BLOC 3

Interaccions cel·lulars
Matriu extracel·lular i unions

Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment il·lustrativa de

les explicacions a classe d'aquesta presentació, l’autor s’acull a l’article 32 de la
Llei de propietat intel·lectual vigent respecte de l'ús parcial d'obres alienes com ara
imatges, gràfics o altre material contingudes en les diferents diapositives

Rosalina Gavín Facultat de Biologia

 Matriu Extracel·lular Animal

 Moltes cèl·lules animals secreten molècules que formen la matriu extracel·lular (MEC)
 La quantitat i composició de la MEC depèn del tipus cel·lular, però consisteix en:
– Un entramat de polisacàrids gelatinosos
– Una xarxa de fibres de proteïna
 La proteïna fibrosa més abundant és la col·làgena
– Forma una capa extracel·lular flexible, molt més que el cel·lulosa en vegetals.
 FUNCIONS de la MEC:
– Proporcionar suport mecànic i mantenir la forma cel·lular (i dels teixits)
– Permetre unions entre cèl·lulars o cèl·lula-matriu (adhesions).
– Permetre la migració cel·lular.
– Permetre la comunicació intercel·lular: la difusió i emmagatzematge de
molècules (factors de creixement, etc.)
 Matriu Extracel·lular Animal

La matriu extracel·lular és una xarxa de macromolècules que envolta a les

cèl·lules i amb la que mantenen una relació.

La composició i organització de les macromolècules de la matriu depèn de

les cèl·lules i alhora els components de la matriu modulen alguns aspectes
funcionals de les cèl·lules que envolten, establint-se una continuïtat
funcional i estructural entre ambdós elements.

Fibroblast

TEIXIT CONJUNTIU ÓS CARTÍLAG

Suport mecànic: resistència a forces de tracció i compresió

La interacció citoesquelet/matriu permet la transmissió de força:

desplaçaments i canvis de forma
 Composició de la matriu
La matriu extracel·lular animal conté fibres intercalades en una gel hidratat.

PROTEOGLICANS i Gel-forming
GLICOSAMINOGLICANS: Gel polysaccharides
hidratat de polisacàrids que dóna
consistència i fa front a les forces
de compressió. Facilita la ràpida
difusió de nutrients i metabòlits Collagen
entre la sang i les cèl·lules
ECM
PROTEÏNES ESTRUCTURALS:
Fibronectin
Fibres de col·làgen
Proteïnes estructurals que
reforcen la matriu i Integrin
col·laboren en la seva
organització. Junt amb la
elastina donen forma, Plasma
rigidesa i flexibilitat (fa front a membrane
les forces de tensió).
PROTEÏNES MULTIADHESIVES: Cytoskeleton
Per ex: fibronectines, faciliten
l’ancoratge de les cells a la
Actin
matriu.
filament
 Composició de la matriu
La matriu extracel·lular animal conté fibres intercalades en una gel hidratat.

Els polisacàrids de la matriu extracel·lular ofereixen pressió de turgència que queda

equilibrada per les forces de tensió de la col·làgen.
Proteïnes estructurals: Fibres de col·làgen

COL·LÀGEN FIBRILAR
•S’estima que una fibra de col·làgen de 1
mm de diàmetre és capaç de sostindre un
pes de 10 Kg sense trencar-se.
•Cada FIBRA DE COL·LÀGEN esta
composada per nombroses FIBRIL·LES. Una
fibril·la alhora per moltes MOLÈCULES DE
COL·LÀGEN, cadascuna de les quals es
composa de tres cadenes α que s’enrotllen
formant una triple hélix rígida i dextrógira.
•Les molècules de colàgen tenen al voltant
de 270 nm de longitud i 1’5 nm de
diàmetre i estan aliniades paral·lelament,
una darrera l’altra, dintre de les fibril·les.
Una fibra de col·làgen típica té al voltant de
270 molècules de col·làgen en secció
transversal.
•La disposició discontínua de les
molècules de col·làgen i els espais entre
elles són la causa de les estriacions
transversals que es veuen.
 Proteïnes estructurals: Fibres d’elastina

