusions.
Entre les cèl·lules de Sertori es troben forts nexes d’unió basals anomenats barrera
hemato-testicular, la qual es sincronitza amb el funcionament del túbul.
Les funcions que desenvolupen aquestes cèl·lules són les de sosteniment de la sèrie
espermàtica en diferenciació, vehicula la testosterona secretada per les cèl·lules de Leydig
fins els espermatozoides, contrau el citoesquelet per alliberar els espermatozoides, secreta
líquid espermàtic.

· Cèl·lules de Leydig: cèl·lules situades a la cara externa dels tubs seminífers en el teixit connectiu lax.
Cada túbul conté entre 4 i 20 cèl·lules associades (poques contat la llargada de 10 – 12 cm). Són
cèl·lules que presenten un nucli de cromatina laxa i diversos nuclèols, abundants lisosomes,
mitocondris, reticle endoplasmàtics llis i rugós, i aparell de Golgi. Presenta cristalls de Reinke que
són inclusions citoplasmàtiques proteiques de proteïnes filamentoses amb una funció des coneguda.

Les funcions que desenvolupen són de tipus endocrí: secreció de testosterona amb funció anabòlica,
de diferenciació de caràcters sexuals secundaris masculins, i d’activació de l’espermatogènesi.
CICLE FOLICULAR OVÀRIC

Els fol·licles és troben dins l’estroma de l’escorça, sota la túnica albugínia, cada fol·licle té 1 ovòcit. La
mida del fol·licle varia segons l’etapa del cicle en que es trobi l’ovòcit. Durant l’etapa fetal s’inicia el
primer estadi de l’ovogènesi que consta de divisions mitòtiques 1, aquestes es detenen post-part; no
és fins la pubertat que els ovaris inicien el creixement i la maduració cíclica de grups fol·liculars (cicle
menstrual que desenvolupa de 5 a 15 fol·licles, tot i que només ovuli 1, els altres s’aturen i es
degeneren. Una dona fèrtil madura 400 òvuls. Etapes dels fol·licles:

· Fol·licle primordial: fol·licle situat inferiorment a la túnica albugínia, on només 1 capa de cèl·lules
fol·liculars rodeja l’ovòcit. La membrana de l’ovòcit i les cèl·lules fol·liculars estan adherides i són
llises.

· Fol·licle primari: augmenta la mida de l’ovòcit, les cèl·lules fol·liculars cúbiques formen la
membrana granulosa que acumula gotes lipídiques per secretar esteroides. Entre l’ovòcit i la
granulosa hi ha una capa de glicosaminoglicans i proteoglicans que forma la capa pel·lúcida. Apareix
una teca externa formada per una capa interna molt vascularitzada i una capa externa formada per
teixit connectiu.

· Fol·licle secundari o antral: prolifera la capa granulosa i les cavitats s’omplen de líquid fol·licular (ric
en àcid hialurònic) secretat per la granulosa. Les cavitat convergeixen en un antre. L’ovòcit està
rodejat per una capa senzilla de cèl·lules fol·liculars cubiques anomenada corona radiada i
proteoglicans i prolongacions apicals ancorades a la capa pel·lúcida.

· Fol·licle madur o de Graaf: passat 10 – 14 dies madura el fol·licle, creix l’antre i s’aprima la
granulosa. Hi ha present la teca interna, les gotes lipídiques i la xarxa reticular que es tornen
prominents.

· Ovulació: es produeix una ruptura del fol·licle madur i surt l’ovòcit rodejat per la corona radiada; es
produeix una disminució de la teca interna i la túnica albugínia. Pre-ovulació es talla el flux sanguini
de la superfície ovàrica on s’expulsa el fol·licle.

El cos luti apareix post-ovulació ja que es col·lapsa la paret i l’hemorràgia de la teca interna coagula
dins la llum fol·licular. Per cos albicans s’entén com l’ompliment de lípids dins les cèl·lules i posterior
cicatrització del cos luti passat uns mesos.
CICLE ENDOMETRIAL MENSTRUAL

· Fase proliferativa: es produeix simultàniament a la maduració fol·licular guiada pels estrògens,

presenta una proliferació basal de les cèl·lules epitelials i una construcció glandular gràcies al mateix
teixit epitelial (estrogen provoquen una proliferació mitòtica). Les artèries s’allarguen segons el gruix
endometrial.

· Fase secretora: es una fase regulada pels estrògens secretats 1 – 2 dies post-ovulació, i es produeix
simultàniament amb l’activitat funcional del cos luti. Provoca un edema endometrial i un creixement
glandular amb la posterior dilatació de la llum glandular i la secreció de llet uterina; també es
present un enrotllament arterial sobre la mateixa artèria. Els estrògens i la progesterona actuen
sobre les cèl·lules epitelials fent que augmentin de mida i siguin riques en glucosa.

· Fase menstrual: disminueix la producció hormonal al degradar-se el cos luti, cosa que provoca
canvis en la irrigació de la capa basal. La contracció endometrial provoca una isquèmia i infarta el
teixit, cosa que desencadena el trencament de l’epiteli de revestiment i dels vasos sanguinis.

- Finalment apareix la menstruació, una solució que conté sang, líquid uterí, cèl·lules
epitelials, cèl·lules de l’estroma. A l’interior de l’úter només hi ha la capa glandular basal.

