14 Matriu Extracellular PDF

14-Matriu-extracellular.
pdf
caathcasagrande
Biología Celular
1º Grado en Farmacia
Facultad de Farmacia y Ciencias de la Alimentación
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Matriu extracel·lular
La matriu extracel·lular és la substància que embolcalla
les cèl·lules formada per proteïnes i polisacàrids secretades
per les mateixes cèl·lules.
Les funcions de l'ECM:
➢ Estructura mecànica de teixits. Comporta rigidesa, elasticitat, adhesivitat i turgència. La
quantitat dels components varien segons els teixits, amb la qual cosa, comporta unes
característiques diferents.
➢ Modula la comunicació de la cèl·lula amb l’entorn (reservori de GF). Indica el
trencament de teixits per tal de ser reparats i reconstruïts.
➢ És el substrat per on les cèl·lules es mouen.

Relacions de la cèl·lula amb l’entorn (ECM)
Les cèl·lules interaccionen entre elles i amb la matriu extracel·lular per formar l’organisme;
aquestes interaccions poden ser:
➔ Transitòries. Es donen durant el desenvolupament embrionari o la reparació de

ferides.
➔ Estables. Es donen als òrgans ja formats.
Tipus de teixits segons la seva organització
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6762232
Teixit epitelial
El teixit epitelial es compon de cèl·lules molt properes i adherides entre elles.
La làmina basal és la matriu extracel·lular del teixit epitelial, senzilla sense gaire resistència,
donat que és el citoesquelet de les cèl·lules que genera resistència a l’estrès mecànic.
La trobem en fibres musculars, el teixit epitelial i els endotelis de teixits de capil·lars i vasos
sanguinis.
Teixit mesenquimal o connectiu
El teixit connectiu conté molta matriu extracel·lular, i és per on les cèl·lules es dispersen i
s’adhereixen.
La matriu extracel·lular fa la resistència a l’estrès mecànic del teixit (ossos, tendons, cartílags).

Teixit connectiu
Composició de l'ECM al teixit connectiu
Funció de turgència.
Glucosaminoglicans (polisacàrids) Àcid hialurònic
Proteoglicans (glicoproteïnes) Agrecan
Funció estructural i reforç.

Col·làgens Col·làgens fibrosos (I, II i III)
Funció d’unió i interconnexió.

Proteïnes multiadhesives Fibronectina
Elastina
Turgència
Glucosaminoglicans (GAGs)
Els glucosaminoglicans tenen consistència de gel i aparença transparent i incolora.
Són polisacàrids de cadena llarga formada per repeticions de disacàrid; format per una
hesoxamina i un àcid urònic.
→
Proteoglicans
Els proteoglicans són grans proteïnes que tenen units glucosaminoglicans, els quals
s’uneixen a partir d’una serina i una seqüència de glúcids.
També hi ha units GAGs agregats.

CARACTERÍSTIQUES DELS GAGs I PROTEOGLICANS
➔ Estan carregats negativament i són molt hidrofílics.

➔ Creen gels porosos hidratats de gran volum.
➔ Regulen el tràfic de molècules i cèl·lules (patògens).
➔ Confereixen turgència al teixit per aguantar forces de compressió.
Estructura i força
Fibres de col·lagen
El col·lagen és una proteïna fibrosa no

elàstica, llarga i rígida la qual representa el
25% de la proteïna total d’un organisme i
genera resistència a la tensió i flexibilitat al
teixit.
Es forma un propèptid α, el qual presenta una part N terminal i una C terminal.
Aquesta característica és important per l’assemblatge de dos propèptids per formar el

procol·lagen, el qual és secretat per la cèl·lula i es deriva a l’escissió de les parts terminals per
la formació de fibril·les de col·lagen, les quals s’uniran per formar la fibra de col·lagen.
Aquesta estructura permet que el cable sigui flexible, no del tot flexible.
No hi ha malalties possibles de mancança de col·lagen, donat que les deficiències
impossibilita la supervivència, és a dir, no és viable.
No obstant això, poden haver-hi mutacions en gens relacionats amb el col·lagen:
I. COL1A1, COL1A2, COL3A1. SÍNDROME D’EHLERS-DANLOS. Caracteritzat per una