L'elastina és el principal responsable de l'elasticitat

dels teixits essent especialment abundant en les
parets dels vasos sanguinis, els tendons, els
lligaments i la pell

aorta

Les fibres elàstiques són majoritàries en arteries

 Proteoglicans i glicosaminoglicans

Proteoglicà consta d’una proteïna core

i diferentes glicosaminoglicans que són
cadenes de disacarids

FUNCIONS

Oposició a la compressió

Unió a molècules de senyalització:

augmentar o disminuir l’activitat
senyalitzadora

Regulen activitat proteïnes de secreció: es

poden unir a enzims secreció o als seus
inhibidors
Proteoglicans i glicosaminoglicans

Els polisacàrids acumulen aigua

conferint-se una estructura gelatinosa
que permet la migració cel·lular, la
cicatrització i la difusió de molècules.
Els polisacàrids estan carregats
negativament i atrauen molècules
d’aigua.
Estan formats per cadenes de disacàrids
(glicosaminoglicans)
que poden unir-se a proteïnes i formar
els proteoglicans
 Matriu extracel·lular cèl·lules vegetals

Side view Top view

Cellulose
microfibril
Primary Força mecànica
cell wall
Pectin
Poliscàrids amb
residus de
càrrega negativa
Plasma
membrane Cross-links

• Quan es forma una nova cèl·lula en un organisme vegetal, aquesta secreta una estructura formada per
fibres que s’anomena la paret primària. Aquesta esta formada per cadenes de cel·lulosa que s’agrupen
en microfibril·les que formen una xarxa entrecreuada. Aquesta xarxa s’omple de polisacàrids
gelatinosos hidrofílics, com la pectina que permeten mantenir la paret cel·lular humida.
• La paret cel·lular primària defineix l’estructura de la cèl·lula vegetal. Es poden modificar en resposta a
senyals de l’ambient i durant el creixement
• Algunes cèl·lules secreten paret secundària per sota de la paret primària amb una estructura
correlacionada amb les funcions cel·lulars.
Matriu extracel·lular cèl·lules vegetals
 Matriu extracel·lular cèl·lules vegetals

Primary cell wall

Secondary cell wall
1 µm Plasma membrane

*La paret dóna suport, permet el pas d’ions i molècules.

*Les cèl·lules amb paret cel·lular fan front a la pressió osmòtica.
*Està formada per polisacàrids, en vegetals és la cel·lulosa, polímer lineal de glucosa amb més
de 10.000 monòmers, i en fongs és la quitina.
 Matriu extracel·lular cèl·lules vegetals

La pressió de turgència dóna turgidessa (rigidesa) a les cèl·lules que tenen paret.
Es causada per l’entrada d’aigua (osmosi), aquesta empeny la membrana
plasmàtica contra la paret cel·lular (l’aigua queda guardada en el vacúol).
Aquest fenomen no s'observa en les cèl·lules animals les quals no tenen paret
cel·lular. Per evitar esclatar per l’entrada d’aigua, les cèl·lules animals igualen les
pressions osmòtiques entre interior i exterior per acció de la bomba de sodi i
potassi.
Matriu extracel·lular bacteriana
Unions cèl·lula-cèl·lula i cèl·lula-matriu

Grup funcional Denominació

Unions oclusives Unions hermètiques

Unions d’anclatje Banda d’adhesió

Desmosomes

Hemidesmosomes

Adhesions focals

Unions de Unions comunicants

comunicació

PROTEÏNES D’ADHESIÓ CEL·LULAR: CAM

Algunes d’elles associades al citoesquelet
 Unions oclusives-Unions hermètiques
Unions NO associades al citosquelet. CÈL·LULA-CÈL·LULA

*Les unions hermètiques segellen la membrana

d’una cèl·lula amb la d’una altra, creen una barrera.
*Frenen el pas de molècules grans a través de l’espai
extracel·lular entre cèl·lules epitelials.
*Permeten el pas de molècules petites i ions
(diferent permeabilitat de les unions segons la
composició de la unió) i de l’estat fisiològic de les
cells epitelials
 Unions ancoratge
Unions associades al citosquelet

Proteïnes d’adhesió reconeixen

cèl·lules o cèl·lules i matriu. Ho fan a
través de proteïnes que estan
associades al citoesquelet.