TROMPES UTERINES DE FALOPI

S’entén com un òrgan tubular parell que uneix els ovaris amb l’úter, i que proporcionen un medi per
que es produeixi la fertilització i el posterior desenvolupament del zigot en estat de mòrula. El tub
presenta molts replecs, es pot dividir en dues parts: infundíbul (embut que contacte l’ovari amb la
trompa i que presenta llargues prolongacions anomenades fímbries) i l’ampolla (segment de 12 cm).

· La paret presenta una capa mucosa formada per epiteli de revestiment simple cilíndric ciliar que
bat l’òvul fins l’úter (presenta cèl·lules secretores de nutrients i teixit connectiu a la làmina pròpia),
una capa muscular, i una capa serosa externa que forma part del peritoneu.

Hi ha presents unes fímbries que connecten la trompa amb l’ovari per mobilitzar-lo segons la zona
de l’ovari que expulsarà l’òvul. Les cèl·lules ciliades baten l’òvul cap a l’orifici tubaric de la trompa
per evitar que es perdi a l’orifici peritoneal.

CITOARQUITECTURA DE LES GLÀNDULES SUPRARENALS

· Càpsula de teixit connectiu dens vascularitzada i innervada des d’on parteixen envans.

· Escorça dividida en:

- Zona glomerular: formada per cèl·lules endocrines corticals que formen cabdells.
- Zona fascicular: formada per cèl·lules endocrines corticals disposades en cordons paral·lels i
radials rodejats per vasos sinusoïdals.
- Zona reticular: cèl·lules endocrines corticals disposades de forma compacte i formant
cordons que formen una xarxa que es relaciona amb una xarxa de vasos sanguinis.

· Medul·la: cèl·lules endocrines clares que secreten adrenalina i cèl·lules endocrines denses que
secreten noradrenalina, present un plexe venós i ganglis de neurones multipolars.
CITOARQUITECTURA DE LA GLÀNDULA TIROÏDE

Presenta una càpsula de teixit connectiu des d’on parteixen envàs de teixit connectiu des d’on surt
teixit connectiu molt vascularitzat que s’introdueix dins la parènquima endocrina que es troba molt
irrigada. La parènquima està formada per lòbuls tiroides entapissats per epiteli cúbic i a l’interior
contenen gel col·loide. Es classifiquen 2 tipus de lòbuls:

- Lòbuls petits: contenen poc col·loide i poc acidòfil, presenten epiteli cúbic i vacuoles amb
col·loide. Es troben en fase hormona o forma activa.
- Lòbuls grans: contenen molt col·loide dens i acidòfil, presenten epiteli pla i no presenten
vacuoles amb col·loide. Es troben en fase no hormonal o forma inactiva.

La paret fol·licular presenta 2 tipus de cèl·lules diferents:

- Cèl·lules fol·liculars amb un pol apical que està en contacte amb el col·loide, i un pol basal
que està en contacte amb la làmina basal.
- Cèl·lules parafol·liculars amb un pol apical que no està en contacte amb el col·loide, i un pol
basal que està en contacte amb la làmina basal. Aquestes cèl·lules formen agregats entre els
fol·licles.

FUNCIONS DE LA PELL

- Protecció en front a agents externs nocius i lesions mecànic-químiques.

- Secreció de lípids protectors, llet i altres.
- Termoregulació gràcies als vasos sanguinis, les glàndules, i el teixit adipós.
- Excreció de sals minerals i aigua gràcies a les glàndules sudorípares.
- Protecció contra els rejos ultraviolats gràcies als melanòcits que secreten melanina.
- Captació de la sensibilitat gràcies a les terminacions nervioses que capten estímuls externs.

HIPODERMIS

Capa formada per teixit conjuntiu infra-dèrmic que varia de mida i contingut, per teixit adipós
segmentat per envans fibro-cartilaginosos formant lòbuls (adipòcits separats per envans per on
circulen vasos sanguinis i limfàtics, i nervis). Capa que presenta entre ½ i 2/3 de la massa de greix
corporal.

ESTRUCTURA DE L’EPIDÈRMIS

Capa formada per queratinòcits disposats en diferents estrats formant un epiteli pla estratificat. Els
estrats disposats de profunds a superficials són:

· Basal: capa formada per cèl·lules indiferenciades responsables de la síntesi de queratinòcits,

aquestes cèl·lules indiferenciades contacte amb la capa basal mitjançant desmosomes. En aquest
estrat es troben melanòcits i cèl·lules de Merkel disseminades.

· Espinós: diverses capes de cèl·lules poligonals cubiques unides per prolongacions citoplasmàtiques
que acaben en unions desmosòmiques. Presenten feixos de tonofibril·les en les prolongacions
espinoses, entre aquestes prolongacions es troben prolongacions citoplasmàtiques de melanòcits i
cèl·lules de Langerhans.
· Granular: 3 – 5 capes aplanades de morfologia poligonal amb poca productivitat cel·lular. Presenta
tonofibril·les i grànuls de queratohialina (precursor de la queratina).

· Lúcid: trobat al palmell de les mans i els peus presenta 1 capa o filera de cèl·lules aplanades sense
nuclis ni inclusions citoplasmàtiques travessades per porcions de fibres de queratina.

· Corni: estrat acel·lular format per restes de queratina intra-citoplasmàtica disposada a la superfície
epitelial al morir els queratinòcits.