Bernat

Buil Ripoll

HISTOLOGIA – TEIXIT EPITELIAL

Teixit à conjunt de cèl·lules, morfològicament afines, especialitzades en una
funció (epitelial, connectiu, muscular i nerviós).
Òrgan à associació de teixits que es coordinen per realitzar una funció
Sistema à conjunt de teixits que no formen una massa definida però que tenen el
mateix origen embriològic.
Aparell à conjunt de teixits que formen una massa definida tot i que no
acostumen a tenir orígens embriològics diferents.

COMUNICACIÓ CEL·LULAR
Les cèl·lules es comuniquen mitjançant molècules senyal creades per cèl·lules
senyalitzadores que interaccionen amb receptors específics. Hi ha dos tipus de
receptors cel·lulars:
• Receptor de membrana: molècules senyal hidrofíliques (no poden
travessar la membrana plasmàtica). Utilitzen missatgers secundaris.
• Receptors intracel·lulars: molècules senyal lipòfiles (poden travessar la
membrana plasmàtica). Poden trobar-se al nucli o el citoplasma i
acostumen a modificar la taxa de transcripció de gens.

Hi ha ≠ tipus de senyalitzacions:
• Depenent de contacte: les cèl·lules s’han de tocar
(unions GAP o mitjançant proteïnes transmembrana de
cèl·lules diferents)
• Paracrina: la cèl·lula senyalitzadora es troba molt
propera a la receptora (mateix teixit).
• Sinàptica: N’hi ha de dos tipus:
o Química: a través de neurotransmissors
(lligand)
o Elèctrica: a través d’unions GAP de les neurones
• Endocrina: el lligand (hormona) es secretada al
torrent sanguini per afectar a teixits a una certa
distància.
• Autocrina: la molècula senyalitzadora es secretada per
la pròpia cèl·lula diana

CÈL·LULES MARE
Les cèl·lules mare són les cèl·lules que tenen capacitat per dividir-se
indefinidament, que tenen una llarga vida i que tenen capacitat per diferenciar-se
en altres cèl·lules especialitzades. Tenen un paper molt important en el
desenvolupament embrionari.
• Cèl·lules totipotents: cèl·lules que per si soles tenen la capacitat per
formar un organisme (a l’embrió les cèl·lules que el formen entre els
tres primers dies, anomenades blastòmers, ho són)
• Cèl·lules pluripotents (o cèl·lules mare embrionàries): són
cèl·lules que poden originar qualsevol tipus de teixit (ja no un
organisme) (quan l’embrió té de 4 a 14 dies, les cèl·lules que el
formen, anomenades blastòcits, ho són)
• Cèl·lules multipotents (o cèl·lules adultes o somàtiques): són
cèl·lules que ja no poden diferenciar-se en qualsevol teixit, sinó
només en teixits específics.
• Cèl·lules unipotents: són cèl·lules ja diferenciades sense capacitat
per diferenciar-se. Ja no són cèl·lules mare.
Bernat Buil Ripoll

El teixit epitelial pot derivar de diferents diferenciacions de l’epiblast (una part del
blastòcit). Aquestes són l’ectoderma, l’endoderma i el mesoderma.

EPITELIS DE REVESTIMENT
Les funcions del teixit epitelial són vàries:
• Recobriment i protecció de superfícies
externes i internes
• Transport transcel·lular de molècules
• Control de moviment de ions i molècules
mitjançant la permeabilitat selectiva
• Secreció de molècules (glàndules)
• Absorció (teixit epitelial intestinal)
• Excreció (tubs renals)
• Detecció de sensacions (gust, vista i oïda)

El teixit epitelial es caracteritza per ser avascular, per tenir cèl·lules densament
apretades, per tenir una matriu extracel·lular escassa anomenada lamina basal.

El teixit epitelial es classifica segons:
• El nombre de capes que el caracteritzen: Pseudoestratificat: la seva capa
o Simple (1 capa) externa té una morfologia estratificada,
o Estratificat (2 capes o més) però algunes capes tenen cèl·lules
mare basals
• La morfologia de la capa externa
o Escamós o Cúbic o Columnar/cilíndric

Les cèl·lules epitelials (sobretot les superiors) tenen una elevada polaritat (tenen
≠ dominis de membrana):
• Superfície apical: hi ha canals iònics,

proteïnes transportadores, receptors,
glicoproteïnes, aquaporines i
determinades especialitzacions
• Superfície lateral: hi ha molècules
d’adhesió, unions intercel·lulars,
receptors de membrana i proteïnes
transportadores.
• Superfície basal: trobem la lamina basal
subjacent, molècules d’adhesió, proteïnes
transportadores, receptors de membrana
i determinades especialitzacions
 Bernat Buil Ripoll

ESPECIALITZACIONS SUPERFÍCIE BASAL

• Microvellositats: tenen la funció d’augmentar la superfície
d’absorció del teixit.

Tenen un glicocàlix molt desenvolupat i està format per
filaments d’actina paral·lels els uns als altres i units entre
ells, a la membrana plasmàtica i a altres elements del
citoesquelet.

Les trobem en la zona apical de les cèl·lules de l’epiteli
intestinal de l’intestí prim i en túbuls proximals del ronyó.

• Estereocilis: tenen la funció d’augmentar la superfície
d’excreció i d’absorció del teixit i participen en la
transmissió de senyals.

Són més grans que les microvellositats, més rígids i més
ramificats. Estan consituits per filaments f’actina units
entre ells i a altres proteïnes d’adhesió.

