HISTOLOGIA

TEIXIT CONNECTIU
El teixit connectiu és el teixit més variat, el que té més subgrups. Trobem dues
classificacions pels teixits:
• Naturalesa parènquima: teixits on el component majoritari són les
cèl·lules, són teixits funcionals.
• Naturalesa estroma: teixits on el component majoritari és la MEC, són
teixits estructurals.
El teixit connectiu és un teixit de naturalesa estroma. Les seves funcions són:
• Proporcionar suport estructural: veiem el cas dels ossos, els cartílags, els
lligaments (uneixen els ossos), les càpsules (protegeixen les articulacions) i
els tendons (uneixen ossos i músculs)
• Permetre l’intercanvi de substàncies: permet el pas dels nutrients,
oxigen i substàncies de rebuig entre la sang i les cèl·lules.
• Defensa: protegir el cos davant de substàncies o agents externs (fagòcits,
leucòcits i mastòcits).
• Reparació de lesions: realitzat per els fibroblasts i altres cèl·lules que
protegeixen i reparen lesions per evitar infeccions.
• Reserva energètica: veiem el cas dels adipòcits, que emmagatzemen TAG.

(amb major o menor quantitat en funció

COMPONENTS DEL TEIXIT CONNECTIU
del teixit)

Ø Cèl·lules: es poden classificar en dos grups:
o FIXES: es desenvolupen i romanen en el mateix lloc del teixit
connectiu on duen a terme la seva funció. Tenen una vida llarga i el
seu número acostuma a ser estable. Aquestes són:
§ Cèl·lules mesenquimàtiques: cèl·lules pluripotents que es
diferenciaran per formar cèl·lules del teixit connectiu

§ Fibroblasts: cèl·lules + abundants del teixit connectiu.
Sintetitzen la MEC i produeixen fibres de proteïnes
estructurals. Poden estar en forma activa (fibroblasts) o en
forma inactiva (fibròcits). Els fibròcits tenen menys orgànuls
que utilitzen per realitzar les seves funcions vitals mínimes.

§ Adipòcits: sintetitzen i emmagatzemen TAG. Endoteli: epiteli pla simple
que dona a un vas sanguini
Mesoteli: epiteli pla simple
§ Perícits: protegeixen l’endoteli dels vasos sanguinis que dona a un vas no sanguini
(limfàtic p. ex)
§ Mastòcits: participen en la resposta immune
(reaccions al·lèrgiques)

§ Macròfags: són cèl·lules fagocítiques que protegeixen el cos
contra patògens. Provenen dels monòcits. Quan els monòcits
van de la sang als teixits pateixen una sèrie de modificacions
que fan que esdevinguin macròfags. Segons el teixit on es
troben tenen ≠ noms i funcions específiques.
§ Reticulars: són cèl·lules amb forma estrellada que s’uneixen a les
fibres reticulars.

 o TRANSITÒRIES: principalment s’originen del teixit hematopoètic
(medul·la òssia) i viatgen per la sang fins a rebre estímuls que els facin
migrar cap al teixit connectiu on duen a terme la seva funció. El seu
número acostuma a variar en funció de la situació en la que es trobi el
cos. Trobem:
§ Leucòcits: ho són els limfòcits, els neutròfils, els eosinòfils i
els basòfils. (els monòcits també ho són). Tenen funció de
defensa.
§ Cèl·lules plasmàtiques: s’originen a partir dels limfòcits B i
tenen la funció de sintetitzar i secretar immunoglobulines.
§ Melanòcits: cèl·lules d’origen ectodèrmic que tenen la funció
de produir melanina
Ø Fibres: hi ha tres tipus de fibres proteiques formades per proteïnes
fibroses:
o Fibres de col·lagen (proteïna col·làgena):
aquestes tenen una funció estructural. Tenen una
elevada resistència a les forces de tensió i de
tracció (no són particularment elàstiques).

Estan formades per tres cadenes α que
s’uneixen amb dominis d’unió Gly-Pro-Hyp
formant una triple hèlix de procol·làgen. Aquesta
triple hèlix, en la majoria de casos, pateix una
sèrie de modificacions post-traduccionals que la
transformen en una triple hèlix de
tropocol·lagen. Aquestes s’agrupen formant
fibril·les de col·lagen, les quals s’agrupen
formant fibres de col·lagen, les quals s’agrupen
formant feixos de fibres.
Trobem ≠ tipus de col·lagen. Aquests són:
Formadors de fibril·les: principalment
tipus I, II, III (col·làgens clàssics) i V. Aporten
resistència a forces de tensió i tracció
mecànica als teixits.
Associats a fibril·les: principalment tipus
IX, XII i XIV. S’uneixen a les fibril·les per
permetre la unió d’aquestes a altres elements
de la MEC
Formant xarxes: principalment el tipus IV. S’organitzen en
forma de xarxes formant la làmina basal.
Ancoratge: principalment tipus VII. Anclen la làmina basal al
teixit subjacent.
o Fibres reticulars (proteïna col·làgena i reticular): són
parcialment més elàstiques que les fibres de col·lagen. Envolten
l’endoteli dels vasos sanguinis, permeten que siguin mollejats. Un
teixit amb moltes fibres reticulars és un teixit reticular.
 o Fibres elàstiques (proteïna elastina): format per fibres que
confereixen elasticitat els teixits. Trobem diferents tipus de fibres
elàstiques:
Fibres oxitalàniques Fibres elauníniques Fibres elàstiques
Poca elasticitat (p. ex. zona ocular). Elasticitat mitja degut a que tenen més Alta elasticitat gràcies a l’alta
Fetes de microfibrilles de fibrilina i contingut d’elastina (p. ex. glàndules presència d’elastina (p. ex. vasos
poca elastina. sudorípares) sanguinis)

Ø Substància fonamental amorfa: material amorf i molt hidratat. És el

medi on es troben els components de la MEC. Les seves funcions són
aportar resistència a les forces de compressió, permetre un intercanvi
de nutrients i substàncies de rebuig entre d’altres i constituir una
barrera defensiva per protegir a les cèl·lules d’agents externs (en
dificulten el moviment). Esta formada per:

o Glicosaminoglicans (GAGs): polisacàrids lineals formats per
repeticions de disacàrids com l’àcid urònic (àcid glucurònic i
idurònic) o l’hexosamina (glucosamina i galactosamina). Alguns
Fibronectina
dels GAGs es poden sulfatar adoptant una càrrega que atraurà a
ions, els quals podran hidratar-se. (l’àcid hialurònic no es sulfata)

o Proteoglicans: són GAGs (-à. Hialurònic) units a proteïnes
unides a carbohidrats que aporten la resistència a forces de
compressió i retarden el desplaçament de patògens.

o Glicoproteïnes d’adhesió: tenen ≠ dominis que permeten que
unir les cèl·lules amb altres elements de la MEC (com fibres de
col·lagen, proteoglicans o fibres d’elastina). Destaquen:
§ Fibronectina: té 2 cadenes polipeptídiques
§ Laminina: té 3 cadenes polipeptídiques. Es troba en alta
Laminina quantitat en làmines basals.

CLASSIFICACIÓ DEL TEIXIT CONNECTIU