laxitud anormalment exagerada de la pell i hipermobilitat articular.
II. PCOLN3. Mutació en el procés de l’escissió de les parts terminals del col·lagen.
III. LOX. Problemes en la unió de les fibril·les.
Altres malalties: síndrome de Strickler (COL2A1), osteogènesi imperfecta (COL1A1).
Unió i interconnexió
Fibronectina
La fibronectina és una proteïna fibrosa (glicoproteïna)

amb molts dominis i llocs d’unió per altres
macromolècules i receptors de la superfície cel·lular
(col·lagen, integrines, heparina).
En altres paraules, és el ciment extracel·lular perquè les cèl·lules puguin unir-se. També
participa a organització i la unió de cèl·lules a l’ECM.
Elastina
L’elastina és una proteïna fibrosa, elàstica i extensible. És el component de les fibres

elàstiques junt amb les fibril·lines.
SÍNDROME DE MARFAN. És un trastorn autosòmic dominant donat per la deficiència de la

proteïna fibril·lina 1, la qual cosa afecta el sistema ocular, esquelètic i cardiovascular.
- Miopia i luxació del cristal·lí.

- Braços i cames llargues (dolicostenomielia), dits llargs (aracnodactília)
- Prolapse de la vàlvula mitral, dilatació de l’arrel de l’aorta i dissecció aòrtica.
Teixit epitelial
La làmina basal la podem trobar en:
Composició de l'ECM al teixit connectiu
Funció de turgència.
Proteoglicans (glicoproteïnes) Perlecan
Funció estructural i reforç.

Col·làgens Col·lagen formador de llençols (IV)
Funció d’unió i interconnexió.
Proteïnes multiadhesives Laminina
Fibronectina
Estructura i força
Col·lagen IV
El col·lagen IV s’associa formant una xarxa bidimensional.
Es basa en tres proteïnes entortolligades entre elles amb

dues terminacions: N i C terminals. Per una banda, els
terminals C formen dímers, mentre que els N terminals
tetràmers; així permet la formació de la xarxa bidimensional.
Unió i interconnexió
Laminina
La laminina és una proteïna multiadhesiva que uneix molts tipus de

molècules de l’ECM i de la cèl·lula. És lloc d’unió d’integrines, col·lagen,
perlecans, etc.
És d’estructura formada per tres cadenes polipeptídiques en forma de creu; que s’acaba
formant una xarxa sota les cèl·lules.

14 Matriu Extracellular PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

14 Matriu Extracellular PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

14-Matriu-extracellular.

Facultad de Farmacia y Ciencias de la Alimentación

Reservados todos los derechos.

Les funcions de l'ECM:

➢ Estructura mecànica de teixits. Comporta rigidesa, elasticitat, adhesivitat i turgència. La

Reservados todos los derechos.

➔ Transitòries. Es donen durant el desenvolupament embrionari o la reparació de

Tipus de teixits segons la seva organització

El teixit epitelial es compon de cèl·lules molt properes i adherides entre elles.

Reservados todos los derechos.

Funció estructural i reforç.

Funció d’unió i interconnexió.

Els glucosaminoglicans tenen consistència de gel i aparença transparent i incolora.

També hi ha units GAGs agregats.

Reservados todos los derechos.

➔ Estan carregats negativament i són molt hidrofílics.

El col·lagen és una proteïna fibrosa no

Aquesta característica és important per l’assemblatge de dos propèptids per formar el

No obstant això, poden haver-hi mutacions en gens relacionats amb el col·lagen:

I. COL1A1, COL1A2, COL3A1. SÍNDROME D’EHLERS-DANLOS. Caracteritzat per una

Altres malalties: síndrome de Strickler (COL2A1), osteogènesi imperfecta (COL1A1).

La fibronectina és una proteïna fibrosa (glicoproteïna)

L’elastina és una proteïna fibrosa, elàstica i extensible. És el component de les fibres

SÍNDROME DE MARFAN. És un trastorn autosòmic dominant donat per la deficiència de la

- Miopia i luxació del cristal·lí.

Reservados todos los derechos.

Funció estructural i reforç.

El col·lagen IV s’associa formant una xarxa bidimensional.

Es basa en tres proteïnes entortolligades entre elles amb

Reservados todos los derechos.

La laminina és una proteïna multiadhesiva que uneix molts tipus de

You might also like