• Els trobem a l’epiteli epididimari (on absorveixen i secreten
substàncies) i a les cèl·lules piloses sensorials de la còclia
(on son productors de senyals)
• Cilis: tenen la funció de generar corrents que
desplacen el líquid i partícules del medi

Estan formats per microtúbuls i per proteïnes associades.
Tenen dues parts, el cos basal i l’axonema.

Els trobem a l’epiteli oviductual i a les vies
respiratòries.

• Cilis Primaris: tenen la funció
d’emetre i rebre senyals.

És immòbil i únic en les cèl·lules i el trobem
en les cèl·lules epitelials dels tubs renals, en
els fibroblasts i en les neurones.

ESPECIALITZACIONS DE LA SUPERFÍCIE LATERAL

A la superfície lateral hi trobem molècules d’adhesió cel·lular. En trobem vàries:
• Molècules d’adhesió dependents de Calci:
o Cadherines: la seva funció és permetre l’adhesió cel·lular.
Connecten el citoesquelet de dues cèl·lules adjacents. Són proteïnes
integrals de membrana amb 5 dominis, 4 dels quals són d’unió al
Ca2+.
o Selectines: la seva funció és la migració transendotelial i la
orientació dels limfòcits. És una proteïna integral de membrana
amb 2 dominis d’unió al Ca2+ i 1 de reconeixement.
 Bernat Buil Ripoll
• Molècules d’adhesió independents de Calci:
o Superfamília de les immunoglobulines: tenen funció d’adhesió,
de realitzar la diferenciació cel·lular i realitzar la resposta
immunitària. És una proteïna integral amb un segment
d’immunoglobulines (Ig)
o Integrines: tenen funció d’adhesió a la MEC sobretot. És una
proteïna integral de membrana amb una estructura dimèrica (α i
β) que s’uneix a la laminina i a la Fibronectina de la MEC.

També es donen les unions intercel·lulars.
Cel- Glico- Proteïnes Filaments Funció
cel/Cel- proteïna intra-cito- del
MEC trans- plasmàtiques citoesquelet
membrana
Unions estretes


Sellar l’espai
Ocludines Sí Filaments intercel·lular,
Cel-Cel i d’actina evitar el
Clavolines transport

inespecífic i
mantenir/definir
els dominis
Bandes d’adhesió

Filaments Mantenir unides
Cel-Cel Cadenines Si d’actina les cèl·lules (que
no sellades)


Desmosomes
Unions
d’ancoratge
Si Mantenir unides
Cel-Cel Cadenines (s’organitzen Filaments les cèl·lules (que
formant intermedis no sellades)
botons)

Unions comunicants (GAP) Comunicació

intercel·lular
(pels canals
fruit de
l’acoblament
passen
molècules
Cel- Conexines No No senyalitzadores
Cel com el Ca2+
(provoca
contracció
muscular à
cèl·lules
musculars
cardíaques)
 Bernat Buil Ripoll

ESPECIALITZACIONS DE LA SUPERFÍCIE BASAL

A la superfície basal hi trobem varies especialitzacions:
• Hi trobem la làmina basal, una matriu extracel·lular especialitzada
Tenim la làmina que és rica en laminina i en col·lagen tipus IV. Aquesta:
basal lúcida o Separa i connecta el teixit epitelial amb el teixit connectiu
(laminina) i la densa subjacent.
(laminina i col·lagen o Emet senyals moleculars de supervivència a les cèl·lules
tipus IV) epitelials
o Realitza funcions específiques en diferents teixits
• Hi trobem unions amb la Làmina Basal
Hemidesmosomes


Mantenir
Cel- Si Filaments unides les
MEC Integrines (s’organitzen intermedis cèl·lules amb
formant la matriu
botons) extracel·lular
Unions
d’ancoratge

Contactes focals
Integrines
(= que Hemi-
desmosomes Mantenir
Cel- però enlloc del Filaments unides les
MEC botó hi ha ≠ Si d’actina cèl·lules amb
proteïnes intra- la matriu
cito- extracel·lular
plasmàtiques)

• Hi trobem replegaments de membrana que permeten el transport de
ions. Aquests replegaments són molt rics en mitocondris, ja que
aquest transport requereix molt d’ATP.

EPITELIS GLANDULARS
Format per cèl·lules excretores que sintetitzen
grànuls de secreció. Es classifiquen en dos tipus:
• Glàndules endocrines: secreten hormones a
la sang, per tant estan molt irrigades.
• Glàndules exocrines: secreten substàncies al
tub digestiu o a l’exterior.


 Bernat Buil Ripoll

Trobem dos tipus de glàndules exocrines:

• Unicel·lulars: estan a l’epiteli intestinal i a la via respiratòria i
secreten mucoses.
• Multicel·lulars: consten de dues parts:
o Porció secretora (sintetitzen les substàncies a
secretar)
o Porció excretora (modifiquen i excreten les
substàncies)
També es classifiquen segons la organització de les dues porcions:
o Simples (conductes no ramificats)
o Compostos (conductes ramificats)
També es poden classificar
segons la forma de la porció
secretora (tubular amb o
sense cua, acinar/alveolar i
Tubuloacinar/tubuloalveolar)

També es classifiquen segons
el producte de secreció
(seroses: solució aquosa
d’aigua i ions, mucoses:
secreten polisacàrids viscosos,
o mixta si secreta les dues
coses)

També es classifiquen segons com excreten el producte:
o Merocrina (per exocitosi)
o Apocrina (s’excreten els grànuls de secreció i un xic de citoplasma)
o Holocrina (tota la cèl·lula es converteix en producte de secreció)

Trobem dos vies de transport de substàncies
• Paracel·lular: a través d’unions estretes (molt poques substàncies poden passar)
• Transcel·lular: a través de la membrana plasmàtica per dins de la cèl·lula (el majoritari)