Cell-Cell
unions adherents: proteïnes d’adhesió
associades a filaments d’actina
desmosomes: proteïnes d’adhesió
associades a filaments intermedis

Cell-matriu
adhesions focals: integrines
associades a filaments d’actina
hemidesmosomes: integrines
associades a filaments intermedis
 Unions d’ancoratge. Desmosomes
Unions associades al citosquelet. CÈL·LULA-CÈL·LULA

Proteïnes d’adhesió de diferents

cèl·lules es reconeixen i
s’enganxen. Aquestes proteïnes
estan associades al citoesquelet
(filaments intermedis). Les
cèl·lules queden
fortament unides. Aquesta
estructura d’unió es diu
desmosoma. Molt abundant en el
teixit epitelial.
 Unions d’ancoratge. Bandes d’adhesió
Unions associades al citosquelet. CÈL·LULA-CÈL·LULA

Un cinturó de filaments d’actina

envolta a la cèl·lula. Entre els filaments
d’actina s’hi poden intercalar miosines
i fer contraccions. Això permet canvis
de forma del teixit epitelial
(imatge següent).
El cinturó d’una cèl·lula s’uneix a
proteïnes d’adhesió de la membrana
plasmàtica, aquestes reconeixen les
proteïnes d’adhesió d’una altra cèl·lula
que a la vegada s’uneixen al cinturó d’
actina d’una altra cèl·lula.
Aquest tipus d'unió rep el nom
d’unions adherents.
 Unions d’ancoratge. Bandes d’adhesió
Unions associades al citosquelet. CÈL·LULA-CÈL·LULA
 Unions d’ancoratge. Hemidesmosomes
Unions associades al citosquelet. CÈL·LULA-MATRIU

Proteïnes integrals de membrana (associades a filaments intermedis) reconeixen la matriu

extracel·lular i alhora el citosquelet, formen un unió que s’anomena hemidesmosoma.
Es troba en cèl·lules epitelials que s’uneixen a la lamina basal (matriu molt especialitzada) i
aquesta s’uneix a la matriu extracel·lular.
 Unions d’ancoratge. Adhesions focals
Unions associades al citosquelet. CÈL·LULA-MATRIU

Filaments d’actina formen bandes

paral·leles, entre ells i pot actuar
la miosina i fer contracció. Aquesta
estructura reconeix a unes proteïnes
integrals de membrana que alhora
reconeixen molècules de matriu
extracel·lular. Queda unit interior i exterior
de la cèl·lula. Adhesions focals.
 Unions de comunicació: unions gap i plasmodesmes
Unions NO associades al citosquelet. CÈL·LULA-CÈL·LULA
(a) Gap junctions create gaps that connect animal cells.

Gap
junctions
Membrane proteins
from adjacent cells
line up to form
a channel.
20 µm

(b) Plasmodesmata create gaps that connect plant cells.

Plasmodesma
with a tubule of
endoplasmic reticulum
passing through Cell wall Cell wall
Cell walls of cell 1 of cell 2

0.1 µm Membrane Membrane

of cell 1 of cell 2
 Unions de comunicació: de tipus GAP (cèl·lula animal)
Unions NO associades al citosquelet. CÈL·LULA-CÈL·LULA

* Acoblament elèctric i metabòlic de diferents cèl·lules per pas d’ions i de petites

molècules entre cells
* Sincronització en la contracció de les fibres musculars cardíaques
* Sincronització en els moviments peristàltics de les fibres musculars llises (intestí)
* Entre neurones afavoreixen el desplaçament del potencial d’acció
* Intervenen en la coordinació de respostes cel·lulars, per exemple, permeten el pas de
molècules com l’AMPc, induït per acció de senyals extracel·lulars
* Coordinació i establiment de gradients durant l’embriogènesi
Unions de comunicació: Plasmodesmes (cèl·lula vegetal)
Unions NO associades al citosquelet. CÈL·LULA-CÈL·LULA

ADHESIÓ CÈL·LULES VEGETALS PER PARETS, bàsicament làmina mitjana

El plasmodesme és un canal citosòlic PLASMODESMODUCTE, revestit de membrana
plasmàtica, que connecta dues cèl·lules veïnes. En el seu interior hi queda una extensió de
reticle endoplasmàtic (anomenat desmotúbul)
 Les cèl·lules responen a senyals químics

 Cada cèl·lula té receptors que reconeixen senyals externs. Les cèl·lules

responen als senyals integrades en un tot, no de forma independent.
Les cèl·lules responen a senyals químics
Extracellular signaling
molecule
Receptor protein
in membrane 1. Signal reception

Intracellular
signaling 2. Signal
molecules transduction

3. Signal
amplification

Nucleus

4. Signal response

Target gene DNA

 Les cèl·lules responen a senyals químics

Mecanismes de senyalització cel·lular Resposta cel